Valencià xulles

11EL GÉNERE NARRATIU: EL BLANDÍN DE CORNUALIA I LA HISTÒRIA DE JACOB XALABÍN. Les narracions més antigues les trobem en vers. Dins de la nostra literatura hi ha les noves rimades, que foren transmeses de manera oral i algunes de les quals sincorporaren en les cròniques .Matèria de Bretanya són composicions primer en vers i després en prosa al voltant de personatges mítics, i que tenen com a element recurrent a la figura del rei Artús i els cavallers de la Taula Redona i les llegendes sobre el Sant Greal. Guillem de Torroella: La faula.Anònim: Blandín de Cornualla.Blandín de Cornualla consta de 2.394 versos octosíl·labs apariats. Fou escrit en occità. La novel·la conta les aventures de dos cavallers de Cornualla, Blandín i Guillot. El relat presenta una estructura narrativa en què predomina lacció sobre qualsevol altre element. Aquest text conté tots els elements dels llibres de cavalleries. També hi trobem elements de la rondallística popular. Una altra narració és la Història de Jacob Xalabín. Dautor desconegut, hi ha dubtes sobre si lobra fou escrita en la nostra llengua o si és traducció dun text àrab. Lautor era català, un personatge daquells que havien viscut molt de temps al nord dÀfrica i que coneixen bé els costums turcs. També es possible que fóra un renegat que col·laborà amb els turcs, cosa que explicaria el gran coneixement que demostra dels costums i de les tradicions orientals. El fet que explica molts daquests costums i de les tradicions orientals. El fet que explica molts daquests costums refermaria la teoria que no és traducció duna obra original en àrab. La narració està basada en esdeveniments històrics i en les seues pàgines es barregen fets reals amb uns altres com correspon a una trama novel·lesca. Es conten les aventures de Jacob Xalabín, el protagonista, fill del sobirà turc Murat, i del seu amic Alí Baixà, fill dun conseller daquell, des que han de fugir per salvar la vida., com senamoren i es casen una vegada retornats a Turquia, la seua participació en la batalla de Kosovo, en què les tropes turques venceren les cristianes, la mort del pare de Jacob i com el seu propi germà lestrangula per assegurar-se el tron. El seu gènere és que se lha considerada novel·la històrica i novel·la romànica, ja que té element dels dos gèneres, amb influències dels relats de les Mil i una nits. Pel que fa a lestil, és bastant pobra i conta la història duna manera lineal i amb molts pocs recursos literaris.

12LA NOVEL·LA CAVALLERESCA Sha parlat de novel·la cavalleresca en oposició als llibres de cavalleries des dels segles anteriors i que, a partir dels temes de lanomenada Matèria de Bretanya, conten les gestes de cavallers errants, farcides de fets sobrenaturals i intervencions màgiques que es desenvolupen sobretot en llocs exòtics i desconeguts. La novel·la cavalleresca, en canvi, parteix duna concepció diferent no tant pel tema, com per la tècnica i lambientació. En les novel·les cavalleresques els espais seran propers i coneguts. Els personatges seran versemblants. Les dues novel·les cavalleresques més importants són Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, la primera Joanot Martorell, la segona dautor anònim. En aquestes dues novel·les sens apareixen personatges de carn i ossos. Tots els protagonistes, especialment Tirant i Curial, presenten les característiques de qualsevol persona del moment. Les acciones estan localitzades en geografies conegudes i ocorren en un temps pròxim per al lector, època de la qual prenen elements i apareixen a ulls dels lectors coetanis com alguna cosa pròxima a ells.

JAUME ROIG És un altre dels autors importants del segle XV valencià. Jaume Roig escrigué una composició poètica amb què concorregué al certament literari convocat a València el 1474 i que fou publicada en el llibre Le trobes en lahors de la Verge Maria, editat a València el mateix any i primer llibre imprès a la Península Ibèrica. Lobra per la qual és conegut és el llibre anomenat espill. Llibre de Consells i llibre les dones, deguts a la mà d editors posteriors. És una novel·la escrita en vers seguint la tradició de les noves rimades. La història està narrada en primera persona i es un al·legat contra les dones. És un dels components més evidents de la misogínia de lèpoca, es proposa demostrar la perversitat intrínseca del sexe femení. Lobra pretén convencer els homes perquè sallunyen de les dones a causa de la maldat pròpia daquestes. Utilitzarà dos elements: el primer, lexperiència vital del protagonista, la vida del qual es mostrada com un fracàs absolut per culpa de les dones; laltre, un argument presentat per mitjà duna aparició que té el protagonista en que el rei Salomó ladoctrina i alliçona com de perverses poden arribar a ser les dones. Lobra està dividida en un prefaci i quatre llibres. En el prefaci sens presenta el narrador protagonista. El primer llibre conta la joventut del protagonista des que , mor el seu pare, la mare el tira de casa. Viatja a Barcelona. On es educat per un cavaller bandoler, de la casa del qual a de fugir a causa de la dona daquest; torrà a València i sa mare sa tornat a casar, el torna a rebutjar; un segon viatge el porta fina a París, lhotelera li furtat tot el que té; participa com a mercenari en guerres i saquejos; es fa ric i torna a València. El segon llibre conta quan torna a València i decideix casar-se i tindre família. Es casa primer amb una fadrina i després de comprovar que era bruta. A continuació, sen va a fer la peregrinació a San Jaume de Galicia i deixa la seua casa a una veata. Quan torna intenta casar-se amb la veta però descobreix que es una autèntica viciosa. Es casa amb una viuda que està obsessionada per tenir un fill, fingeix un embaràs; el tornen a batejar i Déu castiga aquest fet amb la mort de l infant. La dona acaba penjant-se. To seguit, es casa amb una novícia que no havia arribat a professar. Daquesta té un fill; el fill pasa per successives dides fins que acaba morint. Es torna a quedar embarassada però cau dins dun trull de vi i mor ofegada. En el tercer llibre continua amb la idea del casament, però es un somni de li apareix Salomó i em convens perquè no es case fent-li veure la maldat inherent a les dones. Al quart llibre, ja vell, decideix seguir els consells de Salomó i viure, sense dones a València, dedicat a la vida contemplativa i treballant el seu hortet. En aquesta part salva dues dones, Isabel Pellicer i la mare de Déu. Aquesta obra és, una clara continuadora de la clara missogina anterior, ja que considera la dona com a causa de tots els mal i dels vicis del món, perquè és la inductora del primer pecat, si tenim en comte que totes les dones descendeixen dEva, que fou la causant del pecat original. Una altra de les característiques de la novel·la de Roig és el seu caràcter burgés. Lautor, que no es cavaller sinó un metge. La història que conta: un protagonista de família humil que a través del seu esforç aconsegueix una bona posició econòmica i que aspira tan sols a viure tranquil·lament a la seua ciutat, València, amb els bens que ha assolit i al costat duna esposa. Jaume Roig sens presenta en aquest llibre com a liniciador de lescola satírica valenciana que analitzarem després. Tot el llibre és una sàtira cruel contra les dones, redactada amb un to moral que intenta advertit el lector de la seua maldat, però no esta fet amb un to jocós, sinó que està impregnat de pessimisme.

13.TIRNAT LO BALNC
Joanot Martorell (1414-1469) va nàixer a Gandia si duna família noble. De ben jove fou armat cavaller. Participà en diferents conflictes cavallerescos i es coneixen algunes lletres de batalla seues. Les lletres de batalla eren escrits, basats freqüents en aquella època, amb què un cavaller acusava un altre dalgun greuge i li demanava explicacions , reptant-lo a lluitar; el cavaller reptat tenia dues opcions: retractar-se dallò de que era acusat o lluitar amb el demandant. Martorell viatjà a diversos indrets dEuropa. A més del Tirant i les lletres de batalla fou autor dun relat inacabat, Guillem de Varoic, forma la primera part del Tirant. Tirant lo Blanc va ser escrit entre 1460 i el 1468, fou publicat per primera vegada a València el 1490. Sha considerat que, començada per Martorell, aquest va morir sense acabar-la i fou acabada per Martí Joan de Galba. La novel·la es pot dividir en cinc parts. La primera es situa en Anglaterra, on Tirant és fet cavaller. Guillem de Varoic ens conta la història daquest cavaller. Dins daquesta història trobem incrustat un tractat sobre la cavalleria, que està basada en el Llibre de lordre de cavalleries de Ramon Llull. En la segona part, Tirant viatja a Sicília i a Rodes. La tercera part, narra larribada de Tirant a Constantinoble a fi dajudar limperi bizantí a defensar-se dels turcs. Ací senamora de Carmesina, filla de lemperador. En al quarta part, Tirant es trasllada al nord dAfrica. En la cinquena part, Tirant torna a imperi grec, derrota els turcs, es casa amb Carmesina i és nomenat César de limperi, ambdós amants moriran poc després, Tirant duna malaltia vulgar i Carmesina de dolor per la pèrdua de lespòs.Tirant lo Blanc, és una obra en què convergeixen molts gèneres diferents: de cavalleria, militar, històrica, eròtica, psicològica, etc. És una novel·la cavalleresca pel tema i la història que conta: les gestes del cavaller Tirant lo Blanc; però també és una novel·la històrica perquè pretén narrar fets de la seua època. També sha qualificat de novel·la psicològica perquè els `personatges no tenen un perfil lineal, sinó que va canviant al llarg de la història, en funció dels fets que passes: tenen un creixement interior com per exemple la Viuda Reposada. Finalment, és també una novel·la eròtica perquè lamor té un paper important, però no lamor a lestil cortés sinó un amor real en el qual el sexe és un dels eixos bàsics. És una de les novel·les que Cervantes salva de la novel·la del Quixot i recomana llegir-la perquè, entre altres coses aquí comen los caballeros y mueren y duermen en sus camas y hacen testamento abtes de su muerte, con otras cosas; con otras cosas de que los otros libros carecen. A lestil, napareixen dos combinats: la valenciana prosa, de reminiscències humanistes; i un altre estil més directe i col·loquial. Lobra tingué un gran èxit en la societat del seu moment. Els lectors i trobaven diversió, però també es veien reflectits en les gestes dels cavallers,sense oblidar que narra un fet que era una obsessió del moment: lalliberament de lImperi dOrient, que estava sotmés als turcs.

14. CURIAL I GUELFA. Laltra novel·la cavalleresca de lèpoca , Curial i güelfa , fou pràcticament desconeguda fins que Manuel Milà i Fontanals la trobà a la Biblioteca Nacional de Madrid el 1876. El 1901 la va editar Antonio Rubió i Lluch . Al principi es va arribar a pensar que era una traducció , els elogis , evidencien que és una obra original dun autor del nostre domini lingüístic.
Aquest autor presentava escasses o nul·les característiques dialectals.La novel·la està estructurada en tres llibres. El primer narra com el protagonista arriba a la cort del marques de Montferrat , on és protegit per aquest i per la seua germana Guelfa , que senamora de Curial. Aquest haurà de fer-se cavaller i aconseguir fama i honor per a ser mereixedor de Guelfa.Guelfa decideix tancar-se en un convent.En el segon llibre , Curial farà front a diverses aventures acompanyat de Festa , una criada de Guelfa que tindrà la missió de vigilar-,lo , Aquesta part és la més dinàmica per la gran quantitat de successos que es produeixen i és en aquesta part on esdevé el millor cavaller del món .Assabentada Guelfa de les relacions de Curial amb Laquesis , trenca amb ell i li diu i li diu que no el perdonarà si no li ho demanem tota la cort del Puig de Nostra Dona i el rei i la reina de França .Curial es desesperarà. E n el tercer llibre fa un recorregut per la Meditarrenea és capturat pels moros , que el tenen com a esclau dun cavaller de Tunis , la filla del qual senamora de Curial i , com que no és corresposta , se suïcida ,Aconsegueix la llibertat i retorna a Montferrat.Davant lentrada dels turcs , obté diverses victòries i salva la vida del marqués de Montferrat , germà de la seua estimada. Perdonen a güelfa i es casen.Una novel·la damor una novel·la cavalleresca que narra lascensió social dun heroi dorigen humil , que , per mitjà de la cavalleria, aconsegueix accedir a una classe social superior .És una novel·la burgesa i demostra que amb lesforç es pot accedir socialment.Les dues marquen l inici de la novel·la moderna.