Teories evolutives

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,73 KB

Espècie: conjunt dindividus que es poden reproduir entre si i poden donar lloc a descendents també fèrtils.
Arbres evolutius: sequüencia de fossils que en mostra els canvis poc a poc en una espècia.

Teoria creacionista: lorigen de les espècies era degut a un acte creador específic. De manera complementària a aquesta idea estaba la teoria fixista.
Teoria fixista: sostenia que les especies es mantenen invariables al llarg del temps.
Calr von linné cientific de pensament fixista, sintetitzaba aquestes teories així: hi ha tantes espècies diferents com formes diversrses van ser creades en un principio lesser infinit.
Georges cuvier, també partidari de la immutabilitat de les espècies, consideraba que els fòssils eren restes dessers vius que havien existit en temps passats, i per explicar la desaparició de les espècies, va aplicar la teoria del catastrofisme.
Catastrofisme: segons aquesta teoria, durant el transucrs de la història a la terra, hi havia agut diverses catàstrofes o cataclismes que van provocar lextinció total de certes espècies, els seguidors també van proposar la creació de noves especies despres de les catàstrofes (teoría del policreacionisme.

Evolució biològica: procese de transformació dunes espècies en unes altres mitjançant lacumulació de petites diferències que apareixen entre una generació i la següent al llarg de milions danys.
Segons T.dobzhansky, en biologia res te sentit si no es sota la perspectiva evolutiva, i la teoria de levolucio es un exemple per entendre el desenovolupament de la història de la vida i preveuren levolució futura. Relaciona els coneixements de diverses ciències: fenètica, bioquímica, botànica, zooologia, paleontologia, ecologia, biogeografia, etc.

COM ES FORMA UNA ESPÈCIE?
Darwin afirma: firnació espècie fet resultant de canvis acumulats durant milers anys, concequencia selecció natural: primer ha dapareixer una barrera que separi una mateixa espècie, que poden ser la formacio duna montanya, sorgiment desvorancs en el terreny, formació illa...; quan lespècie es sotmet a aquesta separació, levolució pot ser diferent si queden sotmeses a selecció per diferents condicions, els quals experimentaran uns canvis; despres de molt de temps, es poden produïr diversos canvis, tantes diferencies que ja seran dues espècies diferents, que tindran un habit de vida diferent, estirilitat o mort de descendencia que fa que aquestes dues espècies siguin dues de diferents, reproduccio en dif epoques, diferencies fisiques, cellules sexuals incompatibles, comportament diferent...

TEORIES DE LEVOLUCIÓ:
LAMARCKISME
Va publicar al 1809 lobra filosofia zoològica, en el que exposa la seva hipòtesis sobre la transformació gradual de les espècies al llarg del temps, coneguda actualment com a lamarckisme, que constitueix la primera teoria de levolució
Els creacionistes sostenen que Déu crea la natura, i la natura dona lloc a les espècies, a causa de la seva tendècia natural cap a la complexitat i a les adaptacions causades per les cariacions ambientals.
Trets més importants de la teoria:
Tendencia natural cap a la complexitat (perfeció):sentit evolució de mes senzilles formades x feneració espontània a més complexes.
Desenvolupax dadaptacións al medi: la funció crea lòrgan: les variacions en el medi provoquen canbis en funcions vitals, fet que comporta a que els òrgans es desenvolupin i latres satrofiin.
Lherència de caracters adquirits: les modificacións adquirides pels organismes durant la seva vida es transmeten als descendents.
Ex: coll jirafa.



DARWINISME
A ledat de 22 anys embarca al beagle, baixell que dona la volta al mon, per recollir probes per a un amic seu, per a un museu.
Al 1859 publica el llibre de lorigen de les espècies, el segon llibre mes plarlat despres de biblia. Darwin es va passar 23 anys meditant que habia vist, per desenvolupar un llibre que tinguès moltes proves. El va publicar sota presió, perq Wallace, estaba dacord amb les seves publicacions en rebistes, i li va comentar que ell també volía publicar un llibre. Com Darwin sabia que aquest llibre causaria molt dimpacte, el va publicar sense, per ell haber-lo completat, i desprès de la seva publicació va publicar-ne un altre. Si no hagues set per Wallace, el llibre no lhaguès publicat, ja que shauria passat la vida escribint-lo fins que moris.
Els fets que van portar a Darwin a aquesta conlusió, la teoria evolutiva, van ser el viatge amb el Beagle, Wallace, Malthus i Lyell; conjuntament amb els pinsans de les galapagos.
Malthus, geograf de poblacions, escriu el creixex de la població humana. Els seus estudis sobre el creixement de les poblacions era: la gent emigra del poble a les ciutats, més classes socials, la gent pobre té molts fills, i aquests no saben guanyar diners, i arribara un moment en el que siguin més grans, on no es podran mantenir, i com a conseqüencia NO hi haurà aliment per tothom.
Lyell, diu: si observem la geología actual, el que passa en lactualitat sempre ha passat així.
Amb aquestes visions, i al veure que les espècies vivien en diferents llocs i que ere molt semblants; tot passava igual, sempre.
Punts més impo en la teoria Darwin:
Capacitat reproductiva elevada, neixien + individus dels que sobreviuen;
Variabilitat, tots intenten sobreviure, SELECCIÓ NATURAL, com a concequència hi ha una lluita, que NO es cos a cos, es: si les meves caracteristiques són millors, estan millors adaptades a lentorn o a lobstacle que posi la selecció natural, sobreviure abans que tu.

El neodarwinisme, la teoría sintètica: AMPLIA LA TEO DE DARWIN.
Es la teoria de darwin mes el concepte de mutacions, el que sabem de genètia.
En les espècies es pordueixen mutacions, bones/dolentes, depen.
La recombinació genètica crea individus únics.
Proves de levolució:
-Taxonomiques: classifica E.V en grups, pq han evoluciohat i change.
existeixen formes intermedies entre espècie (ornitorrinc, pel com mamifers, bec cornic com tortugues, reprodueixen per ous, cries alimenten llet materna;, archaeopterys: cos recobert planes, extremitats amb potes)
-Proves biogeogràfiques: com mes allunyades estan dues zones, mes dif entre flora i fauna. (ex: illes galapagos.
-Proves Paleontològiques: increx complexitat, estrctural dels organismes i diversitat espècie (caball: 1r potes amb dits desprès cascs)
-Anatòmique: fixem en organs, comparem cos EV dif, els que estan + emparentats, organs mes semblants. Dos tipus: homolegs i analegs. Homòlegs: evolució divergent, mateix origen embriologic i x tant mateixa estructura interna, encara que tingui una forma i una funcio diferents (indiquen parentiu evolutiu); els analegs son els que tenen mateixa funcio, encara que diferent estructura interna i origen embriologic dif (ales ocell i insecte, fucio volar, evulcio convergent.
-Embriològiques: primeres fases embrions, sassemblen molt, es diferencien mes tard. Embrions humans tenen cua (primats) i branquies (peixo). Els embrions mostren caracterustuqyes dantecedents de lespècie, com mes recentx shagi produït la diferenciació entre especies, més temps apareixen en lembrió.
-Bioquímiques: com mes propers en levol estem, mes sassembbla la info genetica

Entradas relacionadas: