Socials
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,84 KB
Reducció de la mortalitat i natalitat: fins la epoca de la industrialitzacio al creixement depenia del medi natural, els aliments produïen ul limit al creixement la mortliatat i la natalitat van afavorir q si produis un increment demografic molt elevat.
Les noves tecniques agricoles van fer més aliments q vol dir menys mortalitat. Les epidemies van ser reduïdes gracies al desenvolupament de la medicina i noves tecniques d’igene com les clavegueres. La cirurgia va ser la lluita contra les malalties infeccioses q en forma epidemies mataba la gran part de la poblacio. Edward Jenner (1749-1823) va fabricar la primera vacuna contra la verola tot aixo va suposar mes disminucio de la mortalitat sobretot infantil.
Del sufragi censitari al sufragi universal: la riquesa definira un nou model de societat. Societat de classes.
La lluita pel reconeixement del sufragi universal demostran q la riquesa era un element basic. A la majoria dels països europeus hi havia sufragi censitari sistema segons el qual nomes poden votar i ser elegits homes amb gran poder economic. El qual feia q nomes unes minimes persones de la poblacio poguesin votar fins la revolucio de les dones q lluitavan pel seu vot.
La burgesia i el proletariat: la burgesia es la clase social q va promoure la revolucio industrial. La burgesia no va ser l’unica protagonista, el proletariat també va contrivuir. Les condicions de vida i de treball del prolateriat era francament miseres. El primer moviment de protesta va ser el ludisme q consistia en la destruccio de les maquines. El moviment obrer es el conjunt d’associacions de treballadors de les fabriques. Alguns moviments com el cartisme van dirigir els esforços per obtenir el dret de vot per a tothom.
La industria cotonera al s.19: la macanitzacio de la filatura va ser a la primera meitat del s.19. En 5 anys el nombre de fabriques mecanitzades es van instalar preferentment al barcelones i al maresma. La guerra de secessio nord-Americana va provocar una greu crisi a la industria catala.
De la febre d’or al desastre colonial: La industria textil catalana va seguir augmentan i creixent fins a produir un arenzel proteccionista a les colonies d’importacio. Aquests anys també va tenir lloc un increment de l’activitat borsaria i bancaria q va produir la febre d’or pro la especulacio financera va desencadenar un nova crisi economica.
Proteccionistes i lliurecanvistes: les disputes entre proteccionistes i lliurecanvistes van ser constants durant tot el s.19. Els industrials catalans i bascos eren partidaris de proteccionistes encanvi els exportador de productes agricoles lliurecanvistes. El govern espanyol sempre havia practicat el proteccionista pro el govern va establir un aranzel lliurecanvista q va afectar negativament la produccio textil catalana.
Proteccionista: partidari d’estblir mesures, com ara els aranzels, per defensar la produccio interior devant la compatencia extrangera.
Lliurecanvista: partidari de la lliure circulacio de les marcaderies, de la supressio dels obstacles q dificulten el comerç internacional.
La reivindicacio del proteccionisma: la clase burgesa catalana era economicament proteccionista i politicament conservadora. La seva força consistia en la seva industria. Van reibindicar el proteccionisme fundant l’institud del foment del treball nacional i el de la produccio espanyola. D’altra banda un gran temo entre els burgesos era el moviment obrer i van donar suport economic a governs conservadors perq perseguissin les organitzacions obreres.
Els origens del moviment obrer: les condicions de vida i de treball dels obrers catalans eren similars a la resta de obrers europeus. Un cop acabada la primera guerra carlina el prolateriat catala va deixar d’alinearsa amb la burgesia i va crear les primeres societats obreres. Els primers actes de protesta dels obrers de catalunya va ser cremar fabriques bona plata.
Les primeres organitzacions obreres: les idees de l’asociacio internacional de treballadors van ser difoses a catalunya per un anarquista italia per aixo la majoria del moviment obrer era anarquista. L’any 1869 es va crear les 3 clases de vapor un sindicat format per treballadors de la industria textil. Pau Alzina va ser el primer obrer catala elegit diputat. Al final del s. 19 l’anarquisma catala va optar pel terrorisma contra la lluita a la burgesia anomenada accio directe
Les noves tecniques agricoles van fer més aliments q vol dir menys mortalitat. Les epidemies van ser reduïdes gracies al desenvolupament de la medicina i noves tecniques d’igene com les clavegueres. La cirurgia va ser la lluita contra les malalties infeccioses q en forma epidemies mataba la gran part de la poblacio. Edward Jenner (1749-1823) va fabricar la primera vacuna contra la verola tot aixo va suposar mes disminucio de la mortalitat sobretot infantil.
Del sufragi censitari al sufragi universal: la riquesa definira un nou model de societat. Societat de classes.
La lluita pel reconeixement del sufragi universal demostran q la riquesa era un element basic. A la majoria dels països europeus hi havia sufragi censitari sistema segons el qual nomes poden votar i ser elegits homes amb gran poder economic. El qual feia q nomes unes minimes persones de la poblacio poguesin votar fins la revolucio de les dones q lluitavan pel seu vot.
La burgesia i el proletariat: la burgesia es la clase social q va promoure la revolucio industrial. La burgesia no va ser l’unica protagonista, el proletariat també va contrivuir. Les condicions de vida i de treball del prolateriat era francament miseres. El primer moviment de protesta va ser el ludisme q consistia en la destruccio de les maquines. El moviment obrer es el conjunt d’associacions de treballadors de les fabriques. Alguns moviments com el cartisme van dirigir els esforços per obtenir el dret de vot per a tothom.
La industria cotonera al s.19: la macanitzacio de la filatura va ser a la primera meitat del s.19. En 5 anys el nombre de fabriques mecanitzades es van instalar preferentment al barcelones i al maresma. La guerra de secessio nord-Americana va provocar una greu crisi a la industria catala.
De la febre d’or al desastre colonial: La industria textil catalana va seguir augmentan i creixent fins a produir un arenzel proteccionista a les colonies d’importacio. Aquests anys també va tenir lloc un increment de l’activitat borsaria i bancaria q va produir la febre d’or pro la especulacio financera va desencadenar un nova crisi economica.
Proteccionistes i lliurecanvistes: les disputes entre proteccionistes i lliurecanvistes van ser constants durant tot el s.19. Els industrials catalans i bascos eren partidaris de proteccionistes encanvi els exportador de productes agricoles lliurecanvistes. El govern espanyol sempre havia practicat el proteccionista pro el govern va establir un aranzel lliurecanvista q va afectar negativament la produccio textil catalana.
Proteccionista: partidari d’estblir mesures, com ara els aranzels, per defensar la produccio interior devant la compatencia extrangera.
Lliurecanvista: partidari de la lliure circulacio de les marcaderies, de la supressio dels obstacles q dificulten el comerç internacional.
La reivindicacio del proteccionisma: la clase burgesa catalana era economicament proteccionista i politicament conservadora. La seva força consistia en la seva industria. Van reibindicar el proteccionisme fundant l’institud del foment del treball nacional i el de la produccio espanyola. D’altra banda un gran temo entre els burgesos era el moviment obrer i van donar suport economic a governs conservadors perq perseguissin les organitzacions obreres.
Els origens del moviment obrer: les condicions de vida i de treball dels obrers catalans eren similars a la resta de obrers europeus. Un cop acabada la primera guerra carlina el prolateriat catala va deixar d’alinearsa amb la burgesia i va crear les primeres societats obreres. Els primers actes de protesta dels obrers de catalunya va ser cremar fabriques bona plata.
Les primeres organitzacions obreres: les idees de l’asociacio internacional de treballadors van ser difoses a catalunya per un anarquista italia per aixo la majoria del moviment obrer era anarquista. L’any 1869 es va crear les 3 clases de vapor un sindicat format per treballadors de la industria textil. Pau Alzina va ser el primer obrer catala elegit diputat. Al final del s. 19 l’anarquisma catala va optar pel terrorisma contra la lluita a la burgesia anomenada accio directe