Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Universidad

Introducció a la Casa Milà (La Pedrera)

El Partenó

Arquitectes

Ictinos, Cal·lícrates i Fídies (supervisor)

Cronologia

447-432 aC

Localització

Acròpolis d'Atenes

Estil

Grec clàssic

Materials

Marbre del Pentèlic i fusta

Sistema constructiu

Arquitravat

Dimensions

Planta: 69,5 x 31 m; Columnes: 10,5 m (alçada) x 1,8 m (diàmetre base)

Temple de Nike Àptera

Arquitecte

Cal·lícrates

Cronologia

Projecte del 449 aC, realització el 421 aC

Localització

Acròpolis d'Atenes

Estil

Grec clàssic

Material

Marbre blanc del Pentèlic

Sistema constructiu

Arquitravat

Dimensions

4,18 x 3,78 m

Erectèon

Arquitecte

Mnesicles

Cronologia

421-406 aC

Localització

Acròpolis d'Atenes

Estil

Grec clàssic

Materials

Marbre del Pentèlic

Sistema constructiu

Arquitravat

Dimensions

Edifici principal: 11,63 m (amplada) x 22,76 m (llargada)

Teatre

Sarcòfag dels Esposos (Sarcofago degli Sposi)

Anàlisi Formal i Tècnica

L’escultura és exempta. Els etruscs utilitzen la tècnica del modelatge, on es treballa la terracota (terra cuita) amb les mans, que posteriorment es cou al foc i finalment es policroma.

Localització i Dimensions

• Troballa: Aquesta escultura va ser trobada a la necròpolis de Cerveteri.
• Ubicació actual: Avui es troba al Museu Nacional de Roma.
• Dimensions: 2 x 1,40 m, mides que representen el naturalisme.

Composició de les Figures

La tapa té forma de kliné (llit o seient romà) sobre el qual hi ha un jaç on es reclinen un home i una dona en actitud relaxada. Es tracta d’una parella, pensada per ser vista des d’una perspectiva frontal.

Vestimenta i Aparença

• L'Esposa:

20 d'agost de Prima Porta

Contexto de la Obra

Identificación

• Tipo de obra: Pintura.
• Título: Los fusilamientos de la Moncloa (o El 3 de mayo de 1808 en Madrid).
• Autor: Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828).
• Fecha: 1814.
• Localización: Museo del Prado, Madrid.
• Estilo: Pintura española del siglo XVIII. Precursor del Romanticismo.

Estudio Detallado

Aspectos Técnicos

• Formato: Pintura al óleo sobre lienzo. Dimensiones: 266 x 345 cm.
• Técnica: Aplicación de óleo mediante pinceladas sueltas y expresivas.

Descripción de la Escena

Los fusilamientos representa un episodio crucial de la historia de Madrid, acaecido a principios de mayo de 1808. Tras la insurrección del pueblo madrileño el 2 de mayo contra las tropas francesas, se produjeron numerosas detenciones. Muchos de estos... Continuar leyendo "Obra de Goya: Los Fusilamientos del 3 de Mayo de 1808 en Madrid" »

El Quattrocento: El Despertar del Renacimiento

El Quattrocento, o siglo XV italiano, marca el inicio del Renacimiento, un período de profunda transformación cultural y artística. Las características fundamentales de este movimiento son:

1. Individualidad del hombre: Se instaura una nueva concepción antropocéntrica, donde el ser humano se convierte en el centro del universo.
2. Recuperación del mundo clásico: Hay un renovado interés por la cultura y el arte de la Antigüedad grecorromana.
3. Retorno a la naturaleza: Se busca la inspiración en la naturaleza y la representación realista del mundo.
4. Negación de lo anterior: Se produce un distanciamiento de los cánones estéticos medievales.
5. Autonomía de la obra de arte: La obra de arte adquiere

2.4. Arquitectura privada: Los romanos dieron mucha importancia a la vida privada; por ello, la sociedad romana nos proporciona claves para conocerla. Es una sociedad que sitúa al mismo nivel la vida privada (en el ámbito de la casa) y la vida pública. En Grecia, tenía más importancia la vida pública. La vivienda estaba vinculada a las tres clases sociales que había:

• La clase alta y poderosa, los patricios, cuyas casas se llamaban Domus Romana y, dentro de estas, los casos más extraordinarios los ofrece la Domus Pompeyana.
• La clase baja, el proletariado urbano, que vivía en Ínsulas (bloques de viviendas).
• La clase del emperador, cuyas residencias eran los palacios.

Clase patricia: Pompeya

La ciudad de Pompeya se amplía en retícula, creando... Continuar leyendo "La Arquitectura Privada en la Antigua Roma: Un Reflejo de la Vida Social" »

Magatzems Carson, Pirie, Scott: Icona de l'Escola de Chicago

Fitxa Tècnica

• Obra: Magatzems Carson, Pirie, Scott
• Autor: Louis Sullivan (Boston, 1865 – Chicago, 1904)
• Cronologia: 1899 – 1901 (ampliat entre 1903 i 1904)
• Estil: Escola de Chicago
• Tipologia: Arquitectura civil, comercial
• Materials: Formigó, ferro i vidre
• Localització: Chicago (EUA)

Context Històric i Arquitectònic

La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per grans canvis polítics i socials a Europa, com la Unificació italiana (1861) i l’alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l’adveniment de la Tercera República a França (1870), així com la consolidació dels EUA després de la Guerra de Secessió (1861-1865).

París va ser el centre artístic europeu més... Continuar leyendo "Estudi dels Magatzems Carson, Pirie, Scott de Louis Sullivan" »

Astarté del Carambolo

Siglo VII a.C. En las cercanías de Sevilla, se descubrió uno de los tesoros más importantes de la cultura tartésica: el del Carambolo, con evidentes influencias orientales, egipcias y fenicias. Se trata de una imagen completa de la Astarté venerada en la cueva de Cádiz, desnuda como diosa de la fecundidad y deidad marina, con una gran peluca de mechones escalonados de origen egipcio. El modelado es relativamente tosco y la postura rígida, pero el rostro corresponde a una buena imitación de los rasgos habituales en la iconografía fenicia, para lo que el artista local tuvo que contar con algún modelo directo, quizás una placa de marfil. Museo Arqueológico de Sevilla.

Bronce Carriazo

Bronce tartésico, siglo VII-

L'Objecte Surrealista: Nit de Lluna de Leandre Cristòfol

Com en el cas de Nit de Lluna, l'obra de Cristòfol resulta de la combinació d’objectes i materials d’ús quotidià que, aïllats del seu context, desproveïts de la seva funció i obligats a relacionar-se inesperadament, trenquen la lògica i la normalitat, disparant associacions sorprenents. Sovint, l'artista combina ambdós procediments. L’obra de Leandre Cristòfol ha de ser catalogada dins de l’objecte surrealista, que té el seu origen en els ready-made de Marcel Duchamp. Però no comparteix amb Duchamp el seu nihilisme provocador dadaista. El seu llenguatge elegant i estilitzat proporciona a la seva obra un marcat lirisme. Aquest sentit poètic l’allunya dels dadaistes... Continuar leyendo "Nit de Lluna: Anàlisi de l'Objecte Surrealista de Leandre Cristòfol" »