Catala fianl

EM es una tendencia exclusivamente insular tancada a qualsevol possibilitat devolucio de lexpresio poetica i al marge dels corrents literaris de lepoca, exceptuant el noucentrisme. Els poetes mallorquins no connectaven amb les idees del principat, pero es mostraven defensors de lunitat de la llengua.Grups de lecola mallorquina:1.Primera generacio(1906)… Maria Antonia Salva, Llorenç Riber i Miquel FerràTenien caracteristiques comunes, com el domini de les formes expresives , eren uns bons traductors de poesía i sagrupaven al voltant de la revista Mitjorn.2.Segona generacio(1917).. Miquel Forteza, Joan Pons i Marques i Guillem Colom; son autors la majoria formats a la Barcelona noucentrista i sagruparen al voltant de la revista La Nostra terra. Miquel Costa i Llobera(Pollença, 1854 - Ciutat de Mallorca, 1922). Fill d'una família benestant de propietaris rurals. fou deixeble de Pons i Gallarza. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on contactà amb Marià Aguiló i amb Rubió i Lluch, i a Madrid. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el poema més emblemàtic, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci. Mentrestant manifesta la seva vocació religiosa. Durant l'estada a Roma escriu poemes en castellà per complaure son pare que quedaran recollits en el volum Líricas (1899). A la seva tornada a Mallorca escriví els poemes narratius que conformen el volum De l'agre de la terra (1897) i també Tradicions i fantasies (1903). El 1902 obté el títol de Mestre en Gai Saber. El 1904 presideix el Jocs Florals de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. El 1906 publica un dels llibres més important, Horacianes.

Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Característiques generals i poemes més representatius: Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista i polític. Nasqué a Mallorca el 1854 i va morir el 1926. Fou deixeble de Josep Lluis Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobnera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau. Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb COsta i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca. El 1909 fou proclamat Mestre de Gai i Saber i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pòstuma les seves Obres completes. Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades. El cas més popular és Ls Balaguera.

Igual com el seu company de generació, Miquel Costa i Llobera, i els membres de l'Escola Mallorquina, troba en el paisatge correspondències simbòliques amb el seu estat d'esperit. Malgrat tot, no se sent atret pels elements extrems del moviment Modernista i s'identifica, en canvi, amb un cert vessant del Noucentisme incipient, pel que comportava de contenció expressiva i de rigor formal. La seva teoria literària, que formula principalment en el seu text Humanització de l'art (1904), es basa en la sinceritat de l'expressió del poeta, i la claredat en la forma poètica. En aquest sentit, cal sentir les coses abans d'escriure-les. És per això que, en els seus poemes, es troba la manifestació elegíaca del dolor que li suposa la mort de la seva dona i dels fills. L'any 1919 rep el premi Fastenrath i, aquell mateix any, en el mateix dia, a Barcelona i a Mallorca respectivament, moren els seus fills Gaietà i Maria, filla de la seva segona dona Maria de Haro i Rosselló, amb qui també tindria Pau, l'únic dels fills que sobreviuria el seu pare. A partir d'aquestes desgràcies, les noves composicions poètiques escassegen i sovint es concreten en reelaboracions o traduccions de peces anteriors. Considerat per tothom com un excel·lent orador, tant en el camp de la política com en temes intel·lectuals, complementa la seva activitat poètica amb nombroses conferències. Són rellevants els discursos que pronuncia en els Jocs Florals i, també, els retrats literaris, els articles i comentaris sobre les lectures d'assajos de teoria literària. L'any 1916 és nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Mor a Palma el 26 de febrer de 1926.

....

-Moviments d’avantguarda:-Cubisme:Descomposició geomètrica de la realitat. Picasso i Juan Gris pintors més destacats. En literatura us del collage i el salt de falla Apollinaire destaca en literatura. Futurisme:S’origina amb Marinetti, enalteix la guerra l’esport i la aventura, les innovacions tecnològiques, i en literatura defensa la destrucció de la sintaxi i les paraules en llibertat. J.Folguera. Papasseit. Dadaisme:Originat per Tristan Tzara i Voltaire a Suïssa, vol espontaneïtat i l’atzar en la expressió. Es crea la escriptura automàtica= producció rapida de mots inconnexos que reprodueixen el flux del pensament -Surrealisme:Explora el subconscient. Relacionat amb Freud, psicoanàlisi, s’expressen per poesia pintura escultura teatre i cinema. J.V Foix(poesia) Picasso, Miró, Dalí(pintura)

-Tècniques avantguardistes: -Collage:Incorpora al text elements com paraules en una altra llengua o icones o dibuixos. Papasseit.-Cal·ligrama:Composició poètica que expressa plàsticament per mitja de la escriptura o tipografia, el tema emmarcat pel poema. Apollinaire.-Salt de falla:Tècnica cubista. Amb això es designen els talls dels versos, que formen un esglaó. "C. Salvador".-Paraules en llibertat:Tècnica futurista que tracta de paraules col·locades en el text en posicions inusuals(inclinades), sense formar part de cap oració, però estan relacionades semànticament amb els sintagmes que són a prop seu. Papasseit.-Supressió parcial de signes de puntuació; ús de espais en blanc: Futuristes, són usats per els poetes avantguardistes catalans, i els espais en blanc al interior del text volen dir silenci com a element lexical,S. Sánchez-Juan.

-Períodes avantguarda a Catalunya: -Primera etapa: Delimitada al 1916 per Poemes i Cal·ligrames de J.M.Junoy, mostra la recerca que l’autor féu de les tècniques avantguardistes, i la mort al 1924 de Psseit. Aquesta etapa es caracteritza per la influencia cubista i futurista i per la publicació de revistes com: -Trossos, dirigida per Junoy i J.V. Foix. Difon els manifestos que facilitaren l’arribada del cubisme, futurisme i dadaisme. Els articles de difusió literària i pictòrica es combinaven amb informacions, crítiques i traduccions provinents de la avantguarda francesa i italiana. - Un enemic del poble. Full de subversió espiritual. De Papasseit, era de caire regeneracionista. - Arc Voltaic: Només va fer 1 publicació, va incloure poemes de Papasseit i Folguera. -Segona Etapa: Va des de 1925 quan Trossos és dirigida per Foix fins al 1934, any en que els avantguardistes es dissolen. Gran ressò de les tesis surrealistes, que es difonen per la Revista de Poesia. La plataforma mes destacada fou L’amic de les arts, que aplega: Lluís Montanyà, S. Sanchez Juan, J.V Foix, Gasch i Salvador Dalí .
L’amic de les arts publicà el “manifest groc” de Dalí, Gasch i Montanyà, en què exposaven la fusió de conceptes dels corrents avantguardistes predominants i condemnaven la cultura sentimental i populista d’aire romàntic i els seus coetanis noucentistes, alhora que proposaven una nova vida moderna on valoraven cinema, esport...

,,,,

Joan Salvat Papasseit: Barcelona, 1894. Fill d'una família proletària. És un poeta que vol adoptar un posat valent, altiu i sincer, és l'heroi-poeta. Interessat en la lluita proletària, col.labora amb la premsa revolucionària "Humo de fábrica" en castellà, amb textos de caràcter ideològic. Comença a escriure en català al poc temps amb textos molt propers al modernisme. Al 1919 va escriure manifestos progràmatics on va definir la figura del poeta sota el seudònim de "Poetavantguardistacatalà", proposa distanciament del noucentisme. Trajectòria literaria=pas del cal·ligrama a la cançó. -Primers llibres: Poemes en ones hertzianes 1919 L’irradiador del port i les gavines 1921 reflecteixen ruptura formal i ideològica amb la literatura establerta mitjançant l'aplicació de tècniques cubistes i futuristes, que converteixen el poema en una juxtaposició d'impressions i sensacions que acaben sobtada i arbitràriament. Combina inconformisme amb l'agressivitat pròpia de l'avantguarda.

-Segona etapa: Recerca de poètica més personal i lírica, s'allunya de l'avantguarda i passa a ser més tradicional--> evolució. Obra: El poema de la rosa als llavis (1923). La gesta dels estels (1922) on mostra aquesta evolució, respon a un moment en que Papasseit pateix per la seva tuberculosi. És un poemari de temàtica variada: ideari estètic, ambient popular, reflexions trascendentals del poeta i amor, que va ser el més important.

....

tomeu rossello porcel: el 1933 publica Nou poemes q es un conjunt de poemes q mostren algunes influencies de EM, els poemes IV-VII contenen la part mes densa del llibre, la realitat no vol sortir a la llum i el poeta l'interroga. un any despres publica Quadern de sonets qe es veuen reflexades influencies i homenatges a la tradicio poetica del barroc i de la poesia pura tenint per mostra a Carles Riba i Jorge Guillen. Uns dels millors poemes dakest llibre es "el sonet marí" influit per Paul Valiry. Els poemoes mes densos son protegonitzas per un jo liric q oscila entre l'enforia i el pessimisme quants a les capacitats del llenguatge i la poesia per desentranyar la realitat. Al 1938 es publica "imitacio del foc" pren com a model el foc dels pressocratics , el foc absolut, i l'explicacio ultima de les coses. El llibre te tres pats; la 1º anomenada "fira encesa" consta de 18 poemes i te influencies dels corrents neopopularistes de la G27 i de la poesia pura. En la 2º part, anomenada "rosa secreta" consta de 6 poemesq volen representar una realitat molt amagad ai profunda. Trobam 3 poemes dedicats a mallorca; "castell de bellver", "Auca", "a mallorca durant la GC". En la 3º part anomenada "arbre en flames" ens presenta una realitat essencialitzada, una realitat presa ja pel foc omnipresent. Veiem q l'autor ja no era jove, trobam 2 poemes sobre la mort:"ronda amb fantasmes", "en la seva mort".

....

SALVADOR ESPRIU:Narrador,dramaturg i poeta.La seua obra representa l'epoca historica que visque.Autor cult,la guerra interromp la seua obra novel·listica,al finalitzar la guerra fou un dels artifexs de la reconstruccio cultural des de la clandestinitat.-Obra:abans de la guerra publica dues novel·les,acaba la guerra i se sent mes inclinat per la poesia.en les obres dramatiques destaca l'horror de la guerra civil.L'obra poetica va evolucionar a una poesia mes realista,el poeta plora la mort dels esser estimats i la del pais,adquireix valor simbolic:la patria assolada es un gran cementeri per on el poeta passeja perdut.Als 60 amb la publicacio de "La pell de brau",inicia el periode realista i una reflexio moral sobre el drama d'Espanya.La guerra entre germans i la demanda de pau,apareixen envoltats d'una simbologia complexa d'arrels hebraiques.Compromis del poeta/profeta amb el desti del seu poble,ara amb ironies que contrasten amb la gravetat i seriositat del to reflexiui sentencios caracteristic del conjunt de la seua poesia.CARACTERISTIQUES:La poesia d'Espriu es molt densa i hermetica,la seua poesia es plena de simbols.Llegir Espriu exigeix una cultura que permeta desxifrar tot el seu món mític:a)els temes,la mort dels essers estimats.b)el pessimisme en contemplar l'enfonsament del seu món.c)la recreacio mitologica es un recurs per satiritzar,denunciar i moralitzar.d)la mitologia procura un gran nombre de simbols,altres símbols són expressions repetides constantmenti posades en relació amb algun significat abstracte,normalment relacionat amb la mort,amb la llengua, o la visio d'un mon absurd.