Chuletas y apuntes de Historia de Otros cursos

L'Antic Règim i la Monarquia Absoluta

En l'Antic Règim, la monarquia absoluta era el sistema polític predominant a Europa durant els segles XVII i XVIII. En aquest model, el rei concentrava tots els poders —el legislatiu, executiu i judicial— i governava sense limitacions constitucionals o d’altres institucions que poguessin qüestionar la seva autoritat. La monarquia absoluta es basava en la idea del "dret diví dels reis", segons la qual el poder del monarca provenia directament de Déu, i per tant, no estava sotmès al control de cap poder humà. Això justificava el govern autoritari i l’obediència dels súbdits, ja que qüestionar el rei era, simbòlicament, desobeir Déu.

Els monarques absoluts controlaven tots els àmbits de... Continuar leyendo "Història Moderna: De l'Absolutisme a Napoleó" »

La Transició Espanyola: De la Dictadura a la Democràcia

La Transició de la dictadura a la democràcia es va iniciar amb la mort de Franco el 1975. El rei Joan Carles I va promoure reformes amb Adolfo Suárez com a president. Es van legalitzar partits, aprovar la Llei per a la Reforma Política i fer eleccions democràtiques el 1977. La Constitució de 1978 va establir un estat democràtic i de dret. El procés fou pactat, pacífic i progressiu, amb el suport de diferents sectors socials i polítics.

Mesures Clau de la Transició per a la Democràcia

Durant la Transició es van prendre mesures clau com:

• La Llei per a la Reforma Política (1976), que va permetre desmantellar legalment el franquisme.
• La legalització de partits polítics com el

Rasgos fundamentales del absolutismo y del Antiguo Régimen

El tercer componente del Antiguo Régimen, después del sistema señorial y de la sociedad estamental, era el absolutismo monárquico. Fue la forma predominante de gobierno en gran parte de Europa, en la que el poder del monarca destacaba por encima de todos los demás estamentos. Se desarrolló especialmente en Francia, en España, en el imperio germánico y en los países escandinavos. Había, sin embargo, muchas diferencias entre los diversos reinos y, en algunos, la monarquía se veía limitada por la intervención de la nobleza o por el control de las Cortes.

Principio y legitimación

El eje central del sistema político del Antiguo Régimen era la monarquía absoluta de derecho

Resum de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Causes i inici del conflicte

La Guerra Civil Espanyola va ser el resultat de la profunda divisió entre els sectors conservadors (monarquia, exèrcit, Església i grans propietaris) i els sectors progressistes (republicans, obrers i burgesia liberal). La tensió va créixer per les reformes republicanes i l'augment de la violència política. L'assassinat de Calvo Sotelo va ser el detonant del cop d'Estat del 17-18 de juliol de 1936, liderat pels generals Franco, Mola i Queipo de Llano. L'alçament no va triomfar completament i va dividir Espanya en dues zones, iniciant una guerra que va durar tres anys.

Desenvolupament de la guerra

• 1936: Els franquistes van ocupar part del sud i oest d’Espanya,

La Crisi del Bienni Reformista (1931-1933)

La coalició republicanosocialista va enfrontar diversos problemes que van dificultar la seva estabilitat. En primer lloc, el context internacional desfavorable, amb l’auge dels règims feixistes, va aïllar la República.

Oposició interna i polarització política

Internament, l’oposició a les reformes era forta:

• La dreta (incloent-hi l’Església, l’Exèrcit i la patronal) rebutjava les reformes socials.
• L’esquerra obrera volia canvis més radicals i immediats.
• Els sectors moderats es mostraven reticents, especialment a la reforma religiosa.

Factors econòmics i socials de la inestabilitat

La situació econòmica era crítica, marcada per l’atur agrícola, la desigualtat en la terra, la crisi... Continuar leyendo "Crisi Política i Social de la Segona República Espanyola (1931-1934)" »

La Unificación Política: Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.

Puntos clave de la integración

• Fusión de fuerzas políticas: Falange Española y los Requetés (carlistas) se integran en una sola entidad bajo el nombre de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Se busca fusionar elementos del fascismo falangista con el tradicionalismo católico y monárquico.
• Jefatura única: La nueva entidad queda bajo la jefatura directa de Francisco Franco, consolidando así su poder absoluto. Esta centralización marcó el camino hacia una dictadura personalista.
• Función ideológica del partido unificado: Actuará como intermediario entre la sociedad y el Estado, promoviendo valores políticos y morales como el servicio, la jerarquía

El Reinado Efectivo de Isabel II: Grupos Políticos y Constituciones (1844-1868)

1. La Década Moderada (1844-1854)

En noviembre de 1843, Isabel II fue declarada mayor de edad. Los moderados, liderados por Narváez, tomaron el poder tras apartar a Olózaga. Su gobierno marcó un giro conservador con la promulgación de la Constitución de 1845, que estableció la soberanía compartida entre la Corona y las Cortes, reforzando significativamente el poder del rey y del gobierno central en los ayuntamientos. El censo electoral se redujo drásticamente, pasando de 630.000 a tan solo 99.000 votantes.

Medidas Represivas y Consolidación del Estado

Los moderados reprimieron a los progresistas, muchos de los cuales se vieron obligados a exiliarse. En 1848,... Continuar leyendo "El Reinado Efectivo de Isabel II (1844-1868): Constituciones, Grupos Políticos y Crisis de la Monarquía" »

John Maynard Keynes i la Crítica al Tractat de Versalles

Keynes va ser molt crític amb el Tractat de Versalles (1919) perquè considerava que castigava excessivament Alemanya. Va denunciar que les decisions s’havien pres per venjança política i no per criteris econòmics racionals.

En el seu llibre Les conseqüències econòmiques de la pau (1919), advertia que el tractat generaria inestabilitat política i social. Els seus arguments principals eren:

• Les reparacions de guerra imposades eren econòmicament impossibles de pagar i destruirien l’economia alemanya.
• Això provocaria pobresa, atur i inflació, no només a Alemanya sinó a tota Europa.
• El tractat trencava la interdependència econòmica europea necessària per a la recuperació

1. El reformisme conservador i la Setmana Tràgica

1.1 Relleu generacional en el lideratge polític

1.2 La «revolució des de dalt» de Maura

1.3 La guerra del Marroc

1.4 La Setmana Tràgica del 1909

2. L'enfortiment de l'oposició

2.1 Republicans i socialistes

2.2 L'auge del catalanisme conservador

2.3 La Solidaritat Catalana

2.4 El catalanisme d'esquerres

2.5 El nacionalisme basc i gallec

2.6 Andalusisme i valencianisme

3. El reformisme liberal i la Primera Guerra Mundial

3.1 El reformisme liberal de Canalejas

3.2 L'afebliment dels partits dinàstics

3.3 L'impacte de la Gran Guerra

4. La Mancomunitat de Catalunya

4.1 El procés de formació

4.2 La constitució de la Mancomunitat (1914)

4.3 L'obra de la Mancomunitat

5. L'auge de l'obrerisme i la crisi del 1917

5.