Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

Métodos de Investigación en Geología

Los métodos directos son aquellos que proporcionan datos contrastables. Se utilizan habitualmente para estudiar la superficie de la Tierra, y también para analizar la composición de las rocas que son expulsadas por los volcanes.

Los métodos indirectos de estudio se aplican para obtener información de objetos y materiales que no es posible manipular directamente.

Métodos Indirectos

• Método gravimétrico: Detecta pequeñas variaciones del campo gravitatorio debidas a la distribución de las masas rocosas.
• Mediciones de isótopos: Las proporciones de los isótopos ¹⁶O y ¹⁸O permiten saber con bastante exactitud la temperatura a la que vivió el organismo.
• Dataciones radiométricas: Se utilizan para conocer

Métodos Indirectos para el Estudio de la Tierra

Debido a la dificultad de acceder a las zonas profundas de la Tierra, se utilizan métodos indirectos para su estudio. Estos incluyen:

• Mediciones de propiedades físicas y estudio comparativo de rocas.
• Ensayos de laboratorio que simulan presión y temperatura del interior terrestre.
• Estudio de las ondas sísmicas.

Utilidad de los Métodos Sísmicos

Los métodos sísmicos son fundamentales para conocer la estructura y composición interna de la Tierra. Las variaciones en las ondas sísmicas, registradas por sismógrafos, permiten determinar el hipocentro, trayectoria y velocidad de las ondas.

Capas de la Tierra y su Origen

Se recomienda incluir un dibujo de las capas de la Tierra con sus discontinuidades,

Iberiar Penintsulako Erliebe Kontinentala

Iberiar penintsulako erliebea goi lautadaren inguruan antolatzen da. Lur garaien ingurua da, eta Mendikate Zentralak bi sektoretan banatzen du: ipar eta hego goi-lautadak. Azken hau apur bat gorabeheratsua da, Toledoko mendiak bertan daude eta.

Goi Lautada

• Aro Primarioan sortua, Aro Tertziarioan zati handi bat deformatu eta suntsitu zen.
• Hiru unitate bereiz daitezke:

  Antzinako Zokalo Paleozoikoa

  Iberiar penintsularen mendebaldean bakarrik dago agerian gaur egun. Erliebea penilautadek edo modu leunean uhindutako higadura azalerek osatzen dute. Penilautadetan harri gogorragoek eratutako uharte mendiak ageri dira.

  Goi Lautadaren Barruko Mendilerroak

  Mendikate Zentrala eta Toledoko Mendiak dira. Aro Tertziarioan

La Deriva Continental: Alfred Wegener

Alfred Wegener, meteorólogo y geofísico alemán, es considerado uno de los grandes padres de la geología moderna al proponer la teoría de la deriva continental. En 1915 publicó "El origen de los continentes y los océanos". Según esta teoría, los continentes de la Tierra habían estado en algún momento unidos en un "supercontinente" al que llamó Pangea. Más tarde, Pangea se fue dividiendo en fragmentos que fueron alejándose lentamente hasta alcanzar su posición actual.

Pruebas de la Teoría de Wegener

Para demostrar su teoría, Wegener presentó varias pruebas:

• Pruebas Geográficas: Wegener sospechó que los continentes podrían haber estado unidos en tiempos pasados al observar una gran coincidencia

Escassetat d'aigua

Si bé l’aigua és el recurs més abundant en l’escorça terrestre, justifica per què es tem per l’escassetat d’aigua. Per què no tota l'aigua és potable ni tota l'aigua potable és accessible, a més que és contamina una gran part de l'aigua degut a el sector industrial i hi ha un gran consum d'aquesta en el sector agrícola. Un 80 % de tota l’aigua residual no es tractada adequadament. A part, no tota l'aigua està repartida equitativament, havent-hi zones amb dèficit d'aigua (un 10% de la població no té accés a l’aigua potable).

Qualitat de l'aigua

Justifica el fet de que si bé la quantitat d’aigua és manté constant, no és així amb la seva qualitat. Gràcies a l'atmosfera i als cicles hidrològics... Continuar leyendo "Recursos hídrics: escassetat, qualitat i usos" »

Aldagai horietako bat aldatzen denean prozesuak era adatzen dira, hau da, erliebea aldatuko da.

Eragile geologikoek prozesu hauen bitartez egiten dute euren lana:

1. Meteorizazioa

   
   Atmosferaren ekintzaren ondorioz harriak puskatzea edo kimikoki aldatzea “in situ” , hau da, garraiorik gabe. Bi eratakoa: mekanikoa eta kimikoa.

        Mekanikoa, Harria apurtzen duena: krioklastia, termoklastia, deskonpresioa.

        Kimikoa, Harriaren konposizio kimikoa aldarazten duena:
Karbonatazioa, hidrolisia, oxidazioa.

2.Garraioa:

• disoluzioz (ingurune urtsua)

• egoera solidoan:

• garraio hautakorraren bitartez (haizea, ur-korronteak): eragilearen indarraren eta partikulen dentsitatearen araberakoa.

• garraio ez hautakorraren bitartez (glaziarrak).

3.

Era primària

Es dona fa 250 milions d'anys. Això succeeix per l'orogènesis, un moviment i es comencen a formar muntanyes. Mica en mica el relleu comença a estar afectat per l'erosió i al final hi haurà terrenys o muntanyes que queden arrasades, és a dir, es quedaran com a planes, sòcols aplanats.

Es va formar: Galícia, Extremadura, Madrid i el Massís Català-Balear (al final desapareixen degut a l'erosió).

Orogènesis

Procés de formació de les muntanyes, en el qual hi ha un plegament o deformació dels estrats de l'escorça terrestre. La primera orogènesis que es dona en els 250 milions d'anys és l'orogènic hercinià. En aquest plegament es comencen a formar muntanyes de roques metamòrfiques.

Era secundària

Hi ha molt moviment d'... Continuar leyendo "Formació de relleus i muntanyes a la Península Ibèrica" »

Fricatives i Africades en Català

Les fricatives i les africades són sons importants en la fonètica catalana. A continuació, es detallen les seves característiques i exemples.

Fricatives

• Labiodentals: (f, v)
• Alveolars: (s, z)
• Palatals: (ʃ, ʒ)

Africades

• Alveolars: (ts, dz)
• Palatals: (t͡ʃ, d͡ʒ)

Fricatives: Anàlisi Detallada

1. Les labiodentals sordes (f) o sonores (v) no solen presentar problemes de pronunciació.
2. Les alveolars són: (s, z).
   1. La s SONORA (z):
      1. s en posició intervocàlica: brasa (braza), casella (cazella), visor (vizor).
      2. s en els derivats i compostos de: fons-, dins- i trans-; endinsar (endinzar), enfonsament (enfonzament), intransitiu (intranzitiu).
      3. z en qualsevol posició: zero (zero), zebra (zebra), esmorzar (esmorzar).
      4. tz en els verbs

5. Litosferako higidura bertikalak. Isostasia

Litosfera mantuaren (astenosfera) gainean flotatzen dago, ISOSTASIA prozesuaren bitartez (flotatze oreka prozesuaren bitartez.).

Oreka apur edo alda daiteke barne (tolesdurak,..) zein kanpo dinamikaren ondorioz (higadura, sedimentazioa).

Materialak tolesteak Litosferaren lodiera handiagotzen dute. Pisua handiagotzearen ondorioz litosfera hondoratzea eragin dezake (SUBSIDENTZIA), litosferaren berezko joera astenosferan (goi mantuan) murgiltzea da. Hori posible da astenosfera FLUIDOA delako.

Meteorizazio eta  erosioaren etengabeko jardunak litosferaren lodiera txikiagotzen dute urte askoren barruan. Hori gertatzean geruza horren pisua gutxitu egiten da eta gorantz egiten du (ALTXATZEA).

5
. Litosferako

Los Planetas de Nuestro Sistema Solar

Planetas Interiores

Mercurio

El planeta más cercano al Sol, Mercurio, es difícil de observar desde la Tierra. Pequeño, rocoso y sin atmósfera, se asemeja a la Luna, con una superficie cubierta de cráteres.

Venus

Venus, de tamaño similar a la Tierra, está envuelto en una densa capa de nubes compuesta por CO2, ácido sulfúrico y vapor de agua, que impide la visibilidad de su superficie. Esta capa genera un intenso efecto invernadero.

Marte

Conocido como el planeta rojo, Marte es el único planeta que podría albergar vida. Más pequeño que la Tierra, posee una atmósfera tenue y dos casquetes polares de agua y CO2 congelados. Su superficie presenta diversas formaciones geológicas, como valles, cañones,... Continuar leyendo "Explorando los Planetas de Nuestro Sistema Solar" »