Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Oposición

Etapa Clásica: Siglo V a.C.

La Etapa Clásica de la escultura griega, que floreció en el Siglo V a.C., marcó un período de gran innovación y perfección artística.

Mirón

Con Mirón se inicia el período clásico. Fue un gran escultor y un excelente broncista. Su obra se caracteriza por un gran realismo, destacando la aparición del concepto de Rhythmos, una nueva forma de representar el movimiento asociada a la música o a la danza.

El Discóbolo

El original de El Discóbolo era de bronce y no se conserva; lo que poseemos son copias romanas. En esta obra, Mirón logra la captación del momento instantáneo, marcando la musculatura, los huesos e incluso las venas. Se basa en la figura geométrica del triángulo y tiene un carácter conmemorativo.... Continuar leyendo "Escultura Clásica Griega: Mirón, Policleto y Fidias - Obras y Estilos" »

Grècia

Sorgiment de la Filosofia i la Física

Sorgeix la filosofia i la física (Arquímedes).

La Religiositat a Grècia

A Grècia, la religiositat és un sentiment de relació amb la divinitat que impregna tots els aspectes de la vida. No adopta una forma dogmàtica: ni catecisme, ni predicacions, ni tan sols clerical (llevat dels oracles dels santuaris). La coneixem a través dels mites i dels textos literaris.

Els grecs no es limiten a humanitzar els déus, sinó que s'atreveixen inclús a enfrontar-s'hi.

Cronologia de l'Art Grec

Etapes

Període Arcaic (s. VII - 449 a.C.)

Finalització de les guerres mèdiques. Expansió de la cultura grega pel Mediterrani. Artísticament, comencen a establir-se els ordres arquitectònics.

Període Clàssic (s. V

Anàlisi Formal de La Persistència de la Memòria

La tècnica utilitzada per Salvador Dalí en aquesta obra mestra és l'oli sobre tela. Presenta una composició molt estudiada, amb una diagonal ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona dels rellotges tous, situada a l'esquerra, i la zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les il·lumina. Tota la banda de l'esquerra (rellotges, taula, olivera) queda compensada per la força de la llum de la dreta.

Composició i Recorregut Visual

Les línies diagonals de la perspectiva de la taula guien la nostra mirada fins al rellotge tou penjat de la branca de l'olivera, evitant que es perdi al fons del cel. Com si la branca fos un dit... Continuar leyendo "Anàlisi Formal: La Persistència de la Memòria de Dalí" »

Grècia

Arquitectura

Període clàssic (s. V-IV a.C.)

• Edificis elegants a escala humana.
• Recerca de la bellesa.
• Utilització de l'arquitrau.
• Càlculs sistemàtics per assolir la perfecció.
• Arquitectura arquitravada.
• El temple és l'edifici clau.
• Material: pedra i marbre.
• Al segle V a.C., focus arquitectònic a Atenes.
• Al segle IV a.C., focus al Peloponès i Àsia Menor.
• Extensió dels plans urbanístics regulars.

Període hel·lenístic (s. III-II a.C.)

• Noves ciutats arrel de les conquestes d'Alexandre el Gran.
• Cada ciutat amb edificis públics.
• Pla urbanístic regular o ortogonal.
• Ordre corinti amb fulles d'acant a les columnes.
• Contrast entre llums i ombres (clarobscur).
• Arquitectura arquitravada.
• Ornamentació dels edificis.

Escultura

Període arcaic (s. VII-

Arquitectura Romana: Un Legado Imperial de Funcionalidad y Grandeza

La arquitectura es uno de los campos donde Roma dejó un legado más perdurable. El Imperio Romano, extendiéndose desde el siglo II al IV d.C., buscaba controlar la mayor cantidad de territorios posible. A diferencia de otros imperios, los romanos se preocupaban por integrar a los habitantes de las tierras conquistadas, haciéndolos sentir ciudadanos romanos y orgullosos de pertenecer al imperio.

Características Principales de la Arquitectura Romana

Una cualidad destacada del arte romano, y en particular de su arquitectura, es su practicidad. Los romanos valoraban el disfrute de la vida, lo que se reflejaba en la construcción de edificios con esa finalidad, como termas y... Continuar leyendo "Arquitectura Romana: Características, Influencias y Edificios Emblemáticos" »

Renaixement

Escultura

L'escultura s'inspira en el realisme clàssic de Grècia i intenta que les proporcions responguin als models reals. Es dóna molta importància a l'equilibri, a la perfecció, al moviment i a l'expressió dels rostres. Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. El nu és el tema principal en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció de l'ésser humà. Hi ha una recerca constant de l'ideal de bellesa, es considera que l'ésser humà és el centre de la natura i n'és l'obra més perfecta. En el quattrocento destaquen Ghiberti i Donatello mentre que l'escultor més important del cinquecento és Miquel Àngel. Les seves escultures es caracteritzen per l'expressivitat i la majestuositat.... Continuar leyendo "Art del Renaixement, Barroc i Manierisme: Escultura, Pintura i Arquitectura" »

El Arte Romano: Escultura y Pintura Mural

La Escultura Romana: Materiales y Evolución Cronológica

Los materiales habituales en la escultura romana fueron el bronce y la piedra, sobre todo mármol, pero también alabastro y piedras duras como el granito y el basalto. Ocasionalmente, se utilizaban otros materiales como el oro, la plata, la terracota, el yeso y el marfil, aunque se conservan pocos ejemplos. Por otra parte, cabe destacar que las esculturas estaban a menudo pintadas.

Períodos Clave de la Escultura Romana

• Período Republicano

  En un principio, hay una fuerte influencia griega con predominio de la escultura de carácter divino; en los dos últimos siglos antes de Cristo, se desarrolla el retrato realista.

• Período de Augusto y sus Sucesores

Situació de l'obra en el temps i relació amb el context històric

Aquest grup escultòric va ser trobat l'any 1506 entre les ruïnes del palau de Neró (Domus Aurea) a Roma. L'any 1957 els experts van atribuir l'autoria de l'obra a l'Escola de Rodes gràcies al fet de poder comparar-la amb d'altres trobades prop de Nàpols.

Quant al context històric, es poden destacar els aspectes que s'exposen a continuació. Política: decadència del sistema de polis que aprofita el rei de Macedònia per realitzar la seva expansió. Creació de l'Imperi d'Alexandre el Gran. Posterior divisió entre els seus generals i creació dels Regnes Hel·lenístics. Conquesta romana. Societat: estructurada segons l'origen i la riquesa. Cal descriure breument els principals... Continuar leyendo "Laocoont: Context històric, estil i significat" »

EROS i PSIQUE

Fitxa tècnica

Títol: Eros i Psique

Autor: Antonio Canova (Possagno, 1757-1822)

Cronologia: 1787-1793

Tipologia: escultura exempta

Material: marbre

Mides: 1,55 x 1,68 m

Estil: neoclassicista

Tema: mitològic

Localització: Musée du Louvre (París)

biografia de l’autor:

Antonio CANOVA va ser l’escultor de més èxit del Neoclassicisme. Va treballar per als personatges més nobles de l’època. Totes les obres van ser fruit d’una llarga elaboració. La seva obra va ser menystinguda durant l’època ROMàntica perquè era considerada freda i estàtica.

Descripció formal

CANOVA expressa en aquesta escultura el rigor de l’art neoclàssic i mostra l’ideal de bellesa masculí i femení de l’època. Els dos cossos juvenils tracen una