Habilidades, rutinas, autonomía

HABILITAT: és la destresa d’execució, capacitats o possibilitats físiques, motrius i cognitives per dur a terme una certa acció amb tant d’èxit com sigui possible i d’acord amb les normes i els valors culturals. Es la capacitat de resoldre una situació determinada.HÀBIT: és quan d’individu executa una conducta apresa prèviament en el moment oportú, de manera adequada i sense necessitat d’un control extern. Son constants pq permeten elaborar un marc d’actuació i relació amb els altres i son flexibles pq es poden adaptar a les diferents situacions i variar segons les característiques de l’entorn. Donen identitat personal pq mostren qui som i el que hem après.La diferencia entre habilitat i hàbit es que en habilitat es la qualitat de l’execució mentre que en l’hàbit es refereix a la selecció i aplicació encertada d’una habilitat.RUTINA: és l’automatització de l’hàbit, que surten sense pensar, l’adquisició d’hàbits es possible després d’un procés repetitiu i rutinari de cada acció, per això els hàbits s’executen sempre de la mateixa manera i en situacions similars.AUTONOMIA: és l’objectiu final del procés d’adquisició de qualsevol hàbit. És poder prescindir de l’ajuda o del suport d’altres per prendre decisions i resoldre situacions quotidianes. Aquesta depèn tant de les capacitats de l’individu com de les característiques de l’entorn (educar la nostre personalitat).2 tipus d’habilitats bàsiques: D’EXECUCIÓ: son les relacionades amb la motricitat, hi ha un cert nivell de desenvolupament de les coordinacions manual i oculo-manual.  DE PLANIFICACIÓ:  son de tipus més cognitiu, es la comprensió i el reconeixement de les accions que comporta cada hàbit, la seqüencia en que es produeixen, el sentit de l’ordre i del moment i  lloc en que s’ha de dur a terme.

FASES DE L’APRENENTATGE D’UN HÀBIT: PREPARACIÓ: Suposa l’anàlisi de tots els aspectes que tenen a veure amb l’aprenentatge i el fan possible. APRENENTATGE: Es la fase en que s’ensenya, es mostra l’hàbit per provocar una reacció d’imitació. S’ha d’observar les dificultats que els infants troben en l’execució i oferir una guia, un suport i recursos, deixar-los que ho provin mes vegades i donar temps pq analitzin els seus errors i aprenguin a modificar-los i motivar-los a que posin en pràctica el que han après. Activitats curtes i repetitives al cap de l’any, com a rutines. AUTOMATITZACIÓ: Suposa l’acceptació de la norma implícita en l’hàbit, això vol dir, la seva execució i la millora. En aquesta fase s’han de posar normes, valorar l’execució, exigir autonomia, analitzar les dificultats i motivar la continuació de l’adquisició. S’anima a l’infant, no s’ajuda. CONSOLIDACIÓ: Implica l’aplicació autònoma de l’hàbit cada vegada que la situació ho requereixi. Això suposa que s’ha produït una maduració de les capacitats inicials fins a desenvolupar capacitats noves que inclouen les necessitats d’actuar d’avant de situacions concretes. L’educador s’ha de mostrar coherent i estable i ha d’evitar reforços externs i la sobreprotecció. Una adquisició d’un hàbit és un APRENENTATGE A LLARG TERMINI s’ha de plantejar de manera sistemàtica. Hem de tenir clar els objectius en cada moment i la metodologia utilitzada, els adults han de ser constants i sistemàtics a les propostes d’activitats en la manera i el moment en que exerceixen un hàbit. AVALUACIÓ: Un dels instruments més utilitzats en l'avaluació és la pauta d'observació de manera individualitzada o en grup. Qualsevol instrument d'avaluació ha de recollir QUE s'està avaluant, QUAN s'ha dut a terme i sobre QUI s'ha dut a terme