Chuletas y apuntes de Geología de Primaria

¡Escribe tu texto aquí!

Arro sedimentarioak→

Sedimentuen metaketa garrantzitsua da, lurgaineko azala higatzearen ondorioz sortzen dena. Arro sedimentario bat izateko gutxienez 100 metroko lodiera izan badu (sedimentuak) eta 10 km² eremua. Hala ere, hainbat kilometrotako lodiera eta milaka kilometro karratuko eremua oso ohikoak dira. Ebroren arroa eta Molasseren arroa adibide gisa ditugu. Fenomeno hau gertatzeko beharrezkoa da eremu sedimentarioa, eta, halaber, metatzeko lekua izatea.

Failak→

Faila bat, geologian, arrokatan sortzen den ezjarraitasuna da. Lurrako lehenengo 200 kilometrotan sortzen dira, eta harrien plastikotasunaren muga gainditzean gertatzen diren deformazio etenak dira. Hau da, arroka batek jasaten duen indar tektonikoa

Cuando las fuerzas de la tectónica actúan sobre rocas sedimentarias, aparecen una serie de formas características. Las rocas sedimentarias son más flexibles que las metamórficas, y cuando el empuje orogénico no es lo suficientemente intenso como para desplazarlas, se pliegan como si fueran una hoja de papel.

Terminología de los Pliegues

• Anticlinal: Se corresponde con la cresta de una onda.
• Sinclinal: Se corresponde con el valle de una onda.
• Charnela: Zona de máxima curvatura del pliegue. En los pliegues simétricos, corresponde con la cima.
• Cima o cresta: Punto culminante del pliegue. No siempre coincide con la charnela.
• Surco: Parte más baja de cada estrato del pliegue.
• Lados del pliegue: Superficie a ambos lados de la charnela.
• Plano axial:

EUSKAL Mendiak

KOKAPENA

: Pirinioen eta kantabriar mendilerroaren Artean kokatuak, Bizkaiko Golkoa iparraldetik eta Bizkaia, Gipuzkoa, eta Nafarroako ipar-mendebaldetik hedatzen dira. Pirinioei oso lotuta dauden arren, Gailurrak altuera txikikoak dira.

Sarrera

Euskal erliebea, arestian aipatu ditugun mendigune paleozoikoek osatzen dute. Inguru sakon horretan metaketa prozesuak jarraitu zuen eta jakinak itsasoan Pilatuz joan zen; aldi berean, itsas materialak metatzen zihoazen. Aro Tertziarioan, orogenesia alpetarrak tolestura handiak sortu zituen eta Ondorioz, Bigarren aroan metatutako materialak azaleratu eta tolestu egin Ziren. Bi sektore berei daitezke: Euskal Mendiak, banalerroen iparraldean eta Hegoaldeko mendikateak eta arroak, banalerroaren... Continuar leyendo "Euskal herriko mendikateak" »

SÍ: 1º (acaba en vocal) 2º (comença amb r-, s- o x-): costa-riqueny, penya-segat, escura-xemeneies

Lectures errònies: cap-roig, cor-robat, pèll-llarg, cinc-en-rama, blanc-i-vermell

Repeteix: xup-xup, ping-pong, ziga-zaga, pengim-penjam

Punts cardinals: nord-oest, sud-americà, sud-oest

Decena-unitats-centenes: cin-cents, trenta-dues, vint-i-set

Primer compost amb accent gràfic: pèl-curt, mà-llarg

NO + subst: no-violència, no-alineament

NO: Formades amb prefixos: antimilitarista, exjugador, presocràtic, sotsdirector, vicerector

Prefixades cultes acabades en -o, -i: cardiovascular, geofísic, neurofisiològic

Dos adjectius coordinats: bocamoll, capicua, curtcircuit, curtmetratge, fliferro, maldecap, ratapinyada, sordmut, vistiplau, vetesifils

despús-... Continuar leyendo "Normes d'accentuació i formació de paraules compostes en català" »

Datació absoluta i datació relativa

Els mètodes de datació ens permeten ordenar en el temps i, de vegades, fins i tot esbrinar l’edat dels estrats, les roques, els fòssils i els esdeveniments geològics.

Els mètodes de datació es divideixen en dos grups:

• Datació relativa. Permet ordenar els esdeveniments, però no els assignen una data.

• Datació absoluta. Permet donar una data numèrica més o menys exacta.

 DATACIÓ RELATIVA

Hi ha diverses pistes que serveixen per fer datacions relatives.

• Superposició normal dels estrats → Si no hi ha cap alteració, els estrats es van superposant els uns sobre els altres.

• Superposició dels fenòmens geològics → Quan es produeix un fenòmen geològic com ara una falla, un plegament o una intrusió,

Determinació de la Maduresa de la Llavor

Mètodes de Laboratori

• Pes sec: Quan la llavor arriba al màxim pes en sec, és el moment de la maduresa.
• Contingut d'humitat als fruits: En algunes espècies, els fruits perden aigua en fase de maduració.
• Anàlisi químic i raigs X.

Mètodes de Camp

• Pes específic del fruit: El pes específic del fruit disminueix amb la maduresa.
• Contingut de la llavor: Les llavors madures tenen un endosperma blanc i ferm, i un embrió ferm i desenvolupat.
• Color i olor del fruit: Petites variacions de to.

Extracció de la Llavor

Assecat

Forçar condicions normals i semblants a les naturals perquè s'obri la llavor.

Assecat dels fruits sense calor artificial

Remenar els fruits perquè s'obrin les pinyes i caigui la llavor.

Assecat

Principales Fuentes de Energía Primaria en España

Las principales fuentes de energía primaria de España son el petróleo, el gas natural, la energía nuclear, el carbón, la energía hidráulica y las nuevas fuentes de energía renovables.

a) El Petróleo

El petróleo es un aceite mineral compuesto por una mezcla de hidrocarburos, que se forma en capas sedimentarias por la descomposición de organismos marinos, vegetales y animales. El petróleo ocupa en la actualidad el primer lugar en el consumo energético.

Reemplazó al carbón en los años sesenta, tras la autarquía, convirtiéndose en un producto barato y asequible, fundamental para el boom económico de esa década. A raíz de la crisis de 1973, el petróleo sufrió un espectacular... Continuar leyendo "Las Principales Fuentes de Energía Primaria en España" »

1. Sistema irekia:

sistema deritzo elkarri eragiten dioten elementu edo osagaien multzoari;  beste sistema batzuekin materia eta energia trukatzen dituen sistema, adibidez, hiria, zuhaitza edo zelula.

2. Baliabidea edo baliabide naturala:

Gizakiek une jakin batean naturatik lortu eta erabil ditzaketen materia edo energia motak.

3. Ingurumen-inpaktua:

Giza jardueraren eraginez inguruan gertatzen diren inpaktuak; Lurreko edozein sistematan (geosfera, hidrosfera, atmosfera, biosfera) gizakiaren jarduerak sortutako edozein aldaketari esaten zaio.

4. Ingurumen inpaktuaren adierazpena:

Ingurumenaren arloko erakunde edo agintaritza eskudunak igorritako irizpena. Proiektua onartzen bada, ingurumenaren babesa ziurtatzeko zer baldintza bete behar diren zehaztuko

En aguas en calma el hielo aparece en forma de pequeños discos de 2-3 mm, que crecen formando estructuras alargadas que a veces se rompen. Estas formas se denominan “FRAZIL ICE. Si continua el proceso de congelamiento, los fragmentos que forman el FRAZIL ICE se vuelven más concentrados y coagulan formando una sopa espesa que forma una capa sobre la superficie y se denomina “GREASE ICE”. Este hielo refleja muy poco la luz y da al agua una apariencia mate aceitosa Si el proceso continua, los cristales del GREASE ICE se congelan entre sí y forman una corteza elástica y poco espesa, que se denomina NILAS. Las NILAS se doblan fácilmente por acción de las olas y bajo presión. Crecen en patrones con apariencia de dedos (“fingers”)... Continuar leyendo "Acción geológica del hielo" »

Conceptos Fundamentales en Geología

• Rocas: Material natural constituido por minerales (compuestos inorgánicos).
• Rocas Volcánicas: Formadas por el enfriamiento rápido de lava en la superficie terrestre o bajo el mar.
• Fenómeno Geológico: Movimiento de capas terrestres y liberación de energía.
• Geosfera: Porción sólida del planeta formada por 3 zonas.
• Corteza Terrestre: Lecho rocoso y duro. Su espesor varía entre 6 a 70 km. Conformada por SiAl (Silicio y Aluminio).

Zonas de la Geosfera

1. Corteza Continental: Corresponde a continentes y montañas.
2. Corteza Oceánica: Corresponde a océanos y mares.
3. Manto Terrestre: 2800 km de espesor. Formado por rocas y SIMA (Silicio y Magnesio).
4. Núcleo Terrestre: Parte profunda de la geosfera. Se distingue el núcleo