Chuletas y apuntes de Historia de Oposición

Liberalisme i el Segle XVII

Durant el segle XVII van aparèixer a Europa unes noves idees polítiques. Aquestes ideologies criticaven la monarquia absoluta i van ser enteses per la burgesia com una alternativa a l'absolutisme. Es fonamenta en: la sobirania nacional i la separació de poders.

La Divisió de Poders

La igualtat dels ciutadans davant la llei, drets i llibertats individuals iguals, dret a la propietat privada.

Revolució Francesa: Causes i Conseqüències

Causes: Difusió de les idees liberals, revolució americana, el descontentament, la crisi de la hisenda reial.

Conseqüències: Les principals conseqüències de la Revolució Francesa van ser el derrocament de Lluís XVI del tron, així com l'abolició de la Monarquia a França, amb... Continuar leyendo "Liberalisme, Revolució Francesa i Romanticisme: Segle XVIII" »

ILUSTRAZIOAREN EZAUGARRI OROKORRAK

XVIII. Mendean zehar, pentsamendu tradizionalarekiko hainbat joera kritiko hedatu ziren Europan kolokan jarri zituzten erlijio sinesmen tradizionalak, ikuspegi arrazional orotatik kanpo zeudelako, baina deismoa
*

Defendatzen zuten oro har

Politikari dagokionez, pentsalari ilustratuek Ingalaterran gertatutako aldaketak miresten zituzten (PARLAMENTARISMOA)

Hauek ziren Ilustrazioaren oinarrizko printzipioak:

• Arrazoia gorestea

• Naturarekiko hurbiltasuna

Euskal nazionalismoa

Guerra de Successió (1700-1714)

El 1711 mor Josep I. El 1714, atac a Barcelona. El 1716, Decret de Nova Planta: instauració de l'absolutisme i imposició de la legislació i institucions de Castella.

Regnat de Carles IV (1788-1808): Crisi de l'Antic Règim

Carles IV paralitza les reformes econòmiques del seu pare. El 1792, Godoy és nomenat ministre. Mort del monarca francès Lluís XVI i esclata la Guerra Gran (1793-1795). Pau de Basilea el 1795. Batalla de Trafalgar el 1805: pèrdua de tropes espanyoles contra Gran Bretanya. El 1807, Tractat de Fontainebleau. El 1808, Motí d'Aranjuez (dirigit per la noblesa i el clergat, amb participació popular). Josep I és nomenat rei d'Espanya amb el Codi de Baiona (per acabar amb l'Antic Règim, pretenia... Continuar leyendo "Guerra de Successió, Regnat de Carles IV i Ferran VII" »

Tras el golpe del general Pavía el 3 de enero de 1874, el general Serrano encabezó el gobierno y quiso poner fin a la III guerra carlista (1872-1876).

Los alfonsinos adquirieron mayor protagonismo y pedían la vuelta de la dinastía borbónica. El 1 de diciembre de 1874, el príncipe Alfonso, con motivo de su decimoséptimo cumpleaños, dirigió desde la academia militar de Sandhurst (Inglaterra) el Manifiesto de la Nación (Manifiesto de Sandhurst), redactado por Cánovas del Castillo, en el que se afirmaba que los problemas de España se solucionarían con la vuelta de la monarquía tradicional.

A finales de 1874, el General Martínez Campos proclamó en Sagunto a Alfonso XII (1874-1885) como rey de España y contó con el apoyo de la mayor... Continuar leyendo "La Restauración en España (1874-1923)" »

1. ETAPA / LEHEN FRANKISMOA / FRANKISMOAREN SORRERA (1939-1959)

HELBURUAK 3

: ERABERRITU HERRIALDEA.Birrindutako lurraldea berriro eraiki. KANPO POLITIKAN: jarrera desberdinak momentuen arabera, honela hasiera faxismotik gertu, geroago frantsez eta B.Handitik gertu (merkataritzagatik), 41ean Leningradora II.
gerra mundialean “División Azul” delakoa bidali naziei laguntzeko “boluntarioekin”, azkenean aliatuen garaipen desberdinen aurrean, Espainia neutral aliatuen alde. BARNE POLITIKAN (Bilakaera)

: 40. Hamarkadan (erregimena egonkortu     50. Hamarkadan (erregimenaren sendotzea)

//40. Hamarkadako egonkortasuna bultzatu.Nola?

a.-ESTATU DIKTATORIALAREN BIDEZ: Berak bere sistema diktadurarekin jarraitzen du, hau da, ez dago demokrazia,

Aurrean dugun testua, Erantzukizun Politikoen Legea, 1939. urtean Boletín Oficial del Estado-an argitaraturiko lege politikoa da; beraz, testu juridikoa eta publikoa da. Bere egilea Francisco Franco jenerala da; eta helburua, gerra zibilean Mugimendu Nazionalari oposatutako taldeak (galtzaileak) suntsitzea. Lege hau, beraz, gerra zibilaren bukaeran kokatzen da eta Francok bere diktadura ezarri ahal izateko emandako lehenengo pausu estrategikoa izan zela esan dezakegu.

Testuaren analisia

• 1. artikulua: Epe historiko bat aipatzen du: 1934ko urriaren 1etik 1936ko uztailaren 18ra, hau da, CEDAren aurkako Asturiasko Iraultza. Artikulu honen bitartez, iraultza horretan parte hartu zutenei zigor bat ezarri nahi izan zitzaien.
• 2. artikulua: Oposizioarekin,

Venezuelako Independentzia (1816-1823)

• Zer: Hego Amerikako kolonia espainiarrak Espainiar Inperio absolutistaren aurka.
• Ideologia: Venezuelak ideologia nazionalista eta liberalista zuen, eta Espainiako Koroak ideologia absolutista.
• Kausa nagusia: Venezuelakoak Espainiatik independizatu nahi zutela.
• Amaiera: Venezuela Espainiatik independizatu zen 1821ean. 1830ean, Venezuela bereizi eta estatu burujabe bihurtu zen.

Espainia 1820 (Hiru Urteko Liberalismoa, 1820-1823)

• Zer: Altxamendu militarra ideia liberalak berrezartzeko, eta Fernando VII.a konstituzioa onartzera behartu zuten.
• Nork noren aurka: Espainiako liberalak Frantziako Jose Bonaparteren aurka. Ingalaterra eta Portugal Espainiaren alde joan ziren.
• Ideologia: Absolutismoa eta liberalismoa.
• Kausa:

1) Características de la Guerra Fría

• a) Fue un enfrentamiento entre dos bloques de países dirigidos por dos grandes superpotencias: EEUU y URSS.
• b) Cada superpotencia consiguió crear una zona de influencia propia e impidió que hubiera desviaciones militares o ideológicas en ningún país integrado a ella.
• c) Hubo un gran rearme y desarrollo armamentístico.
• d) La tensión entre los bloques obligó al empleo del juego sucio, como el uso de la propaganda hostil, presentando al contrario como una amenaza para el mundo, el espionaje o el chantaje económico.
• e) Enfrentamiento indirecto de ambos bloques en varios conflictos localizados.
• f) Las rivalidades conllevan a conflictos localizados como los de Hungría, Checoslovaquia contra la URSS, la