Chuletas y apuntes de Historia de Oposición

Franko 1975ean hil bazen ere, Frankismoaren bukaerako giroak zirauen trantsizioko urte horietan. Lege berriak onartzen ziren, baina instituzio frankistek, poliziak eta armadak diktadura garaiko jarrera bera zuten. Testuinguru horretan, euskal jendartea asaldatu zuten hainbat gertakari larri gertatu ziren. Guardia Zibilaren destakamendu bat, Tejero koronelaren agindupean, indarrez sartu zen Diputatuen Kongresuan. Hala ere, erregeak bizkor hartu zuen esku. Calvo Soteloren gobernua ere krisi batean sartu zen, alderdi barruko tirabirek bizirik jarraitzen baitzuten. Gobernu horren higadura nabarmena izan zen Calvo Sotelok Espainia NATOn sartzea lortu zuenean eta erabaki horrek gobernuaren aurkako iritzia areagotu zuenean.

Euskal Jendartearen Egoera

Llei d'Amnistia Parcial (30 de juliol de 1976)

Reunió a la Corunya.

Alliberament de presos polítics que no havien posat en perill la vida d'altres persones (associació de presos).

Objectiu de l'Amnistia

• Reconciliació social.
• Avançar en la transició democràtica.

Amnistia Total (Octubre de 1977)

Previsió d'una llei d'amnistia total per a l'octubre de 1977.

La Llei per a la Reforma Política

Instrument clau per a la transició del franquisme a la democràcia.

Principis i Reformes

• Defensava la democràcia i la sobirania popular.
• Transformació de les Corts franquistes en Congrés i Senat.
• Eleccions: sufragi universal.
• Legalització de partits polítics (excepte el PCE inicialment).

Procés d'Implementació

1. Aprovació per les Corts franquistes (autoacceptació

El Inicio del Conflicto y la División de España

1. Militares Involucrados en el Golpe de Estado y su Transformación en Guerra Civil

El golpe de Estado que dio inicio a la Guerra Civil Española fue liderado por los generales Emilio Mola, Francisco Franco, José Sanjurjo y Juan Yagüe. El levantamiento comenzó el 17 de julio de 1936 con la sublevación del ejército colonial en el Protectorado español de Marruecos. El 18 de julio, Queipo de Llano se sublevó en Sevilla, llevando a cabo una brutal represión contra la izquierda. El 19 de julio, Mola se sublevó en Pamplona.

El país quedó dividido en dos zonas:

• Bando Republicano: Controlaba la zona mediterránea, Madrid, Castilla-La Mancha, la cornisa cantábrica y el País Vasco.
• Bando Sublevado

L'Obrerisme Anarquista a Catalunya i el Moviment Obrer

Les condicions de les classes obreres no canvien, amb una situació molt precària. Les condicions de les classes obreres espanyoles són les pitjors d'Europa. El 1917 comença la Revolució Russa. El moviment obrer és un element d'oposició al sistema.

El Sindicalisme Reformista

Són els més pràctics, també moderats i no volen cap reforma. La primera vaga del segle XIX està encapçalada per ells. Aquesta vaga arriba fins al febrer de 1902 i els treballadors queden aturats. Hi ha el lockout, que és el tancament d'empreses, una arma que comença a utilitzar la patronal.

El Sindicalisme Catòlic

Amb origen a finals del segle XIX, hi ha una encíclica (les lleis que fan els papes) que s'anomena... Continuar leyendo "L'Obrerisme Anarquista a Catalunya: Sindicats, Vagues i Conflictes Socials" »

Forces Polítiques d'Oposició a la Restauració

Durant el període de la Restauració, diverses forces polítiques van operar fora del sistema del torn dinàstic, constituint l'oposició. Aquestes incloïen republicans, socialistes, carlins i nacionalistes.

El Republicanisme

El republicanisme va ser una força política significativa, amb representació principalment a les ciutats. Després de la Primera República, van sorgir nous líders i partits.

Unió Republicana: El Nou Republicanisme

Fundada el 1903, Unió Republicana va ser una coalició que buscava agrupar els diversos corrents republicans. El seu líder era Nicolás Salmerón. El seu programa incloïa:

• La Constitució de 1869.
• La proclamació de la República.
• La convocatòria de Corts Constituents.

El Internacionalismo en España (1868-1874)

El periodo de 1868 a 1874 fue crucial para el desarrollo del internacionalismo en España, marcado por importantes transformaciones políticas y sociales.

• Revolución de 1868: Impulso a las libertades políticas, de asociación y manifestación.
• Expansión Obrera: Crecimiento de las organizaciones obreras tanto en el campo como en la industria.
• Llegada de la AIT: Introducción de las ideas de la Asociación Internacional de Trabajadores (AIT) en España a través del anarquista Giuseppe Fanelli.
• Fundación de la FRE: Creación de la Federación Regional Española (FRE) de la AIT en 1870.
• Influencia Marxista: Llegada de Paul Lafargue, quien expandió las ideas internacionalistas marxistas.
• Conflicto y Escisión:

La Necessitat d'Ordre: Els Pactes de la Moncloa (Octubre 1977)

Acord social entre les forces polítiques per combatre la crisi, davant la manca de mesures socials i econòmiques prèvies.

• Impuls de les prestacions socials, mentre els partits polítics es comprometen a reduir la conflictivitat.
• Afrontar la crisi econòmica per consolidar la transició democràtica:
  • Reducció de la inflació: devaluació de la pesseta, control de la despesa pública, racionalització de la despesa energètica.
  • Reformes fiscals (IRPF) i reconeixement de l'acomiadament lliure (afectant el 5% dels treballadors d'empreses), amb ampliació de serveis socials.
  • Creació d'escoles, més inversió pública i millora de les prestacions de la Seguretat Social.

L'Elaboració de

1874: Martínez Campos va donar un cop d'estat que va ser ben rebut per l'exèrcit i les forces polítiques conservadores. Antonio Cànovas del Castillo (polític cabdill del moment) va assumir la regència fins al 1875, quan va tornar el rei.

Els conservadors van recolzar la restauració de la dinastia borbònica amb l'esperança que la monarquia restabliria l'estabilitat política i posaria fi a qualsevol intent de revolució democràtica o social.

Cànovas va crear un nou sistema polític, en el qual va elaborar una constitució conservadora el 1876 (inspirada en els valors històrics de la monarquia, religió i propietat), considerant la corona com a poder moderador i donant suport a l'exèrcit i a les classes benestants. Per aconseguir-ho,... Continuar leyendo "La Restauració: Nou Sistema Polític" »

Bases de Manresa (1892)

Contexto: Nos encontramos ante una fuente primaria de naturaleza político-legislativa que establece las bases para la autonomía de Cataluña. Se enmarca durante la Regencia de María Cristina, bajo el gobierno conservador de Cánovas. Su destinatario es el público español.

Contenido:

• Identidad lingüística: Establecimiento del catalán como lengua oficial (Base 3ª) y derecho a la independencia para pueblos con lengua propia.
• Acceso a empleos públicos: Limitado a nacidos o naturalizados en Cataluña (Base 4ª).
• Parlamento catalán: Creación de un Parlamento o Cortes catalanas con poder legislativo (Base 7ª).
• Contribución militar: Participación en el ejército español a través de voluntarios o contribución económica