Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Expressions Llatines i Gregues Essencials

Accèssit

Aproximació, recompensa inferior al premi.

Addenda

Coses que cal afegir.

Alter ego

L'altre jo, persona de confiança.

Ex-libris

Dels llibres, marca que identifica el propietari.

Ínterim

Entrant, moment intermedi entre dos fets.

Quid

El què, punt clau del tema.

Quorum

Nombre mínim de persones en una assemblea.

Rictus

Obertura de boca.

Summum

El grau més elevat, el punt més alt possible.

Vis comica

Força còmica, sinònim de capacitat de fer riure.

Primus inter pares

El primer entre iguals.

Quid pro quo

Una cosa per una altra.

Rara avis

Ocell rar.

Statu quo

En l'estat en què.

In illo tempore

Des d'aquell temps.

In articulo mortis

En el moment de la mort.

Ipso facto

En l'acte mateix.

Ad hoc

Per a això.

Bis

Dues vegades.

Ex

L'Èpica: Un Gènere Narratiu d'Herois i Deïtats

L'èpica és un gènere narratiu que relata llegendes, les quals poden ser fictícies o històriques. Els protagonistes solen ser herois i deïtats, i l'objectiu principal és exaltar la pàtria d'un poble, país o regió. L'etimologia del propi gènere prové de la paraula grega έπος, que significa "discurs" o "paraula". El seu inici rau en el Poema de Gilgamesh, escrit en l'idioma acadi (originari de Mesopotàmia) al voltant de l'any 2000 a.C. A més, té arrels pròpies de les obres d'Homer, la Ilíada i l'Odissea, les quals van ser la influència principal d'aquest gènere.

Èpica Romana

• Livi Andrònic, Odussia (250 a.C). No és una obra amb una qualitat literària específica, ja que és

1-PAPEREZKO GORPUTZAK

Manexek trenean lan egiten du, tiketak konprobatzen. Horietako batean ume bat ikusten du trenean bakarrik, eta nora joango den galdetzen dio bere buruari. Manexek egunero kontatzen dizkio bere emazteari trenean ikusitako xehetasun guztiak, baina berak ez dio kasu handirik egiten. Bestetik Elena dago, honek ere senarrarekin arazoak ditu eta moztea pentsatzen ari da, eta bukaeran trenean Manexekin aurkitzen da.

2-BEHE LAINOA

Maitane (Saioak askotan urduri jartzen dio), Laura eta Saioa (bidea daki bere mutilarekin egin duelako) mendira joaten dira. Maitane azken aldian ez dago ondo eta lagunak buelta bat ematera joatea proposatzen diote ea hobetzen den. Behe lainoa jaisten da ibilaldi erdian eta ez dute ezer ikusten. Halako... Continuar leyendo "Gorputzak eta Beste Istorio Batzuk: Laburpenak eta Zuzenketak" »

La Tragedia Romana

Sabemos muy poco de la tragedia romana porque solo nos quedan títulos y fragmentos de versos. Esto es lo que conocemos, en orden cronológico:

• Livio Andrónico: Escribió fabulae cothurnatae (tragedias griegas). Algunas de sus obras son: Equus Troianus, Ajax y Achilles.
• Cneo Nevio: Escribió tragedias griegas como Andromacha e Hector proficiscens. Fue de los primeros en crear fabulae praetextae (tragedias romanas). De este tipo conocemos: Romulus y Clastidium.
• Quinto Ennio: Compuso tragedias griegas como Aiax, Achilles y Hecuba. También escribió dos tragedias romanas: Sabinae y Ambracia.
• Pacuvio: Escribió doce tragedias griegas y una romana. Destacan entre ellas: Antiope, Armorum iudicium y Paulus.
• Accio: Cultivó tanto tragedias

Tito Maccio Plauto (c. 250-184 a. C.): El Maestro de la Comedia Romana

Tito Maccio Plauto fue el rey indiscutible de la escena de su tiempo. Sus comedias no solo son de tema griego, sino que además están basadas en obras previas de autores helenos, sobre todo de la Comedia Nueva, destacando la influencia de Menandro. Plauto cultiva la comedia de situación, caracterizada por la presencia de personajes fijos o arquetípicos.

Personajes Típicos y Estilo

Los personajes recurrentes en la obra plautina incluyen:

• El anciano enamorado (*senex*).
• El joven enamorado (*adulescens*).
• El esclavo astuto (*servus callidus*), figura central en la intriga.

Un personaje fundamental de Plauto solía ser el stribax o bufón, lo que hoy conocemos como el payaso. Las... Continuar leyendo "Tito Maccio Plauto: El Genio de la Palliata y la Comedia Romana Clásica" »

Expressions i Termes Comuns

Accèssit

Premi de reconeixement, encara que no hagis guanyat. Ex: Quan quedes segona en un concurs i et donen un accèssit.

Agenda

Llibre per apuntar coses. Ex: Tinc una agenda on apunto els deures i les cites.

Àlies

Nom fals o diferent del real. Ex: El cantant fa servir un àlies en lloc del seu nom real.

Alter ego

Un altre “jo”, una altra personalitat teva. Ex: Quan actues en una obra de teatre ets el teu alter ego.

Esnob

Persona que vol aparentar el que no és. Ex: Algú que no és ric però vol fer veure que ho és.

Sic

“Tal com està escrit”, per indicar que una cosa està malament però és textual. Ex: Va escriure “haber” en lloc d’“a ver” (sic).

Ex-libris

Marca que poses en un llibre per indicar que

Historiografía. Carácterísticas generales

Intencionalidad moral, patriotismo y compromiso político de la mayoría de los historiadores y el componente retórico que se halla siempre presente en la obra histórica considerada como un asunto artístico.

Orígenes

Las fuentes más antiguas son los documentos oficiales y los registros públicos. Durante la II Guerra Púnica, aparecieron los primeros retratos sobre los acontecimientos pasados, que recibieron la misma denominación de Annales porque la exposición seguía el mismo diseño cronológico que las anotaciones de los sacerdotes del Estado. El primer autor de Annales de tipo literario fue Q. Fabio Pictor que vivíó entre los siglos III y II a.C. Pero fue M. Porcio Catón, el autor de... Continuar leyendo "El soldado fanfarrón características de los personajes" »

Gai Mari: Ascens i Reformes (157-86 aC)

• Gai Mari va ser un homo novus que va aconseguir gran fama a Roma gràcies a les seves campanyes militars: la Guerra contra els invasors germànics (Cimbres i Teutons) i la Guerra de Jugurta a Numídia.
• Casat amb Júlia, tia de Juli Cèsar.
• Va ser escollit cònsol en diverses ocasions.

La Reforma de l'Exèrcit Romà de Mari

• Va permetre que els proletaris, lliberts i, extraordinàriament, esclaus s'allistessin a l'exèrcit.
• L'exèrcit es va convertir en professional: els soldats tindrien una paga, participarien en el repartiment del botí i rebrien terres en llicenciar-se.
• Conseqüències:
  • Augment de la seva capacitat i efectivitat.
  • Els soldats van esdevenir més lleials al general que al Senat, fet que va atorgar

Mites grecs

Deucalió i Pirra: l'arca

Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Quan Zeus va decidir destruir la raça humana amb un diluvi, Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa, plena de provisions. L'arca va navegar durant nou dies per sobre de la terra inundada fins arribar al mont Parnàs. Un cop va parar de ploure, Deucalió i Pirra van desembarcar i van consultar l'oracle per saber com trobar altres persones. L'oracle els va respondre que llancessin els ossos de la seva mare. Van entendre que es referia a la Mare Terra i les pedres. Deucalió i Pirra van llençar pedres: les de Deucalió es van convertir en homes, i les de Pirra, en dones.

Metamorfosi