Economia 1r i 2n trimestre

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 26,96 KB

 
ECONOMIA:
Economia: del grec antic “administració de la casa”, en el sentit de patrimoni domèstic o familiar.
-El problema econòmic: essers humans
-necessitats il·limitades
-recursos limitats (escasos) ->
problema econòmic
El problema econòmic és universal (afecta a tothom) i relatiu perquè els recursos són limitats, en relació als postres desitjos de bens i serveis.
L’economia tracta de paliar el problema econòmic de l’escassetat de la millor manera posible.
-Definició: L’economia és la ciencia que estudia l’administració eficient d’uns recursos escassos susceptibles d’usos alternatius per produir b+ens i serveis necessaris i distribuir-los entre els membres de la societat. (=escassetat econo -> necessitat d’escollir)
*Cost d’oportunitat
Escollir implica pendre una decisió sobre allò que s’obtindrà i allò a que es renuncia.
Definició: El cost d’oportunitat d’una decisió és la millor alternativa a que es renuncia quan es pren la decissió.
*les necessitats, els bens i els serveis:
NECESSITAT (desig que es vol satisfer): tipus:
-primàries: imprescindible (alimetnació). Afecta a la subsistència i desenvolupament.
-secundàries: Prescindibls (piscina). Augmenta benestar.
Les necessitats es satisfant amb BENS i SERVEIS.
*
Classificació de bens i serveis:
Segons el grau d’escassetat:
-lliures: disposem il·limitadament.
-econòmics: tenen un preu pel fet de ser utils.
·Segons la seva funció:
-bens de consum (satisfant necessitats directament): duradors (us prolongat) i no duradors.
-bens de capital (indirectament).
Segons el grau de transformació:
-intermedis (passen per transformacions)
-finals (llestos per el consum)
Segons la forma d’accés:
-públics (el cost d0extendre el seu us a una persona més és nul, no es pot impedir el seu us).
-privats (si els consumeix una persona, no el pot consumir una altra al mateix temps)
*
Activitats econòmiques:
Les act. Econòmiques són les que fan possible la satisfacció de les necessitats. Hi ha 3 tipus.
act de bens i serveis:
-consum
-producció
-distribució
La satisfacció de les necessitats humanes es realitza mitjanánt el consum de bens i serveis econòmics, els quals són produits i distribuits per les empreses.
Agents econòmics:
Associat a cadascuna de les activitats econòmiques hi ha un agent, que hi pren les desicions. Són:
-les families/economies familiars -> Consum
-les empreses -> Producció&Distribució
-sector públic-> pren desicions que afecten les families i les empreses amb la intenció d’aconseguir el màxim benestar per la societat.

L’estudi de l’economia té dues branques:
-
Microeconomia: estudia l’actuació dels agents econòmics i les seves relacions.
-
Macroeconomia: estudia el comportamnt de l’economia en conjunt.
Factors de producció
Els f de p són els elements basics que s’utilitzen en la producció i distribució de bens i serveis. N’hi ha de 3 tipus:
-Recursos naturals: (factor terra) i provenen de la natura.
-Treball: act productiva humana.
-Capital: factors de producció produït.
-(- iniciativa empresarial) -> necessaria per cominar-los tots amb la finalitat prevista.

*La tecnologia:
La quantitat de bens i serveis produïts no depen exclusivament de la quantitat de factors productius de que es disposa, sinó que també del mètode productiu, es a dir, de la forma de combinar aquests factors que depenen de la tecnologia emprada.
Definició: és el coneixement que s’aplica en els processos de disseny i realització de la producció i preescriu les accions que s’han de realitzar en el procès.

La tecnologia determina la manera com es combinen els diversos factors de producció disponibles per produ¨r un bé de servei. Per tant, les possibilitats de producció de cada païs depenen de les quantitats de factors de producció, de la tecn disponible i en menor grau, de la formació dels treballadors i de l’organització empresarial.
*La Frontera de Possibilitats (FPP)
La FPP reflecteis les quantitats màximes de bens i serveis que es capaç de produïr una societat en un determinat període de temps amb uns factors de producció i uns coneixements tecn determinats.

La FPP mostra les diverses combinacions de bens o serveis que es poden produir en un determinat període de temps amb els recursos i la tecnologia disponibles.

El model de la FPP il·lustra diversos conceptes:
-L’escassetat de recursos
-El cost d’oportunitats
-La producció potencial

TEMA 2. Els sistemes econòmics:
Sistema econòmic: és la manera com s’organitza una societat per satisfer les seves necessitats amb recursos escassos alhora que esableix fórmules de repartiment per a la població.
Cada s. Econòmic ha de respondre a 3 preguntes:
-¿Què produir?
-¿Com produir?
-¿Per a qui?

Sistemes econòmics més importants:
-Sistema d’economía de mercat
-sistema d’economía de planificació centralitzada.
-sistema d’economía mixta.

El creixement econòmic:
És l’increment en la producció de bens i serveis d’una societat en un període de temps determinat.
Hi ha dues formes de creixer econòmicament:
-Augmentar els factors de producció
-Millorar la productivitat:
-millor formacio dels treballadors
-millorar la tecnica (metodes de produccio nous i millors)

Productivitat: és la relació entre la producció obtinguda i els factors emprats per obtenir-lo en un període de temps determinat. (Producció obtinguda -> factors emprats)
Les doctrines econòmiques:
Els diferents sistemes econòmics es basen en diferents doctrines econòmiques:

Economia de mercat - A. Smith (1723-1790) - Doctrina eco.
" de planificació centralitzada - Karl Max (1818-1883) - Socialisme-Marxista
" Mixta - J. M. Keynes (1883-1946) - Keyhesianisme.
_____________________
*Sistema d’economia de mercat:
Mercat: Mecanisme mitjançant el qual els compradors i els venedors iteractuen per fixar els preus i intercanviar bens i serveis.
*Apareix amb la revolució Industrial del S XVIII. Va ser el sistema econòmic dominant des del final del S XVIII fins el 1r quart del SXX, però amb modificacions.
Es basa en l’existència d’un mitjà a través del qual efectuarà les transicions econòmiques el MERCAT.
I un mitjà de pagament acceptat per tothom, els DINERS.

*
Els factors de producció són majoritariament PRIVADES.
-
Que produir? Es produeixen els bens i serveis què es demanen en el mercat, si s’obte un valor econòmic suficient. La quantitat produida depen del preu del producte.
-
Com produir? La forma de produir la decideixen les empreses què són les que trien els factors de producció i la tecnologia a utilitzar en el procés productiu. Ho fan de forma que els resulti més rendible. (minimitzant els cotos per poder maximitzar els beneficis)
Per a qui? Es produeix per a qui pugui pagar el preu corresponent.
el Sector Públic intervé mínimament, ja que es reserva al govern funcions ven definides.
*exemple: l’exèrcit, l’administració de justicia i el mateniment de determinades empreses d’interes public que mai podrien ser rendibles si fossin gestionades pel sector privat.
Les vendes i els preus són els indicadors principals de l’activitat econòmica, els que serveixen per prendre desicions als agents econòmics.

*
Inconvenients (fallades de mercat)
1. Inestabilitat cíclica:
Cada cert temps el sistema pateix una recessió, es a dir, una disminució en la producció de bens i serveis.
2. Escassetat de bens no rendibles:
El sector public ha d’assumir les necessitats de bens i serveis no rendibles, dels quals en subministrarà un mínim, i suposem grans despeses.
3. Deteriorament del medi-ambient:
Contaminació, i la degradació del paisatge són les conseqüències d’aquest deteriorament.
4. Abusos d’algunes empreses:
*Per una banda les empreses poderoses poden imposar un preu i unes condicions de venda injustes, desequilibrant el sistema.
*Per l’altra publicitat pot influir negativament alternant les desicions dels consumidors.
(problema de manipulació i foment del consumisme).
5. Distribució desigual de la venda:
La propietat dels factors de producció millor remunerats (treball qualificat, terrenys numerosos, capital, etc...) proporciona molta més venda que la dels altres. Apareixen grans contrastos que procuren greus problemes socials.
_____________________

*
Sistema econòmic de planificació centralitzada
Inspirat en la teoria marxista apareix a la unió soviètica després de la Revolució del 1917.
Posteriorment es va estendre als països de l’est d’europa.
L’objectiu d’aquest sis. Eco. És aconseguir un repartiment més igualatari de l renta.
Per assolir l’objectiu desapareix el mercat com a mecanisme de coordinació de l’activitat econòmica.
Els mitjans de producció són propietat de l’estat, i les desicions sobre l’organització de l’act eco les pren un organisme de planificació central.
L’organisme de planificació extableix periodicaments uns plans econòmics plurianuals, en els quals s’especifiquen els mètodes de producció que han de seguir les empreses, els subministraments de recursos, els objectius de producció, els salaris dels treballadors, inversions en infraestructures i tots els altres aspectes que requereix l’act eco.

*
Els preus són també fixats per l’organisme de planificació central en funció dels objectius fixats en el pla econòmic, però no responen a una realitat econòmica, sinó a una motivació política i administrativa.

*
sistema ec de prod centralitzada
-Que produir? El que determini l’organisme de producció
-Com produir? Com ho determini l’org de producció.
-> En cada centre de producció els administradors prendran les desicions que calguin per complir els objectius del pla econòmic.
-Per a qui produir? Per a totes les families, segons les directrius de l’organisme planificador.

*Repartiment igualatari de la renda (AVANTATGE)
*(INCONVENIENTS):
-errors de previsió
-els preus no informen de la situació real del mercat (fixat per l’organ planificador, en conseqüència hi ha falta d’infor sobre la marxa de l’economia)
-manca d’insentiu: preus i salaris estan fixats per l’organ plan de l’estat, i pertant no hi ha estimul de la productivitat ni de la competivitat de l’empresa. Si un centre de producció no és eficient en la gestió dels factors de prod igualment es manté.
De tot això en resulta un MALBARATAMENT dels factors de producció, que augmenta els costos de producció i com a conseqüència la falta d’eficiència productiva, que condiciona la marxa de l’economia.
-
excessiva burocràcia: per controlar l’economia i altres qüestions fonamentals, l’estat necessita un gran aparell administratiu, que absorveix una gran part dels recursos disponibles, i en la pràctica resulta poc eficaç. Els queformen part d’aquest aparell adm de l’estat són els anomenats “buròcrates”, formen un grup amb molt poder, dificil de controlar.
_________________________
*El sistema d’economia mixta
El descubriment del perill que suposen les crisis periòdiques en les economies de mercat arran de la gran depressió de 1929, va obligar a buscar solucions als desajustos econòmics que aquell sistema produia.
Llavors, es va decidir mantenir el mecanisme del mercat com a instrument principal de l’economia, però amb una major intervenció del sector públic, es a dir, de l’estat, per tal de corregir els desajustos.
Si bé l’estat en una ec de mercat es limitava a intervenir minimament, en una economia mixta, l’estat té assignades moltes altres funcions, dirigides a millorar les condicions de vida de la població.
Funcions de l’estat:
-Establir el marc juridico-institucional
i que serà capaç de crear i imposar normatives fortament reguladores de les act econòmiques, així es fixen el salari minim, duracio jornada de treball, protecció medi ambient, mesures de prestació socials...
-
Subministra bens i serveis públics i perquè tothom en pugui gaudir i que siguin un benefici per al conjunt de la societat, per exemple: la sanitat, l’educació, les obres públiques, el transport col·lectiu, les telecomunicacions.
-
Redistribuir la renda: per aconseguir un minim nivell de benestar per a tothom. Exemple: pensions de jubilació, supsidi d’atur, subvencions per creació d’ocupació, ajut a families nombroses.
-
Suavitzar la inestabilitat cíclica

*Resum: problemes (fallades) del mercat.
Problemes (fallades) del mercat Mesures (intervenció de l’estat) Problemes (fallades) del mercat Mesures (intervenció de l’estat)
Inestabilitat cíclica Suavització mitjançant mesures correctores
Escassetat de béns no rendibles Subministraments de béns i serveis públics
Deteriorament del medi-ambient Abusos de les empreses Instauració d’un marc juridico-institucional que no persegueixi
Distribució desigual de la renda Redistribució de la renda

Corrent neo-liberal=major participació de l’estat
Estat del benestar=major participació de l’estat.

TEMA 3. Els agents econòmics

Els consumidors o families:
Decideixen sobre el consum, segons:
-Les preferències
-Les seves disponibilitats (nivell d’ingressos) -> principalment! (*cal que les empreses i el sec públic coneguin aquests factors de decisió)
-Les families també són propietaries de recursos productius, els quals poden pasar a disposició de les empreses, en canvi d’una remuneració anomenada
renda.
*La renda: és el valor o preu que es paga per la utilització d’un recurs productiu en un període de temps det.
Depenent del recurs productiu que la genera la renda pot rebre diferents noms:
-treball = salari
- rec. Nat=renda - lloguer de la terra
-capital (financer) -> interès.

Classificació segons la seva intervenció en el pro prod.
-Empresaris -> organitzen i coordinen l’act prod d’acord amb uns objectius establerts.
-Treballadors-> s’organitzen en sindicats i aporten el factor productiu de “treball”.
-Rendistes -> aporten factors productius diferents del “treball”. I en reben una renda (pares).
-Consumidors estrictes -> no participen en el procés productiu (estudiants).
*Els consumidors s’associen en organitzacions per defensar els seus drets (ocu).
*
El principi de racionalitat econòmica
Per a les seves decisions cada agent econòmic es basa en l’anomenat principi de racionalitat econòmica, que consisteix en escollir entre les possibilitats disponibles, la que procura més utilitat, es a dir, més profit o satisfacció.
*Les empreses
Prenen decisions racionals (seguint el principi de rac econòmica) sobre la producció i la distribució de bens i/o serveis, utilitzant els factors de producció aportats per les famílies.

objectius de les empreses:
1. maximitzar el benefici (ingresos - despeses) [principal]
2. mantenir-se en el mercat i crèixer.
3. generar ocupació i riquesa (en la zona d’influència -> entorn)
4. Medi-ambient (respectar-lo)
*El sector públic
S’anomena sector públic al conjunt d’administracions, organismes i empreses públiques que són de titularitat estatal.
SECTOR PÚBLIC ESPANYOL
-Administracions públiques
-adm central
-adm general de l’estat
-organismes autònoms administ
-seguretat social
-adm local
-comunitats autònomes
-corporacions locals
-Empreses públiques
-financeres (insit. d’assegurances)
-no financeres
-S.E.P.I (societat estatal de participacions industrials)
-INH (inst nacional d’hidrocat)
-Patrimoni estat
-organismes autònoms comercials

*El flux circular de la renda
*Existeixen 2 mercats complementaris:
1. Primer:
Mercat de bens i serveis-> les empreses faciliten bens i serveis per cubrir les necessitats de familia. [empreses -> bens/serveis->families]
2. Segon:
Mercat de factors de producció: [Families -> f de prod -> empreses]

*El sector públic influeix en l’activitat econòmica mitjançant:
-impostos (recaptació)
-despesa pública
-establiment del marc jurídic-institucional.

*L’especialització i l’intercanvi
La divisió del treball-> consisteix en el fet que cada tipus de feina es duta a terme per una persona diferent. Si cada persona s’especialitza en una part de la tasca, en comptes d’elaborar ella sola tot el procès, durà a terme aquesta tasca amb més destresa i rapidesa, per tant la divisió del treball condueix a l’especialització.
L’especialització fa possible l’obtenció d’un major volum de producció, amb un nivell de qualitat alt.

*La divisió del treball -> l’especialització -> més producció i major qualitat.

Per tant permet una millora en
l’eficiència.
-Ara bé, l’especialització fa que els treballadors sols produeixin una petita part dels béns i serveis que necessiten, però en quantitat superior a la que els hi és necessaria. Per tant caldr+a que es posin en contacte per intercanvia allò que els hi sobra per allò que els hi falta.
Avui en dia l’intercanvi acostuma a fer-se amb
diners. Per això diem que els diners són mitjà de canvi (però intercanviables)-

*Per tant la divisió del treball condueix a l’especialització que permet un increment de la producció gràcies a l’intercanvi.

Avantatges i inconvenients de la divisió dels treball:_
-Avantatges -> major producció, més qualitat.
-Inconvenients ->
-monotonia (problemes físics i psicològics)
-dificultats en cas d’aturs per trobar feina.

TEMA 4. Producció i Distribució:
4.1 L’empresa i la producció
*L’empresa és l’instrument organitzador que reuneix factors productius per produir, i distribuir bens i serveis.
*Produir (el procès de producció): és la transformació dels factors de producció en bens i serveis mitjançant l’aplicació de la tecnologia.

*Factors de producció -Rec Naturals -Treball -Capital *Productes intermedis (fabricats per altres empreses) Entrades (inputs)
TRANSFORMACIÓ PRODUCTIVA (amb determinada tecnologia)
Productes obtinguts -bens -serveis Sortides (outputs)

*Els serveis que aporten el treball, el capital, i la terra, s’incorporen als bens econòmics en els processos productius en forma de valor afegit.
Valor afegit-> és la diferència entre el valor dels bens produits i el cost de les primeres matèries i altres béns intermedis emprats per produir-los.
*valor af del llibre= val llibre - materials utilitzats per fer-lo.
*
El cost de producció
Es denomina cost de producció al valor dels factors de producció que es consumeixen, transformen o destrueixen, en l’esmentat procés o “out put”.
Els costos de producció es poden classificar segons la seva facilitat per variar a curt termini:

Costos Fixos (CF): No varien a curt termini ja que no depenen de la quantitat produïda. Ex-> lloguer del local...
Costos Variables (CV): Poden variar a curt termini ja que depen de la quantitat produÑida. Ex-> cost dels recursos energètics.
Costos Total (CT): Són la suma dels costos fixos i dels costos variables.

Per tant:
CT=CF+CV (són la suma de totes les despeses originades per la producció del producte).

*
El benefici empresarial s’obté de la diferència entre els ingressos totals (IT), obtinguts per a la venda dels productes i els costos totals (CT), Aixa B=IT-CT

*A llarg termini es considera que les empreses no tenen costos fixos. És a dir, que tots els costos poden variar.

*A partir dels costos anteriorment definits, es definiesen també uns altres tipus de costos:
Costos Mitjans (CMi)-> són el cost per unitat de producte obtingut.
CMi=CT/Q Q=nivell de producció, quantitat produïda.

També podem considerar
costos fixos mitjans (CFMi) i costos variables mitjans (CVMi):
CMi=CT/Q= CF+CV/Q = CF/Q
(=CFMi)+ CV/Q (CVMi)
CMi = CFMi + CVMi

Costos marginals (CMg) -> són la variació del cost total quan la quantitat del producte obtingut augmenta en una unitat. Ä->increment
CMg= ÄCT/ ÄQ
*CMg= Ä CT/ ÄQ= ÄCF+ Ä/ ÄQ= Ä(CF+CV)/ ÄQ=
ÄCV/Q

*
Maximització del benefici:
Si considerem la variació dels ingressos que es produeix amb la venda d’una unitat adicional de producte, el que anomenarem ingres marginal (Img), llavors podem calcular el nivell de producció de màxim benefici, que es produeix quan el cost marginal iguala l’ingres marginal.
CMg=IMg -> condició màxim benefici.

*La funció de producció
És la relació entre la quantitat de factors de producció utilitzats per produir un bé, i la quantitat produida d’aquest bé.

*Lleis dels rendiments decreixents:
*Si s’agumenta la quantitat d’un dels factors de producció, però la resta es mantenen constants, la producció total augmentarà cada vegada més lentament, fins que deixarà de creixer o fins i tot minvarà.

*La producció en el llarg termini (3 casos)
1. Una empresa pot variar a llarg termini, la seva “escala” de producció, en augmentar tots els factors de producció.
És diu que existiesen rendiments constants a escala si al augmentar tots els factors en determinada proporció, la producció augmenta en la mateixa proporció.
2. Existiesen rendiments creixents a escala o economies d’escala, si al augmentar tots els factors en determinada proporció, la producció augmenta en una porporció superior -> L’augment és proporcional. Llavors passa que els costos es poden repartir entre major quantitat de producte, de forma que els costos mitjans disminuyesen amb el resultat d’abaratir la producció de cada unitat.
3. Existiesen rendiments decreixents a escala o deseconomies d’escala, si al augmentar tots els factors en determinada proporción, la producció augmenta en una proporció inferior.

*
Eficiencia tècnica i eficiencia econòmica:
Una tecnología de producció tecnicament eficient, si la producció que s’obté és la màxima posible donats els factors productius utilitzats.
Una tecnología de producció és economicament eficient si és la de mínim cost donats els preus dels factors productius utilitzats.

*La distribució:
La distribució és l’activitat econòmica que lliga la producció i el consum. Permet que els bens i serveis produits per les empreses, es trobin al lloc i en el moment adequat perquè els consumidors els puguin adquirir.
*La distribució crea utilitat de lloc, foma i temps.
*La distribució es realitza mitjançant canals de distribució.
canal de distribució: qualsevol dels mitjans utilitzats perquè els productes vagin del productor al consumidor.
Els CANALS de DISTRIBUCIÓ poden ser segons la propietat:
-propi: quan t’empresa arriba directament al client. “Area de Guisona”.
-Extern: quan se n’encarrega una altra empresa de distribució. “cocacola”
Canal de distribució extern = intermediaris.
Canal extern:
*intermediaris:
-majoristes: o magatzemistes. Venda a l’engros (al major)
-minoristes o detallistas: Venda a la menuda (al detall).

*segons els intermediaris que inttervinguin, distingirem entre:
1. Canal de distribució LLARG: hi ha majoristes
*Productor -> mayorista -> minorista -> consumidor
2. Canal de producció CURT: Hi ha minoristas només:
*Productor -> minorista -> consumidor

*Altres tipus de canal:
1. venda per agents comercials -> treballen per al productor a canvi d’una comisió de vendes.
2. venda a organitzacions comercials -> el productor ven a l’organització i aquesta al consumidor mitjançant el seu propi canal.

*Altres formes de distribució:
1. Franquicias -> intervenen dues empreses (franquiciador, franquiciat).
2. Telebotiga.
3. Venda per ordenador (Internet).