Literatura ca.talan

                                                  jacint verdaguer

poesia èpica

l'atlàntida s considera la primera gran obra del romanticisme ;s 1 poema format per 1a introduccio,deu cants i 1 conclusio,q narra l'enfonsament del continent dels atlants.l fet innovador d l'obra s l protagonisme dels elements naturals.

canigo s la culminacio d la poesia èpica d verdaguer.s tracta d'1 poema mes armònic ambicios i personal q l'atlàntida en l qual mitifica l paisatge i la istòria d catalunya.no i a 1 veritable eroi protagonista,sino q s la natura la q ocupa 1 yoc d'excepcio,descrita amb gran riquesa d detays.ens mostra l'enfrontament d 2 mons: l paganisme (les fades) i la religiositat ( comtes i monjos).l'obra acaba amb la derrota del mon pagà i l triomf del cristianisme.

poesia lirica

els temes religiosos,d tractament,intencio i to ben divers,formen l gruix d la seva obra lirica,al costat dels poemes civils i patriòtics.entre la seva poesia religiosa destaca idil.lis i cants mistics,flors del calvari,al cel,eucaristiques.la poesia patriòtica s troba en els volums pàtria,montserrat,aires del montseny,barcelonines.

obra en prosa

s en la prosa però,on verdaguer s'ns mostra com 1 autèntic escriptor professional.destaca l recuy d'articles publicats per defensar-s d les acusacions d demència i d'exorcismes en defensa pròpia.al3 obres en prosa son excursions i viatges i dietari d'1 pelegri a terra santa.

                                                      àngel guimerà

àngel guimerà,q començà escrivint poesia -l'any 1877 fou proclamat "mestre en gai saber"- i va passar-s al teatre l 1879,s 1 dels autors mes prolifics i importants del teatre català d tots els temps.

la seva produccio dramàtica s divideix en quatre etapes:

1a.tragèdia romàntica.

mar i cel,a partir d'1a trama senziya crea 1a gran tensio dramàtica q acaba d manera tràgica i espectacular.està ambientada en l segle xvii,despres d l’expulsio dels moriscos.blanca i l seu pare,cristians,cauen en poder d’uns pirates moriscos.l capità,saïd,s’enamora d blanca i aquest amor imposible provoca 1 final tràgic.

2a.drama realista

a en polvora i la festa del blat tractà la qüestio anarquista.l moment d mes plenitud creadora l constitueix la trilogia formada per,terra baixa i la fiya del mar.coincideixen en 1a mateixa estructura: 1 triangle amoros q desemboca en 1 final tràgic.

3a.vacil.lacions: els intents modernistes

les obres d'aquest periode responen a 1a recerca obsessionada d noves formes.torna a provar la tragèdia romàntica i l drama realista,i escriu peces influïdes pel modernisme: l'aranya,la reina veya,la reina jove.

4a.darreres produccions

entre 1911 i 1917 no estrena cap obra nova.a partir d jesus q torna (1917) presenta alguns textos nous q no aporten cap novetat.

l'obra d guimerà te unes constants q revelen les preocupacions intimes d l'autor i q sorgeixen d les seves vicissituts biogràfiques.son 3 els fets d la seva vida q veiem reflectits a la seva obra: la seva qualitat d fiy natural,l sentiment d mestissatge i l seu fracàs amoros a l'adolescència.

la narrativa

l’orfeneta d menargues d’antoni d bofaruy,1 novel·la istorica,però l gènere no s considera recuperat fins a la publicacio d la papayona,l 1882..

narcis oyer la trajectòria narrativa d'oyer s pot dividir en 3 etapes:

1a.etapa d'aprentatge: entre l romanticisme i l realisme.

 la novel.la mes important s la papayona.oyer fa 1 intent d'aplicar les seves teories ja en la primera novel•la,la papayona (1882),l'excessiva idealitzacio en l tractament d la istòria i en els personatges

2a.etapa d consolidacio: realisme i naturalisme.

 l'èxit d public,la febre d'or i la bogeria.

la bogeria te la pretensio d ser 1 estudi psicològic d'1a malaltia,la demència,i d les conseqüències socials d'aquesta en 1 personatge,daniel serrayonga,segons 3 punts d vista: l del narrador,l d'1 amic del malalt,i l d'1 metge.els trets essencials d la novel.la son l'objectivisme creat pels diferents punts d vista,i l determinisme.

3a.recerca d noves formules.realisme i modernisme.

 la novel.la pilar prim suposà la voluntat d l'autor d posar-s al dia;trencà amb la preceptiva naturalista i elaborà 1a novel.la psicològica amb tècniques modernistes.narra l conflicte en què s troba la protagonista,viuda d'1 fabricant,q a d triar entre seguir les seves inclinacions amoroses o acomodar-s al testament q li impedeix l'usdefruit dels bens si s torna a casar.

joan maragaymaragay (1860-1911) s l gran poeta del modernisme. amb els articles d’opinio s converti en l gran ideòleg del regeneracionisme.

poesia

maragay experimenta algunes d les variades propostes modernistes.l seu lirisme s directe,expressiu i sincer;els seus temes son l paisatge,els costums i les festes,els mites i erois d catalunya,i l’amor a la dona i als amics.

com a poeta regeneracionista tenia l’ambicio d’esdevenir l’agitador d la seva classe social,la burgesia.  per a maragay la poesia s 1a vocacio,la resposta a 1a crida a la qual l’elegit no pot sostreure’s.vida i poesia son indestriables.

amb la seva poesia maragay contribuirà definitivament a la recuperacio del catalanisme.oda a espanya s 1 exemple tipic d critica regeneracionista a l’espanya d la restauracio.

joan maragay no va ser 1 poeta prolific,ens deixà nomes cinc poemaris: poesies,visions i cants,disperses,enyà i seqüències.mencio a part mereix l comte arnau.

caterina albert (victor català)

la seva produccio literària s’inicia l 1898 quan presenta la narracio l’infanticida  als jocs florals.tot i q tambe conrea la poesia i l teatre,s en l camp d la novel•la on excel•leix.

les narracions curtes d caterina albert,d les quals l recuy  drames rurals  n’s l’exemple mes representatiu,tenen unes caracteristiques comunes: la tendència a ennegrir la realitat,l’exces d descripcio,els finals tràgics,els mòbils com la ira o l’enveja.

solitud s la seva gran obra.la seva estructura s la pròpia d’1a novel•la publicada per parts,consta d devuit capitols independents,cada 1 d’eys amb 1a presentacio i 1a conclusio.la protagonista s na mila,l’ermitana q representa la dona q decideix recuperar la seva yibertat i acaba abandonant-o tot a la recerca d la pròpia individualitat.els al3 personatges principals,tots eys amb 1a forta càrrega simbòlica,son,l pastor – q s la part agradable d la natura- i l’ànima – figura q personifica les forces del mal-.aquests 2 personatges reflecteixen la dualitat bo/dolent.la muntanya s 1 personatge mes q plana damunt els al3,els limita i els subordina.

caterina albert crea 1 univers mitic dominat pel fatalisme tràgic,en l qual s mouen uns personatges en 1a yuita desigual i perduda per endavant,uns personatges marginats,enfrontats a situacions limit i abocats a 1 final advers.

eugeni d’ors

l’ideòleg del noucentisme fou eugeni d’ors.va divulgar els mots clau definidors del noucentisme: imperialisme,arbitrarisme,classicisme,civilitat.

cridat per prat d la riba,l 1906 inicià a la veu d catalunya.les obres narratives destacades van ser la ben plantada ,gualba,la d mil veus i oceanografia del tedi.

la mort d prat d la riba i l’enemistat d’eugeni d’ors amb alguns dels principals intel•lectuals del pais l’obligaren a presentar la dimissio,alora q era destituït d tots els al3 càrrecs.tot plegat motivà l transfuguisme d d’ors a la cultura espanyola,fins arribar a militar a la falange.

josep carner

va neixer l 1884 al si d’1a familia petitburgesa i yetraferida d barcelona,i mori a l’exili,a brussel•les,l 1970.la seva precocitat literària s manifestà d manera sorprenent des dels dotze anys,quan publicà els primers escrits i començà a participar en tot tipus d certàmens literaris,i a guanyar-ls.col laborà regularment a la veu d catalunya.a mes,dirigi diverses editorials i fou membre,des d la seva fundacio d l’institut d’estudis catalans,on participà activament en la tasca d fixacio lingüistica.l’any 1920 optà per la carrera diplomàtica,la qual cosa l’ayunyà d catalunya,tot i q i va mantenir contactes personals i professionals constants.1 cop acabada la guerra espanyola (1936-1939),l’ayunyament s converti en 1 exili forços: primer a mèxic (1939-1945) i despres a brussel•les,ciutat on exerci com a professor i on va morir.

obra poètica destacada

• l primer yibre d carner considerat autènticament noucentista s els fruits saborosos (1906).  amb els fruits saborosos,però,començà 1 mitic cami d consagracio com a «princep dels poetes».s 1a obra d gran perfeccio formal,consta d devuit poemes q presenten les diverses etapes d la vida ( infantesa,maduresa i veyesa)simbolitzades per 1 fruit.la infantesa s l’etapa d l’alegria,però s falsa perquè ignora la realitat.la maduresa s l’etapa d plenitud,d’acceptacio del pas del temps i d tranquil·litat.la veyesa s l’etapa d solitud i tristesa.

• l 1914 consolidà la imatge d gran poeta amb la publicacio d dues obres ben diferents,però d qualitat indiscutible: auques i ventays,considerat l miyor exponent d la ironia carneriana i 1 yibre eminentment vitalista,i la paraula en l vent.

en les dècades dels vint i dels trenta,l poeta va assolir la plena maduresa,amb 1 to mes reflexiu i metafisic.l cor quiet  denota l’enyorança per l’ayunyament d catalunya i la crisi d l’estètica noucentista.

a partir d 1925,l ritme d publicacio s va tornar mes espaiat i carner s dedicà a retocar alguns yibres  en 1 yarg i tenaç proces d’autocorreccio q culminà amb la publicacio del volum poesia.

l punt culminant d la maduresa poètica l constitueix l poema narratiu nabi,l mes ambicios d l’obra carneriana.

miquel costa i yobera

poyença,1854 - palma d mayorca,1922.poeta,traductor,orador i prosista.era fiy d’1a familia d rics terratinents,els paratges d la qual esdevindrien la font d’inspiracio d molts dels seus poemes. estudià l batxiyerat a l’institut balear d palma (1866-1871),on tingue com a mestre josep yuis pons i gayarza,l qual li deixaria la petja d l’umanisme clàssic.

començà els estudis d dret a barcelona,on s’afilià al catalanisme literari,liderat pels omes d la renaixença: marià aguilo,ramon pico i campomar,jacint verdaguer i antoni rubio i yux.d’aquests anys daten les primeres composicions en yengua catalana.

l paisatge q dibuixa l poeta s real,cenyit a la geografia d mayorca,sobretot d poyença i d formentor.s 1 paisatge q reflecteix l’anel d’infinit i l desig d’enlairar-s i acostar-s a deu en 1a actitud beatifica.costa i yobera,a traves d la poesia,assolirà l seu ideal d vida elevada,arrelada «dins l’altura»,per defugir la insatisfaccio d la vida quotidiana «l pi d formentor» simbolitzarà la visio del poeta com 1 esser escoyit,q s’alimenta d l’ideal.

l 1889 s doctorà en teologia a roma,on s’amarà d classicisme.l 1890 retorna definitivament a mayorca i escriu els 3 poemes narratius q formen l volum d caire romàntic  d l’agre d la terra.s tracta d’1a poesia q recrea tant l yenguatge com els costums i la tradicio cultural mayorquines.a d l’agre d la terra s decanta per l’us d la mètrica popular com s l romanç,la glosa i la codolada.

l 1900 neix l gran poema narratiu la deixa del geni grec,guanyador d l’englantina en els jocs florals d barcelona.l 1906 apareix oracianes,q suposa 1 èxit clamoros a catalunya.l mateix any pronuncia l discurs presidencial dels jocs florals d barcelona i interve en l congres internacional d la yengua catalana.la primavera d 1907 costa i yobera inicia,amb 1 grup d mayorquins,entre els quals i avia maria antònia salvà,1 viatge d peregrinacio per l’orient q culmina a terra santa.costa anotà les impressions d’aquest viatge en les notes d’1 diari,q foren l’esbos d visions d palestina .

l 16 d’octubre d 1922,mentre predicava l panegiric d santa teresa d jesus,miquel costa i yobera va caure fulminat enmig d la trona.

 joan alcover

poeta,assagista i politic.d familia urbana benestant,estudià a l'institut balear,on fou deixeble d pons i gayarza i condeixeble,entre d'al3,d costa i yobera  i antoni maura.l 1869 inicià la carrera d dret a barcelona,on refermà la seva afeccio literària,entrà en contacte amb l moviment d la renaixença i escrivi bona part dels seus primers poemes i narracions,alternativament en casteyà i en 1 català dialectal i insegur.despres d'obtenir,a 24 anys,l titol d'advocat,s'instal·là definitivament a mayorca.

l 1887,any d la mort d la seva primera dona (d la qual tingue 3 fiys),publicà a mayorca les poesias.en aquest yibre i en alguns d posteriors -en casteyà- i predomina la poesia superficial,a imitacio d campoamor i d´al3 autors del romanticisme europeu.com a poeta en casteyà no va acabar d consolidar-s i,a partir d´uns poemes per encàrrec en català,s´obri cami en la literatura catalana.

esperonat per costa,alomar,oliver i d'al3 amics,pels èxits aconseguits aviat a barcelona i,probablement,per les campanyes idiomàtiques d mossèn alcover,revisà en part la seva ideologia i s'incorporà a la literatura autòctona.participà en els jocs florals d barcelona i en al3 manifestacions culturals.en català,la seva obra poètica s'aplega a cap al tard  q conte alguns dels miyors poemes d la literatura catalana d tots els temps,com ara "la balanguera","elegies","miramar","l'espurna","desolacio","la reliquia",entre d'al3.en aquest yibre recoyi diversos tipus d poesies;les cèlebres elegies,veritables peces majors;les cançons d la serra o visions del pais;les endreces o poemes dirigits a d'al3 literats;i algunes d juvenils .nou anys despres publicà  poemes biblics.

 = com l seu company d generacio,miquel costa i yobera,i els membres d l'escola mayorquina,troba en l paisatge correspondències simbòliques amb l seu estat d'esperit.s'identifica amb 1 cert vessant del noucentisme incipient,pel q comportava d contencio expressiva i d rigor formal.la seva teoria literària,q formula principalment en l seu text umanitzacio d l'art,s basa en la sinceritat d l'expressio del poeta,i la claredat en la forma poètica.en aquest sentit,cal sentir les coses abans d'escriure-les.s per això q,en els seus poemes,s troba la manifestacio elegiaca del dolor q li suposa la mort d la seva dona i dels fiys. en pocs anys esdevingue 1a d les primeres figures d la poesia catalana.

 la seva obra,publicada nombroses vegades,fou reunida a les obres completes (1951).algunes d les seves poesies an estat traduïdes a diverses yengües i musicades (la balanguera,per amadeu vives).

                               la poesia abans d la guerra civil

en l primer terç del segle xx convivien en l panorama occidental dues maneres d’entendre la literatura;

joan salvat-papasseit

salvat-papasseit (barcelona,1894-1924) provenia d la classe obrera i era d formacio autodidàctica.va col•laborar des d molt jove en la prensa anarquista.

els inicis poètics d salvat varen ser futuristes.i,com a bon futurista,va defensar per damunt d tot la força,la yuita,la joventut,la voluntat,l dinamisme,la victòria...

els seus 2 primers yibres d poemes son 1 clar exemple d’aquest vessant futurista,però alora ja s’i descobreix la recerca d’1a poètica personal mes intimista:  poemes en ondes ertzianes i l’irradiador del port i les gavines.

poemes en ondes ertzianes s l’expressio d’1 enfrontament d l’ome amb la màquina presentat en termes futuristes i d destruccio d la forma tradicional d la poesia,la qual cosa obliga l lector a participar en la reconstruccio d la idea poètica.

cada poema d’aquest recuy s 1a experimentacio,amb cal•ligrames,amb paraules en yibertat,amb salts d faya i amb 1 lèxic triat expressament per incloure tants invents moderns com sigui possible: dinamo,troyey,arc-voltaic,linòleum...

l’irradiador del port i les gavines representa 1 cert canvi.nomes yegint-ne l titol ja descobrim q salvat no ens o presenta tot en “ondes ertzianes”,sino q,paral•lelament a l’irradiador del port,l far,1a màquina,i a les gavines,simbol d la yibertat,la poesia.

en aquest yibre la dualitat s molt marcada.salvat s’ns presenta com 1 poeta futurista excel•lent,però alora s en aquest yibre on ens descobreix la nova linia d la seva poesia.si be la majoria d poemes participen d tots 2 vessants,n’i a q son d’1a sinceritat aclaparadora,sense jocs futuristes ni màquines,i q ini100 els temes mes recurrents d tota la poesia salvatiana posterior: l’alegria d viure,la realitat quotidiana q envolta l poeta,la infantesa i l’amor.

dividida en vint seccions pel mateix poeta,la rosa als yavis s 1a istòria d’amor desenvolupada en trenta poemes.al primer poema joan salvat-papasseit  ja fa 1a declaracio d’intencions: deixa la ciutat i tot l q la ciutat comporta d maquinisme.deixa,en definitiva,l futurisme,per escriure 1 yibre plenament liric.

sembla q la istòria d’amor va ser real,1a passio q va viure salvat al sanatori d les escaldes i q explica,poema rere poema,des del desig inicial d’estimar i d’ayunyar-s d la ciutat per poder conèixer l’estimada,passant pels primers moments d contacte amb l’amada,l’assoliment d l’amor,la unio dels amants i l’adeu final.quan salvat va morir,els seus amics varen trobar sota l coixi mortuori els originals d’1 ultim yibre d poemes,mostrari d tota la seva poesia,ossa menor,q va ser publicat pòstumament.

sense abandonar mai algunes d les tècniques avantguardistes,s d nou 1 cant als temes mes importants d tota la seva obra: la realitat quotidiana i l’amor.

                                            poesia d tradicio simbolista

la poesia simbolista era ermètica i yiure en la forma —utilitzaven l vers yiure—,q pretenia reinstaurar l misteri,religios o estrictament umà,en la realitat quotidiana.

carles riba

riba inicià l’obra poètica sota la influència del noucentisme.  l 1919 publicà primer yibre d’estances,relacionat genèricament amb l noucentisme,l nucli temàtic del qual s l’amor en la veya yuita entre els sentits i la ment. l 1930 aparegue estances.yibre segon,en l qual sotmet l primer yibre a 1a profunda revisio lingüistica i estilistica;aquesta obra obtingue 1 ressò considerable.

aviat les lectures d mayarme i valery l menaren a 1a linia yigada al simbolisme en la seva versio classicitzant,al conreu d les formes mètriques tradicionals.l 1935 publicà 3 suites,3 sèries d deu sonets cadascuna q,per l’aspecte formal,qualifiquen l yibre d poesia pura.

segueixen  tannkas d les quatre estacions —en què adapta 1a forma estròfica japonesa— i les elegies d bierviye (1943),1a d les obres mes notables d la poesia catalana.les elegies son poesia d’exili i ayunyament fisic i,paradoxalment,la narracio d’1 retorn —metafisic i transcendent— amb 1a dimensio religiosa.

 salvatge cor (1952) s 1 yibre d poesia eròtica i religiosa.

1a d les aportacions fonamentals d riba a la cultura i a la yengua catalanes s 1 seguit d traduccions memorables,sobretot dels clàssics grecs.

bartomeu rosseyo-pòrcel

va neixer a ciutat d mayorca.i va fer els estudis secundaris i tingue com a professor d literatura gabriel alomar,l qual li descobri la vocacio literària.s va trasyadar a barcelona per estudiar filosofia i ye3 a la universitat.en aqueya època inicià la seva amistat amb carles riba i amb l seu company d curs salvador espriu.l 1935 va anar a fer l doctorat a madrid,on l sorprengue la guerra.va caure malalt dels pulmons i fou ingressat en 1 sanatori del montseny,on mori l 1938.

fou l primer poeta mayorqui d’aquesta epoca del quan s pot afirmar q no forma part del’escola mayorquina.defuig la influencia d costa i d’alcover;entre els seus mestre i trobam gabriel alomar,carles riba i els poetes casteyans d la generacio del 27 (garcia lorca,alberti,salinas).a la seva obra combina elements surrealistes amb al3 procedents d la poesia pura.

a causa d la seva mort prematura,nomes va escriure 3 yibres: nou poemes,   quadern d sonets i imitacio del foc (publicat pòstumament l 1938) demostra l domini absolut d tots els ressorts literaris.  nou poemes  i quadern d sonets poden considerar-s primeres provatures i revelen les influències rebudes: d l'anomenada escola mayorquina (contencio del sentiment i forma trebayada) i d gabriel alomar (recerca d la sonoritat d les paraules i temes).imitacio del foc representa la culminacio d la seva trajectòria poètica i s’i  troben  ressons d la seva preocupacio per la literatura casteyana,1 neopopularisme semblant al d garcia lorca o alberti i tambe la forma acurada d j.guiyen.no i falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i d l'avantguardisme.

l’any 1949,salvador espriu va editar la poesia d rosseyo-pòrcel reunida a obra poètica.

                      narrativa  i teatre abans d la guerra civil

l 1925,despres d’1 periode d gran predomini d la poesia,la novel·la va esdevenir 1a obsessio per a critics i autors,q unànimement la consideraven necessària per tal d recuperar l contacte amb l public lector i per donar 1a fixacio definitiva al català;s va convertir en l gènere d mes difusio.en efecte,josep m.d sagarra va escriure 1 article («la x a la novel·la»,1925) en l qual defensava l gènere novel·lesc,les yargues novel·les entretingudes escrites en català i q parlessin d la vida del pais.

la represa d la novel·la va ser possible gràcies a unes condicions favorables: editorials noves,diaris i revistes,i premis literaris.destaquen alguns autors procedents del modernisme,com joan puig i ferrater,d’al3 vinculats al noucentisme,com carles soldevila,o independents com josep m.d sagarra.

carles soldevila: apostà clarament per la modernitat en l contingut i la tècnica emprada —l monòleg interior— i en l’ambient d la burgesia barcelonina culta,refinada i mundana.

obres destacades: la trilogia d novel·les formada per fanny,eva i valentina

josep pla: va escriure novel·les i narracions curtes,biografies i retrats,guies turistiques i gastronòmiques,i 1 volum infinit d notes intimes en forma d dietari.juntament amb joan fuster s’a convertit en l’assagista mes important d la nostra literatura.

la seva concepcio literària era afi a la del realisme del segle xix,segons l qual la narracio eren imatges d la realitat;s a dir,l’escriptor a d’emparar-s en l’objectivitat.tanmateix,aquesta objectivitat era enganyosa en tant q pla reflectia en l miray d la seva literatura les imatges q ey volia veure,les q l’interessaven per raons ideològiques —adscrites al liberalisme conservador i al localisme-catalanisme.

 pla,com a escriptor-ideòleg,atorgà a la literatura 1a funcio social,i a l’escriptor,1a funcio d compromis amb la societat.l primer d’aquests compromisos q s va autoimposar fou crear 1a yengua q interesses la gent,fent-la còmoda,fàcil i apetible. sempre va defugir l’arcaisme,els cultismes innecessaris i la frase ampul·losa,cercant 1 estil elegant,senziy i entenedor.

obres destacades: primers escrits ,l quadern gris  i l carrer estret

josep maria d sagarra: va escriure poesia,teatre i narrativa.la narrativa d ficcio,la componen 3 novel·les i uns quants contes.

pel q fa al teatre,sagarra va apostar des d’1 començament per la professionalitzacio com a autor teatral.aquesta voluntat comportava l risc d veure’s condicionat per la taquiya i l gust del public.l tret mes caracteristic era probablement la utilitzacio del vers.les seves obres  veiculen 2is importants d sentimentalisme i remeten al teatre vuitcentista.

obres destacades: paulina boixareu ,vida privada  (narrativa)  rondaya d’esparvers i l cafe d la marina (teatre en vers.)les seves obres veiculen 2is importants d sentimentalisme i remeten al teatre vuitcentista,des d frederic soler fins a àngel guimerà.

                  la literatura d postguerra i dels anys 60

salvador espriu

va neixer a santa coloma d farners en l si d’1a familia benestant,però els seus origens familiars l vinculen a arenys d mar — sinera en la mitologia espriuana.s trasyadà a viure a barcelona,on estudià la carrera d dret,a mes d’istòria i yengües clàssiques.abans d la guerra civil ja avia publicat diversos yibres en prosa q constituïren 1a novetat radical i l trencament definitiu amb l’estil del noucentisme i,fins i tot,del simbolisme,cosa q l distingi dels seus companys d generacio.despres d la guerra no emprengue,com tants d’al3,l cami d l’exili,sino q formà part d la resistència interior i va continuar la seva obra literària pels camins d la clandestinitat.els condicionaments d la postguerra determinaren q l coneixement d la poesia d’espriu quedes reduït a cercles molt limitats.fins als anys seixanta no s’eixamplà l’àmbit d difusio d la seva obra

l’ obra d’espriu abraça tots els gèneres: la narrativa (contes i novel·les),la poesia i l teatre.en tots s despleguen d manera unitària les figures i els escenaris mitics del cosmos espriuà,molt influït per la biblia —sobretot per l’antic testament;l poble d’israel s’identifica amb l poble català—,i per la mitologia grega.i apareixen simbols com sinera ( arenys,la patria ideal,yiure),separad (espanya),l cec (deu),paraules com pedra,marbre,pous s relacionen amb la mort i d’al3 com mot,yavis,paraula,amb la yengua.

la temàtica d l’obra espriuana gira bàsicament entorn d la meditacio sobre la mort,en la seva dimensio individual o col·lectiva —la guerra entre germans—,la yengua i la redempcio per la paraula,i la pàtria.

la seva poesia esdeve,a vegades,molt ermètica,cultissima i plena d referències mitiques i literàries.recorre a la mitologia per satiritzar,moralitzar o denunciar.l pessimisme present a l’obra s atenuat per la satira i la ironia.

la poesia d’espriu evolucionà des d l’existencialisme dels anys 40 i 50 a 1a poesia mes realista.l 1960 inicia l’etapa realista amb la publicacio d la pey d brau,on l poeta s compromet com 1 profeta amb l desti del seu poble.

obres destacades

obra narrativa:l doctor rip,laia,fedra ,les roques i l mar,l blau

obra poètica:les cançons d’ariadna ,cementiri d sinera,les ores ,la pey d brau ,yibre d sinera

produccio dramatica: antigona,1a altra fedra si us plau,primera istoria d’ester.

pere quart

l’escriptor joan oliver s’amagà darrere del pseudònim pere quart per escriure poesia.

la seva produccio literària s caracteritza per aquests trets:

• la correccio estilistica i l’us d’1a yengua acurada.1 yenguatge correctissim i culte sovint esquitxat d col·loquialismes.

• la preocupacio religiosa (referències cristianes i recreacio d’escenes bibliques)

• l’umor,a voltes irònic o sarcàstic,amb ironies,jocs d paraules,paròdies.

• 1a poesia arrelada en 1 temps i 1 espai,nodrida d’istòria personal i col·lectiva —la seva condicio d «nàufrag».

d’entre les seves obres destaquen les decapitacions,bestiari i oda a barcelona,d’abans d la guerra civil;salo d tardor,escrita a l’exili,on predomina la tristesa i l’enyorança d la patria;l 1960 va recuperar l to sarcàstic i satiric a vacances pagades,yibre q inicia l realisme social.

miquel marti i pol (1929-2003)

als catorze anys comença a trebayar al despatx d'1a fàbrica tèxtil fins q a d plegar l 1973 a causa d'1a esclerosi multiple.

 amb els poemes d'l poble i la fàbrica,marti i pol s'inclou d ple en l corrent q s'a anomenat del realisme istòric en tant q i tradueix 1 mon  q coneix be i q descriu per mitjà d procediments tan realistes com l'inventari o la cronica,amb 1a tria acurada del lèxic i d la recurrència d metàfores i imatges simples evocadores d sensacions i estats animics.

els efectes d l'esclerosi multiple s fan presents ja a partir dels vint-i-set poemes en 3 temps .l'objecte d la seva poesia,fins al 1975,s'interioritza;ara s'imposen la solitud,l'angoixa,1a certa presència d la mort

a quadern d vacances (1976) marti i pol revela ja l'inici d la superacio d l'estat anterior,i els yibres següents posen d manifest 1 cant a la vida cada cop mes esclatant,q arriba al cim amb volums com estimada marta  i l'àmbit d tots els àmbits .ara l poeta aposta clarament pel futur,amb optimisme,amb unes enormes ganes d viure i amb 1a renovada fe en l'ome.reprèn la poesia amorosa,amb 1 matis fins i tot eròtic.amb tot,en els yibres q publica ja en els anys noranta la poesia d marti i pol presenta 1 nou tombant,definit pel desconcert,l desencis,la inseguretat com a 1 ivern plàcid o al  yibre d les solituds.

intèrprets com yuis yax o maria del mar bonet an musicat els seus poemes.

narrativa

les tèndències narratives d postguerra foren variades: alguns autors provaven d fugir d la realitat a traves d la novel·la fantastica i d’evasio ( jordi sarsanedes i joan peruxo);la linia continuista s la novel·la psicològica q segueixen autors com sebastià juan arbo,xavier berenguel o joan sales;i d’altra banda,trobem 1a novel·la realista q reflexiona sobre les dificils condicions d vida d la postguerra,amb autors com tisner,josep maria espinàs i maria aurèlia capmany.

a la decada dels 60 apareixen grans narradors q ofereixen pinzeyades d denuncia social per les referències simbòliques i fantàstiques ( pedrolo),les vivències d l’exili (rodoreda i claders),l’enyorança dels paradisos perduts (viyalonga),o l reflex d les vivències personals d la republica,la guerra civil i els 2 exilis (tots eys).

mercè rodoreda  (1908-1982)

va neixer a barcelona,al barri d sant gervasi,en l si d’1a familia catalanista i yetraferida.als divuit anys s va casar amb l seu oncle,q avia arribat feia poc temps d’amèrica,i al cap d’1 any va neixer l seu unic fiy.aquest matrimoni fou 1a experiència negativa q deixà registrada en la seva obra aloma.  atreta per la literatura,començà a col·laborar amb alguns contes en les revistes i els diaris mes prestigiosos d l’època.acabada la guerra civil,va emprendre l cami d l’exili.durant tota aquesta època l seu company sentimental fou armand obiols,escriptor com eya,casat,amb qui va mantenir 1a relacio intensa però turmentada,q va marcar alguns aspectes d la seva obra.tornà a escriure.l retorn definitiu a catalunya no fou fins als anys setanta.s va instal·lar a romanyà d la selva i,voltada d’1 jardi i 1 paisatge suggerents,i redactà les seves obres d maduresa.

la seva produccio literària —centrada exclusivament en la narrativa,tant contes com novel·les— està estretament yigada a l’evolucio d la seva vida i a la cronologia personal.per això els critics i distingeixen les etapes següents:

anys d’aprenentatge:  aloma

la represa: despres del parèntesi d la guerra,a l’exili  reprengue l’activitat literaria.la gran novel·la d’aquest periode i potser l’obra clau d mercè rodoreda fou la plaça del diamant (1962).l’escrivi a ginebra i continuava la seva galeria d figures femenines,la pèrdua d’identitat i la marginacio q representaven per a la dona les relacions amb els omes,tot i la saviesa q demostraven en adaptar-s a 1a vida q s’avia d viure.narrada en primera persona conta la istoria d natàlia en 3 moments istòrics: la preguerra,la guerra i la postguerra.l’us del monòleg interior dona a la novel·la 1 caràcter d confessio i d sinceritat augmentat per  l’us d’1 yenguatge col·loquial.

obres destacades: la plaça del diamant,vint-i-2 contes,l carrer d les camèlies  i jardi vora l mar

al final d’aquesta etapa i trobam la introduccio d’elements nous —l simbol recurrent d la flor i l jardi,l nou simbol d l’aigua yigat a la mort i la infantesa— i la liquidacio dels procediments realistes emprats fins ara.

la veyesa: d’1a banda,aquesta etapa comença amb 1 recuy d contes en què analitza la condicio umana —ja no nomes d la dona marginada— enfrontada a la mort en 1 univers d ficcio presidit pel mite i l fet fabulos.apareix l tema d la metamorfosi com a possibilitat d supervivència.

obres destacades: la meva cristina i al3 contes i miray trencat

 miray trencat (1974) tracta del tema d la veyesa,d la mort i del mite.la visio del mon q s’n desprèn s la mes tràgica i desencisada d totes,sense esperança.l mite s l d la infantesa,q te com a centre 1 jardi d somni amb 1 simbol universal: l’aigua.els personatges femenins son els q assoleixen mes categoria i reyeu,tant en l mon dels adults com en l dels infants.

les caracteristiques d l’obra son : 1)l punt d vista del narrador omnis100t (3a persona,verbs en passat perfectius i imperfectius) però sovint marcat pel punt d vista d’1 personatge,del seu angle d visio.2) us del monòleg interior en els flasback d personatges,sobretot a la tercera part (1a persona,flux d la consciència sense control,temps desordenat).3) fragment d prosa poetica 4) 1a estructura fragmentària,l protagonisme d cada capitol va canviant.5) personatges femenins dominadors,d gran força,mentre q els masculins son febles d caràcter,malaltissos.6) presència d’elements melodramàtics propis d la novel·la fuyotonesca (secrets i transgressions).

 yorenç viyalonga (1897-1980)

va neixer a ciutat d mayorca.va estudiar medicina en diverses universitats.l periode d’estudiant fou d’1a intensa formacio intel·lectual i vital,molt cosmopolita.l 1929 s trasyadà a paris per tal d seguir estudis especialitzats d psiquiatria.retornà a mayorca,publicà la primera novel·la (mort d dama,1931) —q va causar gran escàndol—,i col·laborà a la premsa local amb articles marcadament anticatalanistes i d tendència feixista.tot i declarar-s europeista i liberal,en esclatar la guerra s’afilià a falange española.no obstant això,l’ortodòxia feixista l considerà 1 desviacionista,per la qual cosa viyalonga decidi posar fi a les seves col·laboracions a favor del nou règim.s retirà a les possessions d la seva dona a l’interior d l’iya.els anys d la postguerra foren d’aïyament.l reconeixement public —l’èxit d lectors d mort d dama i bearn fou espectacular— precedi l reconeixement «oficial» amb l premi josep pla.

viyalonga fou sobretot 1 novel·lista,encara q son remarcables les seves aportacions en l’àmbit del conte i del teatre.sovint,contes i peces teatrals eren l guio o l nucli ideològic o temàtic d les seves novel·les.moltes d les seves obres,les va escriure primer en casteyà i posteriorment les va traduir,revisar i ampliar.

 l’estil d viyalonga està marcat per la seva formacio francesa,amb autors com ara proust,d qui agafa la fixacio del record,o voltaire,en l vessant ideològic.l’obra d vilayonga s l’obra d’1 moralista.

pel q fa als temes,mitificà 1a època i uns personatges desapareguts o en vies d desaparicio: la yuita entre els 2 mons —l tradicional mitificat i l modern d la societat d consum— s resol en l’acceptacio critica del mon dels «dimonis».

 els personatges mes ben tractats i quantitativament mes representatius d la seva obra son les dones: portadores d la delicadesa,l refinament,l’equilibri i la intel·ligència

els critics an establert diversos cicles q organitzen la produccio novel·listica d l’autor despres d la publicacio d la primera novel·la: mort d dama

cicle d fedra: l’escriptor,jove,s rebel·la contra 1 mon estàtic i connecta amb els ambients intel·lectuals esnobs i renovadors.

obres destacades: l’ereva d dona obdulia

cicle d bearn: l retrat d la baronessa d bearn i l seu ambient s l centre d’1 cant elegiac a 1 mon perdut,del qual anys abans avia fet la caricatura.ara sorgeix la necessitat d perpetuar-ne l record,yuny del cosmopolitisme esnob.

obres destacades: bearn o la sala d les nines  i les ruïnes d palmira

cicle d la rao i els seus dimonis: la mayorca mitificada en l cicle anterior s ja 1 record;l mon del turisme i la societat d consum s’a imposat a les liles.

obres destacades:andrea victrix

cicle elegiac d les etapes vitals: son les novel·les del temps retrobat,entre les quals destaquen la virreyna  i l misantrop

pere calders

pere calders s 1 dels pocs narradors als quals s pot anomenar sense reserves contistes,atès q la seva produccio d novel·la s complementària i subsidiària als contes.plantejava la necessitat d recrear la realitat a traves d la imaginacio i la fantasia;reclamava 1a total yibertat per al somni,1 dels pocs drets dels umans davant la dura quotidianitat.pretenia q l mon real i l mon irreal d la fantasia s confonguessin en 1 d sol,estrictament literari: s l q s’a denominat realisme màgic.per aconseguir crear aquest univers literari amb autonomia pròpia,però versemblant,calders recorregue al distanciament l’aconsegui mitjançant l yenguatge —sovint periodistic,d’1a adjectivacio precisa i a vegades sorprenent— i l punt d vista —presentava al lector les coses mes insòlites com si fossin perfectament lògiques,a traves d la subjectivitat dels personatges.al3 caracteristiques tipiques d calders son l’umor i la ironia.tot i això,no entenia la literatura com a simple evasio,sino com 1a reflexio sobre la condicio d l’esser umà,sense moralisme i amb 1 cert escepticisme.

obres destacades

d les seves experiències d guerra,en sorti l testimoni unitats d xoc. al3 obres son cròniques d la veritat oculta,l’ombra d l’atzavara,invasio subtil i al3 contes.

teatre i assaig

la censura va complicar les representacions teatrals.l 1946 s va aixecar la proibicio d fer teatre en català,però nomes s permetien obres q no suposassin 1 atac al franquisme ni a la moral publica.coeixisteixen 1 circuit comercial -dominat per l’alta comèdia a barcelona i l sainet i la revista a valència i a palma- i 1 circuit alternatiu en l qual s’imposa l realisme social a partir dels anys 60.entre els autors destaquen salvador espriu (antigona i primera istoria d’ester) i joan oliver.

en assaig destaquen josep m.d sagarra,josep pla (l quadern gris,omenots) i  joan fuster,l màxim representant del gènere en la postguerra,amb obres com nosal3 els valencians o diccionari per a ociosos.

la poesia abans d la guerra civil

en l primer terç del segle xx convivien en l panorama occidental dues maneres d’entendre la literatura;

joan salvat-papasseit

salvat-papasseit (barcelona,1894-1924) provenia d la classe obrera i era d formacio autodidàctica.va col•laborar des d molt jove en la prensa anarquista.

els inicis poètics d salvat varen ser futuristes.i,com a bon futurista,va defensar per damunt d tot la força,la yuita,la joventut,la voluntat,l dinamisme,la victòria...

els seus 2 primers yibres d poemes son 1 clar exemple d’aquest vessant futurista,però alora ja s’i descobreix la recerca d’1a poètica personal mes intimista:  poemes en ondes ertzianes i l’irradiador del port i les gavines.

poemes en ondes ertzianes s l’expressio d’1 enfrontament d l’ome amb la màquina presentat en termes futuristes i d destruccio d la forma tradicional d la poesia,la qual cosa obliga l lector a participar en la reconstruccio d la idea poètica.

cada poema d’aquest recuy s 1a experimentacio,amb cal•ligrames,amb paraules en yibertat,amb salts d faya i amb 1 lèxic triat expressament per incloure tants invents moderns com sigui possible: dinamo,troyey,arc-voltaic,linòleum...

l’irradiador del port i les gavines representa 1 cert canvi.nomes yegint-ne l titol ja descobrim q salvat no ens o presenta tot en “ondes ertzianes”,sino q,paral•lelament a l’irradiador del port,l far,1a màquina,i a les gavines,simbol d la yibertat,la poesia.

en aquest yibre la dualitat s molt marcada.salvat s’ns presenta com 1 poeta futurista excel•lent,però alora s en aquest yibre on ens descobreix la nova linia d la seva poesia.si be la majoria d poemes participen d tots 2 vessants,n’i a q son d’1a sinceritat aclaparadora,sense jocs futuristes ni màquines,i q ini100 els temes mes recurrents d tota la poesia salvatiana posterior: l’alegria d viure,la realitat quotidiana q envolta l poeta,la infantesa i l’amor.

dividida en vint seccions pel mateix poeta,la rosa als yavis s 1a istòria d’amor desenvolupada en trenta poemes.al primer poema joan salvat-papasseit  ja fa 1a declaracio d’intencions: deixa la ciutat i tot l q la ciutat comporta d maquinisme.deixa,en definitiva,l futurisme,per escriure 1 yibre plenament liric.

sembla q la istòria d’amor va ser real,1a passio q va viure salvat al sanatori d les escaldes i q explica,poema rere poema,des del desig inicial d’estimar i d’ayunyar-s d la ciutat per poder conèixer l’estimada,passant pels primers moments d contacte amb l’amada,l’assoliment d l’amor,la unio dels amants i l’adeu final.quan salvat va morir,els seus amics varen trobar sota l coixi mortuori els originals d’1 ultim yibre d poemes,mostrari d tota la seva poesia,ossa menor,q va ser publicat pòstumament.

sense abandonar mai algunes d les tècniques avantguardistes,s d nou 1 cant als temes mes importants d tota la seva obra: la realitat quotidiana i l’amor.

                                            poesia d tradicio simbolista

la poesia simbolista era ermètica i yiure en la forma —utilitzaven l vers yiure—,q pretenia reinstaurar l misteri,religios o estrictament umà,en la realitat quotidiana.

carles riba

riba inicià l’obra poètica sota la influència del noucentisme.  l 1919 publicà primer yibre d’estances,relacionat genèricament amb l noucentisme,l nucli temàtic del qual s l’amor en la veya yuita entre els sentits i la ment. l 1930 aparegue estances.yibre segon,en l qual sotmet l primer yibre a 1a profunda revisio lingüistica i estilistica;aquesta obra obtingue 1 ressò considerable.

aviat les lectures d mayarme i valery l menaren a 1a linia yigada al simbolisme en la seva versio classicitzant,al conreu d les formes mètriques tradicionals.l 1935 publicà 3 suites,3 sèries d deu sonets cadascuna q,per l’aspecte formal,qualifiquen l yibre d poesia pura.

segueixen  tannkas d les quatre estacions —en què adapta 1a forma estròfica japonesa— i les elegies d bierviye (1943),1a d les obres mes notables d la poesia catalana.les elegies son poesia d’exili i ayunyament fisic i,paradoxalment,la narracio d’1 retorn —metafisic i transcendent— amb 1a dimensio religiosa.

 salvatge cor (1952) s 1 yibre d poesia eròtica i religiosa.

1a d les aportacions fonamentals d riba a la cultura i a la yengua catalanes s 1 seguit d traduccions memorables,sobretot dels clàssics grecs.

bartomeu rosseyo-pòrcel

va neixer a ciutat d mayorca.i va fer els estudis secundaris i tingue com a professor d literatura gabriel alomar,l qual li descobri la vocacio literària.s va trasyadar a barcelona per estudiar filosofia i ye3 a la universitat.en aqueya època inicià la seva amistat amb carles riba i amb l seu company d curs salvador espriu.l 1935 va anar a fer l doctorat a madrid,on l sorprengue la guerra.va caure malalt dels pulmons i fou ingressat en 1 sanatori del montseny,on mori l 1938.

fou l primer poeta mayorqui d’aquesta epoca del quan s pot afirmar q no forma part del’escola mayorquina.defuig la influencia d costa i d’alcover;entre els seus mestre i trobam gabriel alomar,carles riba i els poetes casteyans d la generacio del 27 (garcia lorca,alberti,salinas).a la seva obra combina elements surrealistes amb al3 procedents d la poesia pura.

a causa d la seva mort prematura,nomes va escriure 3 yibres: nou poemes,   quadern d sonets i imitacio del foc (publicat pòstumament l 1938) demostra l domini absolut d tots els ressorts literaris.  nou poemes  i quadern d sonets poden considerar-s primeres provatures i revelen les influències rebudes: d l'anomenada escola mayorquina (contencio del sentiment i forma trebayada) i d gabriel alomar (recerca d la sonoritat d les paraules i temes).imitacio del foc representa la culminacio d la seva trajectòria poètica i s’i  troben  ressons d la seva preocupacio per la literatura casteyana,1 neopopularisme semblant al d garcia lorca o alberti i tambe la forma acurada d j.guiyen.no i falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i d l'avantguardisme.

l’any 1949,salvador espriu va editar la poesia d rosseyo-pòrcel reunida a obra poètica.

                      narrativa  i teatre abans d la guerra civil

l 1925,despres d’1 periode d gran predomini d la poesia,la novel·la va esdevenir 1a obsessio per a critics i autors,q unànimement la consideraven necessària per tal d recuperar l contacte amb l public lector i per donar 1a fixacio definitiva al català;s va convertir en l gènere d mes difusio.en efecte,josep m.d sagarra va escriure 1 article («la x a la novel·la»,1925) en l qual defensava l gènere novel·lesc,les yargues novel·les entretingudes escrites en català i q parlessin d la vida del pais.

pere quart

l’escriptor joan oliver s’amagà darrere del pseudònim pere quart per escriure poesia.

la seva produccio literària s caracteritza per aquests trets:

• la correccio estilistica i l’us d’1a yengua acurada.1 yenguatge correctissim i culte sovint esquitxat d col·loquialismes.

• la preocupacio religiosa (referències cristianes i recreacio d’escenes bibliques)

• l’umor,a voltes irònic o sarcàstic,amb ironies,jocs d paraules,paròdies.

• 1a poesia arrelada en 1 temps i 1 espai,nodrida d’istòria personal i col·lectiva —la seva condicio

la literatura d postguerra i dels anys 60

salvador espriu

va neixer a santa coloma d farners en l si d’1a familia benestant,però els seus origens familiars l vinculen a arenys d mar — sinera en la mitologia espriuana.s trasyadà a viure a barcelona,on estudià la carrera d dret,a mes d’istòria i yengües clàssiques.abans d la guerra civil ja avia publicat diversos yibres en prosa q constituïren 1a novetat radical i l trencament definitiu amb l’estil del noucentisme i,fins i tot,del simbolisme,cosa q l distingi dels seus companys d generacio.despres d la guerra no emprengue,com tants d’al3,l cami d l’exili,sino q formà part d la resistència interior i va continuar la seva obra literària pels camins d la clandestinitat.els condicionaments d la postguerra determinaren q l coneixement d la poesia d’espriu quedes reduït a cercles molt limitats.fins als anys seixanta no s’eixamplà l’àmbit d difusio d la seva obral’ obra d’espriu abraça tots els gèneres: la narrativa (contes i novel·les),la poesia i l teatre.en tots s despleguen d manera unitària les figures i els escenaris mitics del cosmos espriuà,molt influït per la biblia —sobretot per l’antic testament;l poble d’israel s’identifica amb l poble català—,i per la mitologia grega.i apareixen simbols com sinera ( arenys,la patria ideal,yiure),separad (espanya),l cec (deu),paraules com pedra,marbre,pous s relacionen amb la mort i d’al3 com mot,yavis,paraula,amb la yengua.la temàtica d l’obra espriuana gira bàsicament entorn d la meditacio sobre la mort,en la seva dimensio individual o col·lectiva —la guerra entre germans—,la yengua i la redempcio per la paraula,i la pàtria.la seva poesia esdeve,a vegades,molt ermètica,cultissima i plena d referències mitiques i literàries.recorre a la mitologia per satiritzar,moralitzar o denunciar.l pessimisme present a l’obra s atenuat per la satira i la ironia.obres destacadesobra narrativa:l doctor rip,laia,fedra ,les roques i l mar,l blau obra poètica:les cançons d’ariadna ,cementiri d sinera,les ores ,la pey d brau ,yibre d sinera produccio dramatica: antigona,1a altra fedra si us plau,primera istoria d’ester.d «nàufrag».

narrativa

les tèndències narratives d postguerra foren variades: alguns autors provaven d fugir d la realitat a traves d la novel·la fantastica i d’evasio ( jordi sarsanedes i joan peruxo);la linia continuista s la novel·la psicològica q segueixen autors com sebastià juan arbo,xavier berenguel o joan sales;i d’altra banda,trobem 1a novel·la realista q reflexiona sobre les dificils condicions d vida d la postguerra,amb autors com tisner,josep maria espinàs i maria aurèlia capmany.a la decada dels 60 apareixen grans narradors q ofereixen pinzeyades d denuncia social per les referències simbòliques i fantàstiques ( pedrolo),les vivències d l’exili (rodoreda i claders),l’enyorança dels paradisos perduts (viyalonga),o l reflex d les vivències personals d la republica,la guerra civil i els 2 exilis (tots eys).

mercè rodoreda  (1908-1982)

va neixer a barcelona,al barri d sant gervasi,en l si d’1a familia catalanista i yetraferida.als divuit anys s va casar amb l seu oncle,q avia arribat feia poc temps d’amèrica,i al cap d’1 any va neixer l seu unic fiy.aquest matrimoni fou 1a experiència negativa q deixà registrada en la seva obra aloma.  atreta per la literatura,començà a col·laborar amb alguns contes en les revistes i els diaris mes prestigiosos d l’època.acabada la guerra civil,va emprendre l cami d l’exili.durant tota aquesta època l seu company sentimental fou armand obiols,escriptor com eya,casat,amb qui va mantenir 1a relacio intensa però turmentada,q va marcar alguns aspectes d la seva obra.tornà a escriure.l retorn definitiu a catalunya no fou fins als anys setanta.s va instal·lar a romanyà d la selva i,voltada d’1 jardi i 1 paisatge suggerents,i redactà les seves obres d maduresa.

anys d’aprenentatge:  aloma

la represa: despres del parèntesi d la guerra,a l’exili  reprengue l’activitat literaria.la gran novel·la d’aquest periode i potser l’obra clau d mercè rodoreda fou la plaça del diamant (1962).l’escrivi a ginebra i continuava la seva galeria d figures femenines,la pèrdua d’identitat i la marginacio q representaven per a la dona les relacions amb els omes,tot i la saviesa q demostraven en adaptar-s a 1a vida q s’avia d viure.narrada en primera persona conta la istoria d natàlia en 3 moments istòrics: la preguerra,la guerra i la postguerra.l’us del monòleg interior dona a la novel·la 1 caràcter d confessio i d sinceritat augmentat per  l’us d’1 yenguatge col·loquial.obres destacades: la plaça del diamant,vint-i-2 contes,l carrer d les camèlies  i jardi vora l maral final d’aquesta etapa i trobam la introduccio d’elements nous —l simbol recurrent d la flor i l jardi,l nou simbol d l’aigua yigat a la mort i la infantesa— i la liquidacio dels procediments realistes emprats fins ara.

la veyesa: d’1a banda,aquesta etapa comença amb 1 recuy d contes en què analitza la condicio umana —ja no nomes d la dona marginada— enfrontada a la mort en 1 univers d ficcio presidit pel mite i l fet fabulos.apareix l tema d la metamorfosi com a possibilitat d supervivència.obres destacades: la meva cristina i al3 contes i miray trencat miray trencat (1974) les caracteristiques d l’obra son : 1)l punt d vista del narrador omnis100t (3a persona,verbs en passat perfectius i imperfectius) però sovint marcat pel punt d vista d’1 personatge,del seu angle d visio.2) us del monòleg interior en els flasback d personatges,sobretot a la tercera part (1a persona,flux d la consciència sense control,temps desordenat).3) fragment d prosa poetica 4) 1a estructura fragmentària,l protagonisme d cada capitol va canviant.5) personatges femenins dominadors,d gran força,mentre q els masculins son febles d caràcter,malaltissos.6) presència d’elements melodramàtics propis d la novel·la fuyotonesca (secrets i transgressions).

 yorenç viyalonga (1897-1980)

va neixer a ciutat d mayorca.va estudiar medicina en diverses universitats.l periode d’estudiant fou d’1a intensa formacio intel·lectual i vital,molt cosmopolita.l 1929 s trasyadà a paris per tal d seguir estudis especialitzats d psiquiatria.retornà a mayorca,publicà la primera novel·la (mort d dama,1931) —q va causar gran escàndol—,i col·laborà a la premsa local amb articles marcadament anticatalanistes i d tendència feixista.tot i declarar-s europeista i liberal,en esclatar la guerra s’afilià a falange española.no obstant això,l’ortodòxia feixista l considerà 1 desviacionista,per la qual cosa viyalonga decidi posar fi a les seves col·laboracions a favor del nou règim.s retirà a les possessions d la seva dona a l’interior d l’iya.els anys d la postguerra foren d’aïyament.l reconeixement public —l’èxit d lectors d mort d dama i bearn fou espectacular— precedi l reconeixement «oficial» amb l premi josep pla.viyalonga fou sobretot 1 novel·lista,encara q son remarcables les seves aportacions en l’àmbit del conte i del teatre.sovint,contes i peces teatrals eren l guio o l nucli ideològic o temàtic d les seves novel·les.moltes d les seves obres,les va escriure primer en casteyà i posteriorment les va traduir,revisar i ampliar.

els personatges mes ben tractats i quantitativament mes representatius d la seva obra son les dones: portadores d la delicadesa,l refinament,l’equilibri i la intel·ligència

els critics an establert diversos cicles q organitzen la produccio novel·listica d l’autor despres d la publicacio d la primera novel·la: mort d dama

cicle d fedra: l’escriptor,jove,s rebel·la contra 1 mon estàtic i connecta amb els ambients intel·lectuals esnobs i renovadors.

obres destacades: l’ereva d dona obdulia

cicle d bearn: l retrat d la baronessa d bearn i l seu ambient s l centre d’1 cant elegiac a 1 mon perdut,del qual anys abans avia fet la caricatura.ara sorgeix la necessitat d perpetuar-ne l record,yuny del cosmopolitisme esnob.

obres destacades: bearn o la sala d les nines  i les ruïnes d palmira

cicle d la rao i els seus dimonis: la mayorca mitificada en l cicle anterior s ja 1 record;l mon del turisme i la societat d consum s’a imposat a les liles.

obres destacades:andrea victrix

cicle elegiac d les etapes vitals: son les novel·les del temps retrobat,entre les quals destaquen la virreyna  i l misantrop