Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

Goi-lautada

Aro primarioan sortu zen, Herciniar orogenesian altxatutako Mendikate Hesperiko zaharraren higatzearen ondorioz. Hiru unitate bereiz daitezke:

• Antzinako zokalo paleozoikoa: Iberiar penintsularen mendebaldean dago eta material silizeo primarioz osatuta dago.
• Mendikate Zentrala eta Toledoko mendiak: Aro tertziarioan sortu ziren, Alpetar orogenesiaren ondorioz. Harri primarioak daude.
• Barruko arro sedimentarioak: Ipar eta hego goi-lautadetakoak. Aro tertziarioan sortu ziren Alpetar orogenesiaren eraginez.

Goi-lautadaren inguruko mendiak

• Galizia eta Leongo mendigunea: Aro tertziarioan sortu zen. Materialak paleozoikoak dira.
• Kantabriar mendikatea: Bi sektore ditu:

• Asturiaseko mendigunea: Aro tertziarioan sortu zen, Alpetar orogenesiaren ondorioz.

Exploración de los Fondos Oceánicos

Cuando Alfred Wegener construyó su teoría, no se sabía cómo eran los fondos oceánicos; sin embargo, despertaban mucho interés, dado que ocupan la mayor parte de la superficie terrestre. Los avances tecnológicos permitieron construir mapas de los fondos marinos, revelando tres hallazgos fundamentales:

• La existencia de la dorsal oceánica: Un relieve submarino de 65 000 km de longitud que se eleva entre 2 y 3 km sobre la llanura abisal.
• La escasez de sedimentos y su extraña distribución: Se esperaba encontrar un mayor espesor de sedimentos, pero sobre la dorsal no había prácticamente ninguno.
• La juventud de los fondos oceánicos: Todas las rocas que se encontraron tenían menos de 185 millones de años,

1. La Sobreexplotació dels Recursos i els Ecosistemes

Els ecosistemes són sistemes dinàmics, en principi autònoms, formats per una comunitat natural (biocenosi) i per un medi ambient físic (biòtop), els quals interaccionen mútuament. L'ecologia és la ciència que estudia els ecosistemes.

1.1 La Sobreexplotació i el Desenvolupament Sostenible

La sobreexplotació dels recursos naturals es produeix quan aquests són explotats a un ritme superior al de la seva regeneració natural. Els recursos naturals es poden classificar en parcialment renovables i no renovables. Els primers es poden explotar al ritme que es van recuperant. Per exemple, els boscos i els sòls.

La conseqüència més greu de la sobreexplotació és l'extinció dels recursos,... Continuar leyendo "Sobreexplotació de Recursos Naturals i Sostenibilitat: Guia Completa" »

1. Què és l’atmosfera?

L'atmosfera és la capa de gasos que envolta un cos celeste amb una massa suficient per atraure els gasos mitjançant la gravetat i amb una temperatura suficientment baixa perquè els gasos no s’expandeixin i s'escapin. Actua com una capa protectora de les radiacions solars i amortidora de les grans variacions tèrmiques.

2. Quina és la composició de l’atmosfera?

L’atmosfera està formada per:

• Nitrogen (N₂): constitueix el 78% del volum de l'aire. És un gas inert.
• Oxigen (O₂): representa el 21% del volum de l'aire. És un gas molt reactiu i la majoria dels éssers vius l’usen per respirar.
• Argó (Ar): contribueix en el 0,9% al volum de l'aire. És un gas noble.
• Diòxid de Carboni (CO₂): és el 0,03% del volum

Espainiako erliebea

Mapa hau gai jakin bati buruzkoa da, non fenomeno geografiko zehatz bat kartografiatzen den. Kualitatiboak izan daitezke banaketa bakarrik erakusten dutenean, edo kuantitatiboak, irudikatutako fenomenoaren kopurua ere erakusten dutenean. Hemen, Espainiako erliebe unitate nagusiak ageri dira.

Legendaren arabera, kolore berde argiz, zokalo hertziniarra edo Mendigune Hesperiarra adierazten da; marrekin, zokaloko bloke gaztedunak; arroz kolorez, bitarteko erako mendikate tolestuak; hori argiz, goi-lautadako sakonuneak; hori ilunez, goi-lautadako sakonune periferikoak; berde ilunez, alpetar mendikateetako gune zaharrak; gorriz, goi-lautadako kanpoaldeko mendikate alpetarrak eta, azkenik, urdinez, sumendi-aldeak.

Espainia, Europan... Continuar leyendo "Espainiako erliebearen ezaugarriak" »

1. Roques Líquides:

Magma: són les masses foses que s'anomenen magma, coexisteixen minerals fosos amb d'altres de sòlids. Es barregen els minerals en estat líquid, bàsicament silicats amb àcids dissolts. Els magmes estan a temperatures entre 700 i 1500 °C. Quan es refreda un magma, dóna lloc a roques ígnies o magmàtiques.

Factors que influeixen en la viscositat d'un magma:

• Temperatura: com més elevada, menys viscositat té el magma.
• Pressió: comprimeix els minerals i fa el magma més dens i viscós.
• Gasos dissolts: com més abundants, més fan augmentar la pressió interna del magma, fent que sigui menys dens.
• Composició química: com més abundant és el diòxid de silici, més viscós és el magma.

A la part més interna, el nucli extern... Continuar leyendo "Magma i Volcans: Comprensió de les Roques Líquides i la seva Activitat" »

1. Fluxu handiagoa duten eremuetan lurrazala meheagoa da eta mantu sakoneko harri oso beroak daude.

2. fluxu txikiagoa duten eremuek, lurrazala oso lodia da.

• Metroritoen azterketa:
  lurraren barnealdea ikertzeko metodo gisa meteoritoak aztertzeko ideia hipotesi honetan oinarritzen da:  geruzetan antolatutako lurraren antzeko protoplaneta bat omen zegoen, eta talka handi baten ondorioz zatikatu zenean meteoritoak espazioan geratu ziren eta etengabe lurrera erortzen ari dira. HIpotesi hau egia bada meteoritoaklurraren antzeko planeta bateko geruzen zatiak dira. 3 meteorito mota daude:

1. Sideritoak: BUrdinez eta nikelez osatuak eta hori omen da lurraren nukleoaren konposizioa.

2. Siderolitoak: ferronikelez eta ferromagnesio silikatoen moduko mineralez osatuak

Del Big Bang al Big Rip

El universo se originó hace unos 13.700 millones de años en una gran explosión: el Big Bang. La idea del Big Bang surgió al conocer el hecho de que las galaxias se alejan unas de otras. Si las galaxias se alejan, hay que pensar que en el pasado estuvieron más cerca y, al principio, toda la materia estaba concentrada en una zona muy pequeña.

El Big Bang y la Historia del Universo

El universo tal como lo conocemos hoy (con galaxias, estrellas, etc.) no se parece en nada a lo que era en los primeros instantes del Big Bang. ¿Y el futuro? Las predicciones son que la energía oscura podría separar las galaxias a distancias que las harían prácticamente invisibles y, en una versión extrema, podría desmembrar la galaxia,... Continuar leyendo "Del Big Bang al Big Rip: La Evolución del Universo" »

La diversitat hídrica a la Península Ibèrica

1. Els rius peninsulars

1.1 Factors que hi influeixen

• Clima: Hi té una gran influència. Les precipitacions determinen el cabal dels rius.
• Relleu i topografia: Influeixen en l'organització de les conques i vessants hidrogràfics, que se separen per unitats de relleu.
• Litologia: Determina el predomini de l'escolament (aigua que circula per una conca hidrogràfica).
• Vegetació.
• L'acció humana: Realitza obres per a l'abastiment d'aigua i la regularització dels rius.

1.2 El cabal i el règim fluvial

a) El cabal és la quantitat d'aigua que passa en un segon per un punt donat del riu. Es mesura en m³/seg. (cabal absolut: volum total d'aigua que evacua un riu al llarg d'un any, mesurat en hm³).

• Al llarg