Ausias march

Colguen les gents ab alegria festes
Ausiàs March, va néixer lany 1397 i va morir el 1459. Va ser poeta  i cavaller medieval, originari d'una família de la petita noblesa <amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Ori de la literatura valenciana. Era fill de Pere March  i Elionor Ripoll, Ausiàs seguí la tradició familiar, rebent educació per a formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural. Va convertir-se en escriptor, usant el català com a llengua, i va trencar els motlles de la poesia trobadoresca. Sexpressava amb una meditació íntima i personal, on es presentava despullat de tota ficció, disposat a parlar-nos d'allò que l'obsessionava: l'amor, les relacions de l'home amb Déu . la mort  i el problema ètic.Colguen les gens ab alegries festes, és el poema número XIII de lobra catalogada dAusiàs March. Forma part del procés amorós de Llir entre cards, que consta de trenta-cinc poemes, dirigits a una dona anomenada Teresa. En aquesta obra, el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d'assolir l'amor pur i això el separa de la resta dhumans. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una actitud violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s'ha decantat per amar "l'home pec", l'impur, el comú. Tot això el duu a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle de Llir entre cards. Aquest poema està compost per cinc cobles de vuit versos i una tornada de quatre versos. Tots els versos són decasíl·labs clàssics, és a dir, amb cesura a la quarta síl·laba. La rima és consonant creuada o encadenada: 10A/10B/10B/ 10A/10C/10D/10D/10C. La cobla, així com el vers decasíl·lab clàssic són freqüentment utilitzats per Ausiàs March.
Colguen les gens ab alegries festes, expressa el dolor que sent lautor per un amor no correspost per part de la dona. Aquest dolor no és res comparable amb el que es sent al món dels vius, de manera que desitja la mort i reflexiona sobre si estaria millor al cel que a la terra, on és ara.
Podem dividir aquest poema en quatre parts. La primera part comprèn des del primer vers fins el vers 12, i ens explica que vol que la gent sigui feliç i es diverteixi, però al mateix temps especifica que ell no pot gaudir daquella felicitat que demana pels altres, ja que està sofrint per amor. Es veu al poeta com una figura solitària, i apareix el jo poètic. Ens transmet tristesa i solitud. La segona part consta del vers 13 fins el vers 24, és a dir, part de la segona estrofa i la tercera completa. En aquesta, el poeta compara el seu sofriment amb altres personatges. En el primer cas, es compara amb el rei de Xipre, qui es presoner dels infidels, i ve a dir que el seu dolor no és comparable, i que el seu mal damor mai no podrà ser curat. Com a segona comparació, a la tercera estrofa, el dolor de Tici és un dolor físic que va ser a conseqüència dun mal damor, però ell encara veu que el seu dolor és major. A Tici, com diu el poeta, el voltor se li menjava el fetge, però a ell aquest amor se li menja els pensaments i el cor. La tercera part està formada per les estrofes quarta i cinquena. A la quarta estrofa, March ens explica que, si en algun moment aparegués la mort, ho agrairia ja que marxarien tots els seus desitjos incomplets. En canvi, si lenterressin, no podria veure a la seva estimada, fet que no podria suportar. Apareix una hipèrbole als versos 20 i 21, I si la mort no em suposés lofensa/ de fer-me absent dun tan bell panorama, on exagera que lúnic temor que té de la mort és el fet de no poder veure més a la seva estimada. A la vegada, aquesta hipèrbole és una antítesi, una oposició de pensaments: ell vol morir per a què desapareguin tots els seus desitjos incomplets, però no vol perquè vol continuar veient a Llir entre cards. A la cinquena, el poeta explica que quan mori, a part de veure Deú, li agradaria que la seva estimada plorés per ell ja que ha mort per culpa del seu rebuig. Si el poeta sabés que la dama plorarà per ell si mor, ell moriria, ja que prefereix rebre un acte destimació estant mort (el plor de Teresa) que no rebren cap estant viu.La quarta i última part, la tornada, el poeta decideix que el suïcidi és la millor opció. Planteja que, estant viu no aconsegueix res de la dona, en canvi, si es mata la dona potser plora per ell i llavors ell es tranquil·litzarà al veure que a ella li ha importat la seva mort. També té lesperança de què al matar-se, la dona se nadoni que ho va fer malament al no estar amb ell i sen penedeixi. En aquesta tornada apareix el senyal de Llir entre cards, amb el que reconeix a la seva estimada.Colguen les gens ab alegries festes, mostra el sofriment de lautor per lamor no correspost de Llir entre cards. Aquest dolor fa que no es pugui sentir còmode entre els vius, que són feliços i no entenen els seus intensos sentiments. Amb lobjectiu daconseguir qualsevol mostra dafecte per part de la seva estimada, Ausiàs March seria capaç de morir, ja que lúnic temor que té a la mort és que no pugui veure més a la dama.Aquest poema demostra que la poesia dAusiàs March és una poesia lligada al pensament, en la que exerceix el paper de poeta i filòsof.