Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

I. INTRODUCCIÓN

1. Concepto

La lírica se define como la expresión de la subjetividad del poeta, de sus sentimientos íntimos, en pocas palabras, de su mundo interior; en oposición a la épica, por un lado, y al drama, por otro.

2. Origen y precedentes

La lírica nace en Grecia. En sus primeras manifestaciones era cualquier composición poética acompañada de una lira (y posteriormente de cualquier instrumento musical). En Roma la lírica aparece bastante tarde, siendo su precedente más inmediato las plegarias a los dioses (carmina sacra) para que protegieran a las familias, las cosechas, etc. Los primeros poetas son del s. II a.C. y surgen agrupados en torno al general Lutacio Cátulo que fue orador, historiador, poeta y hombre de gran cultura... Continuar leyendo "La Lírica Latina: Catulo, Horacio y Ovidio" »

Gidoi motak

Gidoia: Ikus-entzunezko lan bat egiteko aurrez prestatzen den testua da, oharrak eta elkarrizketak dituena. Gidoia ez da, berez, helburu bat; ikus-entzunezko produktua egiteko bitarteko bat da.

Gidoi literarioa

Sekuentzietan eta eszenetan dago banatuta. Ekintzak eta pertsonaien arteko elkarrizketak jasotzen ditu. Horrez gain, ekintza bakoitza non eta noiz gertatzen den ere zehazten du.

Gidoi teknikoa

Gidoi literarioari ohar teknikoak (planoa, argia, musika...) erantsiz egiten da. Gidoi literarioa gidoi tekniko bihurtzea, gidoilariaren lana izan beharrean, zuzendarien eta teknikarien lana izan ohi da.

Gidoi originala

Gidoilariak hasiera-hasieratik asmatutakoa da.

Gidoi egokitua

Gidoilariak lehendik existitzen den testu bat egokituz sortutako... Continuar leyendo "Gidoiak eta Antzerki Generoak: Definizioak eta Ezaugarriak" »

Comedia Romana: Características y Autores Clave

La comedia romana, conocida como palliata, es un género teatral en verso acompañado por música. Sus características principales son:

Características de la Comedia Romana (Palliata)

• Personajes estereotipados: Incluyen arquetipos como el joven ingenuo, el esclavo astuto o el soldado fanfarrón.
• Temas recurrentes: Se centran en situaciones cotidianas que propician la ironía y la comicidad.
• Influencia griega y el papel del azar: Imita y adapta obras griegas. El mundo burgués, su vida privada y moral convencional están a menudo gobernados por el azar, que juega con los destinos de los hombres.
• Contaminación (contaminatio): Consiste en la combinación de elementos de varias obras griegas, incluyendo

1. Dànae i Perseu: El naixement d'un heroi

L'oracle va revelar al rei Acrisi d'Argos que el seu nét el mataria. Aterrorit, Acrisi va tancar la seva filla Dànae en una torre de bronze i va rebutjar els prínceps que la pretenien. No obstant això, Zeus, desitjós de posseir-la, es va transformar en pluja d'or. D'aquesta unió divina va néixer Perseu.

Acrisi, en assabentar-se del naixement, va abandonar Dànae i Perseu en una barca a la mar durant una gran tempesta. Gràcies a l'ajuda dels déus, que van dirigir els vents, van arribar a l'illa de Serifos, on un pescador els va acollir. Aquest els va presentar al rei Polidectes, qui va encarregar l'educació del jove als sacerdots del temple de Minerva.

2. Perseu mata la Medusa

Vint anys després,... Continuar leyendo "Perseu: La llegenda de l'heroi grec i les seves gestes èpiques" »

Origen i Enfortiment

La ciutat de Roma va ser fundada el 753 aC, a la península itàlica, concretament a la regió Laci. Aquesta era una bona zona per l'assentament humà per la bona posició, control mediterrani i la presència del riu Tíber.

Turons

Quirinal, Viminal, Capitolí, Esquilí, Palatí, Celí, Aventí. Durant el període de la República 509-27 aC.

Magna Grècia

Sicília, Còrsega i Sardenya.

Cartago

Provincia

Territori que havia estat conquerit pels romans.

Guerres Púniques

Primera Guerra Púnica: els romans vencen i s'apoderen de Sicília, Còrsega i Sardenya. Segona Guerra Púnica: els romans vencen i s'apoderen de part de la península Ibèrica. Tercera Guerra Púnica: destrucció de Cartago i conquesta romana d'una part del nord d'... Continuar leyendo "Origen i expansió de Roma" »

Estructura d'una Ciutat Romana

La civilització dels romans va ser principalment urbana. El mitjà més eficaç que van portar a terme per romanitzar els territoris conquerits fou la creació de ciutats de nova planta, les anomenades coloniae. En aquestes noves ciutats s'hi establien els veterans de guerra i els ciutadans romans procedents d'Itàlia. A la península Ibèrica hi ha moltíssims exemples de ciutats que han crescut a partir d'una antiga colònia romana: València, Saragossa, Mèrida, Lleó... En el plànol actual de totes aquestes ciutats, malgrat els segles que han passat, s'hi observa encara el traçat urbanístic original. Vegem, però, quins eren els passos que seguien els romans a l'hora de fundar una ciutat de nova planta.... Continuar leyendo "Història i Llegendes de Roma: Fundació i Imperi" »

Monarquía (753-509 a.C.)

Siete reyes gobernaron Roma durante este período: cuatro latinos-sabinos y tres etruscos.

1. Rómulo: Fundó un grupo de diez hombres escogidos, cuyos descendientes fueron los patriarcas. Destaca el "Rapto de las Sabinas".
2. Numa Pompilio: Reorganizó el aspecto religioso y dividió el año en doce meses.
3. Tulo Hostilio: Rey belicoso, destruyó Alba Longa.
4. Anco Marcio: Creó el gran puerto de Roma, llamado Ostia.
5. Tarquino Prisco: Embelleció Roma con monumentos y dotó a la ciudad de un sistema de alcantarillado, la Cloaca Máxima.
6. Servio Tulio: Elaboró el censo de población y amplió el perímetro de la ciudad, incluyendo las siete colinas.
7. Tarquinio el Soberbio: Rey impopular, fue obligado a abandonar Roma.

República (509-27

Esdinsar-se

Escanyolit esverat

Esbalaït

Escorcollar Esquellot

Espurnejar Espatllat

Regitzell Parpallejant

Galtes Minyona

Cabòries

Catifa

Manyans Aixecaar

Tarquim Atrafegats

Abillament Flonja Esquerpa

Ensinistrat Aixopluc

Rosegons Pòlissa

Vímet Cimera Solcada

Enlairar

Faristol Poca-s. Singlot

Rosada Cadell

Tarannà De gaidó

Grinyolar Vellut

Drap Filaberquí Supèrbia

Llampec Beuratge

Piga

Esquitxar Gínjol

Miratge Disbauxa

Matlàs Atziac

Comare Malentesos

Esprimatxat

Literatura latina los roma. Constr. en torno al Mediterrá. el imperio de la antigüedad. Las grandes obras son producto de esta fusión de civilizaciones son culturas grecolatinas

El teatro en Roma género q + pronto se desa. son parte de las tradi. y maduur.con la comedia nueva griega. Comedia latina... Continuar leyendo "Literatura Latina: Teatro, Prosa y Poesía" »

Literatura Klasikoa: Sorrera: Greziako literatura klasikoak, mendebaldeko kulturaren oinarria izanen diren bi herriren, grekoaren eta erromatarraren, literatur agerpenak besarkatzen ditu. Literatura grekoaren ezaugarrietako bat mitoen munduan erroturik egotea da. Epopeiak haiei literatur forma ematea besterik ez du. Lirika gutxi baliatzen da tradizio mitikoez, baina hauek dira osagai mitikoak sartzeko generorik egokienak: eresiak eta ianboak, gizarte primitibari erantzunez sortu eta errealitateari esku loturik sortutakoek ez dute mitorik ia erabiltzen. Antzinako literatura grekoa lau arotan banatzen da:

- Arkaikoa:

Lehen agerpenetatik K.a.V. mendera artekoa hartzen du. Literatura grekoa Homeroren hasten da; oso luze eta bikainak dira, eta ez... Continuar leyendo "Literatura Klasikoa: Greziako eta Erromatar Literaturaren Azterketa" »

IV. La Monarquía Romana

Desde 753 a. C. hasta 509 a. C., la forma de gobierno de Roma fue la monarquía. Hubo siete reyes: Rómulo, Numa Pompilio, Tulo Hostilio, Anco Marcio, Tarquinio Prisco, Servio Tulio y Tarquinio el Soberbio. A ellos se debe la creación de las primeras instituciones políticas y religiosas, la creación del calendario de doce meses, una serie de reformas políticas y urbanísticas, y la conversión de Roma en uno de los reinos más importantes de Italia.

Todos los reyes, excepto Rómulo, fueron elegidos con carácter vitalicio por sus cualidades y no por su linaje, aunque sabemos que a partir de Tarquinio Prisco la monarquía se hizo hereditaria.

Los reyes eran los jefes de la religión nacional y ostentaban la autoridad... Continuar leyendo "Civilización Romana: Monarquía, Comedia y Gramática Latina" »