Biologi

LES VORES DE LES PLAQUES
Hi ha tres tipus de vores: constructius, destructius i passius
Vores constructives: aquestes vores se separen entre elles perquè en elles es troba una dorsal. A través d'aquesta ix el magma,construint nova escorça oceànica . També s' anomenen vores divergents, perquè es mouen separant-se en direccions contraries. Ex: dorsal centreatlàntica.
Vores destructives: en aquestes zones es destrueix litosfera, a causa del xoc de dues plaques, que s'aproximen en direccions contràries, reben el nom de vores convergents. Tres situacions segons el tipus de litosfera implicats en el xoc:
- Col·lisió entre litosfera oceànica i litosfera continental. La placa oceànica s'enfonsa sota la continental,ja que és més prima i està formada per roques de major densitat. Aquest procés es denomina subducció i en ell la placa oceànica s'incorpora al mantell, seguint un pla inclinat uns 45º, anomenat pla de Benioff. Ex: placa sudamericana i la placa de Nazca.
·Col·lisió dues litosferes oceàniques. També hi ha subducció, ja que la placa és més densa s'introdueix davall l'altra. Dona lloc a illes volcàniques. Ocorre en tota la zona oest de l'oceà pacífic.
·Col·lisió entre dues litosferes continentals. Quan topen dues masses continentals, no es produeix subducció. Dona lloc a serralades que se situen a la zona d'unió dels continents. Ex: l'Himalaia
Vores passives: són aquelles en què dues plaques llisquen entr sí. Aquest moviment dóna lloc a una elevada sismicitat. La zona oest de Nord-amèrica està recorreguda en part per la falla de San Andrés , causada pel fregament entre la placa nord-americana i la pacífica. Els fons oceànics es pot veure que les dorsals no són línies contínues, sinó que estan tallades per nombroses fractures, anomenades falles de transformació.

CICLE DE WILSON
Tuzo Wilson va proposar l'obertura i el tancament de les conques oceàniques té una durada d'uns 200 milions d'anys. Va establir una sèrie de fases en un cicle complet:
·Formació d'una conca oceànica pel desenvolupament de la dorsal, que afegeix escorça oceànica i separa cada vegada més les vores continentals.
·La compressió que exerceix l'expansió del fons oceànic trenca una de les plaques pel límit entre el continent i l'oceà, donant lloc a una placa continental i una altra oceànica, la qual subdueix davall la primera, formant-se una fossa oceànica, els sediments al peu del continent es pleguen i alcen; això dóna lloc a una serralada pericontinental.
·La dorsal deixa d'actuar i la subducció avança, estrenyent-se la conca oceànica
·Plaques continentals topen. Això alça una serralada intercontinental.

HI HA DOS TIPUS DE SERRALADES
A- ORIGENS DE SUBDUCCIÓ
Quan la placa oceànica subdueix davall un continent, en fondre's tendeix a ascendir i produeix un bony de la placa situada damunt, cosa que dóna lloc a una serralada pericontinental amb activitat volcànica.
Si es tracta de subducció d'una placa oceànica davall litosfera oceànica,la fusió de la placa que subdueix genera volcans que emergeixen com cadenes d'illes en forma d'arc i se'ls anomena arcs volcànics. Ex: arxipèlag de les Filipines.
B- ORIGEN DE COL·LISIÓ CONTINENTAL
Els orògens de col·lisió també es diuen de tipus alpí. El xoc pot continuar milions d'anys i els estrats depositats als peus són comprimits, deformats i alçats donant lloc a un orogen intercontinental.
PER QUÈ ES MOUEN LES PLAQUES?
Els corrents de convecció són els responsables del desplaçament de les plaques litosfèriques.
·Primer model, la convecció ocorre en dos nivells: les plaques es mouen impulsades per la convecció que té lloc en els primers 660 km de profunditat més profunda, en la que estaria implicat la resta del mantell. La litosfera oceànica que subdueix s'integra a l'astenosfera.
·El tercer model proposa la síntesi dels anteriors: existeixen dos capes que es mouen per convecció gairebé sense barrejar-se. Les imatges de tomografia sísmica abandonarien aquest model.
Els últims dos models preveuen la possibilitat que algun material del mantell més profund ascendís, formant una ploma de mantell que, a l'arribar a la superfície, donaria lloc a un punt calent.
LA TECTÒNICA DEFORMA LES ROQUES
Les roques presenten tres tipus: elàstic, plàstic i rígid.
·Elàstic: si l'esforç no és molt intens i actua durant poc temps, la roca es deforma lleugerament però, en cessar l'esforç recupera la seua forma original.
·Plàstic: quan l'esforç és prolonga durant molt tems, en cessar aquest, la roca es manté deformada.
·Rígid: són sotmeses a un esforç intens, es trenquen, i el mateix ocorre amb les roques.
A- ELS PLECS
Són un tipus de deformacions que es produeix quan les roques estan sotmeses a forces de compressió i manifesten un comportament plàstic. Són típics de les roques sedimentàries. En els plecs es distingeixen diversos elements:
·Flancs: les cares laterals del plec
·Xarnera: la zona de màxima curvatura, en la qual s'uneixen els flancs.
·Nucli: la part interna del plec.
·Pla axial: superfície imaginària que passa per les xarneres de cada estrat.
És distingeixen dos tipus de plecs:
·Anticlinal: té forma de A, més antic està en el nucli del plec.
·Sinclinal: és concau en forma de V, i el seu nucli està ocupat per l'estrat més modern.
Segons l'angle que el pla axial forma amb l'horitzontal, hi ha tres tipus de plecs: recte, inclinat i ajagut.
·Recte: si el pla axial és vertical(fotma un angle de 90º amb l'horitzontal)
·Inclinat: si l'angle és més gran de 0º i menor de 90º.
·Ajagut: si el pla axial és horitzontal.LA FRACTURA ORIGINA DIÀCLESIS I FALLES
Davant un esforç intens, les roques responen amb dos tipus de fractures: falles i diàclesis.LES FALLES
Fractura d'una roca en dos blocs que es desplacen sobre la superfície de ruptura. Els elements són:
-Llavis de falla: blocs en què es va fracturar la roca.
-Pla de falla: superfície de fractura sobre la qual llisquen els llavis
-Salt de falla: desplaçament produït entre els llavis de falla.
-Capbussament: l'angle que el pla de falla forma amb una línia horitzontal.
Tipus de falles segons el desplaçament:
·Falles de desplaçament vertical: sempre hi ha un llavi enfonsat i in llavi alçat. Poden ser: normal, inversa o vertical.
1.Normal: és una falla ocasionada per forces de distensió. El llavi enfonsat llisca cap avall. El pla de falla s'inclina cap avall enfonsat.
2.Inversa: es produeix quan actuen forces de compressió. El llavi alçat ascendeix sobre el llavi enfonsat. El pla de falla capbussa cap al llavi alçat. Si l'angle del pla de falla és menor de 30º, es tracta d'un cavalcament, ja que el llavi alçat llisca sobre el llavi enfonsat.
3.Vertical: el pla de falla és vertical.
·Falles de desplaçament horitzontal: són aquelles què els blocs s'han desplaçat horitzontalment.
Associacions de falles: en la qual s'associen plecs o falles: fosses tectòniques, massissos tectònics i mantells de corriments.
·Fosses tectòniques i massissos tectònics: resulten de l'associació de diverses falles normals, que generen àrees enfonsades(fosses tectòniques) o àrees alçades (massissos tectònics).
·Mantells de corriment: són estructures molt ocasionades per grans forces de compressió causades pel xoc de plaques. Es formen plecs blocats que arriben a fracturar per un dels seus flancs.