Feudalisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 18,74 KB
CONCEPTE DE FEUDALISME. APARICIÓ.Entenem per feudalisme el règim polític, econòmic i social fonamentat en les relacions de servei i protecció (feudo-vassallàtiques) que es dispensaven, respectivament el vassall al senyor i el senyor al vassall. ///// Va sorgir a Europa a començaments de l'Edat Mitjana, després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i es consolidà entre els segles X-XIII. La crisi urbana provocada al' època del Baix Imperi romà per les invasions bàrbares havia provocat un procés de ruralització propici al' aparició de relacions senyorials; és a dir, molts camperols lliures i també antics treballadors urbans sense feina s'acollien a la protecció d'un gran propietari i quedaven en una situació de semillibertat. ///-El feudalisme com a sistema polític i militar. La desmembració de l'Imperi Carolingi va suposar el debilitament del poder reial, i la necessitat de repartir el poder entre el rei, que tenia el grau de "primum inter pares", i els senyors locals, que tenien plena autonomia política, econòmica i judicial en els seus territoris (feus), de manera que els senyors eren vassalls nominals del rei. Però l'autèntic vassallatge era el que ells exercien sobre els plebeus (serfs) que devien el seu treball i bens a canvi de la protecció de les seves vides. Els serfs podien treballar les terres del senyor a canvi de treballs personals o tributs (en diners o en espècie). ///El senyor feudal, a canvi de les terres que rebia del rei havia de protegir als habitants del feu, administrar justícia i representar a la Corona; a la vegada, estava obligat a prestar al rei "auxilium" (ajuda militar) i "consilium" (consell). ///El rei es reservava per ell una part del regne per administrar-la directament (bens patrimonials de la monarquia).///Els perills polítics i militars del sistema feudal eren les possibles guerres entre nobles i possibles rebelions dels nobles contra la monarquia-El feudalisme com a sistema econòmic: el senyoriu territorial i el senyoriu jurisdiccional.///A tot feu es trobaven tres tipus de terres: 1- Alous: Petites propietats situades dins del feu però propietat de pagesos lliures.///Eren poc nombrosos i aniran desapareixent entregats pels pagesos en moments de penúria o incautats pels senyors. ///2- Reserva: Eren les millors terres, propietat del senyor. Els seus fruits eren íntegrament per al senyor, però no era ell qui les treballava. ///3- Mansos: ParceHes propietat del senyor que havien estat cedides a pagesos semi-lliures (serfs de la gleva). El pagès treballava la terra, però estava obligat a: ///entregar al senyor part de la collita anual, "el cens".///Treballar alguns dies a la setmana o al mes en la "reserva" del senyor, "corvees". ///En ocasions, treballar als tallers del senyor (molins, ferreries, ... ).Únics tallers que podia haver en el feu, i els pagesos tenien prohibit muntar altres tallers o acudir a encarregar treballs a altres tallers que no fossin del seu senyor feudal. A més, per utilitzar aquests serveis (ex.: moldre el gra) els pagesos havien de pagar certa quantitat en espècie o en diners. /// Fer serveis militars en cas de perill.///Acceptar la justícia del senyor feudal, el qual sovint té dret de vida i de mort sobre els seus pagesos (serfs de la gleva). A més, el senyor pot cobrar la justícia i imposar multes, i també, cobrar taxes per la utilització de camins o rius navegables.///Els ingressos obtinguts pel senyor (tant en diners com en espècie) derivats del conreu de la terra (de la reserva i dels mansos) són coneguts amb el nom de rendes territorials.///El ingressos obtinguts pel senyor gràcies a les potestats jurisdiccionals (administració de justícia, utilització dels seus tallers, taxes de circulació,.... ) són les rendes jurisdiccionals. El conjunt de totes (territorials i jurisdiccionals) reb el nom de rendes senyorials. Els orígens del sistema feudal sembla que es troben en certes institucions derivades tant del món tardo-romà com del món germànic; però serà a partir de l'època carolíngia quan les relacions feudo-vassallàtiques configuraran les seves característiques.. ///La idea original és que molts homes lliures que desitgen més seguretat "s'encomanaven" a altres més poderosos que ells. Com a contrapartida, aquests darrers acostumaven a concedir als encomanats algun benefici, sovint terres./////Els elements bàsics de les relacions feudals seran, doncs, l'encomanació (arrel del vassallatge) i el benefici (anomenat també feu). ////Vassall era tot aquell que, lliurement, se situava sota l'empar d'una persona més poderosa, a la que prometia fidelitat i de la que esperava protecció i algún benefici./////El contracte s'establia a través de la Cerimònia de l'Homenatge, cada vegada més complicada, en la que eren elements destacats la unió de les mans de vassall i senyor, el bes que aquest donava al "seu home", i el iurament que segellava la fidelitat mútua. A continuació, el senyor entregava al seu vassall un obiecte com a símbol del "benefici" que li atorgava, era la investidura. Des d'aquell moment l'un i l'altre quedaven estretament lligats. Aquest contracte es rompia quan una de les parts incomplia les seves obligacions.La consolidació de la societat feudal es va produir quan els compromisos adquirits tendiren a fer-se hereditaris (abans no ho eren).
BASES SOCIOECONÒMIQUES DE LA SOCIETAT FEUDAL La societat feudal es fonamenta en els següents aspectes: a) Una gran jerarquització social (la piràmide feudal). A la cúspide, el rei, l'autoritat del qual era d'origen diví, encara que a la pràctica no sempre fos superior al poder nobiliari.///Al següent esglaó trobem els grans senyors feudals (ducs, marquesos, comtes, barons, .. ), l'Alta Noblesa, la que realment té el poder, obligats a l'''auxilium'' i "consilium" amb el rei. ///Per baix trobaríem la Baixa Noblesa (castellans, infançons), que solen administrar porcions dels feus dels grans senyors feudals dels quals són vassalls (subinfeudació). ///Més avall quedarien els "milites", cavallers, soldats professionals que mancaven de vassalls. /// A la base de la piràmide trobaríem els serfs de la gleva (el poble pla, majoritàriament camperol). ////Entre els senyors hauríem d'incloure l'Alt Clergat (bisbes, arquebisbes, abats de monestirs, ... ) amb un elevat poder econòmic i propietaris d'immenses terres. b) Societat eminentment rural. Per la decadència urbana i del comerç. El bé més preuat serà la terra. c) Societat violenta. Guerres entre nobles, revoltes nobiliàries contra el rei, revoltes antisenyorials reprimides duríssimament, a banda dels atacs de les segones invasions (normands, magiars, sarraïns) i de les interminables "croades". d)Societat poc complexa, simple i immòbil. És de caràcter estamental: ///"Oratores"( clergat), "bellatores" (els senyors, la noblesa, "els guerrers") i "laboratores" (els que treballen, pagesos; han de contribuir al manteniment dels altres dos estaments). e) Important paper de l'Església. Societat teocràtica? Ordre social "dictat per Déu" que és qui legitima el poder. Acaparadora de la cultura (monestirs). ///En el cas espanyol, a la Castella de l'alta EM la guerra contra els musulmans obliga a la repoblació per "presura", amb camperols lliures i amb furs o privilegis ( així, a Castella la V ella no hi ha feudalisme). En canvi, a Catalunya, sota la influència carolíngia, sí trobarem feudalisme bastant pur. ////// Es curiós que a partir del s.XIII, quan ja ha passat el moment de màxim apogeu del feudalisme a Europa, es donarà clarament aquest a les noves terres conquerides per Castella (La Manxa, Extremadura, Andalusia), ja que es va encomanar la repoblació a ordres militars i grans senyors, el quals instauraren un sistema latifundista que ha perdurat fins al present.
EL RESSORGIMENT DE LES CIUT ATS I EL COMERÇ MEDIEVAL.
La novetat més significativa que oferí l'europa baixmedieval respecte a l'Alta Edat Mitjana fou el renaixement de la vida urbana. Les velles "civitates" romanes només havien subsistit a Itàlia; a la resta d'Europa, ruralisme aclaparador (no hauran ciutats fins passat l'any 1000) ///// A partir del s.XI, naixement de nombroses ciutats, que sorgiren com a conseqüència de l' establiment de mercaders i artesans a les proximitats d'un nucli fortificat o "burg" . A la llarga, aquesta paraula acabarà designant al nou poblat creat, anomenant-se “Burgesos" els seus habitants.'/// Els burgs eren, sobre tot, centres especialitzats en la producció de manufactures i en l'intercanvi de mercaderies (ARTESANIA I COMERÇ). La seva proliferació, revelava el progrés experimentat en la socÍetat europea pel que fa a la divisió del treball. El camp enviava els seus excedents agraris a les ciutats, adquirint en aquestes els productes elaborats que necessitava. /// L'expansió urbana fou desigual a Europa. Molt important als Països Baixos i al nord d'Itàlia, però insignificant en altres territoris com per ex. Escòcia. ///El concepte de ciutat medieval engloba tant a populoses ciutats (París Londres, Florència) com a petits burgs que només funcionaven com a mercats comarcals. ////En qualsevol cas, les ciutats van créixer la llarg de la Baixa E.M. La seva població augmentava per la constant arribada d'immigrants que cercaven treball i llibertat ("l'aire de la ciutat fa lliure"). Per això sorgí la necessitat d’aixecar noves muralles (ex.: el recinte murat de París acollia 275 Ha a finals del s.XII, però 450 Ha a la meitat del s.XV).Les ciutats més poblades de l'Occident Cristià es trobaven a Itàlia (Milà, Venècia, Florència, Gènova) sense oblidar París, Londres, Bruges, Gant o Colònia. /// L'expansió de les ciutats va suposar el desenvolupament tant de la producció artesanal com del comerç./// Tots els que treballaven en un mateix ofici constituïen una corporació. Encara que aquestes, oficialment, tenien caràcter religiós i d'ajut mutu, amb el temps esdevingueren associacions per a la defensa dels seus interesos i per a garantir la qualitat dels productes que elaboraven (gremis). Dins de cada ofici havia tres esglaons o categories: mestre, oficials i aprenents.///La indústria més característica de la Baixa E.M. fou la tèxtil, a partir de la llana i, en menor mesura del lli, cotó i seda. El procés productiu solia estar disseminat (camp i ciutat). Els principals productors de teles foren Flandes i algunes ciutats italianes com Florència. Més endavant s'incorporaran regions d'Anglaterra i Holanda.//////// -El comerç medieval. ////// El creixement de la fabricació de manufactures va paraHel al creixement del comerç/// Els intercanvis eren necessaris en una societat que començava a especialitzar-se.///Les transaccions no només s'efectuaven entre els burgs i els seus entorns rurals, si no que també es desenvolupava el comerç a llarga distància, gràcies entre altres factors, a la pau recuperada en els camins, a la millora de les vies de comunicació i a l'augment de l'encunyació de moneda a partir del s.XII, cosa que va estimular molt l'expansió mercantil.///Juntament al mercat de caràcter local (diari) o comarcal (setmanal) van néixer les fires. Fundades per reis o senyors feudals, eren trobades periòdiques de mercaders en un lloc i unes dates prèviament establertes. Les més importants foren les de Champagne (a mig camí entre Flandes i el nord d'Itàlia). Era un punt de contacte entre comerciants d'ambdós territoris (draps flamencs, seda i espècies que aportaven els italians. Apogeu al s. XIII.
L 'APARICIÓ DE LA BURGESIA COMERCIAL. Amb el renaixement de les ciutats havia aparegut un món bulliciós, d'activitat incessant, en el que el paper dels diners era cada vegada més important. Els seus protagonistes eren els habitants dels burgs; és a dir, els burgesos; expressió que incloïa als grans i petits mercaders, als mestres de les corporacions i als simples oficials, inclús a aquells que es dedicaven a les incipients professions liberals. El problema era encaixar als burgesos dins de la tancada i arcaica societat medieval (estamental), ja que ells realitzaven activitats productives però no tenien relació directa amb el treball de la terra ni la seva condició s'assemblava a la dels serfs de la gleva. //// Des d'un primer moment, els habitants dels burgs havien tingut un fort esperit igualitari (ex .. les "comunes" formades per arrencar llibertats als senyors o als reis), però, amb el temps, es va produir una diversificació entre ells. Així, a les ciutats europees dels segles XIV i XV hi havia un notable contrast entre el patriciat (grups dominants que tenien el poder econòmic i el polític) i el comú (conjunt de capes populars, molt divers). /// Concretant més, podríem especificar l'existència de cinc grups urbans: /// 1.- Homes de negocis. Mercaders enriquits que intenten cada cop més imitar els modes de vida de la noblesa, i que aviat es dedicaran a la política formant el "patriciat urbà". /// 2.- Comerciants i artesans. Associats en "corporacions". Els artesans es distingien entre mestres, oficials i aprenents /// 3.- Proletariat urbà. Molt heterogeni. Són la població assalariada que treballa per als artesans i comerciants, amb condicions de vida generalment dures. /// 4.- Homes d'estudi. Apareixen, sobre tot, a partir del s. XIII, conseqüència de l'activitat de les Universitats. Són juristes, oficials públics, inteHectuals, mestres, metges,universitaris, ....../5.- Exclosos. Jueus, leprosos, heretges, malalts, sense sostres, folls (bojos), bruixes, orfes, ... Eren objecte de durs atacs, condemnes, però també de caritat. Ai11ats en "guetos", leprosseries, hospitals, ...
LA CRISI DEL FEUDALISME. condicions de vida de l'Edat Mitjana eren molt precàries: ///1- Enorme dependència respecte a la Natura (catàstrofes naturals ... pèrdua de collites. fams, molts problemes. ////2- Higiene nul'la :malalties i perill constant d'epidèmies grans mortaldats i descens poblacional./// 3- Incendis freqüents, devastadors i molt dificils de controlar. ///////////// Malgrat això, al llarg de l'E.M. distingim etapes d'expansió (progrés) i etapes de retrocés. Per això, els historiadors parlen de: //// -Període d'expansió (s.XI-XIII). Per millores en l'agricultura (més rendiments) i bones collites, provocant un increment poblacional i un creixement de les rendes senyorials. Això coincideix amb l'apogeu del feudalisme, però també de les ciutats. /// -Període de crisi (s.XIV i primera meitat del s.XV). Afecta el camp i les ciutats. Irregularitats climatològiques provoquen males collites .... fam ..... epidèmies (Pesta Negra, 1348) i freqüents guerres i conflictes armats (Guerra dels Cent anys, 1337-1453; sublevacions rurals i urbanes) són les "grans calamitats". La població disminueix i també ho fan les rendes senyorials. L'increment de la pressió fiscal sobre els pagesos supervivents sol provocar les revoltes. Les calamitats foren l'aspecte més cridaner de la "crisi del s. XIV ". La depressió tingué manifestacions molt diverses, des de la dislocació dels preus i salaris fins el retrocés dels conreus, L’increment del nombre de llogarets abandonats o la caiguda de les rendes senyorials. A més, la Cristiandat catòlica es divideix a partir del "Gran Cisma d'Occident"(1378-1417) amb dues seus pontifícies i dos papes: un a Roma i l'altre a Avinyó, proliferant les heretgies. /// - Període de recuperació (segona meitat del s.XV). A partir de mitjans del s.XV la situació canvia per: ///-sensible disminució de les epidèmies (no desaparició) /// -acabament de la "Guerra dels Cent anys" /// -la recuperació poblacional permet la reconquesta de terres cultivables. La recuperació demogràfica i econòmica és molt significativa a les ciutats, però molt menys als senyorius feudals perquè el model econòmic mercantilista, preludi del capitalisme s'imposa amb contundència sobre el model feudal. És per això, que els aspectes més significatius de la recuperació es veuen en una adaptació del camp a les condicions que imposaven les ciutats; així, s'intensifiquen les activitats ramaderes i s'especialitzen els conreus.-Un segle de conflictes socials aguts. A la Baixa E.M. hi haurà nombrosos conflictes socials. És lògic davant el desigual repartiment de la riquesa i del poder, cosa que genera classes o grups amb interesos contraposats. Així, trobarem pagesos contra senyors, burgesos contra feudals, el "comú" contra el "patriciat" , cristians contra jueus. /// La intensitat d'aquests conflictes fou variable. Menys violència durant l'època d'expansió i molta més en els moments de dificultats. Afecten tant el camp com les ciutats. De vegades resulta difícil deslindar els conflictes socials purs, d'altres pugnes estrictament polítiques o religioses (certes heretgies duien implícites reivindicacions socials). /// El primer gran moviment social baixmedieval fou el de les "comunes" urbanes (finals s. XI- mitjans s.XII), per guanyar franquícies contra els senyors dels que depenien. Però l'etapa revolucionària per exceI-lència fou més tardana, coincidint amb la crisi demogràfica i econòmica. Les revoltes més destacades van ser: Flandes (1323-28); França, la "Jacquerie"(1358); sud d'Anglaterra, gran revolta pagesa antisenyorial, 1381. Totes elles protagonitzades per la pagesia i sufocades pel nobles amb una duríssima repressió. Respecte a l'origen de les revoltes només coneixem la versió dels senyors a través de les cròniques, on es desqüalifica i insulta als revoltosos./// També hi va haver moltes revoltes urbanes, especialment a Flandes, París i nord de França, la vall del Rhin, Llombardia, Toscana, Catalunya (conflicte entre la "biga i la busca" a Barcelona). En aquests conflictes, entraven en joc diversos factors, uns polítics (el control del govern local estava en mans d'oligarquies) i altres econòmics (lluita per salaris més justos i millors condicions de treball).
BASES SOCIOECONÒMIQUES DE LA SOCIETAT FEUDAL La societat feudal es fonamenta en els següents aspectes: a) Una gran jerarquització social (la piràmide feudal). A la cúspide, el rei, l'autoritat del qual era d'origen diví, encara que a la pràctica no sempre fos superior al poder nobiliari.///Al següent esglaó trobem els grans senyors feudals (ducs, marquesos, comtes, barons, .. ), l'Alta Noblesa, la que realment té el poder, obligats a l'''auxilium'' i "consilium" amb el rei. ///Per baix trobaríem la Baixa Noblesa (castellans, infançons), que solen administrar porcions dels feus dels grans senyors feudals dels quals són vassalls (subinfeudació). ///Més avall quedarien els "milites", cavallers, soldats professionals que mancaven de vassalls. /// A la base de la piràmide trobaríem els serfs de la gleva (el poble pla, majoritàriament camperol). ////Entre els senyors hauríem d'incloure l'Alt Clergat (bisbes, arquebisbes, abats de monestirs, ... ) amb un elevat poder econòmic i propietaris d'immenses terres. b) Societat eminentment rural. Per la decadència urbana i del comerç. El bé més preuat serà la terra. c) Societat violenta. Guerres entre nobles, revoltes nobiliàries contra el rei, revoltes antisenyorials reprimides duríssimament, a banda dels atacs de les segones invasions (normands, magiars, sarraïns) i de les interminables "croades". d)Societat poc complexa, simple i immòbil. És de caràcter estamental: ///"Oratores"( clergat), "bellatores" (els senyors, la noblesa, "els guerrers") i "laboratores" (els que treballen, pagesos; han de contribuir al manteniment dels altres dos estaments). e) Important paper de l'Església. Societat teocràtica? Ordre social "dictat per Déu" que és qui legitima el poder. Acaparadora de la cultura (monestirs). ///En el cas espanyol, a la Castella de l'alta EM la guerra contra els musulmans obliga a la repoblació per "presura", amb camperols lliures i amb furs o privilegis ( així, a Castella la V ella no hi ha feudalisme). En canvi, a Catalunya, sota la influència carolíngia, sí trobarem feudalisme bastant pur. ////// Es curiós que a partir del s.XIII, quan ja ha passat el moment de màxim apogeu del feudalisme a Europa, es donarà clarament aquest a les noves terres conquerides per Castella (La Manxa, Extremadura, Andalusia), ja que es va encomanar la repoblació a ordres militars i grans senyors, el quals instauraren un sistema latifundista que ha perdurat fins al present.
EL RESSORGIMENT DE LES CIUT ATS I EL COMERÇ MEDIEVAL.
La novetat més significativa que oferí l'europa baixmedieval respecte a l'Alta Edat Mitjana fou el renaixement de la vida urbana. Les velles "civitates" romanes només havien subsistit a Itàlia; a la resta d'Europa, ruralisme aclaparador (no hauran ciutats fins passat l'any 1000) ///// A partir del s.XI, naixement de nombroses ciutats, que sorgiren com a conseqüència de l' establiment de mercaders i artesans a les proximitats d'un nucli fortificat o "burg" . A la llarga, aquesta paraula acabarà designant al nou poblat creat, anomenant-se “Burgesos" els seus habitants.'/// Els burgs eren, sobre tot, centres especialitzats en la producció de manufactures i en l'intercanvi de mercaderies (ARTESANIA I COMERÇ). La seva proliferació, revelava el progrés experimentat en la socÍetat europea pel que fa a la divisió del treball. El camp enviava els seus excedents agraris a les ciutats, adquirint en aquestes els productes elaborats que necessitava. /// L'expansió urbana fou desigual a Europa. Molt important als Països Baixos i al nord d'Itàlia, però insignificant en altres territoris com per ex. Escòcia. ///El concepte de ciutat medieval engloba tant a populoses ciutats (París Londres, Florència) com a petits burgs que només funcionaven com a mercats comarcals. ////En qualsevol cas, les ciutats van créixer la llarg de la Baixa E.M. La seva població augmentava per la constant arribada d'immigrants que cercaven treball i llibertat ("l'aire de la ciutat fa lliure"). Per això sorgí la necessitat d’aixecar noves muralles (ex.: el recinte murat de París acollia 275 Ha a finals del s.XII, però 450 Ha a la meitat del s.XV).Les ciutats més poblades de l'Occident Cristià es trobaven a Itàlia (Milà, Venècia, Florència, Gènova) sense oblidar París, Londres, Bruges, Gant o Colònia. /// L'expansió de les ciutats va suposar el desenvolupament tant de la producció artesanal com del comerç./// Tots els que treballaven en un mateix ofici constituïen una corporació. Encara que aquestes, oficialment, tenien caràcter religiós i d'ajut mutu, amb el temps esdevingueren associacions per a la defensa dels seus interesos i per a garantir la qualitat dels productes que elaboraven (gremis). Dins de cada ofici havia tres esglaons o categories: mestre, oficials i aprenents.///La indústria més característica de la Baixa E.M. fou la tèxtil, a partir de la llana i, en menor mesura del lli, cotó i seda. El procés productiu solia estar disseminat (camp i ciutat). Els principals productors de teles foren Flandes i algunes ciutats italianes com Florència. Més endavant s'incorporaran regions d'Anglaterra i Holanda.//////// -El comerç medieval. ////// El creixement de la fabricació de manufactures va paraHel al creixement del comerç/// Els intercanvis eren necessaris en una societat que començava a especialitzar-se.///Les transaccions no només s'efectuaven entre els burgs i els seus entorns rurals, si no que també es desenvolupava el comerç a llarga distància, gràcies entre altres factors, a la pau recuperada en els camins, a la millora de les vies de comunicació i a l'augment de l'encunyació de moneda a partir del s.XII, cosa que va estimular molt l'expansió mercantil.///Juntament al mercat de caràcter local (diari) o comarcal (setmanal) van néixer les fires. Fundades per reis o senyors feudals, eren trobades periòdiques de mercaders en un lloc i unes dates prèviament establertes. Les més importants foren les de Champagne (a mig camí entre Flandes i el nord d'Itàlia). Era un punt de contacte entre comerciants d'ambdós territoris (draps flamencs, seda i espècies que aportaven els italians. Apogeu al s. XIII.
L 'APARICIÓ DE LA BURGESIA COMERCIAL. Amb el renaixement de les ciutats havia aparegut un món bulliciós, d'activitat incessant, en el que el paper dels diners era cada vegada més important. Els seus protagonistes eren els habitants dels burgs; és a dir, els burgesos; expressió que incloïa als grans i petits mercaders, als mestres de les corporacions i als simples oficials, inclús a aquells que es dedicaven a les incipients professions liberals. El problema era encaixar als burgesos dins de la tancada i arcaica societat medieval (estamental), ja que ells realitzaven activitats productives però no tenien relació directa amb el treball de la terra ni la seva condició s'assemblava a la dels serfs de la gleva. //// Des d'un primer moment, els habitants dels burgs havien tingut un fort esperit igualitari (ex .. les "comunes" formades per arrencar llibertats als senyors o als reis), però, amb el temps, es va produir una diversificació entre ells. Així, a les ciutats europees dels segles XIV i XV hi havia un notable contrast entre el patriciat (grups dominants que tenien el poder econòmic i el polític) i el comú (conjunt de capes populars, molt divers). /// Concretant més, podríem especificar l'existència de cinc grups urbans: /// 1.- Homes de negocis. Mercaders enriquits que intenten cada cop més imitar els modes de vida de la noblesa, i que aviat es dedicaran a la política formant el "patriciat urbà". /// 2.- Comerciants i artesans. Associats en "corporacions". Els artesans es distingien entre mestres, oficials i aprenents /// 3.- Proletariat urbà. Molt heterogeni. Són la població assalariada que treballa per als artesans i comerciants, amb condicions de vida generalment dures. /// 4.- Homes d'estudi. Apareixen, sobre tot, a partir del s. XIII, conseqüència de l'activitat de les Universitats. Són juristes, oficials públics, inteHectuals, mestres, metges,universitaris, ....../5.- Exclosos. Jueus, leprosos, heretges, malalts, sense sostres, folls (bojos), bruixes, orfes, ... Eren objecte de durs atacs, condemnes, però també de caritat. Ai11ats en "guetos", leprosseries, hospitals, ...
LA CRISI DEL FEUDALISME. condicions de vida de l'Edat Mitjana eren molt precàries: ///1- Enorme dependència respecte a la Natura (catàstrofes naturals ... pèrdua de collites. fams, molts problemes. ////2- Higiene nul'la :malalties i perill constant d'epidèmies grans mortaldats i descens poblacional./// 3- Incendis freqüents, devastadors i molt dificils de controlar. ///////////// Malgrat això, al llarg de l'E.M. distingim etapes d'expansió (progrés) i etapes de retrocés. Per això, els historiadors parlen de: //// -Període d'expansió (s.XI-XIII). Per millores en l'agricultura (més rendiments) i bones collites, provocant un increment poblacional i un creixement de les rendes senyorials. Això coincideix amb l'apogeu del feudalisme, però també de les ciutats. /// -Període de crisi (s.XIV i primera meitat del s.XV). Afecta el camp i les ciutats. Irregularitats climatològiques provoquen males collites .... fam ..... epidèmies (Pesta Negra, 1348) i freqüents guerres i conflictes armats (Guerra dels Cent anys, 1337-1453; sublevacions rurals i urbanes) són les "grans calamitats". La població disminueix i també ho fan les rendes senyorials. L'increment de la pressió fiscal sobre els pagesos supervivents sol provocar les revoltes. Les calamitats foren l'aspecte més cridaner de la "crisi del s. XIV ". La depressió tingué manifestacions molt diverses, des de la dislocació dels preus i salaris fins el retrocés dels conreus, L’increment del nombre de llogarets abandonats o la caiguda de les rendes senyorials. A més, la Cristiandat catòlica es divideix a partir del "Gran Cisma d'Occident"(1378-1417) amb dues seus pontifícies i dos papes: un a Roma i l'altre a Avinyó, proliferant les heretgies. /// - Període de recuperació (segona meitat del s.XV). A partir de mitjans del s.XV la situació canvia per: ///-sensible disminució de les epidèmies (no desaparició) /// -acabament de la "Guerra dels Cent anys" /// -la recuperació poblacional permet la reconquesta de terres cultivables. La recuperació demogràfica i econòmica és molt significativa a les ciutats, però molt menys als senyorius feudals perquè el model econòmic mercantilista, preludi del capitalisme s'imposa amb contundència sobre el model feudal. És per això, que els aspectes més significatius de la recuperació es veuen en una adaptació del camp a les condicions que imposaven les ciutats; així, s'intensifiquen les activitats ramaderes i s'especialitzen els conreus.-Un segle de conflictes socials aguts. A la Baixa E.M. hi haurà nombrosos conflictes socials. És lògic davant el desigual repartiment de la riquesa i del poder, cosa que genera classes o grups amb interesos contraposats. Així, trobarem pagesos contra senyors, burgesos contra feudals, el "comú" contra el "patriciat" , cristians contra jueus. /// La intensitat d'aquests conflictes fou variable. Menys violència durant l'època d'expansió i molta més en els moments de dificultats. Afecten tant el camp com les ciutats. De vegades resulta difícil deslindar els conflictes socials purs, d'altres pugnes estrictament polítiques o religioses (certes heretgies duien implícites reivindicacions socials). /// El primer gran moviment social baixmedieval fou el de les "comunes" urbanes (finals s. XI- mitjans s.XII), per guanyar franquícies contra els senyors dels que depenien. Però l'etapa revolucionària per exceI-lència fou més tardana, coincidint amb la crisi demogràfica i econòmica. Les revoltes més destacades van ser: Flandes (1323-28); França, la "Jacquerie"(1358); sud d'Anglaterra, gran revolta pagesa antisenyorial, 1381. Totes elles protagonitzades per la pagesia i sufocades pel nobles amb una duríssima repressió. Respecte a l'origen de les revoltes només coneixem la versió dels senyors a través de les cròniques, on es desqüalifica i insulta als revoltosos./// També hi va haver moltes revoltes urbanes, especialment a Flandes, París i nord de França, la vall del Rhin, Llombardia, Toscana, Catalunya (conflicte entre la "biga i la busca" a Barcelona). En aquests conflictes, entraven en joc diversos factors, uns polítics (el control del govern local estava en mans d'oligarquies) i altres econòmics (lluita per salaris més justos i millors condicions de treball).