Chuletas y apuntes de Geografía de Formación Profesional

EAE-ko mapari erreparatuz bi eremu nagusi daude

Berdez eremu Atlantiarra, belardiak dira nagusi eta polilaborantza dago, banalerroaren iparraldean aurkitzen da. Marroi kolorez berriz paisaia lehorra agertzen da, eremu honetan zereala da nagusi eta banalerroaren hegoaldean dago. Arabaren hegoaldean, morez agertzen den azken eremu txiki bat dago paisaia Mediterraneokoa, lurralde hauetan zereala, mahatsondoak eta olibondoak lantzen dira.

1.1.Atlantiko landa espazioa:

Banalerroko iparraldeko lurrak hartzen ditu. Lurralde malkartsua da eta klima ozeanikoa dago. Gainera lurzoruen kalitatea ez da oso ona.

Nekazaritza egituran, ezaugarri hauek bereizten dira:

• Landa-inguruan, biztanle gutxi daude, biztanle askok alde egin baitzuten hiriguneetara eta industria-

Altres Unitats d'Organització Territorial:

La Constitució del 1978 reconeix a les comunitats autònomes la possibilitat d'establir diverses formes d'organització territorial interna:

• Comunitats Autònomes Insulars: Cada una de les illes de les Balears i Canàries té un organisme administratiu propi anomenat Consell Insular i Cabildo Insular.

• Comarques: Catalunya, Aragó, Galícia i Cantàbria han establert una divisió territorial pròpia en comarques.

• Diputacions Forals: Al País Basc, cada província, com a territori històric reconegut que és, té la seva diputació foral i aquestes diputacions estan sotmeses a les juntes generals.

• Àrees Metropolitanes: Entitats locals integrades per municipis de grans aglomeracions urbanes, entre els nuclis

EL PLANO URBANO

LOS BARRIOS JARDÍN

A finales del siglo XIX y en el primer tercio del siglo XX, se difundió en España la idea naturalista que propugnaba el acercamiento a la naturaleza, así como las ideas higienistas. Como resultado, surgieron propuestas para acercar el campo a la ciudad, que se concretaron en los barrios jardín y en ciertos proyectos como la Ciudad Lineal de Arturo Soria en Madrid.

1. La ciudad-jardín

Los barrios jardín de viviendas unifamiliares inicialmente se realizaron como colonias para el proletariado. En su creación, destacó la Ley de Casas Baratas de 1911, inspirada en las colonias obreras de Inglaterra.

Esta ley pretendía eliminar las viviendas insalubres del extrarradio, permitiendo a los municipios expropiar... Continuar leyendo "Evolución del Plano Urbano: Del Barrio Jardín a la Ciudad Difusa" »

Mediterraneo isurialdean landa espazioa:

Lur hauek isurialde atlantiko eta Mediterraneoaren banalerroko hegoaldeko lurrak hartzen ditu. Inguru fisikoan laborantza egitek errazagoak diren erliebe-eremuak sartzen dira. Inguru horretako lurzoruak egokiagoak dira laborantzarako.

Nekazaritza-egituran:

Landa-inguruko biztanleria ugariagoa da; izan ere, topografia egokiagoa zuten eremuetan, landa ingurua mekanizatu ahal izan da, eta industrializazio-prozesua geroago etorri da. Biztanleria gehiena pilatuta dago, eta elkarren artean banatutako hainbat herri handik osatzen dute.

Ustiategien batzez bestekok neurria handitu egin da, errentamenduen bidearen ondorioz eta lursailak pilatzearen ondorioz, Arabako Errioxan izan ezik, hango ustiategien neurriak oraindik... Continuar leyendo "Mediterraneo Isurialdean Landa Espazioa" »

Tractats de Roma (1957) i Maastricht (1993)

Característiques principals

El 25 de març de 1957, la República Federal Alemanya, França, Itàlia i els tres països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg) van signar a Roma dos tractats que van donar existència a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i a la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA). La CEE va ser coneguda popularment com el "Mercat Comú".

Comunitat Econòmica Europea (CEE)

Aquest tractat establia la creació d'un mercat comú, amb:

• Una unió duanera.
• La progressiva supressió d'aranzels.
• La liberalització dels mercats.
• Mesures per a protegir l'agricultura europea.

Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA)

La seva finalitat era establir un mercat comú de productes... Continuar leyendo "Tractats de Roma i Maastricht: Claus de la UE" »

Conques hidrogràfiques

Conjunt de terres i aquifers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu. El cabal fluvial i el seu règim fluvial depenen de la quantitat d'aigua que rep la conca del riu al llarg de l'any. La majoria de rius espanyols són de règim fluvial irregular, amb crescudes a l'època del desglàs i amb estiages intensos.

Recursos hídrics

Les confederacions hidrogràfiques són entitats que gestionen els recursos hídrics del territori que els ha estat assignat.

Conques i vessant hidro

Cantàbric i gallec

Rius nombrosos, relativament cabalosos i mantenen un nivell constant d'aigua a causa de la regularitat de les precipitacions. Hi ha rius d'aigües netes i d'altres de contaminats.

Atlàntic

Les conques hidro són molt extenses... Continuar leyendo "Conques hidrogràfiques i recursos hídrics a Espanya" »

Segregació: Separació espacial dels diversos grups socials en una ciutat o àrea geogràfica d’acord amb diferències ètniques, religioses, d’ingressos… És possible visualitzar en una ciutat els diversos barris on cada grup social té el seu propi espai determinat. En el cas de la segregació basada en la diferència dels ingressos, els grups d’alts ingressos poden elegir la localització residencial, mentre que els grups més empobrits són segregats a les zones més desafavorides.

CIUTAT SOSTENIBLE Política mediambiental de la UE: Contribuir a fer més ecològica l’economia de la UE, protegir la natura i salvaguardar la salut i la qualitat de vida dels habitants.Creixement verd: Polítiques que promoguin un marc mediambiental

Parque Nacional Ordesa y Monte Perdido (Huesca)

A pesar de las cortas de que ha sido objeto el valle de Ordesa, éste conserva su sello de grandiosa virginidad. Un acotamiento a todo aprovechamiento de leñas y maderas, una limitación del de pastos a los términos absolutamente precisos para la vida de la ganadería de la región y una veda rigurosa de la caza, realzarían en poco tiempo las condiciones naturales de este valle, lo convertirían en uno de los sitios más visitados por los turistas, con lo que se compensarían sobradamente estas privaciones, con notoria ventaja para los vecinos de los pueblos inmediatos. Un paraje donde las formas de vida y la hermosura se han recluido en calidad y en cantidad, hasta el punto de llegar a adquirir... Continuar leyendo "Parques Nacionales de España" »

BANAKETAREN EZAUGARRIAK

45,8 milioi biztanle (2018an) . Biztanleria–dentsitatea Europan baino

Txikiagoa

Desoreka espazial garrantzitsuak

Dentsitate handiko inguruak: Madril, Penintsularen periferia (Katalunia, Valentzia, EAE), Balerrak, Kanariak, Ceuta eta Melilla

Dentsitate txikiko inguruak: Penintsularen barrualdea (Gaztela-Mantxa, Gaztela eta Leon, Extremadura eta Aragoi)

Industria aurreko garaietan. Faktore naturalak: nekazaritzarako leku egokiak. Giza faktoreak: Amerikako aurkikuntza, XVII. Mendeko krisia eta XVIII. Mendeko merkataritzaren garapena

Industria aldian: XIX ½.-tik 1975.Urtera

Kontrasteak areagotu: Madril eta periferiak pisua irabazi. Bi arrazoiengaitik:

Berezko hazkundeagaitik: Galizia, Andaluzia, Murtzia

Arrazoi ekonomikoengaitik:... Continuar leyendo "Espainiako biztanleria" »

C.M.SEC■ Introducció: Podem veure un gràfic que mostra la distribució de les temperatures (TºC) i les precipitacions mitjanes mensuals al llarg de l'any. La font d'aquestes dades les obtenim d'AEMET. Cal mencionar que la columna de precipitacions sempre li correspon el doble de TºC. ■ Precipitacions: molt escasses, entre 150 i 300 mm anuals, fet que dóna un caràcter estepari a aquestes zones. - A l'Àrea del Sud-est, l'aridesa es deu a tres causes: la zona es troba protegida de les borrasques atlàntiques pels relleus de les serralades Bètiques; les borrasques mediterrànies hi arriben amb dificultat, i hi són freqüents les masses d'aire seques procedents d'Àfrica. Només provoquen precipitacions les borrasques que penetren per... Continuar leyendo "Anàlisi del Clima Mediterrani Sec i Estepari" »