Chuletas y apuntes de Historia de Bachillerato y Selectividad

1. El retorn al vell ordre (1815-1830)

La Restauració i el Congrés de Viena

Després de la derrota de Napoleó, les monarquies europees van intentar restablir l'absolutisme i evitar nous moviments revolucionaris. Al Congrés de Viena (1815), les potències vencedores (Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit) van redibuixar les fronteres europees i van establir el principi de legitimitat, que permetia als monarques derrocats per Napoleó recuperar el tron.

Tot i això, alguns països no van poder tornar completament a l'absolutisme i van haver de fer concessions, com França amb la Carta atorgada de Lluís XVIII, que reconeixia alguns drets polítics. En canvi, altres estats com Rússia, Àustria i Espanya van restaurar completament l'Antic... Continuar leyendo "El segle XIX: Canvis polítics i socials a Europa" »

Clara Campoamor y la Conquista del Voto Femenino en la II República

Análisis del Discurso en las Cortes Constituyentes (1 de septiembre de 1931)

Se presenta para comentar un fragmento del histórico discurso que pronunció Clara Campoamor en las Cortes Constituyentes de la República española el 1 de septiembre de 1931. En él, entre otras cosas, reivindica el papel fundamental de la mujer en la vida política, especialmente en lo referente al derecho al voto.

Clasificación y Naturaleza del Texto

• Naturaleza y Origen: Se trata de una fuente primaria, ya que es el texto original del discurso.
• Forma: Es un discurso parlamentario, de carácter histórico-circunstancial e informativo.
• Contenido: El texto es de contenido eminentemente político y social.

El Sufragio Femenino en la Constitución de 1931

El discurso de Clara Campoamor fue decisivo para la aprobación del sufragio femenino en la Constitución de 1931. Este logro convirtió a España en uno de los primeros países de Europa en conseguir la igualdad en cuanto al derecho al voto.

Cierto es que Clara Campoamor se enfrentó a duras represalias políticas y personales, pero su defensa y su perseverancia constituyeron una victoria histórica para las mujeres en España. Aunque esta alegría duró poco debido a la Guerra Civil en 1936 y todo lo conseguido quedó en suspenso. Este discurso se considera uno de los más grandes de la historia parlamentaria española.

Los Fundamentos del Frente Popular (1936)

En este texto se exponen los fundamentos... Continuar leyendo "Hitos Históricos de España: Sufragio Femenino, Frente Popular y Autonomía Vasca" »

El Reinado de Fernando VII: Del Absolutismo a la Primera Guerra Carlista

La Década Ominosa (1823-1833)

El **Trienio Liberal** llegó a su fin en 1823 debido a la intervención de la **Santa Alianza**. Atendiendo las peticiones de **Fernando VII**, enviaron un ejército francés conocido como los "**Cien Mil Hijos de San Luis**", comandado por el **duque de Angulema**. Este ejército penetró en España, derrotó rápidamente a los liberales y restauró el poder absoluto del monarca.

El rey ignoró inicialmente estas sugerencias e implementó una política de fuerte represión contra los liberales, depurando la administración y el ejército. Un ejemplo notable fue el ajusticiamiento de **Mariana Pineda** en 1831, símbolo de la resistencia liberal.... Continuar leyendo "El Reinado de Fernando VII: Absolutismo, Represión y el Origen de la Primera Guerra Carlista" »

Crisi de la Restauració (1902-1931)

-Crisi política→ Cánovas tenia com a prioritat l’estabilitat política, ja que es venia d’un període molt inestable amb moltes guerres civils, revoltes i pronunciaments. Això ho havia aconseguit durant 25 anys. Aquesta estabilitat es començarà a desfer per diferents motius:

Desintegració dels partits dinàstics (hi haurà problemes de lideratge). En el cas del partit conservador encara és senzill, la persona que anava a substituir Cánovas era Antonio Maura, però pel fet de ser mallorquí i parlar català, i que havia tingut molt mala relació amb el rei Alfons XIII, aquest farà tot el possible perquè no sigui el líder. Es formarà un lideratge alternatiu. Dato serà l’altre president del... Continuar leyendo "Crisi de la Restauració a Espanya (1902-1931): Causes i Conseqüències" »

Antecedents: Crisi Monàrquica i Pacte de Sant Sebastià (1930)

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), la monarquia d'Alfons XIII es va anar debilitant progressivament. A més, la crisi econòmica global de 1929 va provocar un fort augment de l'atur i una situació social insostenible. Davant d'aquest context, l'oposició republicana va començar a organitzar-se per posar fi al règim monàrquic.

El 17 d'agost de 1930, es va celebrar una reunió clandestina coneguda com el Pacte de Sant Sebastià. En aquesta reunió es va acordar derrocar Alfons XIII i proclamar una república, així com reconèixer l'autonomia de diverses regions, especialment Catalunya. Per coordinar aquest moviment, es va formar un Comitè Revolucionari,... Continuar leyendo "La Segona República Espanyola: Cronologia i Reformes (1930-1936)" »

Proclamació de la Segona República (1931)

Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia. Tot i que els monàrquics van guanyar en conjunt, la victòria republicana a les grans ciutats va evidenciar el rebuig popular a la Corona. Davant aquesta situació, el rei Alfons XIII va abdicar i es va exiliar a França.

El 14 d’abril es va proclamar la Segona República i es va formar un govern provisional presidit per Alcalá Zamora. A Catalunya, Francesc Macià va proclamar l’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola, però el govern central va negociar i es va establir la Generalitat com a institució d’autogovern.

Entre les primeres mesures republicanes destaquen:

• L’amnistia

El Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Després de l'aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va ser designat president de la República el 9 de desembre de 1931. Pocs dies després, el 15 de desembre, va presentar el primer govern d'esquerres, presidit per Manuel Azaña. Estava format per republicans (José Giral), socialistes (Indalecio Prieto i Largo Caballero) i regionalistes (Casares Quiroga).

L'objectiu principal d'aquest govern era consolidar la República i modernitzar Espanya mitjançant un ambiciós programa de reformes estructurals:

Reforma Agrària

• Objectiu: acabar amb el latifundisme i millorar les condicions de vida dels agricultors pobres.
• La Llei de Reforma Agrària de 1932 expropiava terres mal cultivades, grans propietats

Aquesta reunió històrica va agrupar 29 estats que representaven la meitat de la població mundial i una part significativa de la riquesa global. Els objectius primordials de la conferència eren consolidar la identitat internacional dels països participants, mantenir la neutralitat davant dels blocs de la Guerra Freda i defensar principis com el dret a la independència, la igualtat ètnica, els drets humans, la lluita contra la pobresa, la sobirania nacional i la integritat territorial.

L'ONU, cinc anys més tard, va condemnar el colonialisme i va proclamar el dret a l'autodeterminació, marcant un canvi radical cap a la descolonització global i el reconeixement dels drets dels pobles sotmesos sota dominació colonial.

El Moviment dels No-

El Conflicte Àrab-Israelià: Una Història de Tensions

La Primera Guerra Àrab-Israeliana (1948-1949)

La primera guerra àrab-israeliana va tenir lloc entre 1948 i 1949, quan diversos països àrabs com Egipte, Síria, Aràbia Saudita, Jordània, Iraq, Líban i Iemen van atacar Israel després de la seva proclamació d'independència. Malgrat això, l'exèrcit israelià va aconseguir un triomf significatiu, ampliant els seus territoris i imposant armisticis que van dividir Jerusalem en dues zones, a més de reduir el territori palestí a les franges de Cisjordània i Gaza.

Escalada del Conflicte i les Intifades

Les guerres posteriors el 1956, 1967 i 1973 van veure novament victòries d'Israel, que van resultar en una ampliació contínua dels