Historia del arte

ROMÀNIC: PANTOCRATOR DE ST CLIMENT DE TAÜLL FITXA TÈCNICA: Les pintures murals de Sant Climent de Taüll són un dels millors exemples de pintura romànica dinfluència bizantina existents a Catalunya. Les pintures, dautor desconegut, segueixen les directrius de lestil romànic i foren pintades seguint la tècnica del fresc en el primer quart del segle XII. Actualment es troben en el MNAC. CONTEXT HISTÒRIC: LAlta Edat Mitjana és la primera etapa de lèpoca medieval i es caracteritza pel domini del món rural i per lextensió del feudalisme. Castells, monestirs i petites esglésies rurals, són els edificis més representatius daquest període. Quan es realitzaren aquestes pintures, en el primer quart del segle XII, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV era a punt de convertir-se en cap de la Corona dAragó a través del seu matrimoni amb Peronella, filla del rei Ramir dAragó (1137). El model feudal regia la societat que era dividida en estaments, en funció del naixement de cadascú. Aquesta societat fortament jerarquitzada la podem comprovar, també, en la composició figurativa del pantocràtor de Taüll. El sistema constructiu del romànic proporcionava grans trams de paret lliures que eren utilitzats per representar escenes religioses, les imatges q reproduïen escenes bíbliques. Els criteris estètics del romànic preferien lhorror vacui a deixar espais lliures, aprofitaven tots els espais possibles x transmetre lensenyança de Crist. CARACTERÍSTIQUES ESTILÍSTIQUES: Aquesta pintura mural està situada en labsis central de lesglésia. La seva funció és didàctica i decorativa. El Pantocràtor de Taüll està pintat segons la tècnica del fresc q consistia en estendre els colors sobre una capa fresca de calç en assecar-se la calç els colors quedaven millor fixats. La pintura sadapta a lespai arquitectònic i el pintor ha dividit la superfície de labsis en 3 parts: la part principal és la superior on domina la figura de Crist en Majestat (Pantocràtor) envoltat x la mandorla; un 2n espai acompanya lanterior i és ocupat x la figura de la Verge i diferents sants, un 3r espai el formen els cortinatges amb q es completava la part inferior. El Pantocràtor de Taüll és 1 pintura mural dinfluència bizantina. La policromia és molt vistosa. Destaquen els colors blau, vermell i ocres, propis de la pintura dinfluència bizantina. La túnica de Crist té les vores de pedreria i està molt detallada. Com és propi de lestil romànic, la línia domina sobre el color, hi ha degradacions cromàtiques q accentuen els detalls i les formes (volumetria). Les imatges no són representades de manera realista, pq el seu objectiu és simbolitzar una idea q, en el cas del Pantocràtor de Taüll, és la del Déu justicier. La importància de la figura central, el Pantocràtor, està subratllada per la mandorla que lenvolta. El contrast entre el tamany de Crist i les figures del seu entorn ens mostren el sentit jeràrquic de la composició. Simetria compositiva. ICONOGRAFIA: La iconografia pictòrica de Taüll està totalment relacionada amb la doctrina cristiana recollida en el Nou Testament. Les lletres alfa i omega situades dins la mandorla ens senyalen a Crist com el principi i el final de tot. Els dits aixecats de la mà esquerre de Crist simbolitzen la justícia i en el llibre q conté amb laltra mà i on figura escrit: Jo sóc la llum del món. Autoritat jerarquica amb el tamany de crist (deu tot ho veu). Fora de la mandorla rodejant la figura de Crist es troba el Tetramorf, els 4 evangelistes representats amb els seus símbols: el lleó (sant Marc), laliga (sant Joan), làngel (sant Mateu) i el brau (sant Lluc). FRONTAL DE STA MARIA D'AVIÀ: FITXA TÈCNICA: Aquesta obra és el frontal daltar de Santa Maria dAvià. És del segle XIII. És dautor desconegut. El material de suport és la fustaI la tècnica pictòrica és el tremp. Lobra es troba al MNAC i el seu estil és romànic amb marcada transició al gòtic.CONTEXT HISTÒRIC: El segle XIII correspon a linici de la Baixa Edat Mitjana q dura fins al segle XV. El model social dominant era el feudalisme; va haver-hi 1 renaixement moderat de les ciutats. Construïren palaus, ajuntaments, universitats i convents, que es convertiren en els grans edificis de les noves ciutats. A la Corona dAragó el segle XIII fou un període dexpansió que es correspon amb el regnat de Jaume I. A lampliació del territori a través de la conquesta de València als musulmans. Al llarg de lEdat Mitjana es van desenvolupar dif. models de frontals daltar. El model + estès és com el de Santa Maria: en un suport de fusta shi pintaven escenes de temàtica religiosa q giraven entorn a 1 tema central. A Baixa Edat Mitjana, es troben frontals en els q es combina la fusta, la pintura i relleus de metall. CARACTERÍSTIQUES ESTILÍSTIQUES: El frontal daltar de Santa Maria està dedicat a la Verge i la seva funció és religiosa. Es col·locaven com a decoració de laltar. La tècnica pictòrica és el tremp que consistia en barrejar rovell dou amb el pigment i aigua. La pintura sassecava per evaporació. Es troba representada la Marededeu amb el nen. L'espai central té 4 registres distribuïts de manera regular i uniforme, la qual cosa dota la composició dharmonia i equilibri.Aquesta harmonia i equilibri saccentua amb lús q lautor fa del color. La gamma cromàtica dominant és dinfluència bizantina, destaqen el color vermell, blau i una àmplia gamma docres i groc distribuïts x compensar volums.

Presenta elements de transició gòtics, elements propis de lestil romànic com la representació de les figures no respon a 1 model natural, sinó simbòlic (poc reals), composició de les figures sordena segons criteris jeràrquics, dibuixa domina sobre el color, la Marededeu té rigidesa i el concepte de tro de sabiduria; el fons del retaule indica atemporalitat, les figures estan sotmeses a un marc arquitectònic artificial. Tb podem interpretar elements de transició al gòtic: mov. d'algunes figures, comunicació entre les figures representades, Jesús trenca la rigidesa del romànic amb la seva postura i la Verge (l'aguanta amb les 2 mans), detallisme de les robes i volum. ICONOGRAFIA: La representació escultòrica i pictòrica de la Verge amb el nen és 1 dels temes + reproduïts al llarg del temps dins de la iconografia cristiana. 4 escenes q complementen el frontal d'altar estan relacionades amb el Nou Testament: 1r registre Anunciació i visita a snta Isabel, 2n registre naixement, 3r registre Epifania, 4rt registre presentació al temple. MAJESTAT BATLLÓ: La Majestat Batlló és una talla de fusta policromada del segle XII. Es tracta duna escultura exempta realitzada, possiblement, pel taller de Ripoll. La talla ha estat elaborada seguint les pautes de lescultura romànica. Lobra es troba al MNAC.CONTEXT HISTÒRIC: El segle XII marca el final de l’Alta Edat Mitjana. El sistema feudal com a model social d’organització domina a tot Europa i els monestirs i els castells s’escampen per tot el territori. El segle XII fou important x Catalunya, l’any 1137 es constituí la Corona d’Aragó a través del matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la filla del rei Ramir d’Aragó, Peronella. La unió d’aquests territoris va facilitar la lluita contra els musulmans amb la conquesta territorial. El nom de la talla prové del col·leccionista que la va comprar a un antiquari i la va regalar a la Diputació de Barcelona l’any 1914. En aquells moments, l’escultura era plena d’un vernís que no permetia veure la seva policromia.CARACTERÍSTIQUES ESTILÍSTIQUES: L’escultura tenia una funció religiosa. El seu creador representà la imatge de Crist segons el model oriental de Crucifix triomfant pq: 1.Crist no mostra sofriment sinó més aviat pena amb els seus ulls abaixats, de mirada resignada.2.Va vestit amb 1 túnica de màniga llarga guarnida de vius colors q no permet veure el seu cos, 3 Els braços en creu i rectes, no mostren tensió ni postura forçada. Destaca la policromia que reforça la relació entre la creu i Crist en compartir els mateixos colors (vermell i blau bàsicament). La composició escultòrica destaca per un marcat antinaturalisme, les imatges tenien 1 funció didàctica i l’important era el q volien significar, el q es vol transmetre és la distància q separa Déu dels homes i la seva autoritat. ICONOGRAFIA: La representació de Crist en Majestat prové del text de l’Apocalipsi on es descriu la visió de Jesucrist triomfant. L’altre model de Crist clavat a la creu és el de Crist penitent, on s’expressa el dolor per les penalitats sofertes i l’objectiu iconogràfic és recordar als fidels que Jesús ha patit per culpa dels humans.