Chuletas y apuntes de Latín

Publi Virgili Maró

Publi Virgili Maró va néixer el 70 aC a Màntua. El seu pare era pagès, d'una família humil, però li va pagar uns estudis a Milà i Roma. A Roma va escriure Les Bucòliques.

Les Bucòliques

És un diàleg entre pastors sobre l'amor, la societat i la política. Hi ha 10 poemes. Gràcies a aquesta obra, va poder entrar al Cercle de Mecenes, on hi havia molts autors que volien glorificar la història de l'Imperi Romà. La majoria d'ells vivien a Roma, però Virgili ho va rebutjar i se'n va anar a viure al camp.

Les Geòrgiques

Quan està dins el Cercle de Mecenes, escriu Les Geòrgiques, una obra que tracta sobre el camp, l'agricultura, la ramaderia, etc. Va centrar la gran part de la seva vida a escriure l'Eneida. L'any 19

Introducción a Tres Grandes Autores Romanos

Plauto (ca. 254 a.C. – 184 a.C.)
Plauto fue uno de los más importantes comediógrafos de la antigua Roma. Sus obras, adaptaciones de comedias griegas, se caracterizan por un humor vivo, personajes arquetípicos y un lenguaje popular y lleno de juegos de palabras. A través de sus comedias, Plauto captó de forma magistral las costumbres y mentalidades de su tiempo, siendo una influencia clave para la comedia latina posterior y para dramaturgos del Renacimiento como Shakespeare.

Tito Livio (59 a.C. – 17 d.C.)
Tito Livio fue un historiador romano célebre por su monumental obra Ab Urbe Condita ("Desde la fundación de la ciudad"), donde narra la historia de Roma desde sus orígenes míticos hasta... Continuar leyendo "Maestros de la Literatura Latina: Plauto, Tito Livio y Horacio" »

La Elegía Romana

La elegía es un género poético que expresa los sentimientos del autor, a menudo con un tono triste o melancólico. En la literatura romana, la elegía se desarrolló como un género independiente con características y temáticas propias.

Características

• Metro: Dístico elegíaco, formado por un hexámetro dactílico y un pentámetro.
• Temática: Amor, pero un amor real y experimentado.
• Origen: Influencia de la elegía griega.
• Época: Siglo I d. C.

Temas

• Amor: El amor es el tema central de la elegía romana, pero se trata de un amor real y vivido, no idealizado.
• Lamento: El lamento es un elemento importante, pero no dominante.
• Servitium amoris: El poeta se entrega completamente a su amada.
• Desprecio o infidelidad: La amada a menudo

OVIDI

Ovidi és considerat el poeta per excel·lència. Va viure en temps d'Octavi August. Mai va formar part del cercle literari dels Mecenes, sinó que formà part del de Messala, contrari als objectius d'August. Tenia afinitat amb poetes com Tibul i Properci. Aquests poetes conreaven una poesia elegíaca, és a dir, que expressava sentiments de tristesa i enyorament.

Biografia

Va néixer a Sulmona, una ciutat del centre d'Itàlia en el si d'una família benestant. Es traslladà a Roma on completà els seus estudis. Una vegada acabada la seva formació, ocupà càrrecs públics. Ben aviat, es dedicà plenament al conreu de la poesia i es convertí en poeta d'èxit fins que Octavi August el desterrà a Tomis (actual Constança).

Obra

La major part... Continuar leyendo "Biografia i obra d'Ovidi, Virgili i Horaci" »

Pronombres Personales

Pronombre Posesivo

Pronombres Anafóricos

Pronombre Demostrativo Idem

El humanismo, un movimiento intelectual y cultural que floreció durante el Renacimiento, se caracterizó por un renovado interés en la cultura clásica grecorromana y una valoración de la dignidad y el potencial del ser humano. A continuación, exploraremos las características principales, las tradiciones que lo nutrieron y algunas de sus figuras más destacadas.

Características Principales

• Poesía: Menos encorsetada.
• Lenguas:
  • Nobles: Hebreo, griego.
  • Rústicas: Romances, neologismos.
• Naturaleza humana:
  • Copula mundi: Enlace mundo-Dios.
  • Hombre: Resumen de la creación.
  • Palabra: Fiereza.
  • Naturaleza mutable.
• Conocer:
  • Práctica contemplativa: Observar, reflexionar.
  • Cosas buenas en sí mismas.
• Escolástica:
  • Anquilosada.
  • Res non verba (Hechos, no palabras).
  • Romper

Marko Tulio Zizeron (K.a. 106-43)

Marko Tulio Zizeron, Lazioko Arpino hirian jaio zen, K.a. 106. urtean. Erdi mailako familia batean heziketa ona jaso zuen. Erroman, Grezian eta Asia Txikian ikasi zuen.

Abokatu bikaina izan zen eta politikan ere lan egin zuen. Gizon jakintsu eta hizlari aparta zen. Politikan, Cursus Honorum (karrera politikoaren pauso guztiak) egin ondoren, kontsul izendatu zuten, eta, ondorioz, Senatuaren kide egin zen.

Kontsul izendatu ondoren, Katilinaren konjurazioa salatu eta traidoreen kontra ekintza batzuk hartu zituen. Ondorioz, zenbait urte beranduago, erbestea jaso zuen. K.a. 57. urtean, Erromara itzuli zen eta politika estrategikoa aldatu zuen, bertan parte hartzea lehenetsiz. Gizonik boteretsuenak, hau da, triunbiroa... Continuar leyendo "Zizeron eta Plauto: Bi Erromatar Klasikoen Literatura Ondarea" »

L'Elegia

A Grècia s'anomenava elegia qualsevol composició poètica escrita en dístics elegíacs (estrofa formada per un hexàmetre més un pentàmetre) sobre qualsevol tema.

Els poetes alexandrins del segle III a. C. (Cal·límac i Teòcrit) van escriure elegies de tema amorós, sobre els amors d'herois mitològics, però no tracten els seus sentiments personals.

La poesia elegíaca llatina va néixer de la imitació de les elegies dels poetes alexandrins. Els poetae noui la van introduir a Roma; La cabellera de Berenice de Catul n'és un exemple.

La gran elegia romana va sorgir en l'època d'August. Es caracteritza per l'ús del dístic elegíac, tracta els sentiments personals del poeta i les seves experiències doloroses.

Actualment es defineix... Continuar leyendo "Ovidi: Vida i Obra - L'Elegia Romana" »

Esaldi Zuzenak eta Okerrak

Hona hemen euskarazko esaldi batzuen zuzenketak, parentesi artean azalpenekin:

• Posible da hori horrela izatea (izan liteke, baliteke)
• Lan horrek prestakuntza handia suposatzen du (eskatzen du)
• Aspalditik botatzen dut laguna faltan (sumatzen dut lagunaren falta)
• Lanean egon naiz (lanean aritu naiz)
• Imajinatu ezazu bihar jai dela (pentsa ezazu bihar jai dela)
• Berandutu egin zenez, ez zuen pena merezi pelikula ikustera joateak (ez zuen merezi izan pelikula ikustera joatea)
• Ondo eramaten gara (ondo konpontzen gara)
• Antzokia kale honetan kokatzen da (antzokia kale honetan dago)
• Mikelek gero eta hizkuntza gehiago ezagutzen ditu (Mikelek gero eta hizkuntza gehiago dakizki)
• Ni, zuekin konparatuta, baxuagoa naiz (ni, zuekin alderatuta,

Gàrgoris i Habis: Llegendes i Dret a l'Antiga Hispània

El text següent és un fragment del llibre "Epítome de les històries Filípiques" de Pompeu Trogo, citat per Marc Junià Justí en la seva obra. Pompeu Trogo és conegut per la seva història de l'ascens i la història de la monarquia macedònica, tot i que Justí en fa una antologia, no un resum fidel. L'autor analitza com el poble d'Hispània va ser civilitzat per un rei criat en la naturalesa i com un rei, inicialment hostil, acaba sent impactat per la grandesa d'aquell a qui havia intentat matar diverses vegades.

Context històric: El Principat Romà

El text s'emmarca en el context històric del període del Principat Romà (segles I i II dC). Durant aquesta època, els emperadors... Continuar leyendo "Gàrgoris i Habis: Llegendes i Dret a Hispània" »