Eremu Magnetikoaren Eragina Higitzen diren Kargetan

Higitzen ari den Kargaren Indarra: Lentz-en Legea

Indukzio magnetikoa aztertzean, eremu magnetikoak karga elektrikoari eragiten dion indarrak propietate hauek ditu:

• Karga pausagunean badago, eremuak ez dio indarrik eragiten.
• Karga v abiaduran higitzen bada, indar magnetikoa jasaten du:
  • Kargaren balioaren (q) proportzionala da.
  • v abiaduraren perpendikularra da.
  • Modulua abiaduraren norabidearen mendekoa da: v bektoreak norabide jakina badu, indar magnetikoa nulua da; v bektorearen norabidea aurrekoaren perpendikularra bada, indar magnetikoa maximoa da.

Propietate hauek Lorentzen indarra legean biltzen dira:

F = q (v x B)

Lorentzen indarraren modulua: F = |q|vBsin(α)

Non α v eta B bektoreen arteko angelua... Continuar leyendo "Lorentzen Indarra eta Indukzio Elektromagnetikoa" »

El átomo de Bohr

1º Postulado: Existen órbitas denominadas permitidas en las que el electrón se mueve con celeridad constante, no emite ningún tipo de radiación.

2º Postulado: Las órbitas permitidas son las únicas en las que puede moverse el electrón. Dado que estas órbitas están cuantizadas, el momento angular del electrón en ellas tomará valores discretos.

3º Postulado: El electrón solo puede pasar de unas órbitas permitidas a otras absorbiendo o emitiendo energía en forma de cuantos.

Teoría de los Cuantos (Planck 1900)

Esta teoría establece que los intercambios de energía entre la materia y la luz solo son posibles por cantidades finitas (cuantos), átomos de luz, que posteriormente se denominarán fotones. Esta teoría tropieza... Continuar leyendo "Fundamentos de la Física Cuántica: Desde el Átomo de Bohr hasta el Principio de Incertidumbre" »

MRU  V=s/t=sf-so/tf-to

MRUV  ec.velocodad?vf=vo+at  sf=so+vot+1/2at²  vf²=vo²+2as

Lanzamiento vertical  ?vo?0 g=-9,8m/s^{2  ?}vo?0 g=9,8m/s²  caida libre vo=0 g=9,8m/s²

Vector de posicion  r=xi+yj (plano) |r|=x²+y²     r=xi+yj+zk (espacio) |r|=x²+y²+z²

Vector desplazamiento r=rf-ro

Vector velocidad v=dr/dt  velocidad media=r/t velocidad instantanea=lim r/t=dr/dt  componentescartesianos= v=vxi+vyj+vzk

Aceleracion |a|=an²+at² componentes cartesianos a=axi+ayj+azk  am=r/t  ai=lim r/t=dr/dt

Componentes intrinsecos de la aceleracion an=|v|²/R  at=d|v|/dt

Movimientos perpendiculares  v=s/t  s=v*t

Lanzamiento horizontal s=so+vo*t+1/2gt² Eje x: vo=vox=vx=cte  x=vx*t  Eje y:vy=-g*t  y=yo-1/2gt²  trayectoria?y=yo-1/2*g(x/vx)²

Lanzamiento... Continuar leyendo "Fórmulas física" »

h:1,Li,Na,K,Rb,Cs,Ag:1/Be,Mg,Ca,Sr,Ba,Ra,Zn,Cd:2/b,Al,Ga,In,Tl:3/c,si,Ge,Sn,Pb,Pd,Pt:2,4/n,p,as:1,3,5/sb,bi:3,5/o:-2,s,se,te:2,4,6/Po:2,4/f:1/cl,br,i:1,3,5,7/Hg,Cu:1,2/Au:1,3/Fe,Co,Ni:2,3/Cr:2,3,6/Mn:2,3,4,6,7.// HClO4-N.T:a.perclorico,N.S:tetraoxoclorato(VII)de hidrogeno.FeCl2:N.T:cloruro ferroso,N.S:cloruro de hierro(II).FeCl3:N.T:Cloruro ferrico,N.S: cloruro de hierro(III).FeCr2O7:N.T:dicromato ferroso,N.S:heptaoxodicromato(VI)de hierro(II)..PERÓXIDOS:H2O2:agua oxigenada. . HIDROXIDOS:M(a)+OH-:M(OH)a.NA(OH):hidroxido de sodio.,Ca(OH)2:hidro.de calcio,Fe(OH)3:hidro de hierro(III) o trihidroxido de hierro. HIDRUROS METALICOS:M(a)+H:MHa LiH: hidruro de litio,MgH2:hidru de magnesio o dihidru de magnesio.PbH2: hidru de plomo(II) o dihidru de

Eremu magnetikoak egiten dion indar honi (indar magnetikoa) Lorentz-en indarra deitzen diogu eta ezaugarri hauek ditu:

• Abiadura eremuaren paraleloa denean indarra nulua da.
  Indarra maximoa da abiadura eta eremua perpendikularrak direnean.

• “q” kargaren balioaren zuzenki proportzionala da

• Kargaren “v” abiaduraren zuzenki proportzionala da.

• “B” Eremu magnetikoarekiko zuzenki proportzionala da

• Indarra, abiadurak eta eremuak osatzen duten planoarekiko perpendikularra da.

Dena den, indar honen noranzkoa finkatzeko beste arau hauek ere erabiltzen dira: EZKER ESKUAREN ARAUA (q positiboa denean) ESKUIN ESKUAREN ARAUA (q negatiboa denean)

Begiaren Akats Arruntenak

Miopia

Miopia: Urruneko puntua infinitoan egon beharrean hurbilago dago, distantzia mugatu batean. Urruneko puntutik urrunago dauden objektuak ez ditugu ondo enfokaturik ikusiko.

Zergatiak:

• Kornean kurbadura handiagoa dagoelako.
• Begia borobila izan beharrean luzeegia delako (irudia erretinaren aurrean sortzen da).
• Zenbat eta urrunago, gero eta indar handiago egin behar du muskuluak.

Akatsa zuzentzeko, lente dibergente bat erabiltzen da. Lentearen distantzia fokala gure urruneko puntuaren berdina da, horrela irudia gure urruneko puntutik baino hurbilago sortzen da.

Hipermetropia

Hipermetropia: Hurbileko puntua egon behar den distantzia baino urrunago dagoenean. Hurbileko puntutik hurbilago dauden objektuak ez ditugu ikusiko.... Continuar leyendo "Ikusmenaren Akatsak eta Argiaren Islapena" »

El Experimento de Rutherford

El experimento de Rutherford refutó el modelo de Thomson de forma casual, mientras determinaba la dispersión de un haz de partículas alfa a través de hojas de oro (muy delgadas). Esperaba encontrar una desviación pequeña de las partículas, como debía ocurrir si la masa estuviese bien repartida. Sus observaciones fueron:

• La mayoría de las partículas apenas se desviaban un grado (º).
• Unas pocas se desviaban más.
• Solo muy pocas retrocedían.

Las partículas que apenas se desviaban no encuentran al núcleo, las que se desviaban algo más pasaban cerca de él y las que rebotaban chocaban con él.

Fallos en la Teoría de Rutherford

La teoría de Rutherford presentaba los siguientes fallos:

1. Un electrón en movimiento

Observació de l'Univers

La bellesa de l'Univers és només comparable al seu misteri. Diverses disciplines se n'han ocupat al llarg del temps: les matemàtiques, la filosofia, la física, la geoplanetologia i l'exobiologia. Els científics i observadors han donat forma a les teories que expliquen l'origen de l'Univers, el moviment dels planetes, l'esfericitat de la Terra, etc., segons els coneixements i els instruments que han tingut a l'abast a cada època.

De l'astrologia a l'astronomia

L'ésser humà és l'únic animal que pensa i que es fa preguntes. Els nostres primers avantpassats veien gairebé el mateix cel que nosaltres i, sens dubte, tractaven d'esbrinar el perquè dels moviments de les estrelles, dels planetes i de la Lluna. Durant... Continuar leyendo "Explorant l'Univers: Astronomia, Cosmologia i Misteris Còsmics" »

Per què diem que la difracció és un fenomen típicament ondulatori?

La refracció és un fenomen típicament ondulatori, ja que consisteix en la desviació que experimenta una ona quan passa d’un medi a un altre medi en què la velocitat de fase és diferent; aquesta desviació és una conseqüència del principi de Huygens, que, recordeu, només verifiquen els moviments ondulatoris.

Si disminuïm la freqüència d’una ona, com variarà la longitud d’ona si es transmet a través del mateix medi?

Si l’ona no canvia el seu medi de transmissió, la seva velocitat de fase no varia encara que variï la seva freqüència. Per tant, si recordem l’expressió que relaciona la freqüència, la velocitat de fase i la longitud d’ona, v=λf,... Continuar leyendo "Fenòmens Ondulatoris: Difracció, Refracció, Reflexió i Òptica" »

1. Higidura Harmoniko Sinplea

Sarrera

Gorputz batek ibilbide zuzen batean zehar egiten duen higidura oszilakorra harmoniko sinplea da baldin eta gorputzaren gainean erakarpen-indar batek eragiten badu, posizio-bektorearekiko proportzionala, jatorria oreka-puntuan edo oszilazio-zentroan duena, eta noranzkoa desplazamenduaren aurkakoa duena.

Ezaugarriak

• Higidura periodikoa: Denbora-tarte konstante bat pasatuta, higiduraren hiru aldagaiek (posizioa, abiadura eta azelerazioa) balio berberak hartzen dituzte. Denbora horri periodoa deritzo.
• Periodoa (T): Partikulak oszilazio oso bat egiteko behar duen denbora.
• Higidura bibrakorra edo oszilakorra: Oreka-posiziotik alde batera edo bestera desplazatzen bada, eta denbora-tarte berdinetan bere aldagai zinematikoen