Chuletas y apuntes de Geología de Primaria

EUSKAL Mendiak

KOKAPENA

: Pirinioen eta kantabriar mendilerroaren Artean kokatuak, Bizkaiko Golkoa iparraldetik eta Bizkaia, Gipuzkoa, eta Nafarroako ipar-mendebaldetik hedatzen dira. Pirinioei oso lotuta dauden arren, Gailurrak altuera txikikoak dira.

Sarrera

Euskal erliebea, arestian aipatu ditugun mendigune paleozoikoek osatzen dute. Inguru sakon horretan metaketa prozesuak jarraitu zuen eta jakinak itsasoan Pilatuz joan zen; aldi berean, itsas materialak metatzen zihoazen. Aro Tertziarioan, orogenesia alpetarrak tolestura handiak sortu zituen eta Ondorioz, Bigarren aroan metatutako materialak azaleratu eta tolestu egin Ziren. Bi sektore berei daitezke: Euskal Mendiak, banalerroen iparraldean eta Hegoaldeko mendikateak eta arroak, banalerroaren... Continuar leyendo "Euskal herriko mendikateak" »

Dinàmica de la geosfera

La geosfera és un sistema terrestre d’estructura rocallosa que serveix de suport o base de la resta dels sistemes terrestres situats sobre la seva part més superficial: la litosfera, de la dinàmica natural de la qual resulten els processos geològics, així com també els riscos associats a ells.

La litosfera funciona com un model de caixa blanca que opera amb dos tipus d’energia, ja que, a més de rebre l’energia del Sol, genera energia interna i la transmet al medi que l’envolta.

No hem de confondre els processos geològics, que tenen lloc de manera gradual i no perillosa, amb les fases *paroxístiques* dels mateixos, en les quals la velocitat del procés és molt superior a l’habitual, s’allibera una... Continuar leyendo "Dinàmica de la Geosfera: Processos Geològics i Riscos Volcànics" »

Datació absoluta i datació relativa

Els mètodes de datació ens permeten ordenar en el temps i, de vegades, fins i tot esbrinar l’edat dels estrats, les roques, els fòssils i els esdeveniments geològics.

Els mètodes de datació es divideixen en dos grups:

• Datació relativa. Permet ordenar els esdeveniments, però no els assignen una data.

• Datació absoluta. Permet donar una data numèrica més o menys exacta.

 DATACIÓ RELATIVA

Hi ha diverses pistes que serveixen per fer datacions relatives.

• Superposició normal dels estrats → Si no hi ha cap alteració, els estrats es van superposant els uns sobre els altres.

• Superposició dels fenòmens geològics → Quan es produeix un fenòmen geològic com ara una falla, un plegament o una intrusió,

Determinació de la Maduresa de la Llavor

Mètodes de Laboratori

• Pes sec: Quan la llavor arriba al màxim pes en sec, és el moment de la maduresa.
• Contingut d'humitat als fruits: En algunes espècies, els fruits perden aigua en fase de maduració.
• Anàlisi químic i raigs X.

Mètodes de Camp

• Pes específic del fruit: El pes específic del fruit disminueix amb la maduresa.
• Contingut de la llavor: Les llavors madures tenen un endosperma blanc i ferm, i un embrió ferm i desenvolupat.
• Color i olor del fruit: Petites variacions de to.

Extracció de la Llavor

Assecat

Forçar condicions normals i semblants a les naturals perquè s'obri la llavor.

Assecat dels fruits sense calor artificial

Remenar els fruits perquè s'obrin les pinyes i caigui la llavor.

Assecat

Principales Fuentes de Energía Primaria en España

Las principales fuentes de energía primaria de España son el petróleo, el gas natural, la energía nuclear, el carbón, la energía hidráulica y las nuevas fuentes de energía renovables.

a) El Petróleo

El petróleo es un aceite mineral compuesto por una mezcla de hidrocarburos, que se forma en capas sedimentarias por la descomposición de organismos marinos, vegetales y animales. El petróleo ocupa en la actualidad el primer lugar en el consumo energético.

Reemplazó al carbón en los años sesenta, tras la autarquía, convirtiéndose en un producto barato y asequible, fundamental para el boom económico de esa década. A raíz de la crisis de 1973, el petróleo sufrió un espectacular... Continuar leyendo "Las Principales Fuentes de Energía Primaria en España" »

1. Sistema irekia:

sistema deritzo elkarri eragiten dioten elementu edo osagaien multzoari;  beste sistema batzuekin materia eta energia trukatzen dituen sistema, adibidez, hiria, zuhaitza edo zelula.

2. Baliabidea edo baliabide naturala:

Gizakiek une jakin batean naturatik lortu eta erabil ditzaketen materia edo energia motak.

3. Ingurumen-inpaktua:

Giza jardueraren eraginez inguruan gertatzen diren inpaktuak; Lurreko edozein sistematan (geosfera, hidrosfera, atmosfera, biosfera) gizakiaren jarduerak sortutako edozein aldaketari esaten zaio.

4. Ingurumen inpaktuaren adierazpena:

Ingurumenaren arloko erakunde edo agintaritza eskudunak igorritako irizpena. Proiektua onartzen bada, ingurumenaren babesa ziurtatzeko zer baldintza bete behar diren zehaztuko

Conceptos Fundamentales en Geología

• Rocas: Material natural constituido por minerales (compuestos inorgánicos).
• Rocas Volcánicas: Formadas por el enfriamiento rápido de lava en la superficie terrestre o bajo el mar.
• Fenómeno Geológico: Movimiento de capas terrestres y liberación de energía.
• Geosfera: Porción sólida del planeta formada por 3 zonas.
• Corteza Terrestre: Lecho rocoso y duro. Su espesor varía entre 6 a 70 km. Conformada por SiAl (Silicio y Aluminio).

Zonas de la Geosfera

1. Corteza Continental: Corresponde a continentes y montañas.
2. Corteza Oceánica: Corresponde a océanos y mares.
3. Manto Terrestre: 2800 km de espesor. Formado por rocas y SIMA (Silicio y Magnesio).
4. Núcleo Terrestre: Parte profunda de la geosfera. Se distingue el núcleo

La Teoría de la Tectónica de Placas

La teoría de la tectónica de placas es una explicación científica que surge de la suma de distintas aportaciones y describe la dinámica terrestre de forma global. Es la teoría geológica más avanzada y, en su momento, supuso una auténtica revolución.

Antecedentes de la teoría de la tectónica de placas

• Hipótesis de la deriva continental (Wegener, 1912): Propuso que inicialmente los continentes formaban un único supercontinente (Pangea) que se fragmentó y desplazó, dando lugar a los actuales continentes. Aportó numerosas pruebas, pero no pudo demostrar el mecanismo de ese movimiento continental.

Pruebas de la deriva continental

• Pruebas paleontológicas: Basadas en la identidad de fósiles de plantas

1. ARRO SEDIMENTARIOA: Hondoratze-eremua, non higaduraren ondorioz material sedimentarioaren pilaketa getatzen baita.

2. MODELATU KARSTIKOA: Uraren eraginez eta CO2 aren eraginez kareharrizko arroken desegite prozesuen ondorioz sortzen den modelatua

3. KLIMA: Eskualde bateko egurats edo atmosfera-egoeraren seriea da. Klima mota ezartzeko tokian tokiko eguratsaren neurri estatistikoak, urtekoak eta hilabetetakoak, kontuan hartzen dira: tenperatura, prezipitazioa, eguzki orduak, argia, hezetasuna, haizearen abiadura… Ohiz kanpoko datuak ere kontuan hartzen dira.

4. EGURALDIA: Halako egunen batean atmosferak daukan egoera da, hainbat elementu meteorologikoz definitua.

5. EGURALDI MOTA: Gune konkretu batean, bertako ezaugarriak kontuan izanik, ematen den eguraldia.

En aguas en calma el hielo aparece en forma de pequeños discos de 2-3 mm, que crecen formando estructuras alargadas que a veces se rompen. Estas formas se denominan “FRAZIL ICE. Si continua el proceso de congelamiento, los fragmentos que forman el FRAZIL ICE se vuelven más concentrados y coagulan formando una sopa espesa que forma una capa sobre la superficie y se denomina “GREASE ICE”. Este hielo refleja muy poco la luz y da al agua una apariencia mate aceitosa Si el proceso continua, los cristales del GREASE ICE se congelan entre sí y forman una corteza elástica y poco espesa, que se denomina NILAS. Las NILAS se doblan fácilmente por acción de las olas y bajo presión. Crecen en patrones con apariencia de dedos (“fingers”)... Continuar leyendo "Acción geológica del hielo" »