Català

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,93 KB

 
El diàleg i el monòlegEn el diàleg el narrador ens permet conèixer, en estil directe o en estil indirecte lo que diuen els personatges.En el monòleg un sol personatge ens permet de sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, allò que li passa o pensa.Estil directe: Es produeix quan les paraules dels personatges es reprodueixen literalment.Estil indirecte: Es produeix quan les paraules dels personatges són reproduides a través de la veu del narrador.Forma estil directe:Es pot presentar bàsicament d’aquestes formes:
-Amb l’ús de les cometes.-Amb l’ús dels guions.
Característiques més importants.-·El narrador introdueix la veu dels personatges amb verbs de dicció (dir, contestar, preguntar).-·El temps utilitzat pels personatges és generalment el present. La veu del narrador que ens explica els fets generalment utilitza el pasta.-·Els guions tenen una funció doble: introduir les paraules dels personatges i separar la veu del narrador de la veu dels personatges.
Forma estil indirecte.En la forma de l’estil indirecte, el narrador incorpora les paraules dels personatge al seu discurs.En el estil indirecte, els signes de puntuació són substituïts per enllaços de subordinació. (que, si, com…).Els diccionaris de sinònims i antònims.El diccionari de sinònims i antònims ens permet trobar la paraula més apropiada a cada context.Complements del verb (II)COMPLEMENT CIRCUMSTANCIALEl complement circunstancial és el complement del verb que expressa circumstànicies diverses.El complement circunstancial no és un complement bàsic del verb.El lloc: On?A casa els meus avis - CC de lloc.Hem dinat a casa els meus avis.El temps: Quan?Fa dos anys - CC de temps.Vam pintar la casa fa dos anys.La manera: Com? Tranquil·lament - CC de manera.La Maria dorm tranquil·lament.La companyia: Amb qui?Amb l’avi - CC de companyia.Han viatjat amb l’avi.L’instrument: Amb què?Amb un bolìgraf blau - CC d’instrument.Escriu els apunts amb un bolìgraf blau.ATRIBUT O COMPLEMENT ATRIBUTIU:L’atribut és el complement que porten els verbs: SER, ESTAR i SEMBLAR i expressa una qualitat que s’atribueix al subjecte. Per això sovint es tracta d’un adjectiu o d’un sintagma preposicional.Els verbs ser, estar i semblar s’anomenen verbs copulatius perquè fan de lligam entre el subjecte i l’atribut.VOCALS ÀTONES ENMIG DE PARAULES:A/E
A l’interior d’una paraula s’escriu -a quan hi ha una altre paraula de la mateixa família que té una -a tònica en la mateixa posició. En canvi, s’escriu -e quan hi ha una altre paraula de la mateixa família que té -e tònica en la mateixa posició.
PARAULES QUE NO PERMETEN APLICAR LA FORMA S’escriuen amb -a-
Ambaixada-Arracada-Assassí-Avantatge-Avaria-Davant-Peixateria-Racó
S’escriuen amb -e-
Assemblea-Enyorar-Meravella-Monestir-Punxegut-Resplendor-Treball-Vernís
O/U
A l’interior d’una paraula, normalment s’escriu la lletra -o- o la -u- segons que una altre paraula de la mateixa família tingui una -o- o una -u- tòniques en la mateixa posició.
PARAULES QUE NO PODEM APLICAR LA FORMA
S’escriuen amb -o-
Avorrir-se-Botifarra-Brúixola-Cobrir-Complir-Podrir-Sofrir-Sorgir-Triomfar
S’escriuen amb -u-
Bufetada-Globus-Muntanya-Suborn-Sufocar-Suportar-Tramuntana-Turmell-Turment
Neutralització: Es dona quan diferents sons vocàlics es transformen en un sol so al trobar-se a una posició determinada que es la posició àtona.