Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Literatura Romana

Historiografía Romana

Género literario: Historiografía Romana. Autor: Julio César (Guerra de Galias y Guerra Civil)

Se inicia en Roma en los siglos II y III a. C., siguiendo los modelos griegos, pero tuvo su auge a principios del siglo I a. C. Es probablemente el género literario más antiguo, pues desde siempre se han transmitido oralmente. La historiografía romana fue mucho más rigurosa que la griega y de intensión más moralizante. Los romanos utilizaban la historiografía como instrumento político para justificar la supremacía sobre los demás pueblos, para destacar el protagonismo de las familias dominantes o para defender la propia actuación política. Esta comprende obras de carácter muy variado, desde historias... Continuar leyendo "Literatura Romana: Exploración de Géneros y Autores Clave" »

III. El Setge de la Ciutat

Tirant, Diafebus i la Princesa estaven a l'hort de palau amb les donzelles quan l'Emperador els va reunir amb el consell. Un home enviat pel Gran Conestable els va informar que molts homes a peu s'havien amagat a la praderia. El duc de Macedònia, desoint advertències, va creuar el riu amb els seus soldats, però van ser derrotats pels moros i van fugir. L'Emperador va demanar ajuda a Tirant. Dues persones van aconsellar enviar les filles de l'Emperador a Hongria, cosa que va disgustar Tirant. Carmesina va preferir quedar-se amb el seu pare. Abans de partir, Tirant va demanar a la Princesa la seva camisa com a penyora, i ella li va donar amb molts petons. Finalment, van partir amb tots els senyors.

IV. L'Alliberament

Gaia: Poesia literarioaren lehen urratsak

Peru Abarka: Egilea, Generoa eta Argitalpena

Peru Abarka Joan Antonio Mogelek idatzi zuen 1880. urtean. Hala ere, ezin dugu eleberritzat hartu hainbat arrazoirengatik: bi pertsonaia nagusiren arteko elkarrizketa hutsa da, denbora eta espazioa ez daude zehaztuta, pertsonaiak lauak dira eta ez du eleberrien egitura ohikoena jarraitzen.

Txomin Agirreren Nobelak eta Euskalkiak

Txomin Agirrek hiru nobela idatzi zituen: Auñamendiko Lorea (1898) eta Kresala (1906), biak bizkaieraz idatzita, eta Garoa (1912), gipuzkeraz idatzita.

Garoa: Gaiak eta Eredua

Garoa lanaren gai nagusiak artzaintza eta nekazaritza dira. Euskaldunen eredu idealizatua ematen du, eta, ondorioz, pertsonaia literario gisa sinesgarritasun falta... Continuar leyendo "Euskal Poesiaren Bilakaera: Hasierako Pausoetatik Gerra Aurreko Aroa Arte" »

La Oratoria Romana: Arte, Influencia y Legado

Definiciones Fundamentales de la Oratoria

El «arte de hablar en público» se denomina oratoria, y a quien lo ejercía, orator. Un discurso, del tipo que fuera (político, judicial, fúnebre, etc.), recibía el nombre de oratio. El dominio de este «arte» se llamaba eloquentia. La teoría en que se basaba, aprendida y adaptada de los griegos, se llamaba rhetorica (del griego rhetor, orador). Las escuelas en que se estudiaba, equivalentes a nuestras universidades, se llamaban «escuelas de retórica».

Importancia y Declive en la República Romana

El arte de utilizar la palabra en público con corrección y belleza, sirviéndose de ella al mismo tiempo para agradar y persuadir, tuvo en Roma un uso... Continuar leyendo "Oratoria y Retórica en la Antigua Roma: Desarrollo e Influencia Cultural" »

Contexto y Formación

Debido a su carencia de formación política de tipo práctico, a **Tito Livio** le faltaba experiencia para emitir juicios e interpretar datos. Además, elaboró su historia sobre materiales que en muchas ocasiones son de segunda mano; obras de autores que no conocemos bien, de donde ha ido seleccionando y eliminando a su conveniencia. Compuso de forma rápida una historia que no puede ser ni muy original ni muy crítica, aunque sí es completa y hasta cierto punto imparcial.

Enfoque Didáctico y la Imagen del Romano Ideal

Livio dotó a su historia de un contenido didáctico. Para él, como para **Cicerón**, de quien era admirador, la historia es *"magistra vitae"*. En su obra, Tito Livio ha trazado la imagen del **romano... Continuar leyendo "Tito Livio: Historiador de la Roma Imperial" »

Se entiende por épica aquellas manifestaciones literarias de carácter narrativo que cuentan con lenguaje solemne y majestuoso hoy las hazañas legendarias de héroes o los orígenes míticos de un pueblo.

La épica surge de las culturas primitivas con la tradición oral: hoy se transmiten oralmente acompañados de música y no hay un texto fijo. Hay que destacar dos grandes epopeyas de la India: el Ramayana y el Mahábharata y los poemas homéricos.

Surge de esta forma el poema épico o épica culta, hoy donde su autor escoge el tema y utiliza recursos estilísticos a su alcance. Las características fundamentales:

• Influencia homérica
• Utilización de la historia nacional como argumento épico
• Influencia de la poesía alejandrina

En Roma Livio... Continuar leyendo "La Épica en la Literatura Latina" »

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Catalogació

• Títol: Aqüeducte de les Ferreres
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Primera meitat del segle I aC
• Estil: Romà republicà tardà
• Tipologia: Aqüeducte
• Materials: Pedra calcària local
• Localització: Barranc dels Arcs (Tarragona)

Context històric

Cal recordar que la ciutat de Tàrraco té l'origen en un assentament militar, creat pels germans i generals Escipió (218 aC) durant la Segona Guerra Púnica. Amb els anys, va adquirir molta importància estratègica i l'any 45 aC se li va concedir el títol de colònia romana, que equivalia a dir que era una ciutat. Aquest fet va ocórrer durant el regnat de l'emperador Octavi August i es va convertir en la capital de la província Tarraconensis. A partir... Continuar leyendo "Aqüeducte de les Ferreres: Història i Arquitectura" »

Argument d'Els Menecmes de Plautus

Un mercader de Sicília tenia dos fills bessons pràcticament idèntics. Quan li rapten un dels bessons durant un viatge, el mercader es posa a buscar-lo i, en no trobar-lo, mor de pena durant el mateix viatge.

El bessó supervivent és acollit pel seu avi patern, qui li canvia el nom: de Sòsicles passarà a dir-se Menecme, el mateix nom que tenia l'altre bessó.

Quan Menecme II es fa gran, buscarà desesperadament el seu germà, Menecme I, per tot arreu fins que arriba a Epidamne (ciutat grega de la costa d'Albània). Resulta que en aquesta ciutat és on el bessó raptat havia crescut. Finalment, després de molts embolics, els dos germans aconsegueixen reconèixer-se.

Desenllaç de la Comèdia: Els Embolics

Exèrcit:

Format per ciutadans voluntaris i propietaris de terres. Any 107 aC, el general Marices reforma l'exèrcit per fer-lo més professional i accessible per a tothom.

Era una ciutat de combat, una legió, i s'estructuraven així:

• 10 cohorts = legió
• 1 cohort = 600 homes
• 1 legió = 6 centuries = 1 centuria = 100 homes / 1 legió és igual a 6.000 homes.

Les cohorts estaven numerades del I al X.

Cost de cavalleria per legió era de 120 homes.

JEFES: centurions i legat de la legió.

Octavi August va dissoldre moltes legions, en va deixar 28.

Més tard van haver-hi 33.

Els legionaris duraven 20 anys, tenien un sou considerable i primes.

Quan es jubilaven cobraven de l'estat i se'ls anomenava veterans.

També obtenien el dret a ciutadania romana, els auxiliars.... Continuar leyendo "Exèrcit i Organització Política a l'Antiga Roma" »

Els Àpats i els Aliments dels Romans

Els romans feien tres àpats al dia: l'esmorzar (ientaculum), que normalment consistia en pa i formatge; el dinar (prandium), que solia ser un àpat ràpid amb menjar fresc (la major part de vegades les restes del dia anterior), sense ni asseure's, i el sopar (cena), que era l'àpat principal.

El Triclinium: La Sala dels Àpats

Antigament, la cena tenia lloc a l'atri, però quan es va introduir el costum grec de sopar recolzats, els romans van dedicar una cambra especial a fer els àpats, el triclinium.

Dins aquest menjador hi havia tres llits, anomenats també triclinis, cada un amb lloc per a tres persones. La disposició dels triclinis era la següent: els tres llits s'anomenaven, de dreta a esquerra, lectus