Vocabulari

TEMA 1 – L’Antic Règim

Antic Règim: persistència d’un règim demogràfic que dificultava el creixement de la població, amb natalitat i mortalitat molt elevades.

Openfield: grans extensions de terreny sense tnques que podien ser de propietat individual o col·lectiva.

Bocages: parcel·les individuals delimitades per tanques o bardissa en què es feien conreus diversificats.

Propietat comunal: zones de boscos o pastures per al bestiar, de les quals es beneficiaven tots els habitants d’un poble o vila.

Senyoria territorial: el senyor era el propietari de la terra en què els camperols l’hi havia de pagar unes rendes d’explotació de les parcel·les.

Senyoria jurisdiccional: en un territori del senyor exercia la justícia tenint el dret de jutjar els habitants de les seves terres, tenint immunitat respecte el poder del rei i dictar ordres i normes sobre el territori.

Gremis: agrupacions d’artesans que controlaven un règim de monopoli en tota l’activitat artesanal de cada ofici establint totes les quantitats i el preu final del producte.

Putting out system: sistema per eludir les regulacions dels gremis en què un inversor capitalista comprava les primeres matèries i les repartia a les cases camperoles durant els mesos de descans agrícola i aquests elaboraven els producte a casa seva, després l’inversor els recollia i els venia a un preu lliure.

Manufactures reials: fàbriques patrocinades per l’estat (segle XVIII)

Mercats: centres de comerç local o regional.

Fires: comprenien intercanvis nacionals i fins i tot internacionals.

Aristocràcia: nivell més alt de la noblesa només integrada per grans famílies, riques i poderoses, a les quals es reservaven els alts càrrecs de l’administració i exèrcit.

Clergat regular: format pels monjos, abats, i altres membres.

Clergat secular: altres membres del clergat com capellans o canonges seglars.

Alt clergat: tenia molt poder econòmic i polític, controlant grans riqueses, d’altres membres eclesiàstics, que vivien de manera mediocre o modesta.

Tercer estat: comprenia la majoria de la població, format per grups que no gaudien de cap privilegi jurídic ni econòmic.

Burgesia: posició més benestant dins el tercer estat, que incloïa comerciants, funcionaris, negociants i metges, entre d’altres.

Marginats: grup que abundava a les ciutats, incloent-hi delinqüents, captaires, prostitutes, entre d’altres.

Camperolat: comprenia el 80% de la població europea i feia referència a tota la gent que treballava al camp.

Monarquia absoluta: forma de govern en què el poder suprem està en mans d’una sola persona.

Despotisme il·lustrat: polítiques de reformes plantejades pels reis de diferents països en què s’hi havia establert una monarquia absoluta amb la finalitat de mantenir el seu poder i resoldre els problemes dels seus països.

Política de reformes: mesures plantejades pels reis per tal de resoldre els problemes econòmics i socials dels seus països.

Il·lustració: corrent que va aparèixer a finals de l’Antic Règim (XVIII) amb una ideologia basada en la raó i la llibertat.

Liberalisme polític: fonament de John Locke que explicava que el poder s’havia de dividir en poder legislatiu (aprovar lleis) i poder executiu (governar) i que si aquest poder s’exercia malament, els subdits tenien dret a rebelar-se.

Enciclopèdia: obra en què es defensava la tolerància, la modernització de l’economia i l’interès per la ciència i la tècnica. Alembert i Diderot.

Montesquieu: filòsof francès que va criticar el despotisme dient-ne que no hi havia lleis ni regles i es basava en el temor. Defensava la divisió de poders

Divisió de poders: sistema governamental plantejat per Montesquieu que deia que hi havia tres poders independents: executiu (en mans del rei), legislatiu (Parlament), judicial.

Rousseau: deia que l’home és bo per naturalesa però la societat el corromp

TEMA 2 – La Revolució Industrial

Primera Revolució Industrial: va tenir lloc entre 1780 i 1870, caracteritzant-se per l’ús del carbó com a principal font d’energia al inventar-se la màquina de vapor.

Segona Revolució Industrial: es va iniciar cap a la dècada del 1870, tenint l’electricitat el petroli i el motor d’explosió com a símbols de la transformació del capitalisme.

Revolució demogràfica: fenòmen succeït a partit del 1760, en què es va produir una reducció de la mortalitat gràcies a una millora de la dieta i avenços en medicina, cosa que va produir un augment de població.

Revolució agrícola: es va iniciar a principis del segle XVIII amb les lleis de tancaments de camps, la introducció de novetats tècniques i una mentalitat capitalista.

Lleis de tancaments de camps: es van transformar les velles terres comunals en grans parcel·les privades i tancades cosa que va produir que els camperols anessin a buscar feina a les ciutats, la producció va ser més rendible i el bestiar es va estabular.

Laminatge: fabricació de planxes de ferro, més còmodes per transformar-se en lingots

Ferrocarril: invent revolucionar-hi que va beneficiar la industria metal·lúrgica, va facilitar el transport de materials pesants, escurçant el temps dels viatges.

Liberalisme econòmic: estava basat en la propietat privada la lliure empresa i contractació, i el mercat lliure.

Adam Smith: economista escocès que va introduir una sèrie d’idees innovadores donant suport a la iniciativa enfront de l’estat.

Sistema econòmic capitalista: amb regles basades en el liberalisme econòmic,

Proletariat: format pels treballadors de la indústria moderna.

Funcionaris: treballadors de les administracions públiques.

 TEMA 3 – Revolucions liberals i nacionalisme

Independència dels Estats Units d’Amèrica: 4 de juliol de 1776, en una declaració en què es postulava la llibertat, la igualtat de les persones i el dret de rebel·lió contra la tirania i la divisió de poders.

Thomas Jefferson: redactor de la Declaració de la independència dels Estats Units d’Amèrica.

Guerra d’independència dels Estats Units: es va dividir en dues fases. La primera (1775 – 1777), George Washington es va enfrontar als britànics, i va vèncer a la batalla de Saratoga, cosa que va fer que França, enemiga britànica, es posicionés a favor dels rebels. La segona fase (1778 – 1782) l’exèrcit britànic es va quedar sense proveïment vençut a Yorktown.

Tribunal Suprem: format per sis membres nomenats pel president, amb la missió de vetllar per a què les lleis entressin dins les normes constitucionals,

Revolució Francesa:  esdeveniment que va marcar el final de l’Antic Règim i el començament de l’historia contemporània. Va comportar l’abolició de la monarquia absoluta i l’aparició d’un sistema polític constitucional, el liberalisme econòmic i la societat de classes. Es va iniciar el maig del 1789 durant la celebració dels Estats Generals.

Turgot: ministre francès que va plantejar unes reformes econòmiques i socials basades en la idea de la il·lustració en què algunes mesures dictaven el pagament d’impostos per part de les classes privilegiades.

Assemblea de Notables: 1787, es va rebutjar el principi d’igualtat davant l’impost que volia fixar el ministre d’Hisenda Calonne.

Estats Generals: assemblea que representava els tres estaments de la societat francesa de l’Antic Règim (noblesa, clergat i tercer estat).

Crisi de subsistència: crisi motivada per la pujada del preu dels aliments o per l’escassetat dels productes alimentaris.

Quaderns de Greuges: elaboracions dels diferents estaments abans dels Estats Generals per tal de fer públiques les peticions que tenien, demostrant el malestar del poble francès.

Sieyès: elaborador del quadern de greuges titulat Què és el tercer estat? Defensant-lo tot i pertànyer al clergat (febrer 1789).

Sala del Joc de la Pilota: lloc on es van reunir els diputats del tercer estat per jurar que no es dissoldrien fins que França disposés d’una constitució.

Presó de Bastilla: lloc on es tancaven els dissidents polítics, va ser assaltada el 14 de juliol de 1789, per alliberar els presos.

Guàrdia Nacional: formada per tal de tornar a restablir l’ordre

La gran por: revolta camperola de l’estiu de 1789 en què els camperols van deixar de pagar els impostos senyorials, amb els rumors de què els nobles estaven fent unes estratègies per castigar-los, va crear una sensació de pànic entre els camperols, que van assaltar castells senyorials, cremant-ne les escriptures de propietat i exigien l’abolició dels drets senyorials.

Declaració d’abolició del sistema feudal: 4 d’agost 1789, en què es van suprimir les prestacions i la resta de privilegis i es va declarar la igualtat del ciutadà a l’hora de pagar impostos.

Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà: ampliació dels drets naturals, en què es reconeixia la llibertat de pensament, econòmica i de religió. Es considerava imprescriptible el dret a la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió. Proclamava que la sobirania residia en la nació i la presumpció d’innocència de qualsevol persona imputada en un procés penal.

Constitució Civil del clergat: es van expropiar els béns de l’Església (12 juliol 1790).

Juramentals: clergues que va acceptat les mesures de la Constitució Civil del Clergat

Refractaris: clergues que van rebutjar la Constitució Civil del clergat.

Constitució de 1791: establia la sobirania nacional que encarnava l’Assemblea Nacional i la separació de poders: executiu (rei), legislatiu (Assemblea) i judicial (jutges). Només els homes amb una determinada renda podien votar en l’elecció dels representants de l’Assemblea.

Sufragi censatari: dret a votar concedit només a la ciutadania que reunia certs requisits de nivell de renda o posició social.

Sans – culottes: revolucionaris més radicals

Girondins: revolucionaris moderats dirigits per Brissot.

Jacobins: partidaris d’una república democràtica i de l’aliança amb els sans-culottes.

Primera Coalició: unió de Regne Unit, les Provincies Unides, Espanya i els Estats italians per tal de fer front a la Revolució.

Llei del màxim general: baixada dels preus dels articles bàsics i dels salaris.

Constitució de l’any III: setembre de 1795, propugnava un govern dels millors per part de la burgesia propietària, establint dues cambres (Consell dels Cinc-Cents i Consell dels Ancians) i el sufragi restringit, el poder executiu residia en un directori de 5 membres.

Directori: règim obligat a recórrer a la força per imposar les seves decisions .

Concordat de la Santa Creu: la va realitzar Napoleó per tal de normalitzar les relacions amb l’església (1901)

Constitució de l’any XII: Napoleó es va atorgar grans poders, fent-se coronar pel Papa Pius VII.

Trafalgar: batalla en què França va ser derrotada per via marítima.

Austerlitz: batalla en què es va aconseguir la victòria sobre austríacs i russos, per part dels francesos.

Guerra del Francès: guerra provocada per l’ocupació d’Espanya per part de França, en la que la resistència dels espanyols va desgastar als napoleònics fins a ser derrotats.

Restauració: periode posterior a la derrota de Napoleó, va ser un període de reacció per tornar a l’Antic Règim.

Congrés de Viena: es va realitzar per a dissenyar el sistema de Restauració amb l’objectiu de restablir l’equilibri entre les potències europees.

Quàdruple Aliança: 1815, formada per Àustria, Rússia, Prússia i el Regne Unit

Quíntuple Aliança: 1818, incorporació de França.

Santa Aliança: coalició entre Rússia, Àustria i Prússia per tal de mantenir l’absolutisme i defensar-se contra l’amenaça liberal.

Pronunciament de Riego: inici de les causes nacionalistes i liberals a Europa, iniciades a Espanya.