Vocabulari 9

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,39 KB

Caciquisme: Sistema politic pel qual una democracia parlamentaria és falsejada per la manipulacio electoral exercida per persones influents, que serveix d’enllaç entre l’oligarquia que deté el poder i els habitans de les localitats. A l’estat espanyol la corrupcio i la falsificacio de les eleccions arriba a dominar la vida política municipal, provincial i parlamentaria durant la Restauracio (1874-1931), especialment a partir de la instauracio del sufragi universal, en que velles oligarquies l’utilitzaven per tal d’evitar canvis radicals en l’estructura del poder. És un fenómen que es va donar en totes les regions d’espanya sobre tot Andalucía,Castella i Galicia, consisteix en que una persona domina els ressorts principals de poder en un nucli de poblacio. Els cacics eren notables rurals, rics proletaris q donaven faena als jornalers amb gran influencia en la vida local. Podien ser advocats, professioanls o funcionaris q controlaven ajuntaments, podien reosldre o complicar tamits burocràtics i adminsitratius. Amb la seua influencia orientaven la direcio del bot, agraia amb favors la fidelitat i descriminaben als q no repectavenTorn pacific: alternanca en el govern dels dos partits dinastics (cnservador, liberal). La formacio de govern x part de cadascun no depenia del triomf en les eleccions sino de la decisio del rei en funcio d’una crisi politica o del desgast en el poder del partit. Hi havia un acord de no promulgar cap llei q forçara l’altre partit a derrogar-la quant torne al pdoer, i kuan el partit patia un proces de desgast politic el monarca cridava el partit opositor i convoca eleccions amb finalitaat d’obtindre majoria x governar Cunero: personantge de la Restauracio i caciquisme. El governadors l’enviaven als seus protegits a llitar en les circumscripcios electorals facials, sense q importara la vincularacio del protegit amb elles. Era diupat i es presnetava a l’eleccio en un lloc diferent en el k viu


Krausisme: Sistema filosofic ideat al principi del sXIX i fonamentat en una conciliacio entre el teisme i el panteisme, q va tenir una gran difusió a Espanya gracies a la ILE. Les implicacions pedagogiques de la filosofia krausista comprotaven el contacte directe de l’alumne amb la naturalesa i qualsevol obejecte de laïcitat i llibertat de consciencia Desastre del 98 : nom amb que es coneix histiograficament la perdua de els illes de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam q eren les darreres posseions de l’imperi colonial espnayol. Aquesta perduda va suposar la derrota d’espanya en la guerra que va mantenim amb EUU. La desfeta militar posava fi a 4 segles de dominacio colonal. La perdua definitiva de les colonia d’ultrama fou ratificada pel tractat de Paris amb els EEU en 1898.Tupinada: Engany q consisteix en la manipulacio de les eleccions aplicant la tecnica de la tupinada:trampes electorals q ajudava a aconseguir l’adulteració dels resultats electorals(falsificacio del cens..)Encasellat: relacio dels candidats q haurien de ser elegits per cadascun dels districtes electorals, independement de la seva relació o vinculacio amb els electors. El ministre de la governacio era qui elebaorava aquestes llistes. El governadors civil trametien la llista els candidats “ministerials” als alcaldes i cacics, i tot l’aparell administratiu i d’ordre public es posaba al seu servei x tal d’aconseguir que els elegessin. Amb la generalització d’aquestes praciques s’asseguraaixi el triom electorals dels candidats “oficials” i es bloquejava tambe a la resta de forces politiques.Regeneracionalisme: Corrent ideologic q es desenvolupa a lestat espanyol al final del sXIX principi XX, preecipitat de forma inmediata per desastre colonial del 1898 però amb un fons d’instisfacció del sistema sòcio-plitico.economic de la Restauració. Fou el moviment intelecutal q entre els sXIX i XX pretén reflexionar objectiva i cienctificametn sobre caises de al decadencia d’Espanya com nacio. L’autor mes important d’aquest moviment va ser Joaquim costa i Ricardo Macias que criticaven l’analfabetisme i defensaven la pedagogia de l’estat

Entradas relacionadas: