Desenvolupament

Enviado por Cristina y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,8 KB

sensancions segons la modalitat: - exteroceptives: són les sensacions que reben els estímuls del món exterior. els seus receptors sensorials estan situats en cadascun dels òrgans dels sentits, ls quals recullen els senyals i els envien al còrtex cerebral, on s'enalitzen. - Intraceptives: són les sensacions els estímuls de les quals provenen del medi intern de l'organisme. a) propioceptiva; situats als músculs, als tendons, a les articulacions i a l'aparell vestibular de l'orella interna els quals envien la informació al còrtex cerebral i al cerebel. b) visceroceptives; situats a les vísceres i transmeten a la zona subcortical del cervell, senyals o informacions. sensacions segos complexitat: - protopàtiques: primeres sensacions que afecten a l'infant i están relacionades amb els seus estas de plaer o displaer. són molt subjectives i no es poden separar dels estats emocionals. -epicrítiques: sensacions més elevades, no tenen un caràcter tan subjectiu i reben els estímuls del món exterior.   El tacte: és el sentit que proporciona informació de les qualitats palpables dels objectes. el seu òrgan receptor és la pell. els receptors més importants són; - els corpuscles de pacini, que perceben el grau de pressió. -els corpuscles de meisner, encarregats de les sensacions de contacte. -les terminacions nervioses lliures, receptores del dolor. -els corpuscles de ruffini, capten els canvis de temperatura relacionalts amb el calor. - els corpuscles de krause, preceben la sensació de fred. desenvolupament; el fetus és sensible al tacte i el nadó té una sensibilitat tàctil molt precoç. el nadó ja explora la font d'alimentació a través de la sensibilitat bucal. exerceix la percepció tàctil amb la boca, primer, i amb les mans i les plantes dels peus després. Sistema Cisnestèsic: és aquell que per mitjà del qual es percep el to uscular, el movimment del cos i la disposició dels seus membres, el pes, la relació entre les diferents parts del cos i la seva posició en l'espai. aquest sistema està constituït per l'aparell vestibular i pels receptors sensorials dels músculs i dels tendons. - aparell vestibular; l'òrgan que proporciona dades sensorials sobre la posició del con en l'espai. - receptors sensorials dels músculs i dels tendons: subministren informació sobre el to muscular, la posició dels membres i la relació entre els diferents parts del cos. Desenvolupament: el nounat ja percep el moviment quan es traslladen o el gronxen al bressol, però aquest sentit encara és molt incipient. EL Gust: és un sentit essencialment químic. l'aparell estè localitzat a la cavitat buscal. la llengua, la laringe i la faringe són els òrgans on es troben els receptors gustatius. el sabor no és el mateix que el gust, sinó que una combinació del gust i l'olfacte. Desenvolupament; el nounat té el sentit del gust força desenvolupat xq a l'ùter matern les papil·les gustatives ja funcionen. L'olfacte: és un sentit químic, a trevés d'ell es poden percebre les qualitats i els canvis quantitatius de les diferents olors. es localitza a la part supeior de les fosses nasals. Desenvolupament: en el moment de néixer el sentit de l'olfacte ja està força desenvolupat. el nadó diferencia les olors agradables de les desagradables. aconsegueix un desenvolupament màx quan l'infant té 3 anys. L'oïda:  és l'òrgan que recull les vibracions sonores del medi i les transforma en impulsos elèctrics que són interpretats a la zona corresponent de l'escorça cerebral. - l'oïda externa: consta del pavelló de l'orella (la seva funció és recollir ones sonores) i del conducte auditiu extern, que acaba en l'oïda mitjana, de la qual està separat per la membrana timpànica. - l'oïda mitjana: està formada per la caixa del timpà, la trompa d'esustaqui (comunica amb la faringe i compleix la missió d'airejar l'oïda mitjana) i les finistres oval i rodona. -l'oïda interna: constituïda per la còclea, l'òrgan de corti i el nervi acústic o coclear (encaregat de transmetre la informació sensorial al cervell). Desenvolupament: el nounat té una sordesa parcial a causa de la inmaduresa del nervi auditiu i de l'oclusió dels conductes auditius provocada per la mucositat. a les dotze hores pot diferencias el llenguatge humà d'altres sons; als dos dies reaccionen a sons intensos realitzats a prop, als set dies reconeix la veu de la mare o del pare... La Vista: és el senstit destinat a captar la llum mitjançant el sistema visual, l'òrgan essencial del qual és l'ull. l'ull és el receptor de la llum, a través del qual es perceben els estímuls visuals de l'entorn. el globus ocular està format per tres capes: -capes; a) capa externa està constituïda per l'escleròtica i la còrnia. b) la capa del mig, anomenada tmb úvea, està formada a la part anterior, pel cos ciliar i per l'iris, i a la part posterior, per la coroide. c) la capa interna o retina; consta de la fòvea, els bastonets (cèl·lules receptores sensibles a la claredat) i els cons (cèl·lules receptores sensibles al color), coneguts en el seu conjunt com a fotorecptors i el disc del nervi òptic, que és d'on parteix el nervi òptic.

- Cambres; l'anterior i la posterior contenen l'humor aquós(responsable del manteniment de la pressió intraocular i format per el 99% d'aigua) i la cambra central, anomenada vítria conté l'humor vitri (substancia gelatinosa). - el cristal·lí; és una lent biconvexa sense nervis, que consisteix en una sèrie de capes transparentsñ. Desenvolupament: el nounat és capaç de distingir el clar del fosc; la seva agudesa visual és molt pobra, però evoluciona ràpidament durant les primeres setmanes. al mes de néixer ja pot fixar la mirada en un obj gran situat davant seu i seguir-lo noranta graus. als dos mesos por fer-la convergir i acomodar-la i, a més, pot seguir un obj amb la mirada en un recorregut de 180 graus. Transtorns més freqüents: - de refracció: a)miopia: els rajos lluminosos convergeixen abans d'arribar a la retina. la imatge es forma davant la retina i només es veuen bé els objectes que són ben a prop. es corregeix amb lents divergents. b)hipermetropia: els rajos lluminosos convergeixen darrere la retina. la imatge es forma darrere la retina i només es veuen bé els obj que són lluny. és el defecte contrari a la miopia. es corregeix amb lents convergents. c)astigmatisme: la còrnia no refracta (desvia o reparteix) uniformement la llum xq la seva curvatura no és uniforme, per la qual cosa els rajos lluminosos no convergeixen en el punt de la retina adequat. es distorsionen les formes i la visió és borrosa. es corregeix amb lents cilíndriques. -de mobilitat: a) estrabisme: consisteix en la pèrdua del paral·lelisme normal de l'ull. pot ser unilateral o bilateral, i pot clasificar-se en convergent, divergent i vertical, segons la direcció dels eixos visuals. es corregeix tapan l'ull sa per procurar que el cervell rebi les imatges que li envia l'altre i, a més endavant, fent exercicis per enfortir els músculs de l'ull efectat. -de recepció: a)daltonisme: és una alteració de percepció dels colors, a causa de deficiències dels cons. normalment es produeix la confusió entre els colors vermell i verd. -altres alteracions: a) ambliopia o ull mandrós: és la pèrdua parcial de la visió. generalment afecta un ull; però de vegades pot ser bilateral per l'existència de defectes importants de defracció en ambdós ulls, particularment astigmatisme greus. b) ceguesa: és la falta de visió o l'absència de la percepció visual. les causes poden ser diverses: anomalies o lesió al cervell o al nervi òptic, traumatismes, infeccions, etc. 1.7: observació i registre sensorial: la comprovaciño i anotació de cadascun dels sentits només es proposa fins a un any, xq en aquesta edat, fins i tot abans, ja exerceixen funcionalment un nivell òptim de la maduració i desenvolupament. el fet més habitual és que, abans de fer les observacions d'una manera sistemàtica, es conegui si l'infant té problemes funcionals o estructurals greus en algun sentit, ha que les famílies ho assenyalen quan l'inscriuen a l'escola infantil. aquestes pautes serveixen per: - comprovar si hi cap problema de matís en el desenvolupament de les funcions sensorials. - assegurar-se d'haver-les observat en cadascun dels infants i haver-ne registrat els resultats d'una manera acurada i sistemàtica.  El criteri que s'ha de seguir s'ha de donar en tres nivells: a) captació; es basa en la percepció de l'estímul per part de l'infant, generalment, comporta una resposta reflexa. b) seguiment: l'infant ja és capaç d'anar al darrere l'objecte d'estímul amb el sentit corresponent. la respota es produeix amb un sentit o intencionalitat c) Reconeixement per part de l'infant de l'estímul. en aquest cas la resposta donada és pensada. 1.8. Necesitats educatives: segons la LOE, els ACNEAE són aquells alumnes que requereixen una atenció educativa diferents de l'ordinària, per presentar necessitats educatives especials, per dificultats específiques d'aprenentatge, per les seves altes capacitats intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d'història escolar. hi han diferents grups: a) alumnat amb necesitats educatives especials (NEE); és aquell que requereix, per un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atencions educatives especiífiques derivades de discapacitat o de transtorns greus de conducta. b) alumnat amb necessitats educatives per dificultatsd específiques d'aprenentatges (DEA); inclouen aquelles alteracions en els processos psicòlògics implicats en l'adquisició i l'ús d'habilitats d'escolta, parla, lectura, escriptura... c) alumnat amb trastorns per dèficit d'alteracions i hiperactivitat (TDAH). d) alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu per especials condicions personals o d'història escolar (ECOPHE). e) alumnat amb incorporació tardana al sistema educatiu, en molts casos vinculat al procés immigratori. f) alumnat amb altes capacitats intel·lectuals. 1.8.2: plans individualitzats: tots els infasnts amb necessitas específiques són susceptibles de millorar i recuperar capacitats aplicant unes estratègies que afavoreixen el desenvolupament de les seves funcions sensorials bàsiques, a tavés de les quals poden aconseguir uns aprenentages òptims.

Entradas relacionadas: