Chuletas y apuntes de Latín

La comèdia romana: Plaute i Terenci

L'elegia és un gènere poètic que té com a objectiu expressar sentiments íntims, aquells que fan referència a l'amor i al desamor. Estan formats per una successió d'estrofes de dos versos (dístics): un hexàmetre i un pentàmetre.

Des del segle XVI fins avui el mot elegia s'usa per designar composicions poètiques en què s'expressen sentiments de pena, enyor, lamentació, etc.

Va viure època emperador August i va pertànyer al cercle literari de Messala, grup allunyat objectius polítics d'August. Les seves composicions expressaven sentiments més íntims, com ara la pena o el dolor…

Entre tots ells, destaca Ovidi juntament amb Virgili com els poetes més rellevants d'aquella època.

Vida i seves obres

Va... Continuar leyendo "La comèdia romana: Plaute i Terenci" »

Retòrica: L'Art de Parlar Bé

La retòrica, també anomenada oratòria, és l'art de parlar bé. Parlar bé es considerava propi de la cultura del refinament i de la bona educació, la urbanitas. Tots els joves aristòcrates romans l'estudiaven a Grècia. Els oradors més grans són Demòstenes i Antístenes. Saber retòrica era bàsic per a la carrera política, que es deia cursus honorum, i per a la carrera militar, per arengar les tropes (per animar l'exèrcit). En aquestes escoles ensenyaven a utilitzar paraules adequades, dir les coses en ordre, a preparar les rèpliques i a parlar amb el to adequat.

Ciceró: Plenitud de l'Oratòria Romana

La plenitud de l'oratòria romana és al segle I aC amb Ciceró, un personatge polifacètic que era... Continuar leyendo "Literatura Llatina: Autors i Obres Clau" »

Antzinaroa (K.a. 4000)

Mesopotamia eta Egipto

Idazkera kuneiformea Mesopotamian eta hieroglifikoa Egipton. Bedak (testu erlijiosoak) eta Epopeiak (Ramayana eta Mahabharata).

Txina

Konfuzio: Herri askoren folklore bilduma idatzi zuen. Laozio: Ying Yang.

Biblia

Testamentu Zaharra (hebreeraz): Judutarren historia, juduentzat sakratua. Testamentu Berria (grekeraz): Jesusen bizitzaren inguruan.

Grezia (K.a. 2000)

Poesia: Epopeiak (Homero, Iliada eta Odisea). Lirikoa (Norbanakoa: Safo eta korala). Antzerkia: Komedia (Aristofanes, Lisistrata eta Menandro) eta Tragedia (Sofokles, Edipo Erregea; Euripides, Medea; Eskilo, Orestiada).

Erroma (K.o. III)

Poesia: Epopeiak (Virgilio, Eneida). Lirikoa (Katulo, Carmina; Horazio, Odak; Ovidio, Heroidak). Antzerkia: Komedia... Continuar leyendo "Antzinaroa Aro Modernora: Literatura Unibertsalaren Garapena" »

La Eneida de Virgilio consta de 12 libros que relatan las aventuras del troyano Eneas, desde la caída de Troya hasta su llegada y victoria en el Lacio, donde se casa con Lavinia y funda la estirpe que dará origen al pueblo romano. Los primeros seis libros detallan el viaje de Eneas, incluyendo su romance con Dido en Cartago y su descenso a los Infiernos. Los últimos seis libros narran los enfrentamientos en el Lacio y la victoria de Eneas sobre sus enemigos. La estructura de la Eneida refleja tanto la Odisea como la Ilíada de Homero, y se puede dividir en diferentes bloques temáticos o enfoques en función de los personajes y las situaciones. A pesar de estas divisiones, la obra muestra un equilibrio y coherencia que la hacen destacar... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: Epopeya Fundacional de Roma" »

Urbanisme Romà

Urbanisme: Per a la fundació de les noves ciutats, els romans van seguir el ritus tradicional que van heretar dels grecs a través dels etruscos. Un cop triat l'emplaçament de la nova ciutat, un àugur consultava els presagis per saber si el lloc escollit tenia el beneplàcit dels déus. Situat al centre de l'emplaçament, l'àugur traçava amb una vara una creu, de manera que els braços marquessin l'un la direcció nord-sud, i l'altre la direcció est-oest. La prolongació d'aquests braços servia per traçar les dues vies principals de la ciutat: el cardo maximus (N-S) i el decumanus maximus (E-O). Tot seguit, amb un coble de bous -un bou i una vaca blancs, segons Ovidi- que tiraven una arada amb una rella de bronze, es... Continuar leyendo "Urbanisme, Aqüeductes i Vies Romanes: Enginyeria i Societat" »

Plaute: "La comèdia de l'olla" i "Amfitrió"

Terenci: "Àndria" i "L'Eunuc"

En quin període van viure Plaute i Terenci?

Terenci va viure durant el s. II aC i Plaute durant els segles III i II aC

Quines són algunes de les característiques de les obres de Plaute?

Els personatges són simples estereotips que es repeteixen d'una comèdia a una altra, potencia personatges còmics com l'esclau i el parasit i exagera els trets ridículs d'aquests.

D'on era originari Terenci i quin era el seu estatus social abans de ser dramaturg?

Era d'origen nord-africà i va ser un esclau abans de ser dramaturg.

Fundada la ciudad, que llamó Roma a partir de su nombre, hizo por lo general estas cosas. Recibió multitud de pueblos vecinos en la ciudad, nombró cien entre los más viejos, a los que nombró senadores por causa de su ancianidad.Entonces, al no tener él mismo y su pueblo esposas, invitó a un el espectáculo de juegos a los pueblos vecinos a la ciudad de Roma y raptó a sus virgenes. Y originada de repente una tormenta, al no haber aparecido, en el año trigésimo séptimo de su reinado se creyó que había ascendido hacia los dioses y fue consagrado.

Posteriormente Numa Pompilio fue nombrado rey, quien ciertamente no hizo ninguna guerra, pero no fue menos útil que Rómulo para la ciudad. Pues también estableció leyes y normas para... Continuar leyendo "Eutropio. Los siete reyes de Roma" »