Socràtes y els sofistes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,97 KB
Antropologia: Anthropos (home) + logos (tractat sobre)
La filosofia deixa d’ocupar-se de la fisis i tindrà com objectiu l’estudi sobre l’ésser humà.Atenes es la leader en la revolta contra els perses (S. V a.C), aconsegueixen la seva derrota i això comporta una sèrie de canvis polítics, econòmics i socials. Per aconseguir la derrota feia falta la votació del poble. Es consolida la democràcia i la relació amb altres cultures va ser molt important.Aquest període es considerat la edat d’or d’Atenes o el segle de Pericles, perquè va ajudar molt en el desenvolupament cultural d’Atenes.Tant la democràcia com el contacte amb les altres cultures provocarà que la reflexió se centri en l’ésser humà en comptes d’en la fisis. Per aconseguir la virtut del ciutadà ha de participar en la vida publica i política.La conclusió es que deixen de banda la fisis i es preocupen per l’ésser humà concretament per la seva vida política (nomos =llei).
Apareixen els sofistes, son un grup de filòsofs que al llarg del segle V i IV es van dedicar a l’ensenyament, participaven molt en la vida pública i es feien notar, per aquest motiu la seva indumentària era cridanera, eren el contrari dels presocràtics.Hi ha dues característiques generals de la sofistica.Escepticisme: Escèptic es aquell que no creu en la possibilitat d’aconseguir la veritat absoluta.Relativisme: Com que no hi ha la possibilitat absoluta, tot coneixement que pot arribar a tenir l’ésser humà, només hi ha un coneixement vàlid depenent del context i de les circumstàncies.
Protàgores: Va néixer a Abdera.Reflecteix el relativisme sofista i concretament queda reflectit en la següent frase : “l’home es la mesura de totes les coses, de les que son entant que son i de les que no son entant que no son”.
La paraula “home” en aquesta frase es podria referir a tres coses: Individu: Les diverses veritats son tantes com a individus.Espècie humana: La manera com l’ésser humà veu la realitat es diferent de com la veuen les altres espècies, la veritat seria la idea que té la humanitat de veure la realitat.Ésser essencial: Cada societat humana té una manera de veure la realitat, i té una manera concreta (l’individu veu i interpreta la realitat depenent del lloc i la època que li ha tocat viure).La paraula coses en aquesta frase, també pot tenir diversos significats:Objectes: Tot allò del món extern a nosaltres que captem a través dels sentits, per tant, coses físiques.Qüestions morals o polítiques: ¿Que està ben fet? En temes comunitaris.Tant el coneixement sobre la fisis com les qüestions polítiques son percebudes per l’individu depenent del lloc o la època en que li ha tocat viure.Per a Protàgores no existeix la veritat ni la falsedat, ni el bé ni el mal en temes absoluts, perquè tot depèn de la època i el lloc a partir del qual fem un judici sobre les coses.Això convenç als sofistes de que la veritat segura no es pot trobar, si en termes polítics el ciutadà pot parlar en la assemblea i més endavant les idees siguin contraries només amb la finalitat de convèncer.
Ajuden a expandir la reflexió entre els ciutadans.Agnosticisme: Actitud d’aquell que dubta de l’existència de la divinitat. Segons ell no podem saber de la existència de la divinitat, perquè déu no forma part de la nostra experiència humana.La justícia no la podem fonamentar en la divinitat, la llei li toca crear-la al propi ésser humà, com tot coneixement humà és relatiu, tota llei humana també es relativa. La llei pot canviar depenent del lloc o de l’època, és convencional.Gòrgies: Va néixer a Leontino.- La paraula és un poderós sobirà que vol dir que mitjançant la paraula som capaços de provocar estats d’ànims diferents.El bon polític es el que es capaç de provocar en els altres, unes reaccions determinades (les que a ell li convinguin) mitjançant la paraula.- Panhel.lenisme: Pretensió d’unificació cultural dels Grecs, enfront les cultures gregues, anomenades en aquella època bàrbars.- “Res és, si fos no es podria conèixer, si es pogués conèixer no es podria comunicar als altres” -> Escepticisme radical.
Aquesta frase es una crítica a Parmènides:
1) “Res es” -> Segons Permènides l’ésser era etern, però segons Gorgies, si l’ésser és etern vol dir que no té cap mena de límit i sinó té cap mena de límit aleshores no és enlloc, per tant, res existeix. 2) “si fos no es podria conèixer” -> Com sabem si existeixen les coses que pensem? No ho podem saber perquè si de vegades pensem coses fantàstiques (quimeres) com sabem si les altres coses que pensem no ho son també? 3) “si la pogués conèixer no es podria comunicar als altres” -> Això ho demostra dient que les paraules que son el que fem servir per comunicar-nos amb els altres, no equivalen a les coses que representen, perquè cadascú de nosaltres té la seva manera d’expressar-se i les paraules son comunes. Per tant, el coneixement és impossible.Sòcrates (470-399 a.C) Atenes.Fill d’un artesà i d’una llevadora. La primera part de la seva vida, es va desenvolupar al segle d’or. El govern dels 30 tirans havia estat dirigit per Esparta.Després es reinstaurà la democràcia però hi havia un ànim polític una mica errant i un desprestigi de les lleis, i com aquest període envolta la adolescència de Sòcrates, reacciona i amb el temps li suposarà una acusació d’asebeia (impietat, rendir culte als déus estranys) i va ser jutjat per aquest delicte i condemnat a la cicuta (mètode d’execució dels condemnats a mort).Es reafirmà més a les seves idees en comptes de modificar-les. Té la oportunitat de fugir però es nega i acaba així la seva vida.Sabem per Plató (el seu deixeble, va escriure perquè ell no va escriure res), que la filosofia és un autodescobriment “coneix-te a tu mateix”, purificació de l’ànima. Per aquest motiu no va escriure res, perquè cadascú s’ha de conèixer a ell mateix, els altres, s’han de conèixer a ells mateixos.La seva filosofia: Responsabilitza als sofistes de la degradació política d’Atenes, del desprestigi de les lleis, i la seva filosofia seguirà contràriament les anteriors lleis. Com que suposa que tot coneixement es relatiu, no hi ha veritats universals, per tant, les lleis son modificables i no tenen un valor absolut.Sòcrates proporcionà tot el contrari, hi ha veritats absolutes i les podem conèixer i així podem crear universals també, per exemple la de la justícia es una de les veritats absolutes en qüestions de llei, els sofistes més pessimistes com Trasímac consideraven que la llei no pot ser justa (la llei no es res més que el domini del més fort) en canvi, per a Sòcrates la justícia es un concepte universalment vàlid, que tot ésser humà pot arribar a conèixer i entendre, per tant si que es poden crear lleis universalment justes.El mètode mitjançant el qual Sòcrates arriba a uns conceptes universals i a veure la possibilitat de conèixer la veritat és el diàleg (dia = a través de, logos = raó -> a través de la raó) per a Sòcrates es gràcies a la raó que podem arribar a conèixer la veritat.Sòcrates dialoga amb el seu alumne amb la intenció d’ajudar, fa de guia, no marca quina és la veritat, només el guia perquè l’alumne trobi la seva pròpia veritat.
Les fases son:- Ironia: Moment en que l’alumne se’n adona de que les idees que ell tenia en relació amb un concepte son incoherents (contradicció). Sòcrates suggereix una pregunta en relació amb la definició d’un concepte “¿Què es la justícia?” i l’alumne respon. A partir d’aquella resposta Sòcrates li formula una altre pregunta i així successivament fins el moment en el que l’alumne se’n adona que s’acaba contradient ell mateix, i s’expressa en una frase “només sé que no en se res” a partir d’aquest moment es pot aprendre el que no se sabia.- Maièutica: (en grec donar a llum) aquest moment es quan l’alumne es capaç de trobar dins seu la veritat, i després d’haver arribat al “només sé que no en sé res”, Sòcrates continua fent una sèrie de preguntes que arribaran a una nova definició de la que es tenia abans.
Una altre cosa que fa la filosofia de Sòcrates és l’intelectualisme moral:Una altre cosa que fa la filosofia de Sòcrates és l’intelectualisme moral: que és la creença de que el saber és igual que el bé, és a dir, coneixement i bondat s’identifiquen és a dir saber que és el bé fa possible que actuem bé (saber que es fa la justícia ens ajudarà a actuar correctament).
Qui actua malament ho fa per no tenir coneixement, el mal és ignorància, la educació és fonamental per aconseguir que l’individu actuï bé.No sempre que es fa mal és per desconeixement, però amb més coneixement, facilitarà o farà més difícil que l’individu faci mal.La creença de que la raó ha de destriar (distingir) entre aquelles coses que ens convenen i aquelles que no, aquelles coses que son necessàries i aquelles que no, aquelles que son beneficiaries i aquelles que son perjudicials concretament.La raó ha de ser capaç de controlar els desitjos materials, els instints, perquè aquests suposadament no porten a la felicitat, la virtut (eretè) consisteix en la capacitat de controlar racionalment aquests desitjos materials, impulsos.
La virtut és el control del cos, per part de l’ànima i això suposa una gran influència dels pitagòrics, per la metempsicosi -> anima vs cos <-
DIFERENCIES ENTRE SOFISTES I SÒCRATES
Sofistes Sòcrates
Mètode Retòrica: Art de convèncer a través de les paraules Diàleg: Preguntes i respostes continues
Ideal Èxit polític:Èxit polític: Ensenyen com aconseguir aquest èxit Felicitat:Ideal Èxit polític: Ensenyen com aconseguir aquest èxit Felicitat: Estar a gust amb les seves decisions i amb un mateix
Coneixements: Relativisme i Escepticisme Veritat: Existeix i es pot conèixer la veritat i no és relatiu
Ensenyaments: Cobrant i institucionalCobrant i institucional: Existeixen unes escoles on hi ha una normativa De franc i a l’Àgora Ensenyaments: Cobrant i institucional: Existeixen unes escoles on hi ha una normativa De franc i a l’Àgora
La filosofia deixa d’ocupar-se de la fisis i tindrà com objectiu l’estudi sobre l’ésser humà.Atenes es la leader en la revolta contra els perses (S. V a.C), aconsegueixen la seva derrota i això comporta una sèrie de canvis polítics, econòmics i socials. Per aconseguir la derrota feia falta la votació del poble. Es consolida la democràcia i la relació amb altres cultures va ser molt important.Aquest període es considerat la edat d’or d’Atenes o el segle de Pericles, perquè va ajudar molt en el desenvolupament cultural d’Atenes.Tant la democràcia com el contacte amb les altres cultures provocarà que la reflexió se centri en l’ésser humà en comptes d’en la fisis. Per aconseguir la virtut del ciutadà ha de participar en la vida publica i política.La conclusió es que deixen de banda la fisis i es preocupen per l’ésser humà concretament per la seva vida política (nomos =llei).
Apareixen els sofistes, son un grup de filòsofs que al llarg del segle V i IV es van dedicar a l’ensenyament, participaven molt en la vida pública i es feien notar, per aquest motiu la seva indumentària era cridanera, eren el contrari dels presocràtics.Hi ha dues característiques generals de la sofistica.Escepticisme: Escèptic es aquell que no creu en la possibilitat d’aconseguir la veritat absoluta.Relativisme: Com que no hi ha la possibilitat absoluta, tot coneixement que pot arribar a tenir l’ésser humà, només hi ha un coneixement vàlid depenent del context i de les circumstàncies.
Protàgores: Va néixer a Abdera.Reflecteix el relativisme sofista i concretament queda reflectit en la següent frase : “l’home es la mesura de totes les coses, de les que son entant que son i de les que no son entant que no son”.
La paraula “home” en aquesta frase es podria referir a tres coses: Individu: Les diverses veritats son tantes com a individus.Espècie humana: La manera com l’ésser humà veu la realitat es diferent de com la veuen les altres espècies, la veritat seria la idea que té la humanitat de veure la realitat.Ésser essencial: Cada societat humana té una manera de veure la realitat, i té una manera concreta (l’individu veu i interpreta la realitat depenent del lloc i la època que li ha tocat viure).La paraula coses en aquesta frase, també pot tenir diversos significats:Objectes: Tot allò del món extern a nosaltres que captem a través dels sentits, per tant, coses físiques.Qüestions morals o polítiques: ¿Que està ben fet? En temes comunitaris.Tant el coneixement sobre la fisis com les qüestions polítiques son percebudes per l’individu depenent del lloc o la època en que li ha tocat viure.Per a Protàgores no existeix la veritat ni la falsedat, ni el bé ni el mal en temes absoluts, perquè tot depèn de la època i el lloc a partir del qual fem un judici sobre les coses.Això convenç als sofistes de que la veritat segura no es pot trobar, si en termes polítics el ciutadà pot parlar en la assemblea i més endavant les idees siguin contraries només amb la finalitat de convèncer.
Ajuden a expandir la reflexió entre els ciutadans.Agnosticisme: Actitud d’aquell que dubta de l’existència de la divinitat. Segons ell no podem saber de la existència de la divinitat, perquè déu no forma part de la nostra experiència humana.La justícia no la podem fonamentar en la divinitat, la llei li toca crear-la al propi ésser humà, com tot coneixement humà és relatiu, tota llei humana també es relativa. La llei pot canviar depenent del lloc o de l’època, és convencional.Gòrgies: Va néixer a Leontino.- La paraula és un poderós sobirà que vol dir que mitjançant la paraula som capaços de provocar estats d’ànims diferents.El bon polític es el que es capaç de provocar en els altres, unes reaccions determinades (les que a ell li convinguin) mitjançant la paraula.- Panhel.lenisme: Pretensió d’unificació cultural dels Grecs, enfront les cultures gregues, anomenades en aquella època bàrbars.- “Res és, si fos no es podria conèixer, si es pogués conèixer no es podria comunicar als altres” -> Escepticisme radical.
Aquesta frase es una crítica a Parmènides:
1) “Res es” -> Segons Permènides l’ésser era etern, però segons Gorgies, si l’ésser és etern vol dir que no té cap mena de límit i sinó té cap mena de límit aleshores no és enlloc, per tant, res existeix. 2) “si fos no es podria conèixer” -> Com sabem si existeixen les coses que pensem? No ho podem saber perquè si de vegades pensem coses fantàstiques (quimeres) com sabem si les altres coses que pensem no ho son també? 3) “si la pogués conèixer no es podria comunicar als altres” -> Això ho demostra dient que les paraules que son el que fem servir per comunicar-nos amb els altres, no equivalen a les coses que representen, perquè cadascú de nosaltres té la seva manera d’expressar-se i les paraules son comunes. Per tant, el coneixement és impossible.Sòcrates (470-399 a.C) Atenes.Fill d’un artesà i d’una llevadora. La primera part de la seva vida, es va desenvolupar al segle d’or. El govern dels 30 tirans havia estat dirigit per Esparta.Després es reinstaurà la democràcia però hi havia un ànim polític una mica errant i un desprestigi de les lleis, i com aquest període envolta la adolescència de Sòcrates, reacciona i amb el temps li suposarà una acusació d’asebeia (impietat, rendir culte als déus estranys) i va ser jutjat per aquest delicte i condemnat a la cicuta (mètode d’execució dels condemnats a mort).Es reafirmà més a les seves idees en comptes de modificar-les. Té la oportunitat de fugir però es nega i acaba així la seva vida.Sabem per Plató (el seu deixeble, va escriure perquè ell no va escriure res), que la filosofia és un autodescobriment “coneix-te a tu mateix”, purificació de l’ànima. Per aquest motiu no va escriure res, perquè cadascú s’ha de conèixer a ell mateix, els altres, s’han de conèixer a ells mateixos.La seva filosofia: Responsabilitza als sofistes de la degradació política d’Atenes, del desprestigi de les lleis, i la seva filosofia seguirà contràriament les anteriors lleis. Com que suposa que tot coneixement es relatiu, no hi ha veritats universals, per tant, les lleis son modificables i no tenen un valor absolut.Sòcrates proporcionà tot el contrari, hi ha veritats absolutes i les podem conèixer i així podem crear universals també, per exemple la de la justícia es una de les veritats absolutes en qüestions de llei, els sofistes més pessimistes com Trasímac consideraven que la llei no pot ser justa (la llei no es res més que el domini del més fort) en canvi, per a Sòcrates la justícia es un concepte universalment vàlid, que tot ésser humà pot arribar a conèixer i entendre, per tant si que es poden crear lleis universalment justes.El mètode mitjançant el qual Sòcrates arriba a uns conceptes universals i a veure la possibilitat de conèixer la veritat és el diàleg (dia = a través de, logos = raó -> a través de la raó) per a Sòcrates es gràcies a la raó que podem arribar a conèixer la veritat.Sòcrates dialoga amb el seu alumne amb la intenció d’ajudar, fa de guia, no marca quina és la veritat, només el guia perquè l’alumne trobi la seva pròpia veritat.
Les fases son:- Ironia: Moment en que l’alumne se’n adona de que les idees que ell tenia en relació amb un concepte son incoherents (contradicció). Sòcrates suggereix una pregunta en relació amb la definició d’un concepte “¿Què es la justícia?” i l’alumne respon. A partir d’aquella resposta Sòcrates li formula una altre pregunta i així successivament fins el moment en el que l’alumne se’n adona que s’acaba contradient ell mateix, i s’expressa en una frase “només sé que no en se res” a partir d’aquest moment es pot aprendre el que no se sabia.- Maièutica: (en grec donar a llum) aquest moment es quan l’alumne es capaç de trobar dins seu la veritat, i després d’haver arribat al “només sé que no en sé res”, Sòcrates continua fent una sèrie de preguntes que arribaran a una nova definició de la que es tenia abans.
Una altre cosa que fa la filosofia de Sòcrates és l’intelectualisme moral:Una altre cosa que fa la filosofia de Sòcrates és l’intelectualisme moral: que és la creença de que el saber és igual que el bé, és a dir, coneixement i bondat s’identifiquen és a dir saber que és el bé fa possible que actuem bé (saber que es fa la justícia ens ajudarà a actuar correctament).
Qui actua malament ho fa per no tenir coneixement, el mal és ignorància, la educació és fonamental per aconseguir que l’individu actuï bé.No sempre que es fa mal és per desconeixement, però amb més coneixement, facilitarà o farà més difícil que l’individu faci mal.La creença de que la raó ha de destriar (distingir) entre aquelles coses que ens convenen i aquelles que no, aquelles coses que son necessàries i aquelles que no, aquelles que son beneficiaries i aquelles que son perjudicials concretament.La raó ha de ser capaç de controlar els desitjos materials, els instints, perquè aquests suposadament no porten a la felicitat, la virtut (eretè) consisteix en la capacitat de controlar racionalment aquests desitjos materials, impulsos.
La virtut és el control del cos, per part de l’ànima i això suposa una gran influència dels pitagòrics, per la metempsicosi -> anima vs cos <-
DIFERENCIES ENTRE SOFISTES I SÒCRATES
Sofistes Sòcrates
Mètode Retòrica: Art de convèncer a través de les paraules Diàleg: Preguntes i respostes continues
Ideal Èxit polític:Èxit polític: Ensenyen com aconseguir aquest èxit Felicitat:Ideal Èxit polític: Ensenyen com aconseguir aquest èxit Felicitat: Estar a gust amb les seves decisions i amb un mateix
Coneixements: Relativisme i Escepticisme Veritat: Existeix i es pot conèixer la veritat i no és relatiu
Ensenyaments: Cobrant i institucionalCobrant i institucional: Existeixen unes escoles on hi ha una normativa De franc i a l’Àgora Ensenyaments: Cobrant i institucional: Existeixen unes escoles on hi ha una normativa De franc i a l’Àgora