Chuleta Rafa catala
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 15,18 KB
J.V.Foix, ( 1893 - Barcelona 1987 fou un poeta , periodista i assagista català, un dels mes destacats del les avantguardes literàries catalanes.
Tant la seva poesia com la seva prosa són un miratge sensual del paisatge i el caràcter català. A través de la identificació entre el significat, el mot - substrat - la paraula - forma, caŀligrafia - i la terra, J. V. Foix va aconseguir una poesia autèntica, no falsejada. En la seva vida, on es va formar en els ambients noucentistes , va rebre la seva rigorosa exigència en el domini de la llengua catalana. I gràcies a aquesta autenticitat fixada en la seva terra, va deixar de ser regional, provincià o caduc. Durant tota la seva vida, el poeta va estimar la juxtaposició d'imatges folles en colors violents, molt sovint de tints onírics - com per exemple "Gertrudis" - però mai d'un inteŀlectualisme rectangular, sòlid i inflexible.
Sol, i de dol
-TEMA:
Els seus temes es reparteixen en tots els seus llibres, va escriure en una gran diversitat de formes, estils i barreja tècniques d’avantguardes amb la tradició literària clàssica. Tot i participar en els moviments d’avantguardes no va culminar mai la destrucció del llenguatge que aquests encauaven.
Del Noucentisme ve el seu concepte ideal d’una Catalunya culta i civilitzada, amb referències a paisatges de la seva terra.
Per a Foix la poesia ha d’explicar el món físic a través d’imatges i símbols. Coneix i domina el idioma i té un lèxic riquíssim que li ve en part dels arcaismes de les obres dels autors medievals. Aquest sonet pertany ; Sol, i de dol. Publicat entre el 1913-1927.
El tema del poema Sol, i de dol reflecteix el protagonista desorientat en la natura que finalment reconeix com una terra innata. L’autor vestit d’una manera antiga, se sent perdut i sol, però de seguida reconeix el paisatge de fa mil anys i ja res li és estrany i retroba els paisatges on passejava.
L’espai on es desenvolupa el poema és fosc i solitari on se sent perdut per els elements de la natura.
-Gènere: El gènere literari és poètica, és un escrit amb un únic protagonista. El punt de vista és subjectiu.
-Mètrica i rima:Sol, i de dol és un sonet format per quatre estrofes: les dues primeres, formades per quatre versos, dos quartets i les dues últimes formades per tres versos, dos tercets.
El primer estrofa ens demostra el protagonista solitari, vestit d’una manera vulgar en prats desconeguts. Cal accentuar que “ Sol, i de dol” no vol dir <<vestit de dol>>, sinó <<trist, dolorós>>. La segona estrofa el protagonista es pregunta a si mateix on es troba i això li provoca un estat d’ansietat.
Seguidament en el següent paràgraf, reconeix el paisatge de fa mil anys que ja no li és estrany. Finalment l’últim paràgraf ens explica el sentiment passiu ,i dissolt en una immensitat de llocs i de moments, que pot ser bo o a la mateixa vegada dolent.
La rima és consonant i l’estructura mètrica és 10A , 10B, 10A , 10 B / 10A , 10B , 10A , 10B / 10C , 10D, 10D / 10C 10D 10D. És art major.
“És quan dormo que hi veig clar” per J V Foix (1953)
-TEMA:Aquesta obra, és un model clar d’obra surrealista, es regeix per les seves principals característiques. Les descripcions d’aquest poema produeixen un efecte plàstic per la seva capacitat d’evocació de colors i formes. “Planto la meva bandera” és un clar signe polític. Somni d’una esperança de llibertat que no morirà interpretació pel clau del catalanisme radical de Foix.
En aquest poema també relata les il·lusions dels somnis, quan diu “és quan dormo que hi veig clar”
-METRICA
Pel que fa la seva estructura, és una cançó a la manera tradicional, amb una tornada que repeteix els dos versos inicials d’estrofa. Està format per tres estrofes de deu versos cada una. Els versos són decasíl·labs, tenen deu síl·labes, i la rima és 10…ABABABBAAB.
JOSEP MARIA DE SEGARRA
-Vinyes verdes vora el mar - de ese solo la metrica
El poema esta format per set cobles de cinc versos heptasílabos características del genere popular de la canso amb una rima que segueix l’esquema 7a 7b 7a 7b 7ª
JOAN SALVAT-PAAPSSEIT
Com sé que es besa (cal·ligrama vaixell)
-Va néixer a Barcelona el 1984. Treballava de guàrdia nocturn al port, d’aquí va escriure les primeres poesias en català, castellà, va publicar manifestos i edicions de revistes. Coneix a pintors avantguardistes com Rafael Barradas. Abandona l’anarquisme i s’acosta al nacionalisme on arriba a la seva plenitud. Mort de tuberculosi l’any 1924.
-Estilo, el mismo para los dos poemas
Adoptà en la seva obra les tècniques i els recursos del cubisme i del futurisme: cal·ligrames, versos trencats, espais en blanc, diferent tipus de lletra, subratllats, signes aritmètics, paraules en llibertat, supressió de majúscules, versos lliures,etc. Totes aquestes tècniques apareixen sobretot en el primer llibre de poemes que publicà, Poemes en ondes hertizianes, el 1919. Una història d’amor entre el poeta, que és el <mestre d’amor>, l’expert,i una noia inexperta, <<l’aprenenta>>,que ha estat seduïda pel poeta.
-Significat
El mariner es troba en la seva barca, en el port de Marsella, desitjant una noia el seu costat. El mariner es dirigeix directament a la dama proposant-li una relació amorosa. Amb aquesta proposta la dama accepta amb un apassionat petó. A continuació el poeta escriu una oració en llibertat que la remarca escrivint-la amb majúscules. En aquesta oració explica la seducció amb un sopar romàntic. Seguidament , el poeta expressa la incertesa de besar i finalment es decideix. Finalment els dos últims versos representa una amenaça. Perquè si el marinet no controla i no li ofereix tot l’amor a la seva dama vindrà un altre mariner i li prendrà.
-Mètrica
L’esquema mètric d’aquest poema es: A8, B15, C9, d5, E8, F11, g5, H7, I9, j5, k4, L17, M16. No té rima. Podem observar que el dibuix del cal·ligrama representa la imatge que interpreta el poema: una barca en el Port de Marsella, el marinet i la dama.
-Tot l’enyor de demà
-Significat i Mètrica
Descriu la vida al carrer, tractant la vida quotidiana com a una cosa sublim si és mirada amb els ulls adequats, de manera que atorga molta importància al present, ja que el passat és oblidat i el futur està per venir.
- (1)Un malalt pensa en el demà de manera optimista. Realitza una descripció de la vida quotidiana amb un senti clarament polític: Versos menors, blancs i trencats.
- (2)Descriu la vida al carrer, tractant la vida quotidiana com a una cosa sublim si és mirada amb els ulls adequats, de manera que atorga molta importància al present, ja que el passat és oblidat i el futur està per venir: Versos trencats, polimètrics, lliures i de rima irregular.
JOSEP CARNER
Josep Carner i Puigoriol va néixer un 9 de febrer del 1884 a Barcelona i morí a Brussel·les el 4 de juny de l’any 1970. És un dels poetes, traductors, periodistes i autors de teatre més influents en el moviment Noucentista català. Josep Carner és un poeta important al Noucentisme, per la renovació que va introduir a la poesia i prosa catalana. Juntament amb Prat de la Riba, va lluitar moltíssim per professionalitzar la poesia catalana. L’any 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, va ser un dels pocs diplomàtics que va jurar lleialtat a la República, fet que més tard el va obligar a exiliar-se a Mèxic i més tard a Brussel·les, on va morir l’any 1970. La seva primera publicació va ser de l’àmbit de la prosa amb l’obra titulada L’idil·li dels nyanyos (1903). Destacar les seves obres pioneres en poesia Llibre dels poetes (1904) i la seva primera obra de teatre anomenada El giravolt de Maig (1928).
-Canç oneta incerta
Aquesta composició poètica, pertanyent al llibre de poesies El cor quiet publicat l’any 1925 tracta sobre el camí complicat de la vida i de quin és el camí més adient per triar. També parla i es pregunta sobre les sorpreses que ens pot reservar la vida, segons el camí que es triï. Desplegament de les estrofes. És un poema dividit en tres estrofes. La primera estrofa ens parla, més aviat, es pregunta l’autor sobre què ens reserva el camí de la vida que hem triat, i si la farem sols o acompanyats. La segona estrofa l’autor es pregunta sobre com pot esdevenir la vida segons el camí que haguem triat. I per últim, a la tercera estrofa ens fa una comparació, sobre l’importancia que té triar bé el camí, el que ens pot portar a una vida feliç o a la mort.
-Recursos literaris:
-Interrogació retòrica:
Qui sap on mena? ,Qui sap si mor sobtadament..Qui sabrà mai aquest camí.
-Antítesi:
Qui sap si trist o somrient.
-Personificació:
Un lliri blau, color de cel diu: - Vine, vine!, Un camí d’enamorat .-Mètrica:
1ª estrofa : 8 A(mas)/4 B(fem)/8 A(mas)/4 B(mas)/8 C(mas)/4 D(fem)/8 C(mas)/4 D(fem)
2ª estrofa:8 E(mas)/4 F(fem)/8 E(mas)/4 F(fem)/8 A(mas)/4D(fem)/8 A (mas)/4 D(fem)
3ª estrofa:8 G (mas)/ 4 H (fem)/ 8 G(mas)/4 H(fem)/8 A (mas)/ 4 I(fem)/8 A(mas)/4 I (fem)
-Epoca:
Noucentisme
Bèlgica
La primera estrofa el poeta fa referència al que sería el seu país idea. Ell descriu un país vell i bonic, on la naturalesa i la modernització no deixen d’estar presents. Signes característics del model Noucentista.
En la segona i en la tercera estrofes ja ens podem dona compte que el poeta ja no descriu el seu país ,sinó, concretament la seva ciutat ideal. Carner ens descriu una ciutat on en general la gent seria aficionada a la música, la pintura, el cultiu de les flors.. També el poeta demostra com esta en contra del menyspreïs contra les classes obreres ,i les defensa dient que no soguin d’alguna manera excloses. Aquesta mena de reivindicació a favor de la igualtat la demostra en altres versos com per exemple en els versos des de el 22 al 25. On ell descriu vora un portal de l’església un mercat on hi hagués de tot per a tothom.
Després ell escriu que en aquesta ciutat li agradaria veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. ( Aquí podem veure una altre vegada on ell esta a favor dels clàssics però sense deixar la modernització.)
També podem ressaltar quan ens diu que al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida. ( En aquests últims versos de la 3ª estrofa el poeta utilitza d’alguna manera el realisme per a descriure el paisatge, on en una ciutat ideal encara que tot sigui bonic també no deixa de banda la realitat, on no tot és tant bonic i també hi ha persones solitàries i entristides.)
Al final del poema com podem veure el poeta utilitza el recurs del “jo poètic” on ell descriu un “vell jardí”. Aquí ja podem veure com Carner ens porta el concepte de naturalesa urbanitzada i civilitzada propi del Noucentisme.
-Métrica:
12 A(mas), (6+6) A (mas), (6+6) B (mas), (6+6) B (mas), 10 C (mas), (6+6) D (mas), (6+6) C (mas), (6+6) D (mas), 10 E (mas), (6+6) F (fem), (6+6) E (mas)
-Recursos linguistics i retorics
Els recursos retorics mes utilitzats son l´encavellament( la frase no s´acaba en el vers i continua en el vers seguent), l´anafora (repeticio de la mateixa paraula a l´inici d´un vers), personificacio (atribucio humanes a sers no reals), polisíndeton (repeticio de la conjuncio “i”), hi ha tambe comparacio (relacio de semblança que s´estableix entre dos elements), metafores i metonimia.
Epoca: Noucentisma
JOSEP M. JUNOY (1887-1955)
ODA A GUYNEMER
Bibliografia:Entre 1911 i 1918 Josep M. Junoy es convertí en líder ideològic del cubisme en pintura i del cubofuturisme en la literatura catalana. “Oda a Guynemer” va ser publicat a la revista Iberia l'octubre de 1917 i posteriorment dins Poemes & cal·ligrames el 1920.
-Estil:Es un cal·ligrama , forma d’analitzar-lo Primer, l’estricament visual (el dibuix); en segon lloc, s'havia de relacionar el dibuix amb el text; i finalment, s'havia d'extreure la informació que el text proporciona per ell mateix.
-Significat: CIEL DE FRANCE / dins de l'avió mortalment ferit per l'espai hi brunzeix encara el lluent cor del motor mes l'ànima viva del adolescent heroi aeri vola ja vers les constel·lacions
Tant la seva poesia com la seva prosa són un miratge sensual del paisatge i el caràcter català. A través de la identificació entre el significat, el mot - substrat - la paraula - forma, caŀligrafia - i la terra, J. V. Foix va aconseguir una poesia autèntica, no falsejada. En la seva vida, on es va formar en els ambients noucentistes , va rebre la seva rigorosa exigència en el domini de la llengua catalana. I gràcies a aquesta autenticitat fixada en la seva terra, va deixar de ser regional, provincià o caduc. Durant tota la seva vida, el poeta va estimar la juxtaposició d'imatges folles en colors violents, molt sovint de tints onírics - com per exemple "Gertrudis" - però mai d'un inteŀlectualisme rectangular, sòlid i inflexible.
Sol, i de dol
-TEMA:
Els seus temes es reparteixen en tots els seus llibres, va escriure en una gran diversitat de formes, estils i barreja tècniques d’avantguardes amb la tradició literària clàssica. Tot i participar en els moviments d’avantguardes no va culminar mai la destrucció del llenguatge que aquests encauaven.
Del Noucentisme ve el seu concepte ideal d’una Catalunya culta i civilitzada, amb referències a paisatges de la seva terra.
Per a Foix la poesia ha d’explicar el món físic a través d’imatges i símbols. Coneix i domina el idioma i té un lèxic riquíssim que li ve en part dels arcaismes de les obres dels autors medievals. Aquest sonet pertany ; Sol, i de dol. Publicat entre el 1913-1927.
El tema del poema Sol, i de dol reflecteix el protagonista desorientat en la natura que finalment reconeix com una terra innata. L’autor vestit d’una manera antiga, se sent perdut i sol, però de seguida reconeix el paisatge de fa mil anys i ja res li és estrany i retroba els paisatges on passejava.
L’espai on es desenvolupa el poema és fosc i solitari on se sent perdut per els elements de la natura.
-Gènere: El gènere literari és poètica, és un escrit amb un únic protagonista. El punt de vista és subjectiu.
-Mètrica i rima:Sol, i de dol és un sonet format per quatre estrofes: les dues primeres, formades per quatre versos, dos quartets i les dues últimes formades per tres versos, dos tercets.
El primer estrofa ens demostra el protagonista solitari, vestit d’una manera vulgar en prats desconeguts. Cal accentuar que “ Sol, i de dol” no vol dir <<vestit de dol>>, sinó <<trist, dolorós>>. La segona estrofa el protagonista es pregunta a si mateix on es troba i això li provoca un estat d’ansietat.
Seguidament en el següent paràgraf, reconeix el paisatge de fa mil anys que ja no li és estrany. Finalment l’últim paràgraf ens explica el sentiment passiu ,i dissolt en una immensitat de llocs i de moments, que pot ser bo o a la mateixa vegada dolent.
La rima és consonant i l’estructura mètrica és 10A , 10B, 10A , 10 B / 10A , 10B , 10A , 10B / 10C , 10D, 10D / 10C 10D 10D. És art major.
“És quan dormo que hi veig clar” per J V Foix (1953)
-TEMA:Aquesta obra, és un model clar d’obra surrealista, es regeix per les seves principals característiques. Les descripcions d’aquest poema produeixen un efecte plàstic per la seva capacitat d’evocació de colors i formes. “Planto la meva bandera” és un clar signe polític. Somni d’una esperança de llibertat que no morirà interpretació pel clau del catalanisme radical de Foix.
En aquest poema també relata les il·lusions dels somnis, quan diu “és quan dormo que hi veig clar”
-METRICA
Pel que fa la seva estructura, és una cançó a la manera tradicional, amb una tornada que repeteix els dos versos inicials d’estrofa. Està format per tres estrofes de deu versos cada una. Els versos són decasíl·labs, tenen deu síl·labes, i la rima és 10…ABABABBAAB.
JOSEP MARIA DE SEGARRA
-Vinyes verdes vora el mar - de ese solo la metrica
El poema esta format per set cobles de cinc versos heptasílabos características del genere popular de la canso amb una rima que segueix l’esquema 7a 7b 7a 7b 7ª
JOAN SALVAT-PAAPSSEIT
Com sé que es besa (cal·ligrama vaixell)
-Va néixer a Barcelona el 1984. Treballava de guàrdia nocturn al port, d’aquí va escriure les primeres poesias en català, castellà, va publicar manifestos i edicions de revistes. Coneix a pintors avantguardistes com Rafael Barradas. Abandona l’anarquisme i s’acosta al nacionalisme on arriba a la seva plenitud. Mort de tuberculosi l’any 1924.
-Estilo, el mismo para los dos poemas
Adoptà en la seva obra les tècniques i els recursos del cubisme i del futurisme: cal·ligrames, versos trencats, espais en blanc, diferent tipus de lletra, subratllats, signes aritmètics, paraules en llibertat, supressió de majúscules, versos lliures,etc. Totes aquestes tècniques apareixen sobretot en el primer llibre de poemes que publicà, Poemes en ondes hertizianes, el 1919. Una història d’amor entre el poeta, que és el <mestre d’amor>, l’expert,i una noia inexperta, <<l’aprenenta>>,que ha estat seduïda pel poeta.
-Significat
El mariner es troba en la seva barca, en el port de Marsella, desitjant una noia el seu costat. El mariner es dirigeix directament a la dama proposant-li una relació amorosa. Amb aquesta proposta la dama accepta amb un apassionat petó. A continuació el poeta escriu una oració en llibertat que la remarca escrivint-la amb majúscules. En aquesta oració explica la seducció amb un sopar romàntic. Seguidament , el poeta expressa la incertesa de besar i finalment es decideix. Finalment els dos últims versos representa una amenaça. Perquè si el marinet no controla i no li ofereix tot l’amor a la seva dama vindrà un altre mariner i li prendrà.
-Mètrica
L’esquema mètric d’aquest poema es: A8, B15, C9, d5, E8, F11, g5, H7, I9, j5, k4, L17, M16. No té rima. Podem observar que el dibuix del cal·ligrama representa la imatge que interpreta el poema: una barca en el Port de Marsella, el marinet i la dama.
-Tot l’enyor de demà
-Significat i Mètrica
Descriu la vida al carrer, tractant la vida quotidiana com a una cosa sublim si és mirada amb els ulls adequats, de manera que atorga molta importància al present, ja que el passat és oblidat i el futur està per venir.
- (1)Un malalt pensa en el demà de manera optimista. Realitza una descripció de la vida quotidiana amb un senti clarament polític: Versos menors, blancs i trencats.
- (2)Descriu la vida al carrer, tractant la vida quotidiana com a una cosa sublim si és mirada amb els ulls adequats, de manera que atorga molta importància al present, ja que el passat és oblidat i el futur està per venir: Versos trencats, polimètrics, lliures i de rima irregular.
JOSEP CARNER
Josep Carner i Puigoriol va néixer un 9 de febrer del 1884 a Barcelona i morí a Brussel·les el 4 de juny de l’any 1970. És un dels poetes, traductors, periodistes i autors de teatre més influents en el moviment Noucentista català. Josep Carner és un poeta important al Noucentisme, per la renovació que va introduir a la poesia i prosa catalana. Juntament amb Prat de la Riba, va lluitar moltíssim per professionalitzar la poesia catalana. L’any 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, va ser un dels pocs diplomàtics que va jurar lleialtat a la República, fet que més tard el va obligar a exiliar-se a Mèxic i més tard a Brussel·les, on va morir l’any 1970. La seva primera publicació va ser de l’àmbit de la prosa amb l’obra titulada L’idil·li dels nyanyos (1903). Destacar les seves obres pioneres en poesia Llibre dels poetes (1904) i la seva primera obra de teatre anomenada El giravolt de Maig (1928).
-Canç oneta incerta
Aquesta composició poètica, pertanyent al llibre de poesies El cor quiet publicat l’any 1925 tracta sobre el camí complicat de la vida i de quin és el camí més adient per triar. També parla i es pregunta sobre les sorpreses que ens pot reservar la vida, segons el camí que es triï. Desplegament de les estrofes. És un poema dividit en tres estrofes. La primera estrofa ens parla, més aviat, es pregunta l’autor sobre què ens reserva el camí de la vida que hem triat, i si la farem sols o acompanyats. La segona estrofa l’autor es pregunta sobre com pot esdevenir la vida segons el camí que haguem triat. I per últim, a la tercera estrofa ens fa una comparació, sobre l’importancia que té triar bé el camí, el que ens pot portar a una vida feliç o a la mort.
-Recursos literaris:
-Interrogació retòrica:
Qui sap on mena? ,Qui sap si mor sobtadament..Qui sabrà mai aquest camí.
-Antítesi:
Qui sap si trist o somrient.
-Personificació:
Un lliri blau, color de cel diu: - Vine, vine!, Un camí d’enamorat .-Mètrica:
1ª estrofa : 8 A(mas)/4 B(fem)/8 A(mas)/4 B(mas)/8 C(mas)/4 D(fem)/8 C(mas)/4 D(fem)
2ª estrofa:8 E(mas)/4 F(fem)/8 E(mas)/4 F(fem)/8 A(mas)/4D(fem)/8 A (mas)/4 D(fem)
3ª estrofa:8 G (mas)/ 4 H (fem)/ 8 G(mas)/4 H(fem)/8 A (mas)/ 4 I(fem)/8 A(mas)/4 I (fem)
-Epoca:
Noucentisme
Bèlgica
La primera estrofa el poeta fa referència al que sería el seu país idea. Ell descriu un país vell i bonic, on la naturalesa i la modernització no deixen d’estar presents. Signes característics del model Noucentista.
En la segona i en la tercera estrofes ja ens podem dona compte que el poeta ja no descriu el seu país ,sinó, concretament la seva ciutat ideal. Carner ens descriu una ciutat on en general la gent seria aficionada a la música, la pintura, el cultiu de les flors.. També el poeta demostra com esta en contra del menyspreïs contra les classes obreres ,i les defensa dient que no soguin d’alguna manera excloses. Aquesta mena de reivindicació a favor de la igualtat la demostra en altres versos com per exemple en els versos des de el 22 al 25. On ell descriu vora un portal de l’església un mercat on hi hagués de tot per a tothom.
Després ell escriu que en aquesta ciutat li agradaria veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. ( Aquí podem veure una altre vegada on ell esta a favor dels clàssics però sense deixar la modernització.)
També podem ressaltar quan ens diu que al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida. ( En aquests últims versos de la 3ª estrofa el poeta utilitza d’alguna manera el realisme per a descriure el paisatge, on en una ciutat ideal encara que tot sigui bonic també no deixa de banda la realitat, on no tot és tant bonic i també hi ha persones solitàries i entristides.)
Al final del poema com podem veure el poeta utilitza el recurs del “jo poètic” on ell descriu un “vell jardí”. Aquí ja podem veure com Carner ens porta el concepte de naturalesa urbanitzada i civilitzada propi del Noucentisme.
-Métrica:
12 A(mas), (6+6) A (mas), (6+6) B (mas), (6+6) B (mas), 10 C (mas), (6+6) D (mas), (6+6) C (mas), (6+6) D (mas), 10 E (mas), (6+6) F (fem), (6+6) E (mas)
-Recursos linguistics i retorics
Els recursos retorics mes utilitzats son l´encavellament( la frase no s´acaba en el vers i continua en el vers seguent), l´anafora (repeticio de la mateixa paraula a l´inici d´un vers), personificacio (atribucio humanes a sers no reals), polisíndeton (repeticio de la conjuncio “i”), hi ha tambe comparacio (relacio de semblança que s´estableix entre dos elements), metafores i metonimia.
Epoca: Noucentisma
JOSEP M. JUNOY (1887-1955)
ODA A GUYNEMER
Bibliografia:Entre 1911 i 1918 Josep M. Junoy es convertí en líder ideològic del cubisme en pintura i del cubofuturisme en la literatura catalana. “Oda a Guynemer” va ser publicat a la revista Iberia l'octubre de 1917 i posteriorment dins Poemes & cal·ligrames el 1920.
-Estil:Es un cal·ligrama , forma d’analitzar-lo Primer, l’estricament visual (el dibuix); en segon lloc, s'havia de relacionar el dibuix amb el text; i finalment, s'havia d'extreure la informació que el text proporciona per ell mateix.
-Significat: CIEL DE FRANCE / dins de l'avió mortalment ferit per l'espai hi brunzeix encara el lluent cor del motor mes l'ànima viva del adolescent heroi aeri vola ja vers les constel·lacions