Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

Desenvolupament del Delta de l'Ebre

El primer desenvolupament té lloc després de la darrera glaciació, a conseqüència de l'ascens del nivell del mar. Aquest ascens crea planes deltaiques que se submergien quan el mar ascendia i feien de base per a la següent. Al segle IV no n'hi havia. Al segle XII, els terrenys ja anaven mar endins. Al segle XV, el riu amb diversos desenvolupaments. Segles XVII i XIX: El Fangar. Més tard, l'Ebre té diverses avingudes i fa un nou pas cap al nord, abandonant la desembocadura original. Des de llavors, ha anat erosionant l'extrem oriental, i s'ha omplert l'occidental.

Definicions:

• Delta: Terreny format per sediments de riu a la desembocadura.
• Desembocadura: Lloc on un riu entra en un altre riu o al mar.

Denudació

Goi-lautada

Aro primarioan sortu zen, Herciniar orogenesian altxatutako Mendikate Hesperiko zaharraren higatzearen ondorioz. Hiru unitate bereiz daitezke:

• Antzinako zokalo paleozoikoa: Iberiar penintsularen mendebaldean dago eta material silizeo primarioz osatuta dago.
• Mendikate Zentrala eta Toledoko mendiak: Aro tertziarioan sortu ziren, Alpetar orogenesiaren ondorioz. Harri primarioak daude.
• Barruko arro sedimentarioak: Ipar eta hego goi-lautadetakoak. Aro tertziarioan sortu ziren Alpetar orogenesiaren eraginez.

Goi-lautadaren inguruko mendiak

• Galizia eta Leongo mendigunea: Aro tertziarioan sortu zen. Materialak paleozoikoak dira.
• Kantabriar mendikatea: Bi sektore ditu:

• Asturiaseko mendigunea: Aro tertziarioan sortu zen, Alpetar orogenesiaren ondorioz.

El volcán y el vulcanismo

El volcán es una grieta en la superficie de la Tierra por la que se escapa el magma. Debido a las erupciones, las lavas y los materiales piroclásticos se acumulan alrededor de la abertura formando un cono volcánico. El vulcanismo es el conjunto de procesos relacionados con las erupciones volcánicas.

Partes de un volcán

• Cámara magmática: allí se acumula el magma.
• Chimenea: conducto por el que salen al exterior los materiales volcánicos.
• Cono volcánico: formado por la acumulación de materiales que desprende el volcán. En el cono principal puede haber pequeños conos adventicios relacionados con las chimeneas secundarias.
• Colada de lava: ríos de lava que salen del cráter y fluyen por la superficie.
• Columna eruptiva:

El Ciclo Litológico o Ciclo de las Rocas

El ciclo litológico o ciclo de las rocas es un concepto de geología que describe las transiciones de material en el tiempo geológico que permiten que toda roca pueda transformarse en uno de estos tres tipos: rocas sedimentarias, rocas metamórficas y rocas ígneas. Las rocas pueden pasar por cualquiera de los tres estados cuando son forzadas a romper el equilibrio.

Una roca ígnea como el basalto puede partirse y disolverse cuando se expone a la atmósfera, o volver a fundirse al subducir por debajo de un continente. Debido a las fuerzas generadoras del ciclo de las rocas, las placas tectónicas y el ciclo del agua, las rocas no pueden mantenerse en equilibrio y son forzadas a cambiar ante los nuevos... Continuar leyendo "El Ciclo de las Rocas y la Transformación de la Corteza Terrestre" »

Exploración de los Fondos Oceánicos

Cuando Alfred Wegener construyó su teoría, no se sabía cómo eran los fondos oceánicos; sin embargo, despertaban mucho interés, dado que ocupan la mayor parte de la superficie terrestre. Los avances tecnológicos permitieron construir mapas de los fondos marinos, revelando tres hallazgos fundamentales:

• La existencia de la dorsal oceánica: Un relieve submarino de 65 000 km de longitud que se eleva entre 2 y 3 km sobre la llanura abisal.
• La escasez de sedimentos y su extraña distribución: Se esperaba encontrar un mayor espesor de sedimentos, pero sobre la dorsal no había prácticamente ninguno.
• La juventud de los fondos oceánicos: Todas las rocas que se encontraron tenían menos de 185 millones de años,

1. La Sobreexplotació dels Recursos i els Ecosistemes

Els ecosistemes són sistemes dinàmics, en principi autònoms, formats per una comunitat natural (biocenosi) i per un medi ambient físic (biòtop), els quals interaccionen mútuament. L'ecologia és la ciència que estudia els ecosistemes.

1.1 La Sobreexplotació i el Desenvolupament Sostenible

La sobreexplotació dels recursos naturals es produeix quan aquests són explotats a un ritme superior al de la seva regeneració natural. Els recursos naturals es poden classificar en parcialment renovables i no renovables. Els primers es poden explotar al ritme que es van recuperant. Per exemple, els boscos i els sòls.

La conseqüència més greu de la sobreexplotació és l'extinció dels recursos,... Continuar leyendo "Sobreexplotació de Recursos Naturals i Sostenibilitat: Guia Completa" »

1. Què és l’atmosfera?

L'atmosfera és la capa de gasos que envolta un cos celeste amb una massa suficient per atraure els gasos mitjançant la gravetat i amb una temperatura suficientment baixa perquè els gasos no s’expandeixin i s'escapin. Actua com una capa protectora de les radiacions solars i amortidora de les grans variacions tèrmiques.

2. Quina és la composició de l’atmosfera?

L’atmosfera està formada per:

• Nitrogen (N₂): constitueix el 78% del volum de l'aire. És un gas inert.
• Oxigen (O₂): representa el 21% del volum de l'aire. És un gas molt reactiu i la majoria dels éssers vius l’usen per respirar.
• Argó (Ar): contribueix en el 0,9% al volum de l'aire. És un gas noble.
• Diòxid de Carboni (CO₂): és el 0,03% del volum

Hona hemen hainbat termino geografiko eta ingurumenari buruzko definizio zehatzak:

Definizio Geografikoak

• Geografia: Lurraren azterketa da, eta beronen itxura, kontinenteak, ibaiak, herrialdeak, mendiak, hau da, aspektu fisikoen eta gizakiarekin erlazionatuta dauden aspektuen harremanak ikertzen dituen zientzia da.
• Mapa: Eskualde bateko edozein aldagai irudikatzen duen adierazpen grafikoa da.
• Paisaia: Natura-ingurunearen osagai fisiko eta biologikoen eta giza jatorriko osagaien arteko elkarreraginaren emaitza da.

Egitura Geologikoak eta Erliebea

Unitate Morfoestrukturalak

• Unitate morfoestrukturala: Egitura geologiko eta modelaketa konbinatzetik sortzen diren erliebe multzo handiak.
• Mendigune zaharra/Mazizo zaharra: Paleozoikoko material kristalino

Espainiako erliebea

Mapa hau gai jakin bati buruzkoa da, non fenomeno geografiko zehatz bat kartografiatzen den. Kualitatiboak izan daitezke banaketa bakarrik erakusten dutenean, edo kuantitatiboak, irudikatutako fenomenoaren kopurua ere erakusten dutenean. Hemen, Espainiako erliebe unitate nagusiak ageri dira.

Legendaren arabera, kolore berde argiz, zokalo hertziniarra edo Mendigune Hesperiarra adierazten da; marrekin, zokaloko bloke gaztedunak; arroz kolorez, bitarteko erako mendikate tolestuak; hori argiz, goi-lautadako sakonuneak; hori ilunez, goi-lautadako sakonune periferikoak; berde ilunez, alpetar mendikateetako gune zaharrak; gorriz, goi-lautadako kanpoaldeko mendikate alpetarrak eta, azkenik, urdinez, sumendi-aldeak.

Espainia, Europan... Continuar leyendo "Espainiako erliebearen ezaugarriak" »