Valoració crítica .Joan Alcover i Maspons

Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista i polític. Nasqué a Mallorca el 1854 i hi morí el 1926. Fou deixeble de Josep Lluis Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau. Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca.El 1909 fou proclamat Mestre de Gai i Saber i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pòstuma les seves Obres completes. Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades. El cas més popular és Ls Balaguera. LA BALANGUERA: En aquest poema parla constantment de la Balanguera per mostrar el pas del temps, veiem al poema moltes influències de la seva pròpia vida, la tristor que li provoca el continu pas del temps. Aquesta balanguera, que és la protagonista del poema és una àvia que teixeix en algun lloc del poble, Alcover fa que aquesta dona representi l’observació de l’existència humana, com al vers 26-27 “la batega son cor de vella” s’encarrega d’entreteixir el futur comunal(33-34). El poema està format per cinc estrofes, i una cançó popular repetida (la tornada)després de cada estrofa, conté 6 versos octosíl·labs de rima consonant, rimen els versos primer amb el tercer, el segon amb el quart, el cinquè amb el primer de la tornada i el sisè amb el segon de la tornada. Aquest tipus de rima li aporta al poema un cert ritme.Respecte les figures retòriques trobem metàfores, com per exemple al vers 30, on fa una metàfora del futur, al versos 12 i 13 hi ha una anàfora en el verb “sap”, als 13 i 14 aporta elements de la naturalesa “soca”. La Balanguera, durant tot el poema és una metàfora de la vida i el constant pas del temps.El 1996 el consell insular de Mallorca va declarar “la balanguera” himne oficial de l’illa, Amadeu Vives va posar la musica i Maria Bonet la veu.