Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

1. Roques Líquides:

Magma: són les masses foses que s'anomenen magma, coexisteixen minerals fosos amb d'altres de sòlids. Es barregen els minerals en estat líquid, bàsicament silicats amb àcids dissolts. Els magmes estan a temperatures entre 700 i 1500 °C. Quan es refreda un magma, dóna lloc a roques ígnies o magmàtiques.

Factors que influeixen en la viscositat d'un magma:

• Temperatura: com més elevada, menys viscositat té el magma.
• Pressió: comprimeix els minerals i fa el magma més dens i viscós.
• Gasos dissolts: com més abundants, més fan augmentar la pressió interna del magma, fent que sigui menys dens.
• Composició química: com més abundant és el diòxid de silici, més viscós és el magma.

A la part més interna, el nucli extern... Continuar leyendo "Magma i Volcans: Comprensió de les Roques Líquides i la seva Activitat" »

1. Fluxu handiagoa duten eremuetan lurrazala meheagoa da eta mantu sakoneko harri oso beroak daude.

2. fluxu txikiagoa duten eremuek, lurrazala oso lodia da.

• Metroritoen azterketa:
  lurraren barnealdea ikertzeko metodo gisa meteoritoak aztertzeko ideia hipotesi honetan oinarritzen da:  geruzetan antolatutako lurraren antzeko protoplaneta bat omen zegoen, eta talka handi baten ondorioz zatikatu zenean meteoritoak espazioan geratu ziren eta etengabe lurrera erortzen ari dira. HIpotesi hau egia bada meteoritoaklurraren antzeko planeta bateko geruzen zatiak dira. 3 meteorito mota daude:

1. Sideritoak: BUrdinez eta nikelez osatuak eta hori omen da lurraren nukleoaren konposizioa.

2. Siderolitoak: ferronikelez eta ferromagnesio silikatoen moduko mineralez osatuak

Del Big Bang al Big Rip

El universo se originó hace unos 13.700 millones de años en una gran explosión: el Big Bang. La idea del Big Bang surgió al conocer el hecho de que las galaxias se alejan unas de otras. Si las galaxias se alejan, hay que pensar que en el pasado estuvieron más cerca y, al principio, toda la materia estaba concentrada en una zona muy pequeña.

El Big Bang y la Historia del Universo

El universo tal como lo conocemos hoy (con galaxias, estrellas, etc.) no se parece en nada a lo que era en los primeros instantes del Big Bang. ¿Y el futuro? Las predicciones son que la energía oscura podría separar las galaxias a distancias que las harían prácticamente invisibles y, en una versión extrema, podría desmembrar la galaxia,... Continuar leyendo "Del Big Bang al Big Rip: La Evolución del Universo" »

La diversitat hídrica a la Península Ibèrica

1. Els rius peninsulars

1.1 Factors que hi influeixen

• Clima: Hi té una gran influència. Les precipitacions determinen el cabal dels rius.
• Relleu i topografia: Influeixen en l'organització de les conques i vessants hidrogràfics, que se separen per unitats de relleu.
• Litologia: Determina el predomini de l'escolament (aigua que circula per una conca hidrogràfica).
• Vegetació.
• L'acció humana: Realitza obres per a l'abastiment d'aigua i la regularització dels rius.

1.2 El cabal i el règim fluvial

a) El cabal és la quantitat d'aigua que passa en un segon per un punt donat del riu. Es mesura en m³/seg. (cabal absolut: volum total d'aigua que evacua un riu al llarg d'un any, mesurat en hm³).

• Al llarg

¿Son Naturales las Catástrofes?

1. Punto de Partida: Fenómenos Naturales y Catástrofes

Las catástrofes se pueden clasificar en dos tipos: catástrofes naturales y catástrofes tecnológicas. Se entiende por riesgo natural la probabilidad de que se produzca un daño o catástrofe para la población de una zona o para sus bienes, motivados por un suceso natural. Su valor depende de los siguientes factores:

• Peligrosidad: Se refiere a la magnitud del fenómeno y la frecuencia con que ocurre.
• Exposición: Representa el volumen de población o bienes que pueden verse afectados.
• Vulnerabilidad: Indica la susceptibilidad de una comunidad a ser dañada.

La relación entre estos factores se expresa mediante la siguiente fórmula:

RIESGO = PELIGROSIDAD

Atmosfera: Capes i Funcions Essencials

Capes de l'atmosfera:

• Troposfera: (0-80 km) Fenòmens atmosfèrics. La temperatura disminueix amb l'altitud, aproximadament 1º cada 100m, fins a -70º a la part superior. Límits: tropopausa.
• Estratosfera: La temperatura augmenta fins a 0º. Conté la capa d'ozó entre 30 i 50 km. Límits: estratopausa.
• Mesosfera: La temperatura disminueix fins a -90º. Arriba fins a 100 km.
• Eterosfera: (100-1000 km)
• Termosfera: Fins a 600 km. La temperatura augmenta durant el dia (500-1000º) i la nit (1200-1800º). Límits: termopausa.
• Exosfera: 600-1000 km. Poca concentració de gasos. Densitat de l'aire similar a l'espai exterior. Límits: exopausa.

Funcions de l'atmosfera:

• Filtra les radiacions solars (capa d'ozó).
• Evita

El Ciclo del Agua: Un Viaje Constante

El agua, un recurso vital en la Tierra, se encuentra en un ciclo continuo de movimiento y cambio de estado impulsado por la energía solar. Este ciclo, conocido como el ciclo del agua, involucra varios procesos clave:

Evaporación y Transpiración

La evaporación, un proceso físico, transforma el agua líquida en vapor desde las superficies de agua y el suelo. La transpiración, un proceso biológico, se refiere a la pérdida de agua en forma de vapor por parte de las plantas.

Condensación y Precipitación

A medida que el aire se enfría, el vapor de agua se condensa formando gotas alrededor de partículas microscópicas de polvo. Cuando estas gotas superan cierto tamaño, caen a la tierra como precipitación,... Continuar leyendo "Explorando el Universo: Un Viaje desde el Ciclo del Agua hasta las Galaxias" »

Ciclo diario de las mareas

Pleamar o marea alta: Se produce en las zonas de la Tierra más cercanas a la Luna (fuerza de gravedad) o en las opuestas (fuerza centrífuga).

Bajamar o marea baja: Se produce en la situación opuesta, cuando ambas fuerzas son mínimas.

Tipos de mareas

Mareas vivas: Cuando la amplitud de la marea es mínima. Se producen en cuarto menguante y creciente.

Mareas muertas: Cuando la amplitud de la marea es máxima. Se producen en luna llena y luna nueva.

Meteoritos

Fragmentos de asteroides o restos de cometas que viajan por el espacio a enormes velocidades y alcanzan la superficie de un planeta.

• Pequeños: Al entrar en la atmósfera, entran en combustión debido al rozamiento, dando lugar a las estrellas fugaces.
• Grandes: Parte

1. Denudació del relleu topogràfic

Els rius, muntanyes i valls que observem semblen immutables al llarg de la nostra vida. No obstant això, fa milions d'anys, el paisatge era molt diferent o, fins i tot, inexistent.

L'aigua (rius, llacs, glaceres, corrents marins, onatge, etc.) i el vent, activats per l'energia solar, són els principals agents modeladors del relleu. Un paisatge inicialment muntanyós, amb el pas del temps, esdevindrà pla.

Els processos geològics externs (meteorització, erosió, transport i sedimentació) són els responsables de la destrucció i modificació del relleu.

Els processos geològics interns, en canvi, creen nous relleus.

Erosió

Arrencada i desgast dels materials meteoritzats pels agents geològics externs.

Transport

Trasllat... Continuar leyendo "Processos geològics externs i interns: modelatge del relleu" »

Impacte Humà i l'Antropocè

Impacte humà: És la influència de les activitats humanes sobre el funcionament d'ecosistemes idonis per a la nostra espècie.

Antropocè: Els científics proposen anomenar Antropocè el període geològic actual, caracteritzat per l'impacte significatiu de l'ésser humà sobre la Terra.

Impacte Global de l'Activitat Humana

L'impacte global es manifesta de diverses formes:

• Contaminació: Augment de compostos nous i potencialment nocius a l'ambient.
• Alteració dels cicles biogeoquímics: Canvis en l'estat i la ubicació d'alguns elements essencials (carboni, nitrogen, aigua, etc.).
• Modificacions de l'escenari terrestre: Canvis en l'ús del sòl, desforestació, desertificació.
• Sobreexplotació de recursos: Exhauriment