Chuletas y apuntes de Latín

Vida de Horacio (65-8 a.C.)

Quinto Horacio Flaco nació el 8 de diciembre del 65 a.C. en Venusia, una colonia romana del sur de Italia. Hijo de un liberto, su padre, pese a su origen humilde, invirtió recursos para que su hijo recibiera una educación de alto nivel. Horacio estudió en Roma, donde adquirió una sólida formación retórica y literaria, y luego viajó a Atenas, donde profundizó en la filosofía y la literatura griega.

Durante la guerra civil tras el asesinato de Julio César, Horacio se unió al ejército republicano de Bruto y participó en la Batalla de Filipos (42 a.C.), donde los cesaricidas fueron derrotados por Marco Antonio y Octavio. A raíz de la derrota, perdió sus bienes y regresó a Roma en una situación precaria.... Continuar leyendo "Horacio Flaco: Vida, Obra y Legado del Poeta Clásico Romano" »

Introducción a la Historiografía Latina

La historiografía en Roma surge imitando a la griega, combinando narración histórica en prosa con belleza lingüística (siglo III a.C.). Sus fuentes incluyen los Annales Maximi, los Fastos Consulares y los Laudes Maiorum. Su origen está ligado a la épica, con obras como el Bellum Poenicum de Nevio y los Annales de Ennio.

La Historiografía en la Época Republicana

Los primeros historiadores fueron analistas, muchos de ellos políticos con acceso a documentos oficiales. Algunos escribieron en griego, como Fabio Píctor y Cincio Alimento, mientras que otros lo hicieron en latín, como Catón el Viejo, cuyo Orígenes relata la historia de Roma y los pueblos conquistados.

Julio César (100-44 a.C.)

De... Continuar leyendo "Historiografía Latina: Un Recorrido por los Grandes Historiadores de Roma Antigua" »

Fundació i estructura de Bàrcino

Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino es remunta al segle I aC, aproximadament entre els anys 15 i 5 aC, en època de l'emperador August. La ciutat es va crear després de les guerres contra càntabres i asturs, quan l'Imperi romà va reorganitzar el nord-est de la península Ibèrica i va fundar diverses colònies amb funcions administratives, comercials i religioses.

El primer nucli urbà es va establir damunt el petit turó del Mont Taber (conegut tradicionalment com a mons Taber), un lloc estratègic a prop del mar. Abans de la fundació romana, aquest turó havia estat ocupat pels laietans. La seva ubicació, en una posició elevada, facilitava la defensa i el control del territori, i es trobava... Continuar leyendo "Bàrcino: fundació romana, urbanisme i vida a l'antiga Barcelona" »

La Ilustración: El Siglo de las Luces

Es el movimiento intelectual que hizo del siglo XVIII el Siglo de las Luces. En 1751 comenzó a publicarse la Enciclopedia, una obra que pretendía recoger todos los saberes de la época, dirigida por Diderot y D'Alembert.

Chocó con las autoridades académicas y religiosas. Sus mejores vehículos de difusión fueron las tertulias, clubes y cafés. El sistema político más característico fue el Despotismo Ilustrado, que pretendía acelerar el progreso, fomentar la instrucción y aumentar el bienestar de los ciudadanos, pero al margen de su voluntad.

La Ilustración en España

En España se desarrollaron los Novatores, que intervinieron desde los puestos principales de la administración. Les preocupaban... Continuar leyendo "El Siglo de las Luces en España: Pensamiento Ilustrado y el Género del Ensayo" »

Ilerda: Orígens, Estratègia i la Batalla Decisiva

El nom llatí de la ciutat era Ilerda. La inscripció romana del bronze d’Ascoli, de l’any 89 aC, conté el registre més antic de la denominació Ilerdenses. Els orígens de la ciutat de Lleida, però, es remunten a l’època ibèrica, ja que s’identifica amb la Iltirta que apareix com a capital de la tribu ibera dels ilergets en monedes ibèriques trobades al turó de la Seu Vella.

Fundació i Posició Estratègica

Tot i que les restes romanes més antigues són de finals del segle II aC, la ciutat va ser fundada, probablement, a l’inici del segle I aC. August li atorgà el títol de municipium i va ser monumentalitzada. La seva situació era especialment estratègica, ja que se situava... Continuar leyendo "Ilerda: Història, Batalla i Urbanisme de la Lleida Romana" »

L'oratòria

• Art d'expressar-se bé i convèncer.

• Clau a Roma per:

  • aprovar o rebutjar lleis,

  • elegir magistrats,

  • condemnar o absoldre acusats.

• Indispensable per a la carrera política.

• La retòrica: base de l'ensenyament superior.

• Època d'or: República.

• Orador per excel·lència: Ciceró.

Parts del discurs

1. Proemi: captar el públic i anunciar el tema.

2. Exposició: explicar els fets.

3. Argumentació: defensar i atacar arguments.

4. Conclusió: resum i convèncer.

Parts de l'art de l'oratòria

• Inventio: trobar idees.

• Dispositio: ordenar-les.

• Elocutio: triar paraules.

• Memoria: memoritzar.

• Actio: gest i dicció.

Vida de Ciceró

• Neix 106 aC a Arpino.

• Família de cavallers.

• Estudis a Roma i viatges a Grècia i Àsia Menor.

• Carrera política brillant.

• Cònsol (63 aC).

• Contra Catilina

El Imperio en el Siglo I: La Dinastía Julio-Claudia (14 d.C. - 68 d.C.)

Desde el 14 d.C. al 68 d.C. se desarrolla la dinastía Julio-Claudia. Durante su desarrollo, se producen dinámicas y cambios que van a condicionar el desarrollo interior. En este periodo, hay que tener en cuenta tres hechos fundamentales:

1. La difusión de la ciudad.
2. La difusión de la cultura helenística.
3. El cristianismo.

Este periodo va a ser difícil de reconstruir, a pesar de tener una tradición literaria importante, pero que tiende a la manipulación.

La Difusión de la Ciudad

En cuanto a la difusión de la ciudad, se puede considerar como urbano al Imperio Romano, tanto que cuando la ciudad entra en quiebra, el imperio también lo hará. Roma creará un mundo privilegiado... Continuar leyendo "El Imperio Romano en el Siglo I: Dinastía Julio-Claudia, Urbanización y Cristianismo" »

Expressions Llatines i Gregues Essencials

Accèssit

Aproximació, recompensa inferior al premi.

Addenda

Coses que cal afegir.

Alter ego

L'altre jo, persona de confiança.

Ex-libris

Dels llibres, marca que identifica el propietari.

Ínterim

Entrant, moment intermedi entre dos fets.

Quid

El què, punt clau del tema.

Quorum

Nombre mínim de persones en una assemblea.

Rictus

Obertura de boca.

Summum

El grau més elevat, el punt més alt possible.

Vis comica

Força còmica, sinònim de capacitat de fer riure.

Primus inter pares

El primer entre iguals.

Quid pro quo

Una cosa per una altra.

Rara avis

Ocell rar.

Statu quo

En l'estat en què.

In illo tempore

Des d'aquell temps.

In articulo mortis

En el moment de la mort.

Ipso facto

En l'acte mateix.

Ad hoc

Per a això.

Bis

Dues vegades.

Ex

L'Èpica: Un Gènere Narratiu d'Herois i Deïtats

L'èpica és un gènere narratiu que relata llegendes, les quals poden ser fictícies o històriques. Els protagonistes solen ser herois i deïtats, i l'objectiu principal és exaltar la pàtria d'un poble, país o regió. L'etimologia del propi gènere prové de la paraula grega έπος, que significa "discurs" o "paraula". El seu inici rau en el Poema de Gilgamesh, escrit en l'idioma acadi (originari de Mesopotàmia) al voltant de l'any 2000 a.C. A més, té arrels pròpies de les obres d'Homer, la Ilíada i l'Odissea, les quals van ser la influència principal d'aquest gènere.

Èpica Romana

• Livi Andrònic, Odussia (250 a.C). No és una obra amb una qualitat literària específica, ja que és