Chuletas y apuntes de Historia de Oposición

1. Udal Hauteskundeak eta Behin-behineko Gobernua

Errepublikanoek hiri guztietan udal hauteskundeak irabaztean, Eibarren, Madrilen, Bartzelonan eta beste hiri batzuetan Errepublika aldarrikatu zen.

Behin-behineko Gobernua

Alcalá Zamora errepublikar kontserbadoreen burua zen. Lehenengo arazoa Bartzelonan sortu zen, Maciá buruzagi katalanistak Kataluniako Errepublika aldarrikatu zuenean. Anarkistek Errepublika gogo onez hartu eta erregimen libertario baten alde borroka egiteko prestatu ziren.

Elizaren Arazoa

Elizarekin hasi ziren arazoak. Sentipen antiklerikala errotuta zegoen gizartean eta biztanleak elizaren kontrako ekintzak egiten hasi zirenean, Gobernuak kolpe gogorra hartu zuen.

Eliza asko erre zituzten, zentro monarkiko bat zabaltzeagatik,... Continuar leyendo "Espainiako II. Errepublika: Erronkak eta Bilakaera" »

El Govern Regeneracionista i el Tancament de Caixes

El Govern Regeneracionista va ser impulsat per figures com Silvela (conservador) i Polavieja (representant). Es va proposar un projecte de descentralització administrativa i un augment de tributs i impostos. Aquesta política va provocar el Tancament de Caixes (1899), una vaga general de comerciants en protesta.

Els corrents reformistes incloïen:

• Partits dinàstics.
• Partits al marge del sistema (Republicans, Socialistes, Catalanistes).
• Intel·lectuals.

Reformisme Conservador: Antoni Maura (1904-1909)

Maura va buscar el suport de la classe neutra i va intentar posar fi al caciquisme. Les seves mesures principals van ser:

• Llei d'Administració Local i Llei Electoral (1907), per acabar amb el caciquisme.

Primera Fase: Juliol-Desembre 1936

L'objectiu dels insurrectes era Madrid, i el general Mola va enviar columnes des de Pamplona.

Mentrestant, l'Exèrcit Africà passava l'estret amb l'ajuda de l'aviació de Mussolini.

Franco, a la península, va passar per Andalusia i, des de Sevilla, volia arribar a Madrid ocupant Extremadura. Però va fracassar a causa de la forta defensa dels republicans. Tot i això, el govern republicà va marxar a València per més seguretat.

El setembre, Mola va atacar pel nord i va ocupar Irun i Sant Sebastià.

Les milícies catalanes van anar a Aragó, ocupant ciutats fins a ser frenades a Osca, Saragossa i Terol a causa de la seva manca de preparació i desorganització.

També va fracassar l'expedició de voluntaris que... Continuar leyendo "Guerra Civil Espanyola: Fases Militars i Rereguardes" »

VOCABULARIO

Estados Generales

Asamblea que en la Francia del Antiguo Régimen era convocada por los reyes para tratar asuntos urgentes. Creados a comienzos del siglo XIV. En ellos estaban representados los estamentos feudales divididos en tres brazos. Sus representantes eran elegidos mediante asambleas y cada una de estas aportaba cuadernos de quejas.

Asamblea Nacional Constituyente

Reunión nacional de delegados del pueblo elegidos con el objetivo específico de determinar las reglas de funcionamiento del poder público.

Soberanía Popular

Aquella en la que el poder reside en el pueblo, siendo el pueblo quien delega el poder a los gobernantes.

Nación

Conjunto de personas de un mismo origen étnico que tienen unos vínculos históricos, tradicionales... Continuar leyendo "Conceptos Clave de la Historia Política y Social: Siglos XIV al XIX" »

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

Els Fets de Maig de 1937: Anarquistes, comunistes del POUM, comunistes del PSUC, republicans i socialistes van promoure la revolució i van excloure ERC, PSUC, UGT, que eren els que volien restablir l'ordre i fer un exèrcit que pogués guanyar la guerra. El dia que la Generalitat va intentar ocupar Telefònica a la Plaça Catalunya va ser quan hi va haver la confrontació. Hi va haver una lluita armada que va durar 3 dies i hi va haver 300 morts i 1000 ferits. Els revolucionaris van ser derrotats, i la Generalitat també hi va perdre. El govern central (partit comunista) va ser el que va assumir el control de les indústries de guerra, va fer una política centralitzadora que va reduir l'autonomia de Catalunya... Continuar leyendo "Els Fets de Maig de 1937 i la Repressió a la Guerra Civil Espanyola" »

Los problemas de la coalición republicano-socialista

Una coyuntura económica desfavorable

El cambio de régimen coincidió con la fase más grave de la Depresión económica mundial. Esta crisis incidió de manera más débil en la economía española, aunque imposibilitó el crecimiento económico. Además, la crisis mundial paralizó la emigración a América, que constituía una válvula de escape para el paro crónico de regiones como Galicia o Andalucía. La crisis internacional agravó los ya tradicionales problemas internos, a los que se sumaron los derivados de la política económica del Gobierno republicano. Así pues, el aumento generalizado de los salarios no se correspondió con un crecimiento de la productividad e hizo descender... Continuar leyendo "Los Desafíos del Bienio Reformista: Crisis y Conflictos en la Segunda República Española" »

Estructura Política en la Alta Edad Media

En la Alta Edad Media, la estructura política se caracterizaba por la figura del rey como señor del reino. Los nobles, los eclesiásticos y las órdenes militares eran sus vasallos. Las ciudades, por otro lado, se situaban al margen del control de la nobleza. El monarca ostentaba la máxima autoridad, aunque su poder se veía limitado por las leyes del reino, los fueros de los estamentos y la ley de Dios. La sucesión al trono era hereditaria, permitiendo a las mujeres reinar. Los poderes del rey se dividían en tres: jefe máximo de la administración del reino, jefe de las fuerzas armadas y juez supremo. El rey tenía la obligación de gobernar con justicia y equidad, defender el territorio y proteger... Continuar leyendo "Estructura Política y Dinámicas de Poder en la Edad Media: Castilla y Aragón" »

Evolución Política: Conquista, Emirato y Califato de Córdoba

La descomposición política del reino visigodo y la guerra civil favorecieron la conquista musulmana. En 711, el gobernador musulmán Musa envió a la península a su subordinado Tariq. Tras la victoria de Guadalete, Musa entró en España. En Toledo confluyeron los ejércitos de Tariq y Musa. La ocupación se realizó en 5 años, aunque el dominio no se extendió por algunas zonas del norte. En los ejércitos musulmanes encontramos árabes y bereberes.

En los primeros años de conquista, Al-Ándalus fue un emirato dependiente del califa. Un príncipe omeya, Abderramán I, logró entrar en la península proclamándose emir en 756, independizándose del califa de Bagdad. La paz se... Continuar leyendo "Evolución Política y Crisis en la Península Ibérica" »

Causes de la Revolució Francesa

Amplis sectors socials desitjaven canvis profunds. La burgesia, amb elevats beneficis econòmics i animada per les noves idees il·lustrades, reclamava canvis polítics per posar fi a l'intervencionisme estatal, als privilegis aristocràtics i a l'absolutisme. Enfront d'aquesta, una poderosa aristocràcia (els privilegiats) s'aferrava a l'antic model feudal, esforçant-se a consolidar i augmentar els seus privilegis i oposant-se amb força a qualsevol intent de canvi.

Dins d'aquest context, una greu crisi econòmica va acabar de complicar la situació:

• Condicions de vida de la pagesia, disminució dels seus ingressos.
• Males collites de la dècada de 1780 que van abocar a la misèria milers de famílies.
• Manca de

Internacionalisme i la I AIT a Espanya

Internacionalisme: Moviment polític i ideològic que defensa la unió de treballadors contra el capitalisme.

L'any 1864, Marx crea la I AIT, que inclou anarquistes i socialistes. Aquesta arriba a Espanya l'any 1868 després del triomf de la Gloriosa, de la mà de Giuseppe Fanelli, que és anarquista i defensa les associacions obreres i els sindicats. Difon els ideals anarquistes com si fossin de l'AIT degut a la seva vinculació amb Bakunin. L'any 1870 es celebra el primer congrés de la FRE (Federación Regional Española) i a Barcelona es decideix actuar amb:

• Vaga — la FRE és anarquista i obrera.
• Acció directa → revolució social — vinculada a l'AIT.
• Apoliticisme.

L'any 1871 arriba a Madrid Paul Lafargue... Continuar leyendo "Internacionalisme, anarquisme i socialisme a Espanya (s. XIX)" »