Chuletas y apuntes de Historia de Primaria

1.- sublime o venerable

2.- honoríficos de prínceps, primer ciudadano, imperator, máxima autoridad militar, pontífice máximo, principal autoridad religiosa

3.- en el despliegue de las legiones en guarniciones permanentes

4.- rescatar las tradiciones de antigua Roma deterioradas por la corrupción, riqueza extrema de ciudadanos y olvido de las virtudes cívicas y fomento el matrimonio y la natalidad y rescato las tradiciones religiosas

5.- senatoriales (senado) imperiales (representante del emperador)

6.- apoyo el orden ecuestre, la administración se centraliza en la burocracia, libre de corrupción, estimulo el ingreso al senado de los habitantes de península itálica, construyo la ciudad de Roma (mármol) mejoro el nivel de vida proletariado... Continuar leyendo "Imperio bizantino línea de tiempo" »

9. FEDERICO ECHEVARRIAREN HITZALDIA LIBREKANBISMOARI ETA PROTEKZIONISMOARI BURUZ (1893-12-09)

Aurrean dugun testua lehen mailako iturri historiko eta politiko-ekonomikoa da; hain zuzen, Federico Echevarriak librekanbismo eta protekzionismoari buruz emandako argudoiak biltzen dituen testua. Egilea indibiduala da, Federico Echevarriak Liga Vasca de Productores zuzendu zuen euskal enpresaria izan zen. Publikoa da hitzaldi bat eman baitzuen Bilbon testu hau azalduz, bereziki hitzaldira joan ziren pertsonei dago zuzenduta baina joan ez zirenentzat ere zuzenduta dago.

Testuaren helburu nagusia merkataritza itunek ekar zitzaketen ondorio ekonomikoak azaltzea eta protekzionismoa aldarrikatzea dira. Barneko produktuak babestea da helburua protekzionismoarekin,

5.- LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874 – 1923)Pàgs. 78 – 79 i 166 – 167

El Cop d'Estat del general Pavía acaba amb la I República.

Antoní Cànoves prepara la restauració monàrquica amb la tornada D'Alfons XII, fill d'Isabel I.

5.1.- Regnat d'Alfons XII (1875 – 1885)

Sistema Bipartidista:

• Partit Conservador: Cànoves.

  Catòlic i autoritari.

Partit Liberal: Sagasta.

Laic i reformista.

Ambdós Coincideixen en què són monàrquics, centralistes, unitaris i Capitalistes.

El Turnisme entre partits és possible per: coincidències entre Partits.

Manipulació de les eleccions (caciquisme).

Nova Constitució moderada de 1876.

El Rei crida a un dels dos partits quan l'altre ha esgotat el seu Programa.

5.2.- Regnat d'Alfons XIII (1885 – 1923)

Té... Continuar leyendo "Les reformes del bienni d'esquerres" »

Zeri deitzen Diogu “urte zoriontsuak”

La evolución política de la regencia de María Cristina (1833-1840)

La transición del absolutismo al liberalismo (1833-1835)

Entre 1833 y 1835 se produjo la transición entre el absolutismo fernandino y el liberalismo isabelino. Esta fase estuvo protagonizada por monárquicos reformistas como Cea Bermúdez o Javier de Burgos, y liberales moderados, como Martínez de la Rosa. Se promulgó el Estatuto Real (1834) redactado por Martínez de la Rosa. Era una carta otorgada, concedida de forma graciosa por la regente, a diferencia de una Constitución que emana del pueblo a través de unas Cortes. Según este estatuto se dividían en:

• Cámara Alta o Estamento de Próceres
• Cámara Baja o Estamento de Procuradores

Además, se desarrollaron otras reformas... Continuar leyendo "La Regencia de María Cristina (1833-1840): Transición del Absolutismo al Liberalismo" »

3.NAPOLEON EUROPA

-Kontsulatua.

Kontsulatua erregimen pertsonalista zen. Napoleonek botere guztia bereganatu zuen, horren erakusgarri izan zen VIII urteko konstituzioa. Napoleon agintean zela, hainbat neurri hartu ziren Frantzia modernizatzeko asmoz.

-Napoleonen Inperioa

Napoleonek enperadorea izendatu zuen bere burua. Politika espantsionista bultzatu zuen, etengabe aritu zen gerrran beste herrialde batzuen aurka. Blokeo kontintentala ezarri zen britaniarrak kontinentearekin salerosketan aritu ez zitezen.

4.BERREZARKUNTZA

-Atzera Antzinako erregimenara:

Napoleon garaitu zutenetik aurrera, Berrezarkuntza izeneko erreakzioaldi bat abiatu zen Europan:

-Legitismo monarikoa: Bakeari eusteko bide bakartzat jo zen errege-erregina legitimoak jartzea estatuen

4. INDEPENDENTZIA GERRA EUSKAL PROBINTZIETAN:

   
   

5. Zamakoladaren ostea, are gertaera larriago eta tragikoago bat hasi:

6. Independentzia Gerra

1807. Urtearen amaieratik 1808. Urtearen hasieran

Napoleonek zenbait lur konkistatu zituen

Euskal Probintzietan ere matxinada sortu zen

1. Borrokarik bortitzena Bilbon gertatu → Ibeniko Gudua

1. Frantsesek lurralde osoa mendean hartu zutenean:

   1. 1810eo otsailean, gobernu militar bat eratu zen → Bizkaiko Gobernua

      1. Thouvenot jenerala buru

      2. Hiru Euskal Probintziak biltzen zituen

2. Frantsesen nagusitasuna 1813ko Gazteizko Guduan Frantziako tropak garaitu

3. San Martzialgo Gudua izan zen

   1. Frantsesak behin betirako kanporatu

   2. 
      

LIBERALISMOA ETA FORUAK:

• XIX. Mendearen lehen herenean, euskal foruen auzia izan zen eztabaida

  • Foruak izatea ez zetorren

La guerra va ser molt violenta. L'exèrcit francés mai no va controlar tot el país. Els resistents s'agrupaven en grups petits que anomenaven “guerrilles” populars però tenien un excèrcit molt mal preparat. Els francesos van aconseguir imposarse fins 1812.

Any 1812:

Espanya es va unir amb Anglaterra i va arribar a Espanya un gran excèrcit angles que juntament amb l'espanyol va iniciar l'ofensiva. Els diputats de les cortsvan crear la Constitució del
1812 (primera constitució contemporània de l'estat Espanyol). Declarava: **Principis de sobirania nacional (poder en ciutadans, no en rei)**Llibertat individual, d'expressió, d'impremta i propietat***Monarquia liberal i parlamentària**Unicameral i elegida per sufragi masculí Àmbit