Tema 8 el modernisme: característiques
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Matemáticas
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,74 KB
TEMA 8 EL MODERNISME: CARACTERÍSTIQUES
AL final de segle XIX el procés de recuperació global de la societat catalana que anomenem Renaixença havia arribat a la plenitud. Ara bé, en aquells moments la literatura catalana ja feia massa anys que vivia a remolc dun tradicionalisme caduc, hereu de lestètica dels jocs florals. Els joves intel·lectuals miraven capa a Europa o el moviment modernista expressa el seu desig dacostar-se a les novetats artístiques europees del moment.
-
EL MOVIMENT MODERNISTA
Durant els darrers anys del segle XIX i els primers anys del segle XX es va produir a Europa un procés de modernització de la vida cultural. Aquest procés es va conèixer, sobre tot en làmbit de les arts plàstiques, sota denominacions diverses: Art noveau a França, Modern Style a Anglaterra, Judgenstil a Alemanya, Sezession a Àustria
Al nostre país aquest procés va tenir unes característiques particulars, ja que va incidir, a traves de la cultura, en tot el teixit social català.
-
Sanomena Modernisme el moviment que va sorgri a Catalunya a cavall dels segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna.
-
Els impulsors daquest moviment volien acostar Catalunya a Europa. I per això consideraven que calia bandejar tots els aspectes tradicionalistes de la cultura catalana, ancorats encara a la Renaixença, i introduir-hi idees renovadores.
*El modernisme oposa:
Artista - Societat, Natura - Urbs, Somni - Realitat, Treball Creatiu - T. Rutinari, Inspiracio i llibertat - Academicisme i convenció, Idealisme individual - Estupidesa, Cosmicitat - Terrenalitat
MODERNISME I SOCIETAT
-Lhegemonia burgesa
Després duna llarga època de turbulències, la restauració de la monarquia borbònica el 1874 va anar acompanyada dun període de pau social, si mes no aparent. Aquesta situació de tranquil·litat va afavorir que la burgesia acabes esdevenint la classe social hegemònica a Catalunya.
-
Però, a lacabament del segle XIX , les crisis successives que afectaren leconomia catalana, amb el consegüent rebrot de les tensions socials, van fer que el en si de la burgesia sanés covant el descontentament envers lEstat, considerant incapaç de resoldre els problemes de Catalunya. En ple clima reivindicatiu, es van fundar diversos partits nacionalistes, el mes important dels quals va ser la Lliga regionalista.
-
Paral·lelament a aquesta politització del catalanisme burgès, la classe obrera sorganitzava en sindicats. Després duna etapa de vagues que no van assolir els seus objectius, grups anarquistes van recórrer als atemptats terroristes , la qual cosa va provocar una forta repressió de lEstat contra tot el moviment obrer.
-
Lartista Modernista
Van ser els fills de la burgesia els que van introduir el moviment modernista: no volien ser industrials, com els pares, sinó artistes, i pretenien, mitjançant el seu art, canviar la societat en la que vivien.
-
Aquest enfrontament entre pares i fills va caracteritzar les relacions entre les classes dirigents i uns artistes que volien seguir amb total llibertat la seva inspiració. Els mateixos artistes van lluitar contra la concepció de lart com una professió: ells havien de ser els únics que manessin sobre la seva obra. Parlem doncs, duna oposició a lart de compra i venda.
AL final de segle XIX el procés de recuperació global de la societat catalana que anomenem Renaixença havia arribat a la plenitud. Ara bé, en aquells moments la literatura catalana ja feia massa anys que vivia a remolc dun tradicionalisme caduc, hereu de lestètica dels jocs florals. Els joves intel·lectuals miraven capa a Europa o el moviment modernista expressa el seu desig dacostar-se a les novetats artístiques europees del moment.
-
EL MOVIMENT MODERNISTA
Durant els darrers anys del segle XIX i els primers anys del segle XX es va produir a Europa un procés de modernització de la vida cultural. Aquest procés es va conèixer, sobre tot en làmbit de les arts plàstiques, sota denominacions diverses: Art noveau a França, Modern Style a Anglaterra, Judgenstil a Alemanya, Sezession a Àustria
Al nostre país aquest procés va tenir unes característiques particulars, ja que va incidir, a traves de la cultura, en tot el teixit social català.
-
Sanomena Modernisme el moviment que va sorgri a Catalunya a cavall dels segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna.
-
Els impulsors daquest moviment volien acostar Catalunya a Europa. I per això consideraven que calia bandejar tots els aspectes tradicionalistes de la cultura catalana, ancorats encara a la Renaixença, i introduir-hi idees renovadores.
*El modernisme oposa:
Artista - Societat, Natura - Urbs, Somni - Realitat, Treball Creatiu - T. Rutinari, Inspiracio i llibertat - Academicisme i convenció, Idealisme individual - Estupidesa, Cosmicitat - Terrenalitat
MODERNISME I SOCIETAT
-Lhegemonia burgesa
Després duna llarga època de turbulències, la restauració de la monarquia borbònica el 1874 va anar acompanyada dun període de pau social, si mes no aparent. Aquesta situació de tranquil·litat va afavorir que la burgesia acabes esdevenint la classe social hegemònica a Catalunya.
-
Però, a lacabament del segle XIX , les crisis successives que afectaren leconomia catalana, amb el consegüent rebrot de les tensions socials, van fer que el en si de la burgesia sanés covant el descontentament envers lEstat, considerant incapaç de resoldre els problemes de Catalunya. En ple clima reivindicatiu, es van fundar diversos partits nacionalistes, el mes important dels quals va ser la Lliga regionalista.
-
Paral·lelament a aquesta politització del catalanisme burgès, la classe obrera sorganitzava en sindicats. Després duna etapa de vagues que no van assolir els seus objectius, grups anarquistes van recórrer als atemptats terroristes , la qual cosa va provocar una forta repressió de lEstat contra tot el moviment obrer.
-
Lartista Modernista
Van ser els fills de la burgesia els que van introduir el moviment modernista: no volien ser industrials, com els pares, sinó artistes, i pretenien, mitjançant el seu art, canviar la societat en la que vivien.
-
Aquest enfrontament entre pares i fills va caracteritzar les relacions entre les classes dirigents i uns artistes que volien seguir amb total llibertat la seva inspiració. Els mateixos artistes van lluitar contra la concepció de lart com una professió: ells havien de ser els únics que manessin sobre la seva obra. Parlem doncs, duna oposició a lart de compra i venda.