Tema 12 13 14

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 20,73 KB

 
1. Els cicles econòmics:són una sèrie de fases per les quals passa lactivitat econòmica (evolució del PNB o PIB) global al llarg del temps, fins que es reprodueix una fase anterior. Els cicles es caracteritzen per successives expansions i recessions de la producció en els diferents sectors del mercat. Hi han 4 fases:- Fase Expansiva ( o recuperació): existeix un elevat creixement dels nivells docupació, de renda i de consum.
-
Apogeu (cim o sostre del cicle econòmic) : es dóna una situació pràctica de plena ocupació dels factors de producció, amb una elevada inversió i un baix nivell de desocupació.
-
Fase de recessió (contractiva): es produeix un augment del nivell de desocupació, untament amb un descens del consum, la inversió i la producció.- Fase de depressió (fons del C.E): es caracteritza per lelevat grau de desocupació i el baix nivell de renda i de consum.
2. Les crisis econòmiques: existeixen aquestes crisis quan les variables econòmiques no tenen un comportament normalment bo i alguns mercats o agents no funcionen bé. La crisi econòmica comença amb la fase de recessió del cicle i finalitza quan sinicia la fase expansiva (recuperació). Les crisis econòmiques sacostumen a caracteritzar per laparició de desocupació abundant, nivell de producció baix i, de vegades, inflació elevada.
3. La desocupació (atur): duna economia està constituïda per les persones que formen part de la població activa però que no treballen.
Organismes que sencarreguen de mesurar la desocupació:
- LInstituto Nacional de Empleo (INEM): disposa dun registre administratiu que recull informació sobre les ofertes i demandes docupació.- LInstituto Nacional de Estadística (INE): fa enquestes sobre la població activa on reflecteix loferta poblacional de treball que existeix en un moment determinat.
Conseqüències de la desocupació:
- Conseqüències econòmiques:- Descens de la producció real: lexistència de persones desocupades comporta una deficient assignació de recursos. Com que no saprofiten tots els recursos disponibles, la producció se situa per sota de la frontera de possibilitats de producció.- Disminució de la demanda: El nivell de pobresa dels individus augmenta quan passen a la condició daturats. Com a conseqüència es genera un descens de la demanda.- Augment del dèficit públic: si la desocupació augmenta, el sector públic haurà de fer front a més despeses per subsidis de desocupació. Per tant, si no augmenten els impostos, el dèficit públic sincrementarà.
- Conseqüències socials:- Efectes psicològics negatius: El treball sha convertit en un factor dautoestima, per això, la persona desocupada se sent menysvalorada socialment. (depressió)- Efectes discriminatoris: La desocupació no afecta tots els individus de la mateixa manera, sinó que discrimina per edats, sexe o origen ètnic.
3.2 La lluita contra latur: Els governs complementen la seva actuació econòmica amb diferents polítiques de promoció de locupació adreçades a corregir els factors causants de latur. Tipus de polítiques.- Polítiques que incentiven la inversió i leconomia en general. Per exemple: subvencions de capital a les empreses, els suports financers públics, la reducció del tipus dinterès, la cessió de sol industrial, etc.
- Polítiques que agiliten i modernitzen el mercat de treball. Per exemple: sistemes de jubilació anticipada, les limitacions i prohibicions de les hores extraordinàries, les reduccions en la jornada laboral, etç.
4. La inflació: és laugment general i sostingut dels preus en una economia. El seu valor es determina a partir de levolució del IPC (Índex de Preus de Consum) i el seu objectiu es lestabilitat en els preus. Causes de la inflació: Existeixen diverses teories elaborades amb el propòsit dexplicar les causes de dinflació.- Inflació de demanda: es produeix en les situacions en què la demanda de béns i serveis ha augmentat de tal manera que no pot ser satisfeta per loferta, es a dir, es produeix quan hi ha un excés de demanada en relació amb la capacitat doferta del sistema productiu del país.
- Inflació de costos: és aquella en què lalça general del nivell de preus està motivada per lincrement dels costos de la producció, que estan constituïts pels salaris, les primeres matèries, lenergia, la mecanització, els bens i serveis adquirits a altres empreses, els costos financers i els impostos.
Entre les mesures públiques contra la inflació de costos destaca la que anomenem
política de rendes, que pretén de reduir els augments de preus per mitjà del control de taxes de creixement dels salaris i daltres rendes com ara lloguers, dividends, etç.Efectes o conseqüències de la inflació: A més de la influència de la inflació sobre els preus i la dels preus sobre els salaris, en podem destacar altres efectes:
- Perjudica els individus que no augmenten els seus ingressos al mateix ritme que augmenten els preus.- Beneficia els deutors i perjudica els creditors.- Perjudica els individus que disposen duna determinada quantitat de fons estalviats.- Disminueix la competivitat exterior de leconomia del país que pateix la inflació.- Dificulta lelaboració de previsions sobre levolució futura dels preus i les altres variables econòmiques i , per tant, lelaboració de plans dinversió empresarial.- Altera lassignació de recursos en leconomia.- Provoca un increment en el tipus dinterès del mercat.- Determina un augment de la càrrega impositiva, pel fet que provoca un increment dels salaris i, en conseqüència, del tipus impositiu.
5. Grans crisis i actuació del sector públic.
La crisi de 1929 i les crisis de 1973 i 1979 han estat les que han fet notar els seus efectes amb més força i durant mes temps en les economies del segle XX.La crisi de 1929: el sector públic ha dintervenir.Les empreses experimenten un gran desenvolupament en la seva producció gracies a les revolucions organitzatives de Taylor i Ford. Desprès va existir una sobreproducció que va desencadenar una sèrie de fenòmens interrelacionats:- Les empreses no podien vendre lexcés destocs dels productes acabats.- Aquest excés destocs va provocar elevats costos que van fer que disminuïssin els beneficis.- Al seu torn, es va produir una menor inversió de les empreses i, per tant, va disminuir la producció.- Per això, moltes persones van ser acomiadades i gairebé no es van crear llocs de treball, es a dir, va aparèixer la desocupació.- Com a conseqüència es va produir una major disminució de la demanda.
El crac financer de 1929, va significar una reducció brusca dels beneficis especulatius i de la riquesa de molts individus i empreses, que van provocar una reducció del PNB i de lactivitat econòmica.
Davant la incapacitat dels agents privats per a reactivar leconomia, Keynes va proposar
que el sector públic havia de prendre la iniciativa.- El sector públic havia daugmentar la demanda agregada de leconomia per mitja de les despeses socials o inversions públiques.- En augmentar les despeses públiques per damunt dels ingressos públics, es provocaria un augment dels nivells de producció, de la renda i de locupació.
Les crisis del petroli de 1973 i 1979.
Entre els anys 50 i 60 es va viure una llarga època dexpansió econòmica, caracteritzada per:-Una creixent intervenció estatal en leconomia.-Un gran desenvolupament del comerç mundial, que va permetre un enorme creixement del PNB a tot el mon.- La possibilitat dun intercanvi relatiu entre desocupació i inflació.
A la fi dels 60 va aparèixer una fase contractiva del cicle econòmic.- Van començar a aparèixer símptomes dinflació i els primers desajustos monetaris internacionals- Es va produir una reducció de la taxa de creixement del PNB.
El 1973 es va produir un fort increment dels preus dels productes energètics i les primeres matèries, tot això va produir una gran disminució de la inversió de les empreses, un creixement del PNB molt reduït o nul i un augment de la desocupació.El 1979 es va produir el segon fort increment en el preu del petroli que van agreujar els efectes produïts per la crisi del 1973.Les crisis dels anys 70 i 80 van combinar alhora desocupació, inflació i dèficit del sector públic. La solució esdevenia molt complexa, a causa de la confluència de diversos factors.- No es podia fomentar la demanda mitjançant laugment de la despesa pública, a causa del dèficit públic existent.- Resultava difícil fomentar el consum sense que els increments salarials necessaris per a fer-ho produïssin inflació.- Les inversions no augmentaven prou, perquè hi havia excés de producció en alguns sectors.- Les exportacions tampoc no augmentaven, perquè la crisi tenia caràcter mundial.
Davant la impossibilitat de dur a terme politiques de demanda, fou inevitable daplicar politiques doferta orientades a ladopció i desenvolupament de noves tecnologies i noves activitats de producció.
ECONOMIA INTERNACIONAL
Economia tancada: és la que no manté cap tipus de relació amb lexterior.(En la pràctica, es considera tancada una economia en la qual el pes del sector exterior és insignificant en relació amb el seu PIB).
Economia oberta: és la que manté relacions econòmiques amb altres països.
Economia internacional: estudia les relacions que sestableixen entre les economies dels diferents països. Leconomia internacional es divideix en dues branques:-El comerç internacional o economia real: es refereix a lintercanvi de béns i serveis entre diferents països.-Les finances internacionals o economia finacera: fan referència als intercanvis monetaris entre països.
FONAMENTS DEL COMERÇ INTERNACIONAL
Comerç internacional: és lintercanvi de béns i serveis que es produeix entre agents econòmics de diferents països.
La divisió internacional del treball: consisteix en lespecialització de cada país en unes determinades activitats econòmiques (és el fonament principal del comerç entre els països) Causes del comerç internacional
-La dotació dels factors de producció i la tecnologia: Que existeix en cada país incideixen en els costos de producció i en els preus de venda de béns y serveis.-La demanda: incentiva el comerç internacional
PROTECCIONISME I LLIURECANVISME
Proteccionisme: actitud econòmica i política que defensa un comerç internacional sotmès a controls i intervencions del sector públic.
Lliurecanvisme: proposa un comerç entre països sense que el sector públic hi estableixi traves de cap tipus.
Sistema mix: es permet el lliure comerç duns productes determinats i se sotmetena control les transaccions dun altres, en funció dels acords comercial que sestableixen entre els països.
Política comercial: és le conjunt de mesures que són posades en pràctica pel govern dun país per aconseguir uns determinats objectius ne les seves relacions comercial i internacionals. Per mitjà daquesta política es pot:
-Limitar la competència estrangera mitjançant les anomenades barreres a la importació.
-Incentivar les vendes dels productes del país a lexterior mitjançant determinades mesures que fomenten exportacions.
Barreres a la importació
Arantzels: impostos que encareixen una mercaderia procedent de lexterior, quan travessa la frontera dun país.
-Arantzel específic: quantitat fixa de diners per nitat física importada, independentment del preu del bé que simporta.
-
Arantzel ad valorem: fixar un impost sobre el valor de la mercaderia, es a dir, sobre el preu.
Barreres no arantzelaries: traves al comerç exterior.
-Restriccions quantitatives.-Càrtels internacionals: acords entre dos o més països per a restringir o eliminar la competència ente ells.
FOMENT A LEXPORTACIO
Mesures-Mesures fiscals-Mesures financeres-Mesures aranzelàries
LA BALANÇA DE PAGAMENTS
Balança de pagaments: document comptable que recull les transaccions econòmiques que tenen lloc entre els agents econòmics residents en un país i els de la resta dl món durant un període de temps, que generalmeny és un any.
Balança de mercaderies: inclou les transaccions de béns entre països, es a dir, importacions i exportacions.
Balança de serveis: enregistra els ingressos i pagaments corresponents a serveis prestats i rebuts.
Balança de rendes: inclou les rendes procedent del treball i de la inversió.
Balança de transferències corrents: enregistra les entrades i sortides de recursos financiers internacionals que no tenen contrapartida.Poden ser privades o públiques.
Balança de transferències de capital: recull la renda que possibilita a un paíd de viure a un nivell diferent del que li permetrien els seus mitjans corrents i que es reflecteix en la balança per compte corrent.
Balança per compte financer: inclou totes aquelles en què linversor pretén dobtenir una rendibilitat permanent i un grau important dinfluència en els òrgans de direcció de les societats en que participa.La participació dels agents econòmics espanyols a lestranger, i a linrevés, es pot dur a terme de diverses maneres:-Mitjançant accions-Per altres maneres de participació diferent de les accions.-Per mitjà de préstecs entre empreses matrius i filials-Efectuant inversions immobiliàries
Balança dinversions en cartera: inclou totes les transaccions en valors negociables sempre que no siguin inversions directes.
Balança daltres inversions: és una subbalançaresidual per a recollir les operacions financeres procedents de préstecs i dipòsits.
Balança de variació de reserves: reflecteix les variacions de les reserves a disposició del Banc dEspanya, produïdes com a conseqüència de les operacions amb lexterior.
EL MERCAT DE DIVISES
Tipus de canvi: el tipus de canvi duna moneda és el nombre dunitats daquesta moneda que hem doferir per a obtenir una unitat duna altra moneda.
Apreciació: és un increment del preu duna moneda i una depreciació és una disminució daquest preu.
La integració económica
Liberalització comercial:ha consistit en la reducció daranzels i en la creació de regions mundials en què sha afavorit lactivitat comercial.
Empreses multinacionals:tenen plantes de producció instal·lades en diversos països i exerceixen un control sobre el mercat mundial.El fet que duguin a terme activitats econòmiques en diversos països alhora ha afavorit lincrement de les relacions comercials internacionals.
Les relacions econòmiques entre països es duen a terme per mitjà de
nivells progressius dintegració.
Comerç preferencial:
consisteix en una forma dintegració segons la qual dos o més països acorden de reduir els aranzels entre ells.Els aranzels originals es mantenen respecte dels pïsos amb els quals no tenen cap acord.
Larea de lliure comerç:comporta un pas endavant en el comerç preferencial.Consisteix en el fet que dos o més països acorden no tan sols de reduir aranzels entre ells,sinó també de supremir-los per a la importació de qualsevol tipus de béns.
Unió duanera:és una àrea de lliure comerç en la qual els països membres decidiesen destablir una tarifa o arancel exterior comú a totes les importacions de béns que provinguin daltres països.
Mercat comú:és una unió duanera en la qual existeix,a més,lliure circulació dels factors de producció (terra,treball i capital).
La unió económica:és una unió formada per dos o més països que,a més de reunir els requisits dun mercat comú,tenen una moneda única i politiquees comunes.
La unió política:és el pas següent a la unió económica.Representaria la integració total dels països que conformen la unió,ja que tots tindrien una mateixa política comuna..
.Organismes que depenen de lONU
La conferencia de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD):és un organisme de cooperació económica i comercial que roman lONU.El seu objectiu és concretar un ritme de creixement adequat per a leconimia mundial,sobretot per els pïsos del Tercer Món.
Acord General sobre els Aranzels Duaners i el Comerç (GATT) és una intitució lobjectiu fonamental de la qual és la cooperació económica.Gràcies a quest acord,els països van començar a negociar importants rebaixes aranzelàries i altres de no aranzelàries. El GATT recull algunes disposicions especials per els països en desenvolupament, està basat en tres principis fonamentals.
El principi de no-discriminació: Es basa en la idea que,mitjançant la reducció de les traves al comerç,els recursos es repartiesen duna manera més eficient i el benestar a nivell mundial es maximitza.
Utilitzar aranzels en comptes de mitjans no aranzelaris con a intrument de protecció.
El principi de consulta:les diferents nacions han dut a terme importants negociacions sobre reduccions aranzelàries.
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) El seu objectiu és promoure lexpansió económica dels països membres. És considerat com una organització que representa i defensa els interessos dels països més desenvolupats en lesfera internacional.
Fons Monetari Internacional (FMI) les seves funcions són:
-Vetllar per lestabilitat financiera i dels tipus de canvi internacionals.-Finançar països amb problemes econòmics.
-Sancionar lincompliment de les condicions exigides per la institució mateixa.
Càrtels internacionals:és una altra fórmula que els països utilitzen com a forma de cooperació.Un càrtel és una associació de productors lobjectiu de la qual és el repartiment de quotes de mercat entre els seus membres i la fixació dels preus.El més important és (OPEP)=Organització de Països Exportadors de Petroli.