Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

La Família Romana

El Pater Familias i la Patria Potestas

La família era el pilar fonamental de la societat romana. Estava dominada pel pater familias, l'home de més edat, qui tenia autoritat absoluta sobre la resta de membres: esposa, descendència, esclaus i lliberts. Aquesta autoritat, però, va anar canviant al llarg de la història de Roma.

Jurídicament, només el pater familias tenia dret sobre els béns patrimonials de la família. Quan moria, la família es dividia en la mateixa quantitat de fills nois. Cada un d'ells passava a ser el pater familias de la seva pròpia descendència.

PATRIA POTESTAS: Poder romà absolut i indefinit del pater familias.

La Societat Patriarcal i el Paper de la Dona

La societat romana era patriarcal. Les dones,... Continuar leyendo "La Família i la Vida Quotidiana a l'Antiga Roma" »

La República Romana: Orígenes y Evolución

Tras la expulsión del rey etrusco, la República Romana inició su andadura con Colatino y Lucio Junio Bruto como sus primeros gobernantes. Con el final de la monarquía, se instauró un sistema republicano basado en la elección, por parte de los ciudadanos, de una serie de magistrados que se encargaban de la organización y funcionamiento de la ciudad.

El Sistema de Gobierno: Asambleas y Magistrados

Los comicios eran grupos de ciudadanos organizados en diferentes tipos de asambleas:

• Comicios curiados (comitia curiata): Procedían de la época monárquica. Concedían el imperium a los magistrados superiores y resolvían asuntos privados.
• Comicios centuriados (comitia centuriata): Dividían la ciudad

Adriano

Adriano, emperador hispano, renunció a Mesopotamia debido a su difícil defensa y fortificó las fronteras del Imperio. Algunas de sus construcciones más notables incluyen:

• Muro de Adriano: Actual frontera entre Inglaterra y Escocia, construido para proteger la Britania romana de los pictos (nativos).
• Cúpula del Panteón de Agripa: Adriano ordenó la construcción de la icónica cúpula sobre el Panteón.

Además, ordenó la expulsión de los judíos de Judea y renombró la provincia como Palestina. Adriano fue un emperador artista, destacado como escultor, pintor y poeta. Viajó extensamente por todo el imperio y poseía una memoria prodigiosa. Murió en el año 138.

Antonino Pío

Antonino Pío, conocido como "el piadoso", provenía de... Continuar leyendo "El Imperio Romano: De Adriano a Alejandro Severo" »

Mites d'Amor i Destí

• Píram i Tisbe

  Vivien a Babilònia. Es van enamorar, però els pares s'hi oposaven. Un dia es van trobar al sepulcre del rei Ninus. Primer, va arribar Tisbe i es va trobar amb una lleona que va espantar la noia i se'n va anar deixant-se el vel. La lleona el va tacar i quan va arribar Píram va pensar el pitjor i es va treure la vida amb la seva espasa. Quan Tisbe va tornar també es va llevar la vida. Així és com van demostrar el seu amor.

• Filemó i Baucis

  Eren una bella parella que va oferir tot el que tenia a Júpiter i Mercuri, dos viatgers que buscaven hospitalitat, segons ells. Els visitants, molt agraïts, els van dir que eren déus i els van concedir un desig. Van desitjar estar junts fins a la seva mort, i així

Numa Pompili (El Rei Sacerdot) (715-673 aC)

Reformes al calendari:

• Va establir un any de 12 mesos i 355 dies.
• Va afegir 51 dies al calendari original.
• Mesos:
  • 7 mesos de 29 dies.
  • 4 mesos de 31 dies.
  • Febrer: 28 dies.
• Problema: 11 dies menys que l'any solar.
• Solució (any 432 aC): Afegir 22-23 dies cada dos anys.

Comparació amb Juli Cèsar:

• Numa Pompili: Any de 12 mesos, 355 dies, amb ajustos periòdics.
• Juli Cèsar: Any de 365 dies, amb un dia extra cada quatre anys (any de traspàs). Va afegir 10 dies a l'any, distribuint-los entre gener, agost, desembre, abril, juny, setembre i novembre. "Bis sextum": dos dies sisè abans de les calendes de març. Va afegir un dia al juliol i a l'agost, trets del febrer.

Dies de la setmana (origen romà):

• Dies Solis: Diumenge

Conceptes Lingüístics del Llatí

Etimologia: ciència que ens aporta informació de la procedència de les paraules.

Substrat: influència que van exercir en el llatí les llengües preromanes.

Superstrat: influència que ha exercit una llengua en una altra sense substituir-la.

Adstrat: influència lingüística entre dues o més llengües per proximitat o per raons polítiques o comercials.

Mots patrimonials: aquells que ens han arribat per transmissió oral.

Cultismes: ens han arribat directament de fonts escrites. Gairebé no tenen canvis fonètics. Forma actual semblant a l'original.

Semicultismes: paraules llatines que han patit una evolució fonètica parcial.

Doblets o al·lòtrops: quan un mateix mot presenta una forma patrimonial i una de... Continuar leyendo "Llengua Llatina: Conceptes, Topònims i Mites" »

Miles Gloriosus: Argument de l'Obra

En el Miles Gloriosus de Plaute, un militar es porta amb si una cortesana d'Atenes a Efes. L'esclau del jove amic de la noia vol donar la notícia al seu amo, que estava fora en una missió oficial, però és fet captiu durant la travessia i lliurat al militar d'Efes. Llavors aconsegueix fer venir el seu amo d'Atenes a Efes i se li acudeix fer un passadís a la paret mitgera entre les dues cases on s'allotgen, perquè així tinguin la possibilitat de reunir-se els amants.

El guardià de la jove els veu des de la teulada abraçant-se a casa del veí, però el burlen i l'enganyen fent-li creure que es tracta d'una altra, de la germana bessona de la noia. L'esclau convenç el militar que acomiadi la seva amiga,... Continuar leyendo "Resums de Clàssics Llatins: Miles Gloriosus i L'Eneida" »

Diferències Socials a l'Antiga Roma

La primitiva ciutat de Roma es va formar quan unes quantes famílies de la regió del Laci es van unir per habitar un mateix territori i compartir el naixement d'una nova ciutat. La primera diferenciació, que es va mantenir tant durant la Monarquia com durant la República i l'Imperi, era entre homes lliures i esclaus.

Homes Lliures: Classes Socials Romanes

Es consideraven homes lliures totes les persones que no havien nascut esclaves. Com a homes lliures, tenien drets i deures, però aquests variaven en funció d'unes classes socials internes. Podem dir que tots els homes lliures no eren iguals, fet que originà l'aparició de dos grups socials principals: els patricis i els plebeus.

Patricis: L'Aristocràcia

La Segona Declinació Llatina

La segona declinació llatina comprèn tres gèneres: masculí, femení i neutre. La característica principal del gènere neutre és que els tres primers casos del singular (nominatiu, vocatiu i acusatiu) tenen la mateixa terminació, i els tres primers casos del plural tenen una altra terminació comuna. Les paraules de la segona declinació presenten un genitiu en -i, i el nominatiu té tres terminacions possibles: femení (-a, -ae), masculí (-us, -er, -ir, -i) i neutre (-um, -i).

El Present d'Indicatiu en Llatí

El present d'indicatiu té quatre conjugacions. La primera i la tercera conjugació no porten la vocal temàtica, per tant, cal afegir-la (a, i/u). La segona i la quarta conjugació sempre porten vocal... Continuar leyendo "Societat Romana: Classes, Esclavitud i Vida Quotidiana" »

Monarquia

Sègle VIII aC (753 aC), els llatins van fundar Roma. Els reis manaven. En Roma van arribar a manar fins a 7 reis.

El primer rei va ser Ròmul, que va construir un poble a la muntanya Palatí. A mesura que passen els anys i els reis, Roma van conquerint les diferents muntanyes del voltant. A partir d’aquí Roma es converteix en una de les ciutats més importants d’Itàlia.

Al final d’aquesta etapa la ciutat de Roma tindrà 10.000 habitants.

El rei controla l’exèrcit, les lleis, però no ho controla tot.

Els habitants de Roma es queixen de que el rei és corrupte i el fan fora.

República

La república va començar al 509 aC. El poble decideix que manin uns habitants de més de 50 anys. Que són el Senatus, els votaran el poble.... Continuar leyendo "Història de Roma" »