Chuletas y apuntes de Física de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Energia Elektrikoaren Transformazioa eta Motorrak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,18 KB

  1. Energia Elektrikoa Transformatu (Transformadoreak)

    1. Tentsioa (V)

      Potentzial diferentzia da, hau da, polo positibo eta negatiboaren arteko diferentzia.

    2. Intentsitatea (I)

      Segundu bakoitzeko eroale batetik igarotzen den elektroi kopurua.

    3. Erresistentzia (R)

      Tentsioak pasatzerakoan jasaten duen oztopoa.

    4. Korronte Elektrikoa eta Intentsitatea

      Transformadoreek korronte elektrikoa eta intentsitatea aldatzen dituzte (V1, I1).

    5. Motak

      1. Monofasikoak

      2. Trifasikoak

  2. Energia Elektrikoa Aprobetxatu (Motorrak)

    1. Motorrak

      Motorrak energia elektrikoa aprobetxatzen du.

      1. Energia Transformazioa

        Energia elektrikoa, energia mekanikoan transformatu.

    2. Korronte Mota

      Motorrak korronte zuzenekoak edo korronte alternokoak izan daitezke.

    3. Korronte Alternoko Motorrak

      Korronte alternokoen barruan bi mota

... Continuar leyendo "Energia Elektrikoaren Transformazioa eta Motorrak" »

El Big Bang i l'Evolució de la Cosmologia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,8 KB

El Big Bang

El concepte del Big Bang té menys d'un segle; abans es creia que l’univers era estàtic i etern, que havia existit sempre.

El 1929, Edwin Hubble va estudiar la llum de les galàxies. Va observar que la llum de les galàxies llunyanes es desplaçava cap al vermell (redshift), indicant que s'allunyaven de nosaltres.

Les galàxies s’estan allunyant. La velocitat depèn de la distància.

Els elements primordials (hidrogen, heli) que formen les estrelles es van crear poc després del Big Bang.

Un temps de Planck és la unitat de temps més petita amb la qual es mesuren les primeres fases del Big Bang, i equival a 5.39124 x 10-44 s.

Les quatre forces fonamentals de la natura són:

  • La gravetat
  • L’electromagnetisme
  • La força nuclear dèbil
  • La
... Continuar leyendo "El Big Bang i l'Evolució de la Cosmologia" »

Eremu Magnetiko Uniforme Baten Barrualdean Eragindako Indar Magnetikoa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en vasco con un tamaño de 552,07 KB

EREMU MAGNETIKO UNIFORME BATEN BARRUALDEAN ERAGINDAKO INDAR MAGNETIKOA

Eremu magnetiko uniforme baten barrualdean eragindako indar magnetikoa. 

a) Higitzen ari den karga puntual baten gainean

E. elek. batean karga bat kokatuz gero, indar elektriko bat agertzen da partikularen gainean. / E. mag. batean, ez da gauza bera gertatzen. Esperimentalki froga daiteke e. mag. baten barruan geldirik dagoen karga bat kokatzen badugu, bere gainean ez dela inongo indarrik azaltzen. Karga higitzen bada, aldiz, kargaren norabidean aldaketa garbi bat azaltzen da, beraz, Newtonen bigarren legean oinarriturik, partikula horren gainean indar batek eragiten duela ondorioztatu egin behar da. Propietateak: - Abiadura eremuaren paraleloa denean indarra nulua da. Indarra... Continuar leyendo "Eremu Magnetiko Uniforme Baten Barrualdean Eragindako Indar Magnetikoa" »

Altzairuaren Faseak eta Eraldaketak: Mikroegiturak eta Propietateak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,31 KB

Altzairuaren mikroegituren azterketan, hainbat fase aurki ditzakegu tenperatura eta denboraren arabera. Testu honetan azaldutako fase nagusiak hauek dira: Austenita (A), Perlita (P), Bainita (B) eta Martensita (M).

Austenita: Egoera Egonkorra eta Egitura

Altzairuaren tenperatura isoterma eutektoidearena baino handiagoa denean, hau da, 723 ºC baino handiagoa, austenita egoera egonkorrean egongo da. Horrela deritzogu denboraren menpe ez dagoelako. Austenitaren egitura kristalinoa FCC (Face-Centered Cubic) da.

Perlita: Mikroegitura Perlitikoak eta Osagaiak

Altzairu eutektoideetan, 550 ºC arte egindako eraldaketa isotermikoek mikroegitura perlitikoak sortzen dituzte. Perlita, ferritaz eta zementitaz osatuta dagoen konstituzio-elementua da eta mikroegitura... Continuar leyendo "Altzairuaren Faseak eta Eraldaketak: Mikroegiturak eta Propietateak" »

Ondas electromagnéticas y su representación matemática

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en español con un tamaño de 16,21 KB

I = Smedia =S = (1 /μo.C)E2medio

Una onda electromagnética se representa mediante una función senoidal:

E = Eo sen (kx – ωt)

Donde Eo es la amplitud de la onda, k el número de onda y ω la frecuencia angular.
Entonces:

gif.Látex?S^{_{medio}}=\frac{1}{\mu&space;_{o}c}E_{medio}^{2}=\frac{1}{\mu&space;_{o}c}\left&space;[&space;E_{o}.Sen\left&space;(&space;kx-\omega&space;t&space;\right&space;)&space;\right&space;]_{medio}^{2}El valor medio de la función sen2 x en un ciclo es ½. Formalmente se calcula mediante la siguiente expresión, que es posible verificar con ayuda de una tabla de integrales o efectuando la integral analíticamente:


Por lo tanto Smedia queda como:gif.Látex?S_{media}=\frac{1}{2\mu&space;_{o}c}E_{o}^{2}Cuando una fuente emite por igual en todas direcciones, la potencia se irradia según el inverso al cuadrado de la distancia a la fuente (figura 5). Si Pm es la potencia media, entonces, a una distancia r la intensidad I de la señal, está dada por:



Se utiliza la

... Continuar leyendo "Ondas electromagnéticas y su representación matemática" »

Principios del Campo Eléctrico: Simetrías Fundamentales y Teorema de Gauss

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en español con un tamaño de 3,81 KB

Simetría Esférica

El sistema presenta simetría esférica, lo que permite afirmar que las líneas vectoriales del campo eléctrico deben ser radiales (hacia afuera, si la carga es positiva) y que el módulo de dicho campo solo puede depender de la distancia r al centro del sistema. Con estas consideraciones es posible utilizar el teorema de Gauss para calcular el campo eléctrico en cualquier punto del espacio, aplicándolo a superficies esféricas concéntricas con el sistema y de radio el correspondiente a cada caso. Tendríamos entonces: (Fórmula1)

Donde Qenc representa la carga neta encerrada en el interior de la superficie esférica de radio r. En virtud de la simetría esférica, en toda la superficie de integración el vector campo... Continuar leyendo "Principios del Campo Eléctrico: Simetrías Fundamentales y Teorema de Gauss" »

Cosmovisiones a Través del Tiempo: Un Recorrido Histórico

Enviado por nballesteros y clasificado en Física

Escrito el en español con un tamaño de 3,71 KB

Evolución de la Cosmovisión: Desde Aristóteles hasta la Física Cuántica

Paradigma Aristotélico

Aristóteles: Sistema geocéntrico, con la Tierra en el centro, eterno en el tiempo y heterogéneo, dividido en dos regiones:

  • Supralunar: Movimiento circular, cuerpos perfectos, inmutables y eternos.
  • Sublunar: Movimiento rectilíneo, formada por los cuatro elementos de Empédocles (agua, aire, fuego, tierra).

Movimiento de esferas celestes impulsado por un primer motor.

Transición

Transición: Introducción de epiciclos para explicar el movimiento de Marte y adaptar la teoría a la realidad observada.

Cosmovisión Moderna

Cosmovisión Moderna: Sistema heliocéntrico, con el Sol en el centro. Gracias a la aparición de la ciencia experimental y el telescopio,... Continuar leyendo "Cosmovisiones a Través del Tiempo: Un Recorrido Histórico" »

Efecte fotoelèctric en un metall

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,87 KB

(4p) Si el treball d'extracció per a un determinat metall és 5,6·10-19 J, calcula:

Dades: h=6,63·10-34 J·s; c=3·108 m/s; 1 nm=10-9 m; qe=1,6·10-19 C

a) El llindar de freqüència per sota del qual no hi ha efecte fotoelèctric en aquest metall.

La freqüència llindar per sota de la qual no hi ha efecte fotoelèctric en aquest metall és:

f subscript o equals E over h equals fraction numerator 5 comma 6 times 10 to the power of negative 19 end exponent over denominator 6 comma 63 times 10 to the power of negative 34 end exponent end fraction box enclose f subscript o equals 8 comma 4 times 10 to the power of 14 space H z end enclose

b) El potencial de frenada que s'ha d'aplicar perquè els electrons emesos no arribin a l'ànode si la llum incident és de 320 nm.

Volem trobar el potencial de frenada que s'ha d'aplicar si la llum incident és de 320 nm (320·10-9 m), que correspon a una energia de:

E equals h times nu equals fraction numerator h times c over denominator lambda end fraction equals fraction numerator 6 comma 63 times 10 to the power of negative 34 end exponent times 3 times 10 to the power of 8 over denominator 320 times 10 to the power of negative 9 end exponent end fraction box enclose E equals 6 comma 21 times 10 to the power of negative 19 end exponent space J end enclose

L'energia cinètica màxima amb la que surten els fotoelectrons és:

E subscript c subscript m à x end subscript end subscript equals E minus W subscript e x t end subscript equals 6 comma 21 times 10 to the power of negative 19 end exponent minus 5 comma 6 times 10 to the power of negative 19 end exponent box enclose E subscript c subscript m à x end subscript end subscript equals 6 comma 1 times 10 to the power of negative 20 end exponent space J space equals space 0 comma 38 space e V end enclose

El potencial de frenada és:

E subscript c subscript m à x end subscript end subscript equals q subscript e times V V equals E subscript c subscript m à x end subscript end subscript over q subscript e equals fraction numerator 6 comma 1 times 10 to the power of negative 20 end exponent over denominator 1 comma 6 times 10 to the power of negative 19 end exponent end fraction box enclose V equals 0 comma 38 space V end enclose

Fundamentos de la Inducción Electromagnética: Descubrimientos de Faraday y Henry

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en español con un tamaño de 3,14 KB

Introducción a la Inducción Electromagnética

Tradicionalmente, se ha estudiado el campo eléctrico y el campo magnético como entidades independientes en el tiempo, es decir, en condiciones estáticas. Sin embargo, es crucial comprender las situaciones en las que estos campos son variables en el tiempo. Este estudio, iniciado por Michael Faraday en Inglaterra y Joseph Henry (de forma independiente) en los Estados Unidos alrededor de 1831, abrió el camino para la conversión práctica de energía mecánica en eléctrica y viceversa.

Faraday y Henry observaron que se genera una corriente eléctrica en un circuito en las siguientes circunstancias:

  • Si se acerca o aleja un imán del circuito, o si el circuito se mueve con respecto al imán.
  • Si
... Continuar leyendo "Fundamentos de la Inducción Electromagnética: Descubrimientos de Faraday y Henry" »

Naixement i Evolució de les Estrelles

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,09 KB

Estrelles: Com Neixen i Evolucionen

Les estrelles neixen al si d'immensos núvols interestel·lars de gas i pols. La composició d'aquests núvols és principalment d'hidrogen i heli. Els núvols estan en equilibri, però qualsevol pertorbació que es produeixi a les seves proximitats pot provocar inestabilitats. L'aparició de grumolls densos (protoestrelles) conduirà al col·lapse gravitatori del núvol. Aquests exerceixen una atracció gravitatòria, cada vegada acumulen més matèria, i aquesta es va comprimint, augmentant de densitat i temperatura. Quan el nucli arriba als 10 milions de graus, la protoestrella s'encén i es converteix en un nou estel.

A partir d'aquest moment, converteixen a cada segon milions de tones d'hidrogen en milions... Continuar leyendo "Naixement i Evolució de les Estrelles" »