Politica del catalanismo

1. Quina era la situació de l’ús de la llengua catalana al principi del segle XIX? Què va ser la Renaixença? Quins eren els seus objectius? Diferencia el corrent culte i el popular d’aquest moviment.

A principis del segle XIX, la llengua catalana es parlava de manera habitual entre la major part de la població i s’utilitzava com a llengua escrita a les cançons i contes tradicionals, així com als llibres de temàtica religiosa adreçats a un públic popular.

D’altra banda, el català havia desaparegut com a llengua administrativa i cultural, a l’ensenyament i a l’Església a nivell oficial.

La Renaixença va ser un moviment cultural iniciat a Catalunya al segon terç del segle XIX amb l’objectiu de reivindicar l’ús de la llengua catalana a la cultura i a la vida pública del Principat.

Hi va haver dos corrents paral·lels: la Renaixença literària i la Renaixença popular. El moviment literari consistia en la recuperació de la llengua i la literatura catalanes cultes a través de la poesia (Jocs Florals, La pàtria), la novel·la i l’assaig (Rubió i Ors). S’adreçava a unes minories intel·lectuals.

La Renaixença popular, per la seva banda, tenia com a destinatari un públic sense cultura, a través d’obres de teatre (Frederic Soler, Josep Anselm Clavé) escrites en un català vulgar, parlat per la major part de la població.

1. Quin paper va fer Valentí Almirall en el sorgiment del catalanisme polític? Sintetitza les seves idees i les seves propostes pràctiques. Per què va fracassar el seu projecte de partit interclassista?

Valentí Almirall va ser el primer en impulsar una política catalana al marge dels partits estatals. Defensor d’un catalanisme progressista, va crear el Centre Català, partit polític català d’ideologia federalista, va organitzar el Primer i Segon Congrés Catalanista (1880 i 1883) i va presentar el Memorial de Greuges al rei Alfons XII, l’any 1885.

Les seves idees i propostes van quedar plasmades a l’assaig Lo catalanisme (1886), on defensava un catalanisme progressista com a motor de desenvolupament de Catalunya i regeneració d’Espanya.

1. Quines diferents opcions catalanistes de caràcter conservador van sorgir a la segona meitat del segle XIX? Compara les diferents propostes.

A la segona meitat del segle XIX es va desenvolupar un catalanisme conservador, que es va dividir en tradicionalista i regionalista.

El catalanisme tradicionalista, d’inspiració carlina i predominant a la Catalunya rural, era un moviment d’arrels cristianes que defensava la preservació de les tradicions catalanes, sense cap interès per l’acció política.

D’altra banda, el catalanisme regionalista era un moviment polític centrat en la reivindicació de l’autogovern de Catalunya, el restabliment de les institucions catalanes i la recuperació de la llengua catalana a nivell públic.

El catalanisme regionalista polític es va concretar l’any 1892, amb la publicació de les Bases de Manresa, un document on s’establien les bases del restabliment de l’autogovern de Catalunya, de caràcter autonomista, amb competències en matèria legislativa, judicial, educativa, etc. En aquest document s’hi proclamava el català com a llengua oficial.

1. Per què la cojuntura del 98 va afavorir la projecció política del catalanisme? Explica com es va fundar la Lliga Regionalista i quins eren els seus objectius principals.

La pèrdua de les darreres colònies espanyoles a ultramar (Cuba, Puerto Rico i Filipines) va comportar el desprestigi del sistema de la Restauració, incapaç de concretar una regeneració de la política espanyola, i va afavorir la consolidació d’alternatives polítiques a Catalunya i altres regions de l’Estat, basades en un incipient moviment nacionalista i regionalista.

La Lliga Regionalista era una organització política catalanista fundada l’any 1901 a partir de la fusió de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català.

D’ideologia regionalista, defensava l’autonomia política i econòmica de Catalunya i pretenia la reforma política del sistema de la Restauració. El seu líder principal era Enric Prat de la Riba.

1. Defineix o explica:

• Renaixença: moviment cultural que va tenir lloc a la segona meitat del segle XIX a Catalunya. Va fomentar la recuperació de la llengua i la literatura catalanes, així com les tradicions populars.
• Centre Català: partit polític català d’ideologia federalista, creat el 1882 per Valentí Almirall. Va organitzar el Primer i Segon Congrés Catalanista (1880 i 1883) i va presentar el Memorial de Greuges al rei Alfons XII, l’any 1885.
• Jocs Florals: certamen literari en llengua catalana, celebrat per primera vegada l’any 1859. Tenia per objectiu la difusió de la llengua i la literatura catalanes.
• Vigatanisme: moviment cultural i intel·lectual de caràcter tradicionalista que es va desenvolupar durant la segona meitat del segle XIX a la ciutat de Vic per iniciativa de les institucions eclesiàstiques.
• Tancament de caixes: moviment de protesta dels comerciants catalans contra la pujada d’impostos. Va consistir en donar de baixa els establiments comercials per no haver de pagar impostos.
• Lliga Regionalista: organització política fundada l’any 1901. Es va crear arran de la fusió de la Unió Regionalista i del Centre Nacional Català. D’ideologia regionalista, defensava l’autonomia política i econòmica de Catalunya i pretenia la reforma política dels sistema de la Restauració. El seu líder principal era Enric Prat de la Riba.
• Unió Catalanista: agrupació política de les entitats catalanistes comarcals, creada l’any 1891. Defensava el desenvolupament d’un regionalisme catalanista i demanava l’autogovern de Catalunya.
• Missatge a la Reina Regent: document presentat a la reina regent Maria Cristina per la Lliga de Catalunya, amb motiu de l’Exposició Universal celebrada a Barcelona l’any 1888. Es demanava l’autonomia política per a Catalunya.
• Valentí Almirall (1841-1904): polític, escriptor i periodista d’ideologia republicana federalista, va defensar un Estat federal integrat per regions o pobles en una situació d’igualtat de condicions. Militant del Partit Republicà Democràtic Federal, posteriorment va fundar i dirigir el Centre Català. També va fundar el Diari Català i va organitzar el Primer i Segon Congrés Catalanista, els anys 1880 i 1883. Va redactar el Memorial de Greuges presentat al rei Alfons XII el 1885 i va publicar l’assaig Lo catalanisme (1886).
• Sabino Arana (1865-1903): polític nacionalista basc, va fundar el Partit Nacionalista Basc l’any 1895. Va defensar un nacionalisme tradicionalista catòlic, d’inspiració carlina i la conservació d’una llengua i una raça basques pures, sense influències externes. L’any 1898 va ser elegit diputat per Biscaia i els últims anys de la seva vida va abandonar l’independentisme per l’autonomisme.