Chuletas y apuntes de Biología de Bachillerato y Selectividad

Immunologia i Al·lèrgies

Sensibilització Al·lèrgica

Quan una persona s’exposa per primera vegada a un al·lergogen:

• El sistema immunitari el reconeix com una amenaça (tot i que no ho és).
• Les cèl·lules presentadores d’antigen (com les cèl·lules dendrítiques) capten l’al·lergogen i el presenten als limfòcits T.
• Això activa els limfòcits B, que es transformen en plasmòcits i comencen a produir anticossos IgE específics contra aquest al·lergogen.
• Les IgE s’uneixen als mastòcits i basòfils, que queden "sensibilitzats".

Reacció Al·lèrgica: Exposicions Posteriors

Quan l’individu s’exposa novament al mateix al·lergogen:

• L’al·lergogen s’uneix a les IgE de la superfície dels mastòcits.
• Això provoca una desgranulació

Unitat 17: Biologia dels Microorganismes

1. Classificació dels Microorganismes

Els microorganismes es classifiquen principalment en:

• Procariotes: organismes unicel·lulars sense nucli definit, com els bacteris.
• Eucariotes: organismes amb cèl·lules que tenen un nucli veritable, incloent-hi protoctists (com protozous i algues unicel·lulars) i fongs unicel·lulars (llevats) o pluricel·lulars (floridures).
• Acel·lulars: entitats biològiques que no són cèl·lules i necessiten una cèl·lula hoste per replicar-se, com els virus, viroides i prions.

2. Virus: Característiques i Tipus

Característiques Generals dels Virus

• Són paràsits intracel·lulars obligats, és a dir, només es poden replicar dins de cèl·lules vives.
• Composició bàsica: material

1. Landareen Nutrizioa

Landareak fotosintesia egiten duten organismo autotrofoak dira. Horiek eguzki-argia erabiltzen dute fotosintesiaren bidez elikatzeko.

1.1. Landare Briofitoen Nutrizioa

Briofitoak, goroldioak eta gibel-belarrak landare primitiboenak dira. Egiturari dagokionez, ez dute ehun garraiatzailerik (izerdia garraiatzeko), eta, beraz, ehun espezializaturik ez dutenez, landare osoak hartzen du parte mantenugaien xurgapenean, gas-trukean eta substantzien garraioan.

1.2. Landare Kormofitoen Nutrizioa

Landare horiek ehun eta organo espezifikoak dituzte. Sustraiak dituzte, eta horien bidez lurzoruko ura eta gatz mineralak xurgatzen dituzte. Bestalde, hostoak ere dituzte, argia hartzeko eta atmosferako karbono dioxidoa barneratzeko. Adibidez:

Àcids Nucleics: Conceptes Fonamentals

On podem trobar els àcids nucleics?

A l'interior del nucli de les cèl·lules eucariotes i procariotes.

Defineix àcid nucleic

Polímers de nucleòtids.

En què es diferencien els àcids nucleics de les proteïnes?

Contenen C, H, O, N, P (a diferència de les proteïnes, no tenen S, i el P no és ocasional).

Què vol dir hidròlisi?

Reacció química on una molècula se separa en petits trossos per l'acció de l'aigua.

Quan hidrolitzem un nucleòtid, què obtenim?

• Àcid fosfòric (H₃PO₄)
• Glúcid (Pentosa):
  • Ribosa → RNA
  • 2-desoxiribosa → DNA
• Bases nitrogenades (B.N.): (bàsiques i riques en N)
  • Púriques:
    • Adenina (A) → DNA i RNA
    • Guanina (G) → DNA i RNA
  • Pirimidíniques:
    • Citosina (C) → DNA i RNA
    • Timina (T) → DNA
    • Uracil

1. Gaixotasun Infekziosoak

Organismo patogenoek edo organismo horiek sortutako substantziek eragiten dituzte. Gehienak kutsakorrak dira.

1.1. Faktoreak

• Birulentzia: Gaixotasuna sortzeko ahalmena.
• Ostalariaren erresistentzia: Ostalariaren defentsa-sistema.
• Bizkarroi kantitatea: Organismo horren birus-karga.

1.2. Sailkapena (Hedapenaren Arabera)

• Esporadikoak: Puntualak eta isolatuak.
• Endemikoak: Eremu geografikoetan mugatuak.
• Epidemikoak: Oso azkar hedatzen direnak.
• Pandemikoak: Herrialde askotara hedatzen diren epidemiak.

1.3. Agente Infekziosoak

Zuzenean sor daitezke edo toxinak sor ditzakete. Toxinak zelulak kaltetzen dituzten substantziak dira; exotoxinak (odolean garraiatzen diren proteinak) edo endotoxinak (bakterio baten mintzaren osagai bat) izan... Continuar leyendo "Gaixotasun Infekziosoak eta Immunitatea" »

Unibertsoa

Existitzen den guztiaren multzoa da. Osagai nagusiak hauek dira:

• Materia: planetak, izarrak, konstelazioak eta galaxiak.
• Bestelakoak: espazioa, denbora, energia eta arau fisikoak.

Galaxiaz osatuta dago (planeta, izar eta abarren multzo handiak).

Gu Lurrean bizi gara, Esne Bidea izeneko galaxian (Eguzki-sistema).

Jatorria eta teoriak

Einsteinek dio beti existitu izan dela eta unibertsoa geldirik dagoela. Edwin Hubblek, berriz, unibertsoa zabaltzen ari dela dio, hasieran elkartuta zegoelako.

Big Bang eta Big Crunch

Big Bang: Duela 13.800 milioi urte gertatu zen. Energia askatzen da, eta hedapena gertatzen da. Atomo primigenioa (energia kontzentratua) sortu zen.

• 1 segundotan: protoiak, neutroiak eta elektroiak sortzen dira.
• 3 minututan (tenperatura

Comparació: Mitosi i Meiosi

Mitosi

En cèl·lules haploides i diploides

Origina dues cèl·lules filles idèntiques

No hi ha sinapsi ni encreuament

En la metafase, a la placa equatorial, se situen cromosomes independents

Anafase: se separen les cromàtides germanes

El nucli només es divideix 1 cop

Una citocinesi

Meiosi

En cèl·lules diploides

Origina 4 cèl·lules filles haploides amb la meitat d'informació genètica

Hi ha sinapsi, encreuament i recombinació genètica

Se situen bivalents

Anafase I: se separen els cromosomes homòlegs; Anafase II: se separen les cromàtides germanes

Es divideix 2 cops

Dues citocinesis

CDK: Cinases dependents de ciclina

Les cinases dependents de ciclina (CDK) juntament amb les ciclines formen el Factor Promotor de la Maduració... Continuar leyendo "Conceptes Clau de Genètica i Biotecnologia: De la Cèl·lula a l'Edició Gènica" »

Forma zelulagabeak

Birusak ez dira autonomoak: ez dituzte hiru funtzioak betetzen, ez dute zelularik eta ez dira bizidun moduan hartzen.

Birusen egitura

Kapsidea genomaren inguruan dagoen estalka da; genomaren babesa ematen du.

Hiru kapside mota daude: helikoidala, konplexua (adibidez, bakteriofagoa) eta ikosaedrikoa.

Genoma birikoa da; DNA edo RNAz osatuta dago (barnean).

Mintzezko estalkia birusa inguratzen duen estalkia izan daiteke.

Mintzezko estalkitik irteten diren proteina birikoek birusa infektatzeko eta ostalari-zelulak aurkitzeko laguntzen dute.

Birusen sailkapena

Hauek sailkatzen dira infektatzen duten ostalariaren arabera: bakteriofagoak (bakterioak infektatzen dituzte), landare-birusak (adibidez, tabako-mosaikoa) eta animalia-birusak (adibidez,... Continuar leyendo "Birusen egitura, zikloak eta bakterioen oinarria" »

Biotecnología

Clonación

Individuo genéticamente idéntico a otro (ADN mitocondrial).

Terapia Génica

1. Extracción de células del paciente.
2. Modificación de un virus para que no pueda reproducirse.
3. Inserción del gen de interés en el virus.
4. El virus se mezcla con las células del paciente.
5. Las células del paciente se modifican genéticamente.
6. Las células modificadas se inyectan al paciente.
7. Las células modificadas producen la proteína deseada.

Tecnología CRISPR-Cas

Guía la enzima Cas9 al ADN. Usos: eliminar/añadir genes, aumentar/disminuir efectos de los genes, cambiar la función de los genes.

Tecnología PCR (Reacción en Cadena de la Polimerasa)

Permite la identificación de enfermedades infecciosas incluso antes de la aparición de síntomas... Continuar leyendo "Biotecnología y Bioquímica Celular: Procesos Esenciales de la Vida" »

Teoria Zelularra

1. TEORIA ZELULARRA

• Organismo bizidun guztiak zelula batez edo gehiagoz osatuta daude; horregatik, esan dezakegu zelula izaki bizidunen egitura-unitatea dela.

• Zelula izaki bizidunen unitate fisiologikoa da; izan ere, zelularen barruan gertatzen dira organismoan jasotzen diren erreakzio metabolikoak.

• Zelula oro lehenagoko beste zelula batetik dator.

• Zelulek organismoak osatzen dituzten eta haien informazio genetikoa gordetzen dute. Informazio genetiko hori zelula amatik zelula-kumera igarotzen da. Unitate genetikoa.

Mintz Plasmatikoa

1. MINTZ PLASMATIKOA

Mintz plasmatikoa zelula mota guztietan agertzen da.

Zelulaz kanpoko ingurunetik bereizten du zelula eta zelula barruko edukia mantentzea ahalbidetzen du.

Mintzeko Lipidoak

Osaera:

• MINTZEKO LIPIDOAK

• Fosfolipidoak: