Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Fets Històrics Clau de Roma

• Fundació de Roma: 753 a.C.
• Inici de la República: 509 a.C.
• Inici de l'Imperi: 27 a.C.
• Descobriment d'Empúries (Emporion) i Fundació de Tàrraco: 218 a.C.
• Divisió de l'Imperi: 395 d.C.
• Entrada dels Visigots: 411 d.C.
• Fi de l'Imperi Romà d'Occident: 476 d.C.

Etapes Històriques de Roma

Monarquia Romana (753 a.C. - 509 a.C.)

Sistema de govern en el qual el poder recau en una sola persona: el rei o monarca. El rei impartia justícia, dirigia l'exèrcit, era el pontífex màxim i governava amb l'ajut del Senat, format per patricis.

Els etruscos van contribuir al creixement de Roma amb grans obres d'enginyeria com:

• Clavegueres
• Ponts
• Muralles
• Aqüeductes

L'economia es basava en l'agricultura, la ramaderia i el comerç. L'any 509... Continuar leyendo "L'Imperi Romà: Història, Etapes i Societat" »

Narratiba XIX. mendera arte

Narratiba prosaz egindako jardueratzat hartzen dugu gaur egun. Historian zehar, entzulearen oroitzeko gaitasunarekiko gaur baino konfiantza handiagoa zegoen garaietan, oso arrunta zen kontaketa hitz neurtu eta errimatuz egitea.

Baladak

Hitz neurtuetan eratutako tradiziozko kontakizunak dira. Epikoak edo lirikoak izan daitezke.

Garai bateko jendearen bizitzako gertakariei lotuta daude. XVI. eta XVII. mendeetan bildu ziren gehienak.

Batzuk osorik ezagutzen ditugu; beste batzuk, zatika. Balada beraren baitan euskalkitik euskalkira aldaerak izatea ere gertatzen da.

Hitz labur eta neurtuak erabiltzen dira. Ahozko tradizioarekin lotzen dira: neurri eredugarria, alferrikako osagaiak baztertzea, errepikapenak erabiltzea...

Errimak... Continuar leyendo "XIX. Mendera Arteko Euskal Narratiba" »

Figures Mitològiques Clau

• Minos: Rei de Creta.
• Minotaure: Vivia en un laberint.
• Ariadna: Va ser abandonada a la platja per Teseu i a l'illa de Naxos.
• Líber: Déu del vi que va ajudar a Ariadna.
• Egeu: Rei d'Atenes que dona nom a un mar.

Llatinismes Essencials i Significat

• Lavabo: rentaré.
• Placebo: complauré.
• Ad hominem: A favor o en contra d'una persona en concret.
• Condicio sine qua non: Condició sense la qual no.
• Cum laude: Màxima qualificació acadèmica.
• Aurea mediocritas: Valor d'una vida equilibrada.
• De iure: Conforme a dret.
• Gratis et amore: De franc i de tot cor.
• In illo tempore: En aquell temps.
• In mente: En la ment.
• Per capita: Per cap de persona.
• Post mortem: Després de la mort.
• Sponsor: Persona que patrocina (especialment en esports).
• Sub iudice:

Història de l'Imperi Romà

El Segon Triumvirat i l'Ascens d'Octavi

Quins homes van formar el segon triumvirat? Octavi, Marc Antoni i Lèpid.

Qui dels tres acabarà aconseguint tot el poder? Com ho aconseguirà? Octavi. Va aconseguir el poder posant Lèpid a les seves ordres i derrotant Marc Antoni, juntament amb Cleopatra, a la batalla naval d'Actium (31 aC).

Quin fet històric tingué lloc el 31 aC? Per què és important aquesta data? La batalla d'Actium, que marca l'inici de l'Imperi com a tercer i últim període de la història de Roma.

Quins són els poders que assoleix Octavi August com a emperador (princeps)? Imperium (màxim poder militar), protestas tribunicia (dret a vet) i pontífex màximus (màxima autoritat religiosa).

Què era el

L'Inici del Caos: Un Món Destruït

La Troballa i la Fugida de Benaure

L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l'hort de casa seva quan es va trobar dos nois que apallissaven el seu veí Dídac, només perquè era negre, i el van llençar a la resclosa. De sobte, els dos nois van veure una gran formació d'aparells que s'atansava remorosament de la llunyania. Ella encara va poder veure'ls i es va llançar a l'aigua per salvar en Dídac; n'hi havia tants que cobrien l'horitzó: eren platets voladors. Quan van sortir de l'aigua, l'Alba i en Dídac es van trobar que Benaure semblava un altre lloc: estava tot destruït, els dos nois estaven morts. Es van anar corrents al poble i estava tot sota les runes, tothom estava mort, i... Continuar leyendo "Alba i Dídac: Crònica de Supervivència Post-Apocalíptica" »

La *Metamorfosis* de Ovidio: Un Clásico de la Literatura Romana

La *Metamorfosis* es una obra de género épico-mitológico escrita por Ovidio, considerada de gran belleza y valor literario. Esta obra cumbre reúne en un poema, dividido en 15 libros, 250 mitos dispuestos en orden cronológico. Comienza con la formación del Cosmos y acaba con la transformación de Julio César en estrella tras su muerte. Inspirado por Hesíodo y por la épica alejandrina, Ovidio humaniza la épica al poner el amor verdadero como tema central y construir una parodia del género. En ella, se entremezclan lo grandioso y lo trágico con el humor y lo idílico, todo ello envuelto en un lenguaje brillante. No en vano, Ovidio es considerado el precursor de la literatura... Continuar leyendo "Ovidio, Cicerón y el Arte de la Oratoria en la Antigua Roma" »

La Transición de la Monarquía a la República Romana

El Fin de la Monarquía y el Nacimiento de la República

Una de las misiones del rey era proteger a los plebeyos. En el 509 a.C., los patricios se rebelaron contra el rey para terminar con la monarquía e instauraron la República.

La Estructura de la República Romana Temprana

El término República proviene del latín Res Publica, que significa literalmente "la cosa pública" o "el asunto de todos".

Los Cónsules

Tras la abolición de la monarquía, se eliminó la figura del rey y se nombraron dos cónsules para asegurar un equilibrio de poder.

• Los cónsules duraban un año en su cargo.
• Eran elegidos por el Senado y la Asamblea Popular.
• Cuando ejercían sus cargos, eran acompañados por doce lictores,

1. Naixement de la polis grega

Entre els segles VIII i VI aC, al territori de l'Hèl·lade van sorgir comunitats en les quals els seus habitants volien participar, amb els mateixos drets, en els afers de la comunitat: va néixer la polis.
La polis era una comunitat amb autonomia política i autosuficiència econòmica. En són exemples Atenes i Esparta.

2. Formes de govern a la polis grega

• Oligarquia aristocràtica: El poder polític era exercit per famílies aristòcrates.
• Tirania: Presidida per un aristòcrata que havia aconseguit el poder per la força.
• Democràcia: El poder polític el tenia l'assemblea de ciutadans.

3. Estructura social a Grècia (Esparta i Atenes)

Esparta

• Espartiates: Ciutadans de ple dret que constituïen una minoria i es dedicaven

Las Clases Sociales en la Antigua Roma: La Desigualdad como Pilar de la Sociedad

La sociedad romana se caracterizaba por una marcada desigualdad social. Inicialmente, las clases sociales principales fueron los patricios (descendientes de las 100 primeras familias romanas) y los plebeyos.

Los Ciudadanos Romanos

A partir del año 149 a.C., se consideraba ciudadano a todo hombre libre que viviera en Italia. Existían dos tipos principales de ciudadanos:

• Ciudadano de Roma: Poseía todos los derechos.
• Ciudadano de Italia: Tenía ciertas restricciones en sus derechos.

Dentro de la ciudadanía, existían a su vez subdivisiones:

• Nobiles: Principalmente dedicados a la política.
• Equites: Hombres adinerados que inicialmente prestaban servicio militar a caballo.

Erromako Poesia Klasikoa

Poesia klasikoa, K.a. Igo mendearen bukaeran fenomeno politiko oso garrantzitsua ematen da Erroman: errepublikaren desagerpena. Garai honetan oradoreen kopurua areagotu eta diskurtsoaren teknikak finkatu egin ziren. Oradore garrantzitsuenen artean hurrengoan zeuden: Marzio Filipo, Zesar Estrabon, Aurelio Kota, Sulpizio Rufo, Julio Zesar, Lizinio Kalbo...baina guzti hauen gainetik Marko Tulio Zizeron. Zizeronek bere garaiko gertakizun politiko nagusienak gertutik bizi: Mario eta Silaren arteko gudate zibila, Espartakoren matxinada, piraten aurkako gerra, Katilinaren matxinada, Zesar eta Ponpeioren arteko gerrate zibila… Zesarren hilketaren ondoren, Zizeronek errepublikaren berrezarpenean sinistu zuen. errepublika eta... Continuar leyendo "Erromako Poesia Klasikoa eta Lirikoa" »