Naturalisme i Determinisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,82 KB

4. Naturalisme i Determinisme.
Naturalisme: El Naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França, i després es va estendre per tot occident. Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Inclou un enfocament científic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament. Així, els personatges es mouen dins d'un determinisme marcat per l'herència genètica i l'entorn educatiu. En tant que científica, el moviment és materialista i bastant. L'estil s'adapta al registre lingüístic dels que parlen, l' ideal no és la bellesa sinó l'adequació a la realitat. L'escriptor, malgrat la pretesa objectivitat, intercala judicis i comentaris sobre l'acció que està narrant.
Es presta atenció a la medicina, a la filosofia i a les reformes polítiques. Apareixen persones reals i els fets són contemporanis al moment de l'escriptura.
Determinisme: Doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent el pensament i la conducta humanes, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar prengui un paper en cap moment.
Una formulació alternativa del determinisme és la tesi que de cada instant tan sols se'n pot desenvolupar exactament un possible futur. Sota aquest sentit general, també s'ha aplicat la noció de determinisme a la història, concebent-la com un procés universal. Totes les doctrines que defensen que existeix un destí ineluctable o la predestinació en l'home estan englobades en el determinisme. En un sentit més estricte, però, es considera que el determinisme és universal, associat a la idea d'una causalitat que regeix l'univers sencer.
Es considera habitualment Determinisme com a hipotesi(idea). Un sistema es determinista quan compleix les condicions següents: - El sistema és tancat. - Tots els elements, esdeveniments i estats del sistema són del mateix tipus. - Inclou seqüències temporals. - El sistema té un conjunt de condicions inicials.
5. Determinisme aplicat a la novel·la.
Al capítol 5 trobem un testimoni fonamental per adonar-nos-en que l'autor era seguidor de tendències deterministes: Giberga, metge, defineix l'estat d'en Serrallonga com una malaltia hereditària. Aquí trobem una característica típica del determinisme: la malaltia d'en Daniel, va estar condicionada i establerta per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar prengui un paper en cada moment. Ja existia un destí o predestinació cap a la bogeria de Daniel.
Causa: el pare d'en Daniel també tenia aquesta malaltia.
Conseqüència: Degut a ser una malaltia degenerativa, Daniel també la pateix.
Daniel va venir al món amb la sentencia feta.
3. Punt de vista narratiu
A La bogeria, Oller elimina el narrador omniscient, propi del realisme, i usa el narrador
testimoni, de tal forma que la història és relatada al lector a través del diàleg que es
produeix entre el narrador i els altres personatges.
Aquest procediment indirecte té com a objectiu aconseguir una major versemblança
en la història i una major objectivitat.
Daquesta forma, la novel·la sarticula a partir de dos plans narratius diferents, amb
protagonistes diferents. Duna banda, el pla del protagonista, en Serrallonga; de laltra
banda, el pla del narrador, en el qual es mostren les tres actituds davant de la malaltia: la
fatalista de Giberga a causa de la seva condició mèdica, la paternalista del narrador i la
superficial de lArmengol.
És a dir, la novel·la no mostra únicament levolució patològica den Serrallonga (primer
pla), sinó que també mostra els judicis que els altres personatges fan sobre aquesta
levolució patològica (segon pla).

Entradas relacionadas: