Terra baixa

El teatre de la Renaixença; Àngel Guimerà:(Santa Cruz de Tenerife1845-1924 Barcelona):La seva inicial formació va ser en castellà i poc a poc es va incorporar al moviment literari català, va fundar la revista La Renaixença i acabà sent el director. Fou poeta i dramarturg prolífic. El seu fracàs amorós el va amrcar tan profundament que va decidir no tenir més relacions, tema relacionat amb el de la paternitat frustrada. En una primera etapa conrreà la tragèdia romàntica en vers al tema històric, amb ambients medievals i llegendaris con en Gal·la Plàcida, El fill del rei, Rei i monjo o Mar i cel (ambientada al segle XVII, les seves accions transcorren en un vaixell de corsaris nord-africans) imitant els models de Victor Hugo i Shakespeare. Després, durant la segona etapa va conrear el drama realista en prosa en obres que tractaren de polèmica social de l'època: Maria rosa, Terra Baixa i La filla del mar en les quals hi dominava la passió amorosa entre els protagonistes que pot acabar amb la mort d'un dels personatjes en pugna. I en l'etapa final va tornar al seu estil inicial sense assolir l'èxit per l'evolució dels gustos públics. La seva producció dramàtica revelava la seva visió del món; l'enfrontament entre la natura i la cultura, i la relació de l'home amb el paissatge, en obres com; L'aranya (és una aproximació al naturalisme) i La reina vella ( és una aproximació al modernisme simbolista).I va assolir un gran prestigi social amb la defensa del catalanisme polític amb Terra Baixa és l'obra més representativa del seu teatre, és un drama realista amb un triangle amorós de na Marta, el seu amo Sebastià i Manelic, el pastor de les terres.

Espai i temps:Es un drama que plantetja l'oposició romántica entre la Terra baixa( el pla) on viu la societat que ho corromp tot, i la Terra alta(la muntanya), que es un paradís immaculat i no corromput. oposició materialitza amb lalluita de SEbastià i Manelic per la possesió d'una dona, la Marta. Sebastià representa el poder, es l'amo de la Terra baixa i també del Manelic, que hi viu tot sol a la muntanya.
Elements més destacats: l'oposició de classes:
-Terra alta enfornt a Terra Baixa: Guimerà creia en un món idealitzat. La Terra alta era representada com un paradís i per això el Manelic s'en du a ala Marta al cim de la muntanya. en canvi Terra baixa està degradada moralment i en decadència econòmica idemogràfica i per aixó no tendran descendents.

Personatges PRINCIPALS:-El Manelic: és un home pur, no corromput primitiu, personifica al bondad natural de l'home que hi somía amb un món ideal que s'enfonsa quan hi arriba a la Terra baixa. És el marit de la Marta, ell l'estima però al principi no es veu correspost.-En Sebastià, l'amo de tot. propietari de la terra i de la gent que hi habita a la Terra baixa, tracta les persones com a propietat més.intenta allunyar al Manelic de la Marta, posseeix una masia i tan sols pensa en els diners; encara que estima a la Marta, però no és amor de veritat sinó atracció sexual.-la Marta: es la dona posseïda i desposseïda; no es la dona de'n Sebastià per motius no explicits pero no premet que s'enamori d'altra,és la dona del Manelic, al començament no l'estima però al final l'estima fins al punt de lluitar contra el Sebastià. El Sebastià era el seu amo i eren amants des que ella era molt jove, mantenien relacions sexual i ell la maltractava.

Personatjes SECUNDARIS:-Nuri, represencta la innocència activa; es la més jove, en el drama es la innocèmcia i la bobdat natural, i enmig de la trama de terra baixa presenta la confiançaen un futur vell i estèril. Té una relació d'afecte amb la Marta.
-En Xeixa, es la rectitud ètica. es nega a col·laborar en la situació de desengany.
-Mòssem, es el fidel majordom de l'amo, a vegades pareix la part racional i executora del seu amo
-El poble es el que es burla d'en Manelic quan vol sabre la veritat.
-Terra baixa es la identificació entre aninmals i persones sobretoto quan hi parla en Manelic, que es va desenvolupar entre animals i es identificat amb l'isard. Ell compara el poble amb els cans de l'amo. En Sebastià representa el llop que assetja les ovelles.