L'Origen de La Vida
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,09 KB
Les hipòtesis sobre l'origen de la vida
Es calcula que la Terra es va formar fa uns 4.600 milions d'anys.
Es creu que l'atmosfera primitiva es componia principalment de metà, amoníac, diòxid de carboni, hidrogen i vapor d'aigua.
Se suposa que els gasos d'aquesta atmosfera estaven als efectes de la radiació solar, de descàrregues elèctriques i d' erupcions volcàniques.En auesta etapa tan arcaica, es va iniciar l'evolució abiòtica en la qual es va formar el medi físic i químic que després va servir d'aliment als primers éssers vius. També hi devia haver una evolució bioquímica en la qual les molècules inogràniques de la Terra primitiva van reaccionar i van formar les primeres biomolècules orgàniques.
La formació de monòmers i polímers a la Terra primitiva
Miller i Urey van fer un experiment, en el qual van simular l'atmosfera primitiva terrestre. Van introduir al recipient esferic diversos gasos com ara metà, amoníac, hidrogen i vapor d'aigua, i en sotsmetre durant uns quants dies a descàrregues elèctriques. Van comprovar que en el recipient amb aigua havien aparegut molècules orgàniques senzilles, com ara aminoàcids, aldehids i àcids carbonxílics. Més tard, els científics Joan Oró i el americà Fox van dur a terme un experiment semblant i van aconseguir obtenir altres monòmers com ara monosacàrifs, urea, àcids grasos i nucleòtids.
Les primeres biomolècules orgàniques van ser arrosegades fins al mar i així es va formar el brou o medi primitiu, més tard es van formar els polímers, com ara els polisacàrids, lipids, proteïnes, àcids nucleics, etc.
Més tard es van trobar amb la formació de polimers que formen espontaneament esferes que engloben aigua.
La teoria dels coacervats(Oparin)
Formació de coacervats (gotes microscòpiques) on hi ha enzims i podrien donar a lloc a la primera cèl.lula i aparició del primer gen.
Hipòtesi de les microesferes proteïno
Segons Fox (1970) afirma que hi han microesferes proteïnoides, formades per una coberta de proteïnes. Però no hi ha material genètic. Anomenades també proteïnoides termals.
Hipòtesi sobre el primer gen.
Probablement, la primera d'aquestes molècules que van tenir informació biològica,es a dir, un gen, va ser un ARN que devia tenir capacitat d'autoduplicació i també funció catalítica.
Es pensa que, un cop adquirida la informació genètica, els protobionts, constituits per una doble membrana de fosfolípids a l'interior de la qual hi havia àcids nucleics, proteïnes i glúcids dispersos en aigua, van evolucionar fins a assolir l'estructura cel.lular, en una atmosfera exempta d'oxigen.
Tampoc no se sap què va sorgir primer, si el protobiont o la molècula amb la informació genètica, anomenat gen nu.
Haldane era un partidari que primer va sorgir el gen nu i posteriorment es van formar els protobionts, que van incorporar aquestes molècules amb informació genètica.
Els primers éssers vius.
Hi ha una hipòtesi, la de la panspèrnia, que proposa un origen extraterrestre de la vida a la Terra.
Els primers éssers vius de la Terra hi van arribar en forma d'espores procedents s'altres planetes, després de traslladar-se per l'espai.
El 1969, analitzant la composició química de les restes d'un meteorit que va caure a Austràlia, s'hi va poder comprobar la presència de diverses molècules orgàniques com ara aminoàcids, pirimidines i d'altres de molt semblants a àcids grassos.
El 1996 es van trobar, en meteorits procedents de Mart, unes restes que semblen d'éssers vius molt primitius similars als bacteris actuals.
Els organismes més antics que es coneixen s'han trobat en roques d'Austràlia i Sud-àfrica datades de fa 3.500 milions d'anys. En aquestes roques s'han trobat fòssils de microorganismes procariotes coccoides o filamentosos.
L'EVOLUCIÓ DELS PRIMERS ÉSSERS VIUS
Els primers organismes eren procariotes heteròtrofs fermentadors, en un medi ric en molècules orgàniques.
Quan aquestes molècules orgàniques es van començar a esgotar, van resultar més aptes els organismes que havien assolit la capacitat per utilitzar la llum per sintetitzar ATP, és a dir, els que eren capaços de fer la fotosintesi anoxigènica, sense despendre oxigen, gracies als anomenats fotosistemes tipus 1.
Fa uns 3.000 milions d'anys van néixer els cianobacteris, microorganismes que són capaços de fer la fotosíntesi oxigènica amb despreniment d'oxigen, amb el qual descomponen H2O i alliberen oxigen.
L'existència d'oxigen a l'atmosfera va afavorir l'aparició d'éssers procariotes quimiosintètics.
HIPÒTESI DE L'ENDOSIMBIOSI
La cèl.lula eucariota procedeix d'una cèl.lula procariota ancestral anaeròbia que hauria englobat altres cèl.lules procariotes, i així es va establir una relació de simbiosi i cadascuna es va transformar en els diversos orgànuls cel.lulars.
Posteriorment, fa uns 1.000 milions d'anys, van sorgir els primers organismes pluricel.lulars a partir d' organismes eucariotes unicel.lulars que normalment formaven grups temporalsanomenats colònies i que van perdre la capacitat de separarse.
Després, unes cèl.lules d'aquestes colònies es van especialitzar en una funció i altres cèl.lules en altres fucnions, i així van aparèixer els teixits. Es va passar d'una colònia de cèl.lules a un organisme pluricel.lular de tipus vegetal o animal.
Es calcula que la Terra es va formar fa uns 4.600 milions d'anys.
Es creu que l'atmosfera primitiva es componia principalment de metà, amoníac, diòxid de carboni, hidrogen i vapor d'aigua.
Se suposa que els gasos d'aquesta atmosfera estaven als efectes de la radiació solar, de descàrregues elèctriques i d' erupcions volcàniques.En auesta etapa tan arcaica, es va iniciar l'evolució abiòtica en la qual es va formar el medi físic i químic que després va servir d'aliment als primers éssers vius. També hi devia haver una evolució bioquímica en la qual les molècules inogràniques de la Terra primitiva van reaccionar i van formar les primeres biomolècules orgàniques.
La formació de monòmers i polímers a la Terra primitiva
Miller i Urey van fer un experiment, en el qual van simular l'atmosfera primitiva terrestre. Van introduir al recipient esferic diversos gasos com ara metà, amoníac, hidrogen i vapor d'aigua, i en sotsmetre durant uns quants dies a descàrregues elèctriques. Van comprovar que en el recipient amb aigua havien aparegut molècules orgàniques senzilles, com ara aminoàcids, aldehids i àcids carbonxílics. Més tard, els científics Joan Oró i el americà Fox van dur a terme un experiment semblant i van aconseguir obtenir altres monòmers com ara monosacàrifs, urea, àcids grasos i nucleòtids.
Les primeres biomolècules orgàniques van ser arrosegades fins al mar i així es va formar el brou o medi primitiu, més tard es van formar els polímers, com ara els polisacàrids, lipids, proteïnes, àcids nucleics, etc.
Més tard es van trobar amb la formació de polimers que formen espontaneament esferes que engloben aigua.
La teoria dels coacervats(Oparin)
Formació de coacervats (gotes microscòpiques) on hi ha enzims i podrien donar a lloc a la primera cèl.lula i aparició del primer gen.
Hipòtesi de les microesferes proteïno
Segons Fox (1970) afirma que hi han microesferes proteïnoides, formades per una coberta de proteïnes. Però no hi ha material genètic. Anomenades també proteïnoides termals.
Hipòtesi sobre el primer gen.
Probablement, la primera d'aquestes molècules que van tenir informació biològica,es a dir, un gen, va ser un ARN que devia tenir capacitat d'autoduplicació i també funció catalítica.
Es pensa que, un cop adquirida la informació genètica, els protobionts, constituits per una doble membrana de fosfolípids a l'interior de la qual hi havia àcids nucleics, proteïnes i glúcids dispersos en aigua, van evolucionar fins a assolir l'estructura cel.lular, en una atmosfera exempta d'oxigen.
Tampoc no se sap què va sorgir primer, si el protobiont o la molècula amb la informació genètica, anomenat gen nu.
Haldane era un partidari que primer va sorgir el gen nu i posteriorment es van formar els protobionts, que van incorporar aquestes molècules amb informació genètica.
Els primers éssers vius.
Hi ha una hipòtesi, la de la panspèrnia, que proposa un origen extraterrestre de la vida a la Terra.
Els primers éssers vius de la Terra hi van arribar en forma d'espores procedents s'altres planetes, després de traslladar-se per l'espai.
El 1969, analitzant la composició química de les restes d'un meteorit que va caure a Austràlia, s'hi va poder comprobar la presència de diverses molècules orgàniques com ara aminoàcids, pirimidines i d'altres de molt semblants a àcids grassos.
El 1996 es van trobar, en meteorits procedents de Mart, unes restes que semblen d'éssers vius molt primitius similars als bacteris actuals.
Els organismes més antics que es coneixen s'han trobat en roques d'Austràlia i Sud-àfrica datades de fa 3.500 milions d'anys. En aquestes roques s'han trobat fòssils de microorganismes procariotes coccoides o filamentosos.
L'EVOLUCIÓ DELS PRIMERS ÉSSERS VIUS
Els primers organismes eren procariotes heteròtrofs fermentadors, en un medi ric en molècules orgàniques.
Quan aquestes molècules orgàniques es van començar a esgotar, van resultar més aptes els organismes que havien assolit la capacitat per utilitzar la llum per sintetitzar ATP, és a dir, els que eren capaços de fer la fotosintesi anoxigènica, sense despendre oxigen, gracies als anomenats fotosistemes tipus 1.
Fa uns 3.000 milions d'anys van néixer els cianobacteris, microorganismes que són capaços de fer la fotosíntesi oxigènica amb despreniment d'oxigen, amb el qual descomponen H2O i alliberen oxigen.
L'existència d'oxigen a l'atmosfera va afavorir l'aparició d'éssers procariotes quimiosintètics.
HIPÒTESI DE L'ENDOSIMBIOSI
La cèl.lula eucariota procedeix d'una cèl.lula procariota ancestral anaeròbia que hauria englobat altres cèl.lules procariotes, i així es va establir una relació de simbiosi i cadascuna es va transformar en els diversos orgànuls cel.lulars.
Posteriorment, fa uns 1.000 milions d'anys, van sorgir els primers organismes pluricel.lulars a partir d' organismes eucariotes unicel.lulars que normalment formaven grups temporalsanomenats colònies i que van perdre la capacitat de separarse.
Després, unes cèl.lules d'aquestes colònies es van especialitzar en una funció i altres cèl.lules en altres fucnions, i així van aparèixer els teixits. Es va passar d'una colònia de cèl.lules a un organisme pluricel.lular de tipus vegetal o animal.