Chuletas y apuntes de Latín de Universidad

Ordenar por
Materia
Nivel

Tàrraco i Emèrita Augusta: Dues Joies Romanes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,17 KB

Tàrraco

Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l'inici de la segona guerra púnica (218 a.C.), quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l'actual Tarragona, prop de mar. Poc després Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans d'Hispània, comandats pels germans Escipió, i, morts aquests, per Publi Corneli Escipió el jove. El campament militar es va situar dalt del turó que dominaria la futura àrea de la ciutat i s'envoltaria d'una sòlida muralla.

Durant els primers dos segles d'existència la ciutat degué tenir l'estatus de federada,... Continuar leyendo "Tàrraco i Emèrita Augusta: Dues Joies Romanes" »

La Vida Quotidiana de l'Elit Romana: Costums, Oci i Societat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,28 KB

La Vida Quotidiana de l'Elit Romana

Organització Domèstica i Gestió de Propietats

Els membres de l'elit romana residien habitualment a Roma, lligats per les seves obligacions públiques. No obstant això, visitaven esporàdicament les seves propietats per supervisar-ne el bon funcionament. S'encarregaven del seu manteniment, però delegaven l'administració a persones de confiança, com el secretari o el vilicus.

Disposaven d'un ampli personal, incloent:

  • Esclaus
  • Lliberts
  • Colons
  • Clients
  • Nodrisses
  • Jardiners
  • Artesans

Tenien la capacitat de manumitir els seus esclaus i gaudien d'una relació de subordinació amb els seus lliberts, que els visitaven ben d'hora per atendre'ls en les seves ocupacions. A més, atenien les demandes del camperolat, passejaven... Continuar leyendo "La Vida Quotidiana de l'Elit Romana: Costums, Oci i Societat" »

Historia de Roma: Desde su Fundación hasta la República Tardía

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 6,22 KB

Historia de Roma

Orígenes y Fundación de Roma

Roma se originó, según se dice, a partir de la ciudad fundada y dominada por los troyanos, quienes, siendo Eneas su jefe, vagaban errantes por lugares inciertos tras huir de Troya. Junto a ellos, se encontraban los aborígenes, una estirpe salvaje de hombres sin leyes ni gobierno, libres e independientes. Así, en breve, una multitud diversa y errante se había convertido en una ciudad gracias a la concordia.

La Monarquía Romana

Reinado de Rómulo

Rómula, tras fundar la ciudad que llamó Roma por su propio nombre, acogió en ella a una multitud de vecinos. Eligió a cien de entre los más ancianos, a los que llamó senadores a causa de su senectud. Entonces, al no tener esposas ni él ni su pueblo,... Continuar leyendo "Historia de Roma: Desde su Fundación hasta la República Tardía" »

Els temples egipcis i la seva relació amb les ciutats: exemples i comparacions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,94 KB

Creixement del temple egipci i la seva relació amb les ciutats

Junt a les piràmides sempre hi havia una petita construcció: el temple. Això és degut a que els faraons enterrats havien de tenir sacerdots per velar la seva mort i on els fidels hi feien les seves ofrenes. Les ampliacions d'aquest temple sempre anaven de la façana principal cap endavant, creant així una nova façana principal. Per tant l'espai més sagrat era amb alçada menor, on es disposava l'altar. El creient entrava i a cada pas avançava cap a un espai més sagrat ja que s'apropava a l'altar, allà es podia purificar. El temple constava d'un espai simètric, endreçat amb una sèrie de combinacions d'espais exteriors i interiors. En secció: es poden veure que les parts... Continuar leyendo "Els temples egipcis i la seva relació amb les ciutats: exemples i comparacions" »

Evolució Urbana: De Çatal Höyük a l'Àgora Grega

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,45 KB

El paper del pati en arquitectures domèstiques: Çatal Höyük

Çatal Höyük neolític: primer assentament caracteritzat per no tenir carrers, era simplement una agrupació d’edificis que creaven una gran construcció, conformada per cubicles amb una habitació (on es vivia, dormia i menjava), una part pels animals i una zona dedicada a la religió amb un altar on només hi podia entrar el patriarca. Les parts d’accés estaven situades a la teulada, construïdes amb fusta i fang i una escala que permetia baixar a l’habitatge. El trànsit era per teules ja que no hi havia carrers. Tots els espais que es desenvolupaven al llarg del temps no tenien organització, estaven disposats de forma caòtica. Tota aquesta ciutat era com una fortificació... Continuar leyendo "Evolució Urbana: De Çatal Höyük a l'Àgora Grega" »

La Épica Latina: Orígenes, Características y Autores Principales

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,05 KB

Poesía épica: Virgilio. Orígenes de la épica en Roma. La épica en la época de Augusto

Épica Latina

La épica es un género literario en el que se cuentan normalmente hechos ficticios y, a veces, reales, desarrollados en un tiempo y espacio determinados. La forma de expresión habitual es el epoi (narración), aunque también encontramos en los poemas (o epopeyas) descripciones y diálogos. En su origen, la épica no es escrita, sino contada oralmente por los rapsodas.

Características Generales

  • Puede basarse en hechos verdaderos o inventados indistintamente.
  • La épica griega se basa en un pasado legendario en contra de la épica Latina que también recurre al presente histórico como tema mayoritariamente en tercera persona.
  • El narrador puede
... Continuar leyendo "La Épica Latina: Orígenes, Características y Autores Principales" »

Legado Historiográfico de Salustio: Obras, Fuentes e Impacto en Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,36 KB

1. Las Monografías Históricas de Salustio

1.1. La Guerra de Yugurta

En los primeros tres capítulos, Salustio comienza explicando la facilidad con la que el ser humano puede corromperse. Los siguientes, hasta el capítulo 16, narran concisamente la alianza entre Numidia y Roma para luchar contra Cartago. En estos mismos capítulos, presenta y describe a Yugurta, resaltando sus grandes cualidades como soldado. Yugurta queda impregnado de las malas costumbres romanas en cuanto a política. Por ello, al morir el rey de Numidia, ambiciona el trono y asesina a uno de los sucesores, mientras el otro, Aderbal, huye hacia Roma. Los senadores, sobornados por Yugurta, deciden dividir el reino en dos.

Del capítulo 16 al 19, Salustio hace una digresión... Continuar leyendo "Legado Historiográfico de Salustio: Obras, Fuentes e Impacto en Roma" »

La Llei de Cites: Anàlisi i Context Històric Romà

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,79 KB

La Llei de Cites: Origen i Context Romà

Identificació de la Llei de Cites

Aquest text és conegut com la Llei de Cites o Tribunal dels Morts. L’original es troba al Codex Theodosianus (de l’any 438), està dins del llibre primer, títol quart, i és la llei tercera. Però el text, uns anys després, va ser recollit al Breviari d’Alaric (una compilació visigoda feta pel rei visigot Alaric II l’any 506 sobre els drets del Dominat), dins del llibre primer, el títol quart, capítol primer.

Com podem saber, el Codex Theodosianus era una compilació de lleis vigents de l'Imperi Romà, iniciada en temps de l'emperador Teodosi II, sota ordre seva l’any 420. Es van utilitzar com a models el Codi Gregorià i el Codi Hermogenià.

El Codi fou... Continuar leyendo "La Llei de Cites: Anàlisi i Context Històric Romà" »

El sistema feudal a l'edat mitjana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,38 KB

A l'edat mitjana era el títol del qui tenia un feu, el 'senyor feudal', i de manera significativa, el terme feu era sinònim de senyoria, el territori d'un senyor.
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei. Els nobles que eren vassalls del rei podien alhora tenir vassalls propis, normalment nobles menys importants, a qui s'atorgava un feu més petit. El pacte de vassallatge constava de dues parts: Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat a canvi que se li lliurés un domini reial. Aquests pactes, realitzats
... Continuar leyendo "El sistema feudal a l'edat mitjana" »

Roma Monárquica: Orígenes, Reyes y la Influencia Etrusca en la Antigüedad

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,84 KB

Roma Monárquica: Orígenes y Desarrollo Temprano

La fundación de Roma se sitúa tradicionalmente en el 753 a.C. La monarquía estuvo dirigida por siete reyes y cayó en el 509 a.C. La República se extendió desde el 509 a.C. hasta el 27 a.C., momento en que, con la llegada de Augusto al poder, se inició la época del Imperio.

Antes de la conquista romana, la península italiana estaba habitada por poblaciones muy diversas: ligures, etruscos, galos, sabinos, samnitas, umbros, etc. Constituía un mosaico de pueblos diversos. La conquista de la península italiana por parte de Roma supuso la progresiva unificación política, administrativa y lingüística de todos estos territorios. Entre ellos, destacaron Etruria, el Lacio y la Magna Grecia.... Continuar leyendo "Roma Monárquica: Orígenes, Reyes y la Influencia Etrusca en la Antigüedad" »